Apunts de llengua del Lliurament 2
1. LLIURAMENT 2
1.2. L'aspecte verbal: imperfet i aorist
El grec antic disposava de diversos temps verbals per expressar accions succeïdes en el passat. Estudiarem dos d'aquests temps: l'imperfet i l'aorist [1].
L'imperfet només el trobem en el mode indicatiu i, com ja saps, serveix per expressar una acció durativa en el passat [2]. L'aorist, en canvi, s'empra per a les accions puntuals en el passat [3]. En indicatiu, els usos de l'imperfet grec són pràcticament equivalents als de l'imperfet català (estimava), mentre que els de l'aorist equivalen als del passat català (passat perifràstic: vaig cantar...; passat simple: cantí, cantares, cantà, cantàrem, cantàreu, cantaren) [4].
[1] El grec antic coneixia altres dos temps per al passat (perfet i plusquamperfet), que no s'estudien al batxillerat.
[2] Això és, una acció que s'allarga o es repeteix en el passat. En una oració com Fa uns anys jo viatjava a Grècia, l'imperfet dóna a entendre que en l'acció la vaig fer repetides vegades.
[3] L'equivalent català seria el temps passat, que com l'aorist grec indica que una opció es va realitzar puntualment en el passat, i no pas de manera reiterada. Quan diem Fa uns anys vaig viatjar a Grècia, hom entén que vam viatjar una vegada.
[4] El passat simple català és una forma ben viva en algunes variant geogràfiques (sobretot valencianes). Tanmateix, el català central estàndard a penes l'usa en la llengua escrita.