Material d'estudi

Un dels trets característics d'aquesta segona etapa del franquisme és l'inici del distanciament d'alguns sectors del clergat respectea a l'aferrissada defensa del règim que havia fet l'església.

Mentre que la jerarquia, reforçada pel Concordat de 1953, que l'havia donat grans privilegis, va mantenir el recolzament al Caudillo, diferents sectors catòlics, alguns sacerdots, i elements de les ordres religioses, en contacte amb la realitat social de les classes treballadores, aniran portant cap a l'oposició els anomenats "Moviments Apostòlics" (l'Acció Catòlica, els Moviments de renovació litúrgica, etc.) on en aquell moment començaven a tenir molta participació els seglars. 

Aquest canvi va ser important, perquè, sota l'ampara de l'església, que podia fer molts tipus d'activitats juvenils i associatives, les organitzacions polítiques i sindicals clandestines van poder convocar trobades i assamblees amb treballadors, veíns, joves, etc. 

A més, l'exemple d'aquests nous clergues també va facilitar el camí cap a l'oposició i l'esquerra de molts joves de families catòliques de classe mitjana i alta que, abans, havien militat tradicionalment en els moviments de la dreta conservadora. 

més, l'exemple d'aquests nous clergues també va facilitar el camí cap a l'oposició i l'esquerra de molts joves de families catòliques de classe mitjana i alta que, abans, havien militat tradicionalment en els moviments de la dreta conservadora. 

Reunió d'opositors al convent dels caputxins de Barcelona, 1966. Font: RTVE.