Compendi de morfologia i sintaxi llatina

És el pronom fòric per excel·lència del llatí. Pot ser anafòric (quan al·ludeix a una persona o cosa de la què ja s’acaba de parlar) o catafòric (quan al·ludeix a una persona o cosa de la què es parlarà tot seguit) ^[1]. El més normal, però, serà que te'l trobis en funció anafòrica. Exemple: Venit Paulus. Is pater Antonii est ("Ha arribat en Pau. Ell / Aquest és el pare d'Antoni").

Com acabes de veure, es pot traduir bé pel demostratiu 'aquest', bé per un pronom personal de tercera persona. El context és el que condicionarà la teva tria.

Morfologia. La seva flexió es desenvolupa sobre dues arrels: i /e. La primera arrel (i) la trobem al nom. sg. masculí i al nom. i ac. sg, neutre. També pot aparèixer al nom. pl. masc. i al dat. i abl. pl., en aquest cas alternant amb formes d'arrel -e (ambdues són iguals de vàlides i de freqüents). La resta de casos es construeixen a partir de l'arrel e-. Pel que fa a les terminacions, segueix el paradigma dels adjectius de ters terminacions (tipus bonus -a- um) en tots els casos menys els que ressaltem en color ataronjat.

	PRONOM / DETERMINANT IS EA ID Arrel: i- / e-
	Singular			Plural
	Masc.	Fem.	Neutre	Masc.	Fem.	Neutre
Nom.	is	ea	id	ei / ii	eae	ea
Ac.	eum	eam	id	eos	eas	ea
Gen.	eius			eōrum	eārum	eōrum
Dat.	ei			eis / iis
Abl.	eo	ea	eo	eis / iis

Idem eadem idem

És un pronom o determinant amb valor fòric d'identitat. Assenyala una identificació emfàtica d'una persona o cosa amb un referent del qual prèviament s'ha parlant. Es tradueix per 'el mateix'. Exemple: idem rex = 'el mateix rei' (és a dir, el rei del qual estem parlant').

Morfologia. Totes les seves formes estan constituïdes per dos elements: el primer és el pronom is ea id, el segon és el sufix enclític -dem, que se li afegeix al darrera. Per reconèixer les diverses formes de la seva flexió, cal treure la terminació -dem i identificar el cas del pronom is ea id ^[2]. Cal tenir present, però, que algunes formes presenten ajustaments fonètics o gràfics (les marquen en color ataronjat).

	PRONOM / DETERMINANT IDEM EADEM IDEM Formants: is ea id + dem-
	Singular			Plural
	Masc.	Fem.	Neutre	Masc.	Fem.	Neutre
Nom.	idem [3]	eadem	idem [4]	eīdem / iīdem /īdem	eaedem	eădem
Ac.	eundem [5]	eandem [5]	idem [4]	eosdem	easdem	eădem
Gen.	eiusdem			eorundem [5]	earundem [5]	eorundum [5]
Dat.	eīdem			eīsdem / iīsdem / īsdem
Abl.	eōdem	eadem	eōdem	eīsdem / iīsdem / īsdem

Ipse ipsa ipsum

És un pronom o determinant amb valor emfàtic. Posa èmfasi en una persona o cosa que s'esmentat al discurs. Indica una identitat en to emfàtic. Es pot traduir per 'ell mateix', 'ell en persona', etc ^[6]. Exemple: Ipse rex = 'el rei mateix, el rei en persona' ^[7].

Morfologia. La seva declinació és idèntica a la dels pronoms iste i ille, excepte en el nom. i voc. sg. plural, que pren la desinència -um (i no pas -ud). De nou, marquem en color taronja les formes que no segueixen el paradigma de bonus -a -um.

	PRONOM / DETERMINANT IPSE IPSA IPSVM Arrel: ips-
	Singular			Plural
	Masc.	Fem.	Neutre	Masc.	Fem.	Neutre
Nom.	ipse	ipsa	ipsum	ipsi	ipsae	ipsa
Ac.	ipsum	ipsam	ipsum	ipsos	ipsaas	ipsa
Gen.	ipsius			ipsōrum	ipsārum	ipsōrum
Dat.	ipsi			ipsis
Abl.	ipso	ipsa	ipso	ipsis

---

NOTES:

[1] Per exemple, és catafòric a l'oració Tantum ea percipere possunt, voluptatem, dolorem (“Només poden sentir aquestes coses, el plaer, el dolor”). Fixa't que ea és refereix ls substantius uoluptatem i dolorem, que apareixen després.

[2] Per exemple: eosdem = eos (ac. pl. masc.) + dem.

[3] Caiguda de la -s: *is-dem > īdem.

[4] Reducció de les dues consonants en contacte en una de sola: is-dem > ĭdem.

[5] Com en castellà o català, tota nasal davant de dental esdevé -n: eum-dem > eundem, etc.

[6] És molt important tenir present que ipse no només s'utilitza per a fer èmfasi en la tercera persona, sinó que pot fer-ho també amb la primera o la segona persona, substituint de vegades el pronom personal corresponent. Fixa't en aquest exemple: Heri ego apros tres cepi. Ipse? Inquis. Ipse. (“Ahir vaig caçar tres porcs senglars. Tú mateix?, preguntes. Jo mateix” ). Aquest pronom, doncs, pot emfasitzar els pronomns personals, explícitament - ego ipse (= jo mateix) - o implícitament - ipse dixisti (= tu mateix ho has dit / ets tu qui ho ha dit).

[7] Cal no confondre mai els pronoms idem i ipse. Si et fixes bé en el seu significat en català, “ell mateix” (traducció d'ipse) té un sentit clarament emfàtic (posa de relleu una persona o cosa); en canvi, “el mateix” (traducció d'idem) té una doble funció: fa referència a una persona o objecte ja mencionat o que es mencionarà tot seguit (funció fòrica), i a la vegada posa l'èmfasi sobre aquesta persona o objecte. Observa la diferència de sentit entre aquests grups (ja saps que aquests pronoms també poden funcionar com a determinants, quan acompanyen a un substantiu):

Idem puer = “el mateix nen”.

Ipse puer = “el nen mateix”, “el nen en persona”.