Apunts reforç Neoclassicisme i Romanticisme
Apunts reforç Neoclassicisme i Romanticisme
2.2.Escultura neoclàssica
L'escultura neoclàssica, de la qual Roma en va ser el focus principal, va evolucionar progressivament del dinamisme del Barroc a l'equilibri de l'estètica clàssica. Alguns dels seus trets definitoris són:
-
- Retorn als cànons de l'escultura clàssica: escultura basada en l'equilibri, harmonia.
- Es prenen com a referència sense reinterpretar-los (molts es copien) ja que consideren que la seva perfecció no es pot superar.
- Formalment destaca el predomini de la línia per definir el contorn de les figures.
- Temàtica: la figura humana com a eix central dins de temàtica variada.Temes mitològics, al·legories...Pel que fa temes religiosos es representen des de la idealització.
- Materials: principalment marbre o bronze. Aquest tipus de materials aporta a l'obra certa fredor formal.
- Gèneres representats: retrats, monuments públics i monuments funeraris.
- L'escultura neoclàssica a part d'anar destinada a la monarquia,noblesa i església esdevé l'art de la burgesia.
-
A l'esquerra, Canova. Eros i Psique (1787-1793), marbre. Musée du Louvre, Paris. A la dreta, Canova. Paulina Borghese (1805), Galleria Borghese, Roma, on s'observa la germana de Napoleó representada com una Venus victoriosa.
- Els autor més destacats d'aquest període són:
-
-
- L'italià Antonio Canova destaca per ser un dels artistes neoclàssics que tot i prendre de referència els models clàssics els reinterpreta aportant gran sensibilitat a les seves obres.
- Altres autors a destacar són: el francès Houdon o el danès Thorvaldsen.
- A Espanya tot i que el neoclassicisme va trigar en incidir per la influència barroca destaquen Antoni Solà i Damià Campeny, tots dos sota la influència de Canova ja que van formar-se a Roma.
-
A l'esquerra, Thordvalsen. Jàson amb el velló d'or (1803), Museu Thorvaldsen, Copenhaguen. A la dreta, Campeny. Lucrècia (1804), marbre. Reial Llotja de Comerç, Barcelona.