Apunts de llengua del Lliurament 2

La primera declinació (o declinació de temes en a) comprèn els substantius

- d'arrel acabada en ...a

- de tema acabat en a

- de genitiu acabat en ae

com per exemple puella -ae (f): nena

 

El tema és l'últim so de l'arrel (també anomenada lexema o radical),

que pot desparèixer en afegir-se les desinències pròpies de cada cas en virtut de diverses transformacions fonètiques,

per la qual cosa és millor parlar de terminacions (el conjunt de sons format per tema i desinència),

que al cap i a la fi són el que hom de saber reconèixer en cada substantiu quan ha de traduir un text en llatí,

i que en les taules següents (aquí i millor en aquest fitxer PDF) apareixen en negreta.

 

cas i nombre

terminacions

(tema i desinència)

exemple

(exemple)

  

	nom sg	a	= a-Ø	puella	= puella-Ø
	voc sg	a	= a-Ø	puella	= puella-Ø
	ac sg	am	= a-m	puellam	= puella-m
	gen sg	ae	< a-i	puellae	< puella-i
	dat sg	ae	< a-i	puellae	< puella-i
	abl sg	a	< a-d	puella	< puella-d

 

	nom pl	ae	< a-i	puellae	< puella-i
	voc pl	ae	< a-i	puellae	< puella-i
	ac pl	as	< a-ns	puellas	< puella-ns
	gen pl	arum	= a-rum	puellarum	= puella-rum
	dat pl	is	< a-is	puellis	< puella-is
	abl pl	is	< a-is	puellis	< puella-is

 

Observacions:

 

• La gran majoria de substantius d'aquesta declinació són de gènere femení, però n'hi ha també un grup força reduït de gènere masculí:

- noms propis d'home: Agrippa, Caligula, Catilina, Galba, Pansa...

- noms propis de rius: Garumna (Garona), Mosella (Mosel·la)...

- noms d'oficis tradicionalment masculins: agricola, nauta, poeta, scriba...

- noms acabats en -cola i -gena: incola, indigena, agricola...

 

• Hom pot observar, hi ha diversos casos amb la mateixa terminació, de manera que només el context de l'oració en què un d'aquest casos es trobi permetrà distingir clarament de quin cas es tracta. Aquestes coincidències són les seguents:

- a:       nominatiu / vocatiu / ablatiu singular *

- ae:     nominatiu / vocatiu plural

            genitiu / datiu singular

- is:      datiu / ablatiu plural

* En realitat el nominatiu i el vocatiu singulars, d'una banda, i l'ablatiu singular, d'una altra, no tenen la mateix terminació, ja que per als dos primers casos la vocal a és breu mentre que per a l'ablatiu singular aquesta vocal a és llarga, però en general la quantitat llarga o breu de les vocals no ve assenyalada en els textos.

 

• Alguns substantius d'aquesta declinació existeixen només en plural (són els anomenats pluralia tantum, 'plurals només'), i per tant s'enuncien en plural. Per exemple:

Athenae -arum (f pl): Atenes

Emporiae -arum (f pl): Empúries

palpebrae -arum (f pl): parpelles

 

• Alguns mots tenen significats diferents segons si es troben en singular o en plural:

copia -ae: abundància

copiae -arum: tropes (la riquesa d'un poble es mesurava per la magnitud del seu exèrcit)

littera -ae: lletra

litterae -arum: carta; literatura