Músiques del món

Segons el diccionari, la música és l'art que s'expressa mitjançant l'ordenació dels sons en el temps. Però no totes les cultures atorguen a la música aquesta categoria estètica, més aviat pròpia del món occidental. Si cercàvem doncs, una definició de música que sigui més global, hauríem de dir que la música és el so humanament organitzat, que aquesta organització varia segons la cultura, que no sols varia el llenguatge musical (sons, escales, estructures, instruments...,), sinó també tots els factors que acompanyen  l'activitat musical, inclosos la funció -estètica, religiosa, ceremonial...,- el valor social, espiritual... que se li dóna.

En altres cultures, ni tan sols existeix la paraula música, i la música és una activitat lligada a molts altres esdeveniments socials, en la qual tothom participa d'una manera activa.

Música culta i música popular

A Occident hem volgut separar i jerarquitzar aquests dos conceptes. La música culta (o mal anomenada "clàssica") ha estat considerada superior durant molt de temps, a causa de la seva complexa elaboració i pel fet d'estar escrita en una partitura.

La música popular, en canvi, es transmet oralment, té una estructura més senzilla, es basa en la improvisació i sovint va unida a algun altre esdeveniment social o cultural. Certament, la música té la capacitat de transmetre, d'expressar, de comunicar, però ho fa, en cada cultura, amb un llenguatge diferent (de la mateixa manera que cada cultura té la seva pròpia llengua) i amb un codi (una manera de pensar sobre la música) diferent.

Multiculturalitat versus interculturalitat 

Un tret característic dels inicis del segle XX és el multiculturalisme. Els moviments migratoris i la globalització fan que la conformació de la població vaig canviant. A Catalunya, hi ha zones on aquesta multiculturalitat es fa palesa i a la resta, es va incrementant de forma continuada. Però conèixer l'existència d'altres cultures i les seves músiques no implica necessàriament la voluntat de compartir-les, d'intercanviar-les; simplement conviuen.

Aquest contacte, al costat dels avenços tecnològics i els multimèdia, fan que puguem consumir molts tipus de músiques que abans desconeixíem. Aquesta possibilitat d'escoltar i de cantar músiques d'arreu del món crea mestissatges musicals i culturals que temps enrere haurien estat impensables. La interculturalitat rau en el mestissatge, en la barreja, en la influència mútua, en compartir, i d'aquest intercanvi sempre n'han sortit i en sortiran músiques noves.

Música popular moderna

Les noves tecnologies i les comunicacions modernes ens han portat vers un món global. Aquest fenomen ha comportat, per una banda, una unificació de criteris i de gustos musicals i, per altra banda, l'observació de la pluralitat, la diversitat de músiques (i per tant de cultures) que existeixen.

Malgrat la unificació de gustos, la consegüent homogeneïtzació de l'oferta musical i l'hegemonia de certs estils en una bona part del món, algunes músiques modernes (com l'electrònica) han optat per incorporar al seu discurs musical llenguatges musicals d'altres cultures. La motivació pot anar des de la justificació més mercantilista (obrir mercat) fins a la recerca de nous llenguatges basats en la fusió.

A Londres, ciutat habitada per un gran nombre d'hindús, s'està creant una música  -el banghara- que fusiona música electrònica i música asiàtica. I l'èxit d'aquesta música no només s'ha mesurat per les vendes entre la població hindú del Regne Unit o a Europa, sinó també per la venda d'aquesta música entre la població autòctona (la qual valora aquestes incursions com una recerca d'originalitat i exotisme) per la venda d'aquesta música també en països asiàtics.

La comprensió del fet musical

Ja hem dit que cada música té el seu codi. No podem oblidar que la música és un llenguatge, que la música és comunicació, i en aquesta comunicació tan important és qui crea el missatge musical com el qui el rep. Ambdós són indispensables i han de conèixer l'idioma, el codi.

La música culta del segle XX no va ser entesa per la societat, ja que va emprar un nou llenguatge, desconegut encara pels oients. De la mateixa manera, les músiques d'altres cultures sovint no ens arriben perquè en desconeixem el codi (tant pel que fa al llenguatge com pel que fa a la seva funció, el seu valor social, espiritual).

Cal conèixer que aprendre nous codis és un enriquiment personal: ens ajuda a comprendre millor totes aquestes altres músiques i llurs cultures i, alhora, a comprendre també la nostra pròpia música i cultura.