Instal·lacions elèctriques domèstiques

Podem distingir les següents parts:

   Esquema de les parts d'una instal·lació elèctrica d'un edifici

Presa general o embrancament

És la part de la instal·lació que hi ha entre la xarxa de distribució i la caixa general de protecció. És el punt de lliurament d’energia elèctrica per part de la companyia.

La instal·lació d’enllaç

En un edifici està formada per la caixa general de protecció, la línia d’alimentació, els comptadors i les caixes de cada línia de derivació individual.

Les línies de derivació individuals de cada habitatge seran monofàsiques, agafant de la línia trifàsica general un dels cables de fase i el cable neutre, i afegint el cable de terra. S’acostuma a agafar fases diferents per a diferents habitatges per així tenir millor equilibri de la línia general.

La instal·lació interior

Serà la situada a l'interior de l'habitatge. Comença per un quadre de comandament, protecció i maniobra, que conté els següents elements:

1. Interruptor de control de potència màxima (ICPM). És un interruptor magnetotèrmic que limita la potència màxima utilitzable i l’ajusta a la potència contractada amb la companyia subministradora. Si es sobrepassa la potència contractada, el ICPM desconnecta tots els circuits de l'habitatge.

2. Interruptor general automàtic (IGA). És un magnetotèrmic general que protegeix de curtcircuits i sobrecarregues.

3. Interruptor diferencial (ID). És l’aparell destinat a protegir les persones de contactes directes o indirectes. Detecta si hi ha corrents de fuita, i quan n'hi ha, salta immediatament. O sigui que si ens enrampem, salta. Té un botó que simula una fuita i ens permet comprovar el seu correcte funcionament.

4. Petits interruptors automàtics (PIA). Són interruptors magnetotèrmics que protegeixen cada un dels circuits en que està dividit l’habitatge. La seva intensitat nominal s’ajusta a la necessitat de cada circuit. Si hi ha algun problema en un dels circuits de l'habitatge, desconnecta només aquell circuit.

5. Dispositiu de protecció contra sobretensions (DPS). També s’anomena descarregador, i detecta les sobretensions perilloses per a les instal·lacions i les deriva directament a terra.

6. Born de terra. Punt de connexió que uneix les preses de terra dels aparells de l'habitatge amb la presa de terra de l'edifici.

Quadre de comandament i protecció on s’observa un interruptor de control de potència ICP (o ICPM), un interruptor diferencial ID i 8 petits interruptors automàtics PIAs que donaran protecció a 8 diferents zones elèctriques de l’habitatge.

El quadre de comandament ha de protegir l'habitatge de sobrecàrregues, curtcircuits i fuites.

- Es diu que hi ha una sobrecàrrega en un circuit o instal·lació quan la intensitat del corrent elèctric que hi circula és superior a la nominal de la línia. Si aquesta situació es manté cert temps, es podria arribar a cremar la instal·lació.

- Es diu que hi ha un curtcircuit quan 2 cables (fase-neutre o fase-fase) es posen en contacte per motius inesperats. En aquest cas, el corrent elèctric creix de sobte fins a valors tan grans que cremaria la instal·lació ràpidament. Es necessita una actuació més ràpida que en el cas de les sobrecàrregues.

- Es diu que hi ha una fuita a la instal·lació quan una part del corrent elèctric que hi circula es desvia o surt de la instal·lació mitjançant un camí elèctric imprevist. Aquest camí imprevist podria ser una persona quan s'enrampa.

Protecció magnetotèrmica utilitzada en interruptors ICPM, IGA i PIAs

Són aparells que protegeixen la instal·lació de sobrecàrregues i de curtcircuits.

Part tèrmica: En cas d’una sobrecàrrega tenim a l’interior de l’interruptor magnetotèrmic una lamina bimetàl·lica (dos metalls fermament units, amb diferent coeficient de dilatació), que en escalfar-se mitjançant la circulació del corrent elèctric superior al nominal, dilata el bimetall i fa que es corbi fins que activa el mecanisme d’obertura de l’interruptor.

           Esquema intern d'un magnetotèrmic

Part magnètica: En cas que succeeixi un curtcircuit, el corrent que circula per una bobina interna (electroimant) crea un camp magnètic suficientment fort com per atraure un contacte metàl·lic, cosa que provoca la desconnexió instantània del circuit.

Els magnetotèrmics més convencionals estan dissenyats per aguantar corrents nominals de 10A, 15A, 20A, 25A, 30A i 40A.

Protecció utilitzada en interruptors diferencials ID

Aquest aparell protegeix la instal·lació de fuites, comparant el corrent d’entrada i el de sortida. Els corrents han de ser iguals, però en cas que la diferència sigui superior a cert valor (corrent de sensibilitat del diferencial I_s), es provoca la desconnexió instantània per considerar que existeix una fuita de corrent dins de la instal·lació i que aquesta pot ser perillosa per a les persones.

Els ID més convencionals es dissenyen per a valors de corrent de sensibilitat de Is=30 mA i Is= 40 mA. Fuites més grans a aquests valors, faran desconnectar el subministrament d’energia elèctrica a la instal·lació.