Poesia elegíaca / Ovidi

Fins als 25 anys d'edat, Ovidi es dedica a escriure poesia elegíaca de temàtica amorosa. Gràcies a aquestes obres esdevé un poeta molt apreciat pel públic romà.

• Amors (Amores). Amb aquesta obra de joventut, Ovidi es dóna a conèixer com a poeta. Consta de tres llibres de poemes ^_[1] en què l'autor parla en primera persona de la seva relació amb una amant que anomena Corinna ^[2]. Sembla que aquest nom és bé un pseudònim bé un personatge fictici emprat per Ovidi per exposar tot un ventall de situacions i sentiments convencionalment associats a les relacions amoroses: els dubtes i les dificultats per concertar una  primera cita, l'enviament de presents, l'aparició de la gelosia, el tràngol de la infidelitat, el dolor de sentir-se traït, l'experiència de la reconciliació, etc. Tots els poemes estan escrits en dístics elegíacs i s'adeqüen a la temàtica i als tòpics de la poesia eròtica elegíaca prèviament desenvolupada per Tibul i Properci. 

Llegeix els següents textos dels Amors.

• Heroides (Epistulae heroidum; literalment, "Epístoles de les heroines") ^[3]. Escrites en vers elegíac i en forma d'epístoles poètiques, és una col·lecció de vint-i-una cartes d'amor fictícies escrites principalment per heroïnes mítiques o llegendàries que retreuen als seus amants que les hagin traït i abandonat: Dido escriu a Eneas, Ariadna a Teseu, Penèlope a Ulisses, Fedra a Hipòlit, Medea a Jàson, etc. També s'hi inclou al recull alguna carta escrita per un personatge masculí, com ara l'epístola de Paris a Hèlena. Igualment, hi ha una carta en què la dóna que en la ficció pren la ploma no és un personatge mitològic, sinó d'una figura històrica: la poetessa Safo de Lesbos. En tots aquestes textos Ovidi s'exhibeix com un mestre en l'expressió dels sentiments i emocions d'aquestes dones ferides i consternades: la melangia, la tristesa, la ràbia i la desesperança de les heroïnes, tot això és plasmat en aquesta obra d'una forma absolutament creïble i singularment brillant.
  
  

Llegeix els següents extractes de les Heroides.

A més d'aquests dos reculls poètics de caire líric, Ovidi va escriure també tractats de preceptiva amorosa en vers elegíac:

• Art amatòria (Ars amatoria), també coneguda com Art d'amar ^[4]. És un poema didàctic sobre l'art o tècnica de la seducció. No es tracta, però, d'un tractat amb pretensions preceptives ni de to seriós; tot al contrari, pretén ser una obra essencialment entretinguda en la qual predomina un cert to enjogassat. Consta de tres llibres: els dos primers aporten consells als homes per ajudar-los a conquerir les dones i conservar el seu amor; el darrer s'adreça a les dones, lloant la major fermesa del seu amor en comparació amb el dels homes i oferint recomanacions a l'entorn de l'aspecte físics i petites estratègies per resultar atractives i sempre interessants per als seus amants. 

Llegeix els següents passatges de l'Art amatòria.

• Remeis d'amor (Remedia amoris) ^[5].  El mateix any que es publicaren els tres llibres de l'Art Amatòria, sortiria a la llum una altra obra d'Ovidi, Remeis d'amor, en la qual el poeta explica com protegir-se dels mals de la passió amorosa. Aquest poema didàctic s'adreça especialment als nois joves. L'autor es proposa ensenyar-los a lluitar contra la idealització de la dona i assegura que, si se segueixen els seus consells, es poden evitar molts suïcidis causats per amors desgraciats. L'obra consta d'un sol llibre i sembla concebuda com un epíleg de l'Art Amatòria.
  
  
  
• Cosmètics per al rostre de la dona (Medicamina faciei femineae) ^[6]. És un poema de tan sols cents versos en què Ovidi exposa a les dones receptes cosmètiques per potenciar la seva bellesa.