Apunts de cultura del Lliurament 4

Com a la resta de la part occidental de l'Imperi, en el món ibèric, on s'inscriuen la Catalunya i el País Valencià preromans, no hi havia ciutats sinó tan sols poblats, normalment construïts en llocs elevats. Solament les colònies que hi havien establert els grecs, com Empòrion, es poden considerar nuclis realment urbans. Tanmateix la societat ibèrica sofreix un trasbals quan cau sota la dominació romana a partir del 218 aC, any en què l'exèrcit romà desembarca a Tàrraco. Allà funda una plaça forta, que esdevindrà al cap d'un temps la primera ciutat romana de l'actual Catalunya i més endavant la capital de la província de la Hispània Citerior. Més endavant, entorn del 100 aC, Roma va emprendre un programa planificat de colonització basat sobretot en el repartiment de terres entre els veterans de l'exèrcit, tot creant una xarxa de ciutats d'importància diversa al llarg del territori català, moltes de nova creació, tot i que sovint pròximes a nuclis anteriors als quals substitueixen, com és el cas d'Ilerda (Lleida), Bètulo (Badalona), Iluro (Mataró), Iesso (Guissona), Empúries, i altres sobre els mateixos poblats ibèrics, com és el cas de Tàrraco.  Els colons, antics soldats recompensats amb un lot de terra en el moment de llicenciar-se, s'agrupaven en ciutats. El territori del voltant es dividia en parcel·les equitatives entre els colons.  La integració de la regió conquerida en l'economia i el sistema de vida de Roma es completava en les zones rurals amb l'establiment de uillae, explotacions agrícoles on s'introdueixen nous conreus (vinya i olivera).

La ciutat era el centre de serveis per a la població d'un territori: oferia un mercat en el fòrum per als productes agraris, tenia uns edificis consagrats a la seva administració (basílica, cúria), temples per al culte religiós... A més, una gran ciutat, i capital de província, com Tàrraco, disposava de diverses termes, un teatre, un circ i un amfiteatre. Així doncs, qualsevol ciutat provincial es bastia seguint el model de Roma, o, si era anterior a la conquesta romana, es mirava d'adaptar-hi les institucions i els edificis de la capital, els quals, fossin dedicats a l'administració, a la religió o al lleure, eren els elements característics de la manera romana d'entendre la vida, de conviure i de divertir-se. D'aquesta manera els ibers i els altres pobles del Mediterrani occidental van veure's abocats a abandonar els seus poblats i emigrar a les ciutats, on es van anar assimilant a la civilització dominant. Per tant, l'establiment de ciutats va ser el principal mitjà de romanització, ja que va permetre imposar una unitat de mercat, una administració lligada a Roma, un dret, una cultura i (llevat d'Orient) una llengua comunes sobre la gran diversitat de pobles de la conca mediterrània.