Compendi de morfologia i sintaxi llatina
5. FLEXIO VERBAL: mode indicatiu (veu activa)
5.1. Present d'indicatiu
Es construeix amb els tres formants següents:
(1) Arrel d'infectum.
(2) Vocal temàtica (que pot variar segons les declinacions o ser-hi absent [1]).
(3) Desinències personals primàries: -o, -s, -t, -mus, -tis, -nt.
Per exemple, veiem els tres formants en una forma com habeo: hab (1) + e (2) + o (3).
|
|
|||||
|
Pronoms personals |
Jo estimo (1 conj.) |
Jo tinc (2 conj.) |
Jo porto (3 conj.) |
Jo escolto (4 conj.) |
Jo sóc / estic (irregular) |
|
Ego |
amo |
habĕo |
duco |
audĭo |
sum |
|
Tu |
amas |
habes |
ducis |
audis |
es |
|
--- |
amat |
habet |
ducit |
audit |
est |
|
Nos |
amāmus |
habēmus |
ducĭmus |
audīmus |
sumus |
|
Vos |
amātis |
habētis |
ducĭtis |
audītis |
estis |
|
--- |
amant |
habent |
ducunt |
audĭunt |
sunt |
Explicacions de les formes subratllades:
- 1a conjugació. En amo (1a pers. del singular) no apareix la vocal del tema –a. Ha desaparegut per contracció amb la vocal o de la desinència (*amao > amo).
- 3a conjugació. En aquelles persones la desinència de les quals comença en consonant, s’insereix una vocal de recolzament entre aquesta consonant i la consonant final del tema. La vocal de recolzament és una –i– en la 2a i 3a persona del singular i en la 1a i 2a del plural, i una –u– en la 3a persona del plural: leg-(i)s, leg-(i)t, leg-(i)mus, leg-(i)tis, leg-(u)nt.
- 4a conjugació. En la 3a persona del plural apareix una vocal de suport –u– entre el tema i la desinència: audi-(u)nt. En aquesta ocasió no s’introdueix perquè calgui una vocal que faciliti la pronunciació, sinó per analogia (o imitació) de la desinència de 3a pers. pl. dels verbs de la 3a conjugació.
- Verb sum. En el present d’indicatiu s'alternen dues arrels: su- davant de les desinències que comencen amb una consonant nasal (m/n); es- en els altres casos.
Recorda que la conjugació del present d'indicatiu dels verbs de la conjugació mixta aparentment segueixen els paradigmes de la 4a declinació. L’única diferència rau en la pronúncia de la 1a i 2a persona del plural, que en els mixtes són formes esdrúixoles (capĭmus i capĭtis), mentre que en la 4a declinació són planes (audīmus, audītis); aquest fet, però, no queda reflectit en la llengua escrita.
Una manera senzilla de conjugar el present d'indicatiu dels verbs regulars
A l'hora de conjugar el present de qualsevol verb regular, l'únic que has de fer és:
a) Identificar el formant base sobre el qual es forma el present: és a dir, de la primera forma de l’enunciat, aillar tot el que hi ha fins a l’última consonant.
b) Veure a quina conjugació pertany el verb.
c) Ajuntar al formant base la terminació que li correspon per la seva conjugació. Aquestes terminacions les tens en lletra negreta a la taula de dalt.
Posem-ne un exemple. Per conjugar el present del verb laudo laudaui laudatum (1): 'lloar':
a) Identifiquem el formant base: laud-.
b) Notem que el verb pertany a la 1a conjugació (com ens indica, a l'enunciat, el número entre parèntesis).
c) I, finalment, afegim al formant base les terminacions per al present de la 1a conjugació (en negreta a la taula).
Fet això, les sis persones del present seran laudo, laudas, laudat, laudamus, laudatis, laudant.
NOTES:
[1] És absent en el cas de la tercera conjugació, que aplega els verbs de tema acabat en consonant.