El barroc musical

A. Vivaldi	C. Monteverdi	H. Purcell	J. S. Bach	G. F. Händel

Politícament, el barroc és l'època  de les monarquies absolutes. El rei, en aquest sistema polític, aglutina tot el poder (executiu, jurídic i legislatiu). Lluís XIV el Rei Sol, a França; Felip IV, a Espanya, el Pontificat a Itàlia ... En són els principals exemples. Els reis utilitzaven l'art i la música com una mostra més del seu poder. 

També la religió (catòlica, protestant o anglicana) vol asseure i reforçar el seu poder davant dels fidels i es pren l'art com a mitjà propagandístic.

Es produeixen grans avenços en les ciències i les matemàtiques. (Descartes, Galileu, Newton). En l'àmbit de les lletres, la literatura espanyola dóna noms tan importants com Góngora, Quevedo, Cervantes, Lope de Vega, Calderon de la Barca...

L'art barroc és realista, dramàtic, grandiloqüent, expressiu, amb gust pel contrast, el moviment i el recarregament ornamental (daurats). L'espectador havia de quedar impressionat per l'obra i convençut del seu missatge.

En arquitectura, predominen les plantes i façanes en corba (cercles, el·lipsis), els temples de gran luxe i ornamentació, les columnes salomòniques, la decoració vegetal...

En pintura destaca l'ús del clarobscur, les composicions irregulars, el naturalisme i el moviment, el gust pels retrats realistes i les escenes de natura... A Espanya parlar del segle XVII és parlar del segle d'or de la pintura (Ribera, Zurbarán, Ribalta, Velázquez, Murillo...).

En escultura predominen les figures en moviment amb vestidures agitades, hi ha abundància d'èxtasis místics.

Sobre el músic

El compositor estava al servei de la cort i convivia habitualment al palau del seu protector, ja fos un rei, un noble, un ric burgès o una institució eclesiàstica. El compositor havia de compondre una gran quantitat d'obres, tant de gènere profà (per a festes, àpats, vetllades...) com religiós. Aquestes obres, una vegada interpretades, ja no se solien repetir encara que haguessin tingut una gran acceptació.

Sobre la dona

En el segle XVII moltes cantants es faran compositores. Isabella Leonarda va publicar més de 200 obres (entres les quals hi ha l'obra instrumental més antiga composta per una dona, les 12 Sonate da Chiesa). Francesca Caccini va composar la primera òpera escrita per una dona i representada en públic. La liberazione di Ruggero dall'isola d'Alcina. Barbara Strozzi va publicar 8 volums de madrigals, cantates, àries i duets. En les òperes de Lully les dones van començar a cantar com a solistes. També ensenyaven música i cantaven i tocaven a la cort i en els convents. Una de les grans compositores franceses va ser Elisabeth-Claude Jacquet de la Guerre, que va escriure òperes, peces per a clavecí, sonates-trio....