Compendi de morfologia i sintaxi llatina

Les oracions subordinades adjectives de relatiu complementen a un sintagma (gairebé sempre nominal) de l'oració principal el qual anomenarem referent o antecedent ^[1]. Les subordinades de relatiu poden anar introduïdes:

• pel pronom relatiu qui quae quod  o algun dels seus derivats ^[2].
• per un adverbi relatiu: ubi ('on'), quo ('cap a on'), unde ('d'on, des d'on'), qua ('per on'), etc.
• per algun determinant relatiu, com ara qui quae quod, quantus, qualis, etc.

Exemples:

Id quaesiui ex Lucio, qui certe scibat.

"Ho vaig preguntar a Luci, qui de segur ho sabia".

(L'oració de relatiu és introduïda pel pronom relatiu qui; l'antecedent d'aquest pronom és Lucio)

Omnes orant in templo ubi statuam Mineruam est 

"Tots preguen al temple on / en el qual és l'estàtua de Minerva"

(L'oració de relatiu és introduïda per l'adverbi relatiu ubi; el seu antecedent és el substantiu templo).

Observacions:

1. Cal recordar que el pronom relatiu ha de concertar amb el nom que li fa d'antecedent (o referent) en gènere i nombre; en canvi, el cas del pronom relatiu ve determinat per la funció sintàctica que compleixi dins de l'oració subordinada. Fixa't en les següents oracions: en totes elles va canviant el cas del pronom relatiu (per raó de la funció sintàctica que fa dins la subordinada de relatiu), menter que el pronom sempre manté el gènere femení i el nombre plural del seu antecedent (que és duas uias):

a) Duas uias occupauit, quae ad portum ferebant.
   "Va ocupar els dos camins que portaven al port".
     Quae va en nominatiu perquè fa de subjecte de ferebant ("Dos camins portaven al port") ^[3].

b) Duas uias occupauit, quas hostis sine custodiis reliquerat.
  "Va ocupar els dos camins que l’enemic havia deixat sense protecció".

     Quas va en acusatiu perquè és el complement directe de reliquerat ("L'enemic havia deixat dos camins sense protecció").

 c) Duas uias occupauit, quarum una angusta erat.
   "Va ocupar els dos camins, un dels quals era estret".

     Quarum va en genitiu perquè fa de complement del nom del pronom una ("Un dels camins era estret").


d) Duas uias occupauit, in quibus nullae custodiae erant.

   "Va ocupar els dos camins en els quals no hi havia cap vigilància"

   Quibus va en cas ablatiu perquè fa de complement circumstancial de lloc del verb erant ("En els dos camins no hi havia cap vigilància").

2.  A més de pronom relatiu, qui quae quod també pot ser un determinant relatiu; és a dir, modifica un substantiu amb qui constitueix un mateix sintagma. Exemple:

Aduentum tuum cognoui, qui nuntius mihi gratissimus fuit.
"Vaig assabentar-me de la teva arribada, anunci que em va ser mol grat".

3. Com ja s'ha explicat al capítol sobre els usos del quod, el relatiu neutre singular pot tenir com a antecedent tot el que s'exposa en l'oració principal. En aquest cas, es pot traduir per  les expressions 'cosa que, el que, la qual cosa, etc'.

Lacedaemonii Agim regem necauerunt, quod numquam antea apud eos acciderat.
"Els lacedemonis van assassinar el rei Agi, cosa que entre ells mai havia succeït abans".

4. Tal com els adjectius poden substantivar-se, el pronom relatiu, atesa la seva natura adjectival, també pot estar substantivat. En aquests cas, no té cap antecedent en l'oració principal i cal traduir-lo per 'qui' o 'aquell / aquella.. que / qui'. Aleshores, a més, l'oració subordinada de relatiu no és pròpiament adjectiva, sinó que s'ha de considerar una subordinada substantiva, i fa en realció al verb de la principal alguna de les funcions pròpies d'aquesta categoria d'oracions (sobretot, subjecte o CD del verb de l'oració principal).

Ignaui sunt qui fugiunt.

"Aquells que fugen són covards".

El pronom relatiu qui no duu cap antecedent. Introdueix, per tant, una oració subordinada substantiva que fa de subjecte del verb de la principal (fugiunt). Alhora, el pronom relatiu fa de subjecte del verb de a subordinada de relatiu. Aquí tens l'anàlisi morfosintàctica completa d'aquesta frase composta:

 
Ignaui      sunt       qui         fugiunt

        Nom pl      3 pl      Nom pl        3 pl pres ind

           (Atr)        (V)          (Subj)            (V)

                                       --------------------------------

                                        or. sub. subs. de relatiu

                                                (funció: subjecte)  

---

NOTES:

[1] En rigor, només se li pot dir antecedent quan precedeix a la subordinada de relatiu.

[2] Per a la seva flexió i traducció, vid. el capítol 3.5. Relatiu del  Compendi de morfologia i sintaxi llatina.

[3] Una bona manera d'identificar la funció del pronom relatiu dins de la seva subordinada consisteix a substituint-lo per l'antecedent. Així queda il·lustrat, entre parèntesis, en les oracions d'aquests exemples.