L'harmonia
L'harmonia
11. L'harmonia fins al 1900
Els principis harmònics que s'han esbossat són, per
descomptat, una versió simplificada dels fets harmònics existents fins a
finals del segle passat. L'enderrocament del vell sistema, ocorregut
cap al 1900, no es va produir com una sobtada decisió per part de certs
revolucionaris de la música. Tota la història del desenvolupament
harmònic ens mostra una imatge en continu canvi. Molt lenta però
inevitablement, les nostres oïdes s’han anat capacitant per a
l’assimilació d'acords cada cop més complexos i modulacions a tonalitats
més llunyanes. Quasi totes les èpoques tenen els seus exploradors de
l'harmonia: en el segle XVII Claudio Monteverdi i Gesualdo van introduir
acords que van escandalitzar als seus contemporanis d'una forma similar
a com Mussorgsky i Wagner havien escandalitzat els seus. És més, tots
ells van tenir això en comú: que els seus nous acords i modulacions van
arribar per mitjà d'una ampliació del concepte de la mateixa teoria
harmònica. La raó per la qual la nostra època es va diferenciar en
l'experimentació harmònica és que la teoria anterior de l'harmonia va
ser llançada totalment per la borda, almenys per algun
temps. Ja no es tractava d'ampliar un vell sistema sinó de crear quelcom
enterament nou.