Compendi de morfologia i sintaxi llatina

El pretèrit imperfet d’indicatiu es construeix a partir del tema de present ^[1]. Hi afegirem el morfema modal temporal –ba–  i, tot seguit, les desinències personals (fes atenció amb la primera persona del singular, que pren com a desinència la consonant –m).

Caldria afegir que:

• En els verbs de la 3a conj., entre el tema i les desinències, s'insereix una vocal de suport –e–: duc(e)bam, duc(e)bas, etc.
• En els verbs de la 4a conj. (i en els de la 3a mixta ^[2]), i malgrat que no sembli necessari per raons eufòniques, es col·loca també la vocal –e– darrere del tema: audi(e)bam, audi(e)bas, etc.

 Com conjugar l'imperfet d'indicatiu?

El  que has de fer és:

a) Identificar la base lexemàtica del present (és a dir: de la primera forma de l’enunciat, tot el que hi ha abans de l’última consonant).

b) Veure a quina conjugació pertany el verb.

c) Ajuntar a la base la terminació d'imperfet (al quadre de dalt, en lletra negreta) que li correspon per la seva conjugació.

NOTES:

[1] Recorda que el tema de present inclou dos constituents: l'arrel del verb en present + vocal pròpia de la conjugació. Així, el tema de present d'amo (1) és ama-, d'habeo (2) és habe- i d'audio (4) és audi-. A l'apèndix, hi ha un capítol en què mirem d'aclarir conceptes com tema, desinència, etc. (Formants de les paraules variables: arrel, tema i desinència).

[2] En aquest temps, segueixen el paradigma de la 4a conjugació (capio: capiēbam...).