3. La lectura filosòfica i el comentari de text

La lectura filosòfica i el comentari de text

EL COMENTARI DE TEXT

Com es fa un comentari de text

Hi ha diversos tipus de comentari, mètodes diferents i diverses maneres de fer-lo.

En primer lloc, es pot distingir entre:

  1. comentaris de text oberts; i

  2. comentaris de text tancats.

Els primers no porten cap indicació de com fer-ho; els segons, en canvi, van acompanyats d’unes quantes preguntes que el condueixen. Darrerament, almenys en els exàmens de selectivitat, s’han imposat els del segon tipus i, per tant, són aquests els que aquí es presentaran i amb el tipus de preguntes que es fan en els exàmens esmentats. Però en qualsevol cas, per fer un comentari sempre s’han de seguir els passos següents:


1. Lectura atenta del text (comprensió lectora)

Cal llegir tranquil·lament el text, amb atenció, fins que s’entengui tan clarament con sigui possible el tema o temes tractats i es comprenguin totes les paraules (si cal, es pot utilitzar el diccionari). Els aspectes que, de moment, han de quedar clars són els següents:

  1. L’estructura: si té parts o no i, si en té, de quina manera estan relacionades.

  2. La temàtica: de què tracta el text, quines són les idees o les tesis principals i quines les subordinades, etc.

  3. Els tipus d’enunciats que utilitza: afirmacions, hipòtesis, interrogacions...



2. Disseny del pla del comentari i selecció dels aspectes que cal comentar

Si es tracta d’un comentari de text obert, és útil fer una llista que inclogui:

  1. Les idees principals del text (afirmacions del text, conceptes o expressions fonamentals, tipus d’arguments que s’utilitzen...).

  2. Idees o aspectes que només estan insinuades.

  3. Idees o aspectes que es pressuposen i que poden ser importants per a fer el comentari.

  4. El que sabem de l’autor, de la seva obra o del tema concret del text.

  5. El que sabem sobre el que altres autors han dit del tema.

Si el comentari és tancat (el més habitual en aquest curs, pel que ja s’ha explicat), són les preguntes les que marquen la pauta i ens podem estalviar aquest pas.

Aquestes dues primeres parts, però, no són encara pròpiament el comentari de text. La primera és una part prèvia, preparatòria, però d’una importància fonamental, i la segona només la planificació del treball.



3. Redacció del comentari

Aquesta part constitueix, de fet, tot el comentari de text, i el que cal fer en concret depèn del tipus de comentari que es demana. En el model que aquí es farà servir, del que es tracta és de contestar les preguntes que acompanyen l’exercici, cadascuna de les quals s’ha de respondre per separat.

Un comentari de text pot ser un exercici llarg, que pot portar molta estona. Però quan el comentari és un examen (o forma part d’un examen), alguns d’aquests requisits no són possibles: no es pot consultar un diccionari ni es disposa d’un temps il·limitat.

En qualsevol cas, tot comentari ha de tenir (repartides de la forma que sigui) aquests tres apartats:

  1. Part informativa. Consisteix, fonamentalment, a situar el text en el seu context.

  2. Part analítica. El comentari pròpiament dit: anàlisi del contingut, de l’estructura, de les relacions, etc.

  3. Part valorativa. On s’ha de donar l’opinió personal sobre el text.

En alguns comentaris, la primera part no és possible perquè, per exemple, no es coneix l’autor del text; i, de vegades, no es té prou criteri per fer una valoració. La part analítica és la que no pot faltar mai, perquè és el nucli del comentari. En tot cas, en un comentari tancat, el que s’ha de fer, invariablement, és contestar, sense restriccions, les preguntes.


Els comentaris en els exàmens de selectivitat

Les preguntes dels comentaris de text de la selectivitat actual són les següents (a sota de cada pregunta hi ha una explicació de com cal elaborar la resposta corresponent):

1. Explicar breument les idees principals del text, i com hi estan relacionades. (2 punts)

Fer una síntesi del text és expressar les tesis principals del text, intentant, en la mesura del possible, no repetir les paraules exactes de l'autor, i indicant l'estructura lògica del text, és a dir, quina relació hi ha entre les diferents tesis. Amb aquesta pregunta, es vol valorar la comprensió del text. Els principals errors que s’acostumen a cometre en contestar aquesta pregunta són els següents:

    • Interpretar el text, explicant-lo. Dóna a entendre al corrector que l'alumnat no sap resumir objectivament.

    • Repetir les paraules de l'autor i fer el resum “retallant d'aquí i d'allà”. Demostra al corrector la incapacitat de l'alumnat per a expressar amb el seu llenguatge el que ha dit l'autor.

    • Prendre idees secundàries i exemples com si fossin tesis principals del text. Demostra al corrector la incapacitat per a diferenciar l'important del secundari.

    • Expressar dues vegades la mateixa idea perquè l'autor la comenta dues vegades en el text.

    • Expressar les paraules de l'autor d'una manera desordenada. D'aquesta forma, el corrector entén que l'alumnat no sap resumir, ja que no sap ordenar les tesis principals.

2. Explicar breument el significat d’algunes expressions del text. (1 punt)

Aquesta pregunta requereix posar en pràctica l’habilitat de definir certs termes importants del text , tot tenint present alhora el seu significat al pensament de l’autor i en el context del text en concret. Els principals errors que s’acostumen a cometre en contestar aquesta pregunta són els següents:

  1. Definir de forma poc rigorosa els termes: “...és quan...”, “és allò que...”

  2. Definir-ho fora del context del text i del pensament de l’autor, com si fos una definició neutra d’un diccionari.

3. Explicar les raons de l’autor a favor d’una tesi bàsica del text: per a explicar aquestes raons, s’haurà de fer referència als aspectes pertinents de pensament de l’autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text. (3 punts)

Aquesta pregunta consisteix a fer un comentari intern del text triat. En aquesta pregunta, l'alumnat haurà d'explicar i interpretar filosòficament certes afirmacions que l'autor fa en el text, així com relacionar les tesis principals del text amb altres aspectes de la filosofia de l'autor. L'alumnat pot també contextualitzar les afirmacions del text dintre de l'època o els corrents filosòfics en els quals es basa o als quals s'oposa. Per aquest motiu, un bon comentari suposa una referència gairebé constant del que es diu amb les tesis proposades per l'autor en el text. Els principals errors que s’acostumen a cometre en aquesta pregunta són els següents:

  • Elaborar un tema teòric en el qual s'exposen les principals idees de l'autor referides al tema que tracta el text. És una manera de no contestar el que es demana (fer un comentari del text), sinó el que hom vol.

  • Fer una paràfrasi del text, és a dir, tornar a dir amb altres paraules el que diu l'autor, sense explicar-lo amb la profunditat requerida. Demostra al corrector que l'alumnat no té capacitat ni nivell acadèmic per a comentar el text d'acord als seus coneixements teòrics de l'autor.

4. Comparar un concepte important en el pensament de l’autor (vinculat amb les idees del text) amb un altre, que pot ser d’un autor diferent. (2 punts)

Consisteix en un exercici de relació, és a dir, de recerca de semblances i diferències entre la posició de l'autor del text sobre determinada qüestió i la posició de qualsevol altre autor del temari. La resposta d'aquesta pregunta suposa en qualsevol cas que l'alumnat hagi comprès la posició dels autors estudiats sobre qualsevol aspecte de la seva filosofia. Per a aquesta pregunta, no s'ha de tenir en compte el text. D’altra banda cal assenyalar aquí també que la tendència d'algunes persones a aprendre’s de memòria les teories dels autors sense comprendre-les del tot pot resultar nefasta en aquesta pregunta, ja que, aquí, no es demana que l'alumnat exposi l'opinió d'un autor i després la de l'altre, sinó que les relacioni, és a dir, expliqui en quina mesura el que diu un autor és admès o rebutjat per un altre, el que només es pot fer des d'una posició de comprensió dels autors, no des de la sola memorització. Els principals errors que s’acostumen a cometre en aquesta pregunta són els següents:

  • Juxtaposició de les opinions dels autors a relacionar sense establir entre ells una autèntica comparança. Dóna a entendre al corrector que l'alumnat no ha comprès el que escriu, ja que és incapaç de contestar al que se li pregunta.

  • Comparació dels dos autors que no se cenyeix al que es pregunta, sinó que es fa general o en altres aspectes del que es demana.

5. Fer una avaluació raonada i personal d’una tesi filosòfica directament relacionada amb el contingut del text. (2 punts)

Es tracta d’elaborar un escrit personal sobre la qüestió plantejada amb coherència racional i redacció acurada. És important que l’opinió estigui en tot moment raonada, és a dir, il·lustrada amb exemples i tesis que suportin les afirmacions. És convenient utilitzar la tercera persona, ja que confereix una major sensació d’objectivitat. D’altra banda, cal utilitzar un llenguatge acadèmic i defugir d’un llenguatge col·loquial, així com evitar les opinions massa radicals, que acostumen a ser poc autocrítiques i de vegades massa ingènues. Convé pensar que cada qüestió admet l’observació de pros i contres.



Observacions finals

Acabarem amb algunes observacions sobre el que acabem de dir. Cal observar que, en els exàmens de selectivitat, les preguntes dels cometaris van sempre acompanyades de la puntuació corresponent; d'altra banda, cal tenir present que aquest comentari correspon a un curs d’història de la filosofia, i no és totalment adient per a l’assignatura de primer. Per aquest motiu, els comentaris que es faran en aquest primer curs, estaran inspirats en aquest model, però les preguntes no seran idèntiques. També cal tenir en compte que la formulació de les preguntes dels exàmens de selectivitat poden variar lleugerament d’un curs a un altre.

Per acabar, no està de més deixar clar què no ha de ser un comentari de text:

  • No és una mera paràfrasi, una simple repetició del que ja diu el text (tot i que la primera pregunta dels comentaris de l’actual examen de selectivitat demanen una cosa que s’hi assembla una mica, encara que no exactament i, en tot cas, és només una part del comentari).

  • No és una excusa per desplegar els coneixements que es puguin tenir sobre la matèria o l’autor del text, al marge del fragment concret escollit per fer el comentari.

Cal tenir present que hi ha bibliografia especialitzada i a diverses pàgines d’internet es poden trobar no només models de comentaris, sinó també molts de resols.