El barroc musical

L'absència de la cort i la noblesa als Països Catalans va comportar que la música que es compongué, almenys fins a mitjan segle XVII, fos bàsicament religiosa i d'acord amb les directrius de Palestrina i de Victoria, amb molt poca participació en la creació de les noves formes musicals donat el nul ajust social i la manca d'un ambient cultural propici.

Joan Baptista Comes va ser l'iniciador de la gran escola valenciana. La seva gran fama feia que moltes catedrals el volguessin tenir de mestre de capella.

El Monestir de Montserrat fou, una vegada més, per a la història de Catalunya un eix fonamental en el nostre món musical donant a la música arrels autòctones, i la seva labor pedagògica i normativa va fer possible que d'allà en sortissin les figures més destacades d'aquell moment.

A partir del 1600 l'escolania de Montserrat viu una etapa de gran esplendor. El músic i compositor més important va ser Pere Joan Cererols. Durant la Guerra dels Segadors es va traslladar a Madrid, on conegué les obres que s'interpretaven a les capelles de la ciutat. El 1653 tornà a Montserrat, on va ser mestre de l'escolania i de la capella durant molts anys. Tocava l'orgue, l'arxillaüt, el violó i l'arpa. Se'n conserven algunes obres, gràcies als sues alumnes, que les van copiar i les van donar a conèixer per tot arreu. La seva producció comprèn més de setanta obres, totes amb intervenció coral: uns 40 cors en llati, 35 villancets en castellà per a cor i solistes.

Francesc Valls, mestre de la catedral de Barcelona, va ser una de les figures més grans de la música religiosa del seu temps. N'esmentem especialment 10 misses, 12 magnificats, 12 salms, 22 responsoris, 30 motets, 5 invitatoris, més de 100 villancents i un oratori. Destaca la missa Scala Arentina, mostra típica de la música barroca, escrita per a 11 veus i instruments. Va portar molta polèmica perquè transgredia algunes de les normes establertes i perquè s'hi produïen dissonàncies.

Joan Baptista Cabanilles (nascut a Algemesí) va ser l'organista més famós del segle XVII i el mestre dels organistes del XVIII. La seva especialitat era la variació i va fer un ús atrevit de les dissonàncies. Un deixeble de Cabanilles va ser Josep Elies.

L'òpera italiana va entrar a Barcelona amb l'arxiduc Carles d'Àustria, que l'any 1705 es proclamà rei de Barcelona amb el nom de Carles III. Amb motiu del seu matrimoni es van organitzar a Barcelona unes festes en les quals hi va haver representacions operístiques a càrrec d'artistes italians arribats de la cort de Viena, i també música religiosa de compositors catalans i alguns oratoris.

Quan Carles III va marxar a Viena per ser coronat emperador, els músics i les companyies italianes es van quedar a Barcelona, on hi havia un sol teatre d'òpera, el de Santa Creu. Les òperes es representaven en italià, amb cantants italians i fins i tot, s'italianitzaven els noms dels músics catalans de l'orquestra. L'any 1750 s'establí a Barcelona una companya fixa d'òpera.