Poesia elegíaca / Ovidi

No heu vingut a mi perquè us ensenyi, Sèmele o Leda, ni tu, Sidònia, que vas ser portada per sobre el mar per un fals toro, ni tampoc Hèlena, la qual tu, Menelau, reclames no sense raó; tampoc sense raó la retens tu, raptor troià ^[6]. Vénen perquè les instrueixi una multitud de dones maques i lletges, i sempre és més abundant el dolent que el bo. Les maques no demanen l'ajuda ni els preceptes del meu art, ja que tenen el seu propi dot: una bellesa poderosa sense artifici. Quan el mar està en calma el mariner reposa sense preocupacions; quan s'encrespa s'asseu prop dels comandaments de navegació.

Tanmateix, són poques les cares sense defectes: oculta els teus defectes i, en la mesura que puguis, amaga les imperfeccions del teu cos. Si ets petita, seu, perquè no sembli que estàs asseguda quan estàs dreta, i ajeu-te al llit per petita que siguis. Allí, per tal que no et puguin prendre mides mentre estàs ajaguda, amaga els teus peus posant-te una manta a sobre. La que sigui massa prima que es posi vestits de fil gruixut i que deixi caure una ampla túnica des de les espatlles. La pàl·lida que cobreixi el seu cos amb un vestit de ratlles de color porpra. La que sigui més morena que recorri a l'ajuda del peix de Faros ^[7]. Un peu deforme s'ha d'amagar sempre en un calçat blanc, i a unes cames primes no els deslliguis mai les corretges ^[8]. A unes espatlles altes els convenen petits coixinets. Un pis llis l'ha de cenyir un sostenidor. La que tingui els dits gruixuts i les ungles rasposes, que gesticuli poc en parlar. La que tingui una olor de boca forta, que no parli mai en dejú i que sempre es distanciï una mica de la cara de l'home.

Si tens alguna dent negra o gran, nascuda sense ordre, en riure t'ocasionarà grans perjudicis. Qui s'ho creuria? Les noies fins i tot aprenen a riure i d'aquesta manera cerquen atractiu. Que l'obertura de la boca sigui moderada, que surtin els petits clotets a un i altre costat, que la part inferior dels llavis cobreixi la part superior de les dents, i que la illada no s'eixampli amb un riure continuat, sinó que sigui un so lleu amb un no-sé-què femení. N'hi ha alguna que força la boca amb una absurda riallada; una altra quan riu contenta, diries que està plorant; aquella té un so ronc i desagradable: riu tal com brama una burra barroera que dóna voltes a la roda aspra del molí.

On no arriba l'art? Apreneu a plorar amb gràcia i podreu plorar el temps que vulgueu i com vulgueu. I què dir quan en parlar s'equivoquen en una lletra i forçant la parla la seva llengua quequeja? Té gràcia aquest defecte: aprendre a dir malament algunes paraules i a parlar pitjor del que saben.

Que primer temptegin el camí unes paraules escrites en tauletes d'avet. Que una serventa de confiança rebi les cartes enviades. Mira-les atentament i del que llegeixis dedueix si fingeix o et sol·licita de tot cor. Torna-li resposta després d'una breu esperar: l'espera sempre incita els amants, només si és un temps curt. Però ni et prometis fàcilment al jove que et demana ni tampoc li neguis amb duresa el que et demana. Fes que temi i que esperi al mateix temps, i cada vegada que responguis, que l'esperança sigui més gran i certa, i el temor més petit.