1. Introducció

INTRODUCCIÓ



Aquest apunt amb què comencem el curs no és un capítol de contingut, sinó de procediments, és a dir, de les habilitats que l’alumnat haurà de dominar al llarg del curs. El que interessa, sobretot, són les indicacions que es donaran sobre com fer un comentari de text, les quals han de servir no només en aquest curs de Filosofia, de primer, sinó també, i molt especialment, en el d’Història de la filosofia, de segon de batxillerat.

En aquesta matèria, els comentaris de text són importants des de dos punts de vista.

  1. D’una banda, el comentari de text és una de les millors maneres de llegir en profunditat, i es podria afirmar, fins i tot, que és una manera particularment filosòfica de fer-ho. En afirmar que un comentari de text és una manera filosòfica de llegir, s’està fent servir el concepte socràtic de filosofia, en el sentit que el diàleg està indissolublement lligat a la filosofia. Estrictament parlant, el diàleg ho és de la paraula viva, de l’intercanvi d’arguments parlats, en un discurs que va avançant i que pot ser contínuament modificat, quan la demanda de claredat o l’aportació de nous arguments ho requereix. En el mateix sentit estricte, no hi ha diàleg amb un text escrit, perquè aquest ha petrificat el discurs: el text, una vegada escrit, ja no s’altera, ni en el cas que se li oposi alguna rèplica. No es pot modificar el que ja està dit per sempre; però d’alguna manera sí que hi ha un cert diàleg amb el text en el “comentari de text”:

    • És veritat que, quan es llegeix un text, no una, sinó deu vegades, aquest, tossudament, repeteix el mateix, exactament el mateix, de la primera a l’ultima, a diferència del que passa amb el diàleg parlat, en el qual, quan algú, per exemple, diu que no entén alguna part del discurs, l’interlocutor pot repetir potser el mateix, però amb altres paraules que ho facin més entenedor; o quan, a una determinada afirmació, es replica amb un argument contrari, les noves raons aportades poden fer modificar el que s’havia afirmat moments abans i, aleshores, el primer interlocutor podria repetir la mateixa afirmació modificada en part, o una altra de totalment diferent. I tot això és el que ni passa ni pot passar amb un text escrit.

    • Però en cert sentit sí que és possible. Quan el lector no entén un text, o no acaba d’entendre’l, el torna a llegir, i, tot i que el text segueix dient el mateix, després d’unes quantes lectures normalment l’entén millor; és a dir, li diu més coses de les que li deia en una primera lectura. Objectivament el discurs no ha canviat, però sí ho ha fet per al lector. A més, qualsevol estudiós recordarà casos d’alguna lectura que no ha entès, o ho ha fet escassament, però que, quan l’ha repetit anys més tard, el text li ha resultat molt més clar (i la raó no és el temps passat, sinó els coneixements que s’han anat acumulant sobre la matèria). No en va, la primera instrucció que es donarà sobre l’elaboració d’un comentari de text és la “lectura atenta del text”, i la recomanació redundant que no es pretengui mai fer un comentari després d’una única lectura, perquè resulta massa perillós: si al llarg del comentari, en l’exercici d’aprofundiment del text que representa, es descobreix un error respecte de la primera interpretació (com de vegades passa enmig d’un examen), el resultat pot ser fatal, perquè sovint no hi ha temps per a rectificar.

    • Així doncs, en un cert sentit, canvia –per al lector– el missatge (que no el contingut) del text. Però, a més, el comentari de text consisteix, d’alguna manera, en un diàleg amb el text escollit. Com es veurà, no només cal interpretar-lo i analitzar-lo, sinó també sovint situar-lo, contextualitzar-lo i, fins i tot, valorar-lo, és a dir, o donar-li la rèplica i dir en què s’està d’acord i per què i en què no i per què.

  1. Tot això ens condueix al segon punt de vista: el de la importància que té el comentari de text en els exàmens de filosofia. El comentari de text s’ha imposat de tal manera com a model d’examen que gairebé hi apareix sempre, de vegades com una part i d’altres constituint-lo de forma total. Cal, per tant, aprendre a fer-los i després anar practicant.