Resum Geometria afí

lloc: Cursos IOC - Batxillerat
Curs: Matemàtiques II (Bloc 1) ~ gener 2020
Llibre: Resum Geometria afí
Imprès per: Usuari convidat
Data: dimarts, 18 de juny 2024, 15:52

Descripció

Dubtes freqüents: Geometria

1. Rectes en l'espai

Donats

vector director v amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre v subíndex 1 coma v subíndex 2 coma v subíndex 3 coma parèntesi dret

Punt A igual parèntesi esquerre a subíndex 1 coma a subíndex 2 coma a subíndex 3 parèntesi dret

Equació vectorial  

               negreta parèntesi esquerre bold italic x negreta coma bold italic y negreta coma bold italic z negreta parèntesi dret negreta igual negreta parèntesi esquerre bold italic a subíndex negreta 1 negreta coma bold italic a subíndex negreta 2 negreta coma bold italic a subíndex negreta 3 negreta parèntesi dret negreta més bold italic k negreta parèntesi esquerre bold italic v subíndex negreta 1 negreta coma bold italic v subíndex negreta 2 negreta coma bold italic v subíndex negreta 3 negreta parèntesi dret
espai espai espai espai espai espai espai espai espai          

Equació paramètrica

                obre taula fila cel·la negreta x negreta igual negreta a subíndex negreta 1 negreta més bold italic k negreta v subíndex negreta 1 fi cel·la fila cel·la negreta y negreta igual negreta a subíndex negreta 2 negreta més bold italic k negreta v subíndex negreta 2 fi cel·la fila cel·la negreta z negreta igual negreta a subíndex negreta 3 negreta més bold italic k negreta v subíndex negreta 3 fi cel·la fi taula tanca claus

Equació contínua

               fracció numerador negreta x negreta menys negreta a subíndex negreta 1 entre denominador negreta v subíndex negreta 1 fi fracció negreta igual fracció numerador negreta y negreta menys negreta a subíndex negreta 2 entre denominador negreta v subíndex negreta 2 fi fracció negreta igual fracció numerador negreta z negreta menys negreta a subíndex negreta 3 entre denominador negreta v subíndex negreta 3 fi fracció

Equació implícita   

              obre negreta A negreta x negreta més negreta B negreta y negreta més negreta C negreta z negreta més negreta D negreta igual negreta 0
negreta A negreta apòstrof negreta x negreta més negreta B negreta apòstrof negreta y negreta més negreta C negreta apòstrof negreta z negreta més negreta D negreta apòstrof negreta igual negreta 0 tanca claus


Exemple

Equacions de la recta que passa pel punt A igual parèntesi esquerre menys 1 coma 3 coma 1 parèntesi dret i té vector director v amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre 2 coma menys 1 coma 5 parèntesi dret

Equació vectorial:  

  parèntesi esquerre x coma y coma z parèntesi dret igual parèntesi esquerre menys 1 coma 3 coma 1 parèntesi dret més k parèntesi esquerre 2 coma menys 1 coma 5 parèntesi dret
espai espai espai espai espai espai espai espai espai

Equació paramètrica 

 obre taula fila cel·la normal x igual menys 1 més 2 k fi cel·la fila cel·la normal y igual 3 menys k fi cel·la fila cel·la normal z igual 1 més 5 k fi cel·la fi taula tanca claus

            

Equació contínua:

   fracció numerador x més 1 entre denominador 2 fi fracció igual fracció numerador y menys 3 entre denominador menys 1 fi fracció igual fracció numerador z menys 1 entre denominador 5 fi fracció

Equació implícita

  l'obtenim de l'anterior:

   obre taula atributs alineació columna right fin atributs fila cel·la menys 1 parèntesi esquerre x més 1 parèntesi dret igual 2 parèntesi esquerre y menys 3 parèntesi dret fi cel·la fila cel·la 5 parèntesi esquerre x més 1 parèntesi dret igual 2 parèntesi esquerre z menys 1 parèntesi dret fi cel·la fi taula tanca claus espai espai espai espai fletxa doble dreta espai espai obre taula atributs alineació columna right fin atributs fila cel·la menys x menys 1 igual 2 y menys 6 fi cel·la fila cel·la 5 x més 5 igual 2 z menys 2 fi cel·la fi taula tanca claus espai espai espai espai espai fletxa doble dreta espai espai obre taula atributs alineació columna right fin atributs fila cel·la x més 2 y menys 5 igual 0 fi cel·la fila cel·la 5 x menys 2 z més 7 igual 0 fi cel·la fi taula tanca claus   

Observació: si tenim l'equació implícita d'una recta, per saber punt i vector director veieu:   

Punt i vector director d'una recta donada amb equació implícita.

2. Plans en l'espai

Plans en l'espai

Un pla de l'espai queda determinat per un punt P i dos vectors linealment independents estil mida 14px u amb fletxa dreta a sobre coma espai v amb fletxa dreta a sobre fi estil que anomenarem vectors directors o orientadors del pla.

Tres punts A, B, C no alinats també determinen un pla ja que a partir d'aquests 3 punts també podem obtenir els dos vectors directors, per exemple, estil mida 14px pila A B amb fletxa dreta a sobre coma espai pila A C amb fletxa dreta a sobre fi estil

Equacions d'un pla  

Donats

   vectors orientadors v amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre u subíndex 1 coma u subíndex 2 coma u subíndex 3 coma parèntesi dret coma espai espai v amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre v subíndex 1 coma v subíndex 2 coma v subíndex 3 coma parèntesi dret

   Punt A igual parèntesi esquerre a subíndex 1 coma a subíndex 2 coma a subíndex 3 parèntesi dret

Equació vectorial  

  negreta parèntesi esquerre bold italic x negreta coma bold italic y negreta coma bold italic z negreta parèntesi dret negreta igual negreta parèntesi esquerre bold italic a subíndex negreta 1 negreta coma bold italic a subíndex negreta 2 negreta coma bold italic a subíndex negreta 3 negreta parèntesi dret negreta més bold italic lambda negreta parèntesi esquerre bold italic u subíndex negreta 1 negreta coma bold italic u subíndex negreta 2 negreta coma bold italic u subíndex negreta 3 negreta parèntesi dret negreta més bold italic mu negreta parèntesi esquerre bold italic v subíndex negreta 1 negreta coma bold italic v subíndex negreta 2 negreta coma bold italic v subíndex negreta 3 negreta parèntesi dret
espai espai espai espai espai espai espai espai espai

Equació paramètrica

  obre taula fila cel·la negreta x negreta igual negreta a subíndex negreta 1 negreta més negreta lambda negreta u subíndex negreta 1 negreta més negreta mu negreta v subíndex negreta 1 fi cel·la fila cel·la negreta y negreta igual negreta a subíndex negreta 2 negreta més negreta lambda negreta u subíndex negreta 2 negreta més negreta mu negreta v subíndex negreta 2 fi cel·la fila cel·la negreta z negreta igual negreta a subíndex negreta 3 negreta més negreta lambda negreta u subíndex negreta 3 negreta més negreta mu negreta v subíndex negreta 3 fi cel·la fi taula tanca claus

Equació general  o implícita 

          negreta A negreta x negreta més negreta B negreta y negreta més negreta C negreta z negreta més negreta D negreta igual negreta 0

    La podem obtenir fent: 

    obre barra vertical taula fila cel·la x menys a subíndex 1 fi cel·la cel·la u subíndex 1 fi cel·la cel·la v subíndex 1 fi cel·la fila cel·la y menys a subíndex 2 fi cel·la cel·la u subíndex 2 fi cel·la cel·la v subíndex 2 fi cel·la fila cel·la z menys a subíndex 3 fi cel·la cel·la u subíndex 3 fi cel·la cel·la v subíndex 3 fi cel·la fi taula tanca barra vertical igual 0  

 

Exemple 1 

Equacions del pla que passa pel punt A igual parèntesi esquerre menys 1 coma 3 coma 1 parèntesi dret i té vectors directors u amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre 1 coma 3 coma menys 2 parèntesi dret coma espai espai v amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre 2 coma menys 1 coma 5 parèntesi dret

Equació vectorial:    parèntesi esquerre x coma y coma z parèntesi dret igual parèntesi esquerre menys 1 coma 3 coma 1 parèntesi dret més lambda parèntesi esquerre 1 coma 3 coma menys 2 parèntesi dret més mu parèntesi esquerre 2 coma menys 1 coma 5 parèntesi dret
espai espai espai espai espai espai espai espai espai

Equació paramètrica:  obre taula fila cel·la normal x igual menys 1 més normal lambda més 2 normal mu fi cel·la fila cel·la normal y igual 3 més 3 normal lambda menys normal mu fi cel·la fila cel·la normal z igual 1 menys 2 normal lambda més 5 normal mu fi cel·la fi taula tanca claus

Equació implícita

       obre barra vertical taula fila cel·la x més 1 fi cel·la 1 2 fila cel·la y menys 3 fi cel·la 3 cel·la menys 1 fi cel·la fila cel·la z menys 1 fi cel·la cel·la menys 2 fi cel·la 5 fi taula tanca barra vertical igual 0

      15 parèntesi esquerre x més 1 parèntesi dret menys 4 parèntesi esquerre y menys 3 parèntesi dret menys parèntesi esquerre z menys 1 parèntesi dret menys claudàtor esquerre 6 parèntesi esquerre z menys 1 parèntesi dret més 2 parèntesi esquerre x més 1 parèntesi dret més 5 parèntesi esquerre y menys 3 parèntesi dret claudàtor dret igual 0
15 x més 15 menys 4 y més 12 menys z més 1 menys 6 z més 6 menys 2 x menys 2 menys 5 y més 15 igual 0
13 x menys 9 y menys 7 z més 47 igual 0 

Observació: també ho podem fer calculant el vector normal del pla: Vector normal del pla


Exemple 2 

Trobeu l'equació general del pla que passa pels punts  estil mida 14px A igual parèntesi esquerre 1 coma menys 1 coma 1 parèntesi dret coma espai B igual parèntesi esquerre 2 coma 0 coma 1 parèntesi dret coma espai C igual parèntesi esquerre 3 coma 1 coma menys 2 parèntesi dret espai fi estil 

  Trobem vectors directors: 

   estil mida 14px pila A B amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre 1 coma 1 coma 0 parèntesi dret
pila A C amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre 2 coma 2 coma menys 3 parèntesi dret fi estil   

   Equació general:     obre barra vertical taula fila cel·la x menys 1 espai fi cel·la 1 2 fila cel·la y més 1 fi cel·la 1 2 fila cel·la z menys 1 fi cel·la cel·la espai 0 espai fi cel·la cel·la menys 3 fi cel·la fi taula tanca barra vertical igual 0

             menys 3 parèntesi esquerre x menys 1 parèntesi dret més 2 parèntesi esquerre z menys 1 parèntesi dret menys obre claudàtors 2 parèntesi esquerre z menys 1 parèntesi dret menys 3 parèntesi esquerre y més 1 parèntesi dret tanca claudàtors igual 0
espai menys 3 x més 3 més 2 z menys 2 menys 2 z més 2 més 3 y més 3 igual 0
espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai menys 3 x més 3 y més 6 igual 0 espai
     Podem simplificar:

                            menys x més y més 2 igual 0


Com trobar punts d'un pla?

per trobar un punt d'un pla es donen valors qualssevol a dues variables i es calcula l'altra variable. Exemple:

Volem un punt qualsevol del pla 2x-y+3z+5=0

Agafem, per exemple

x igual 0 coma espai y igual 0 espai espai espai espai fletxa doble dreta espai espai z igual menys fracció 5 entre 3 espai espai espai espai espai punt espai obre parèntesis 0 coma 0 coma menys fracció 5 entre 3 tanca parèntesis
normal o espai dos punts espai

normal x igual 0 coma espai normal z igual 0 espai espai espai fletxa doble dreta espai menys espai normal y igual menys 5 espai espai espai espai fletxa doble dreta y igual 5 espai espai espai espai espai espai espai punt espai parèntesi esquerre 0 coma 5 coma 0 parèntesi dret

o dos punts

y igual 1 coma espai z igual 1 espai espai fletxa doble dreta espai 2 x menys 1 més 3 per 1 més 5 igual 0 espai
espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai 2 x igual menys 7 espai espai fletxa doble dreta x igual fracció numerador menys 7 entre denominador 2 fi fracció espai espai espai espai espai espai P u n t espai obre parèntesis menys fracció 7 entre 2 coma 1 coma 1 tanca parèntesis


3. Punt i vector director d'una recta donada amb equació implícita.

Veiem diferents maneres de trobar un punt i un vector director d'una recta donada en equació implícita

obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la a x més b y més c z igual d fi cel·la fila cel·la a apòstrof x més b apòstrof y més c apòstrof z igual d apòstrof fi cel·la fi taula tanca</p> <p><br>Una de les maneres més senzilles de trobar un vector director de la recta és fent el producte vectorial dels vectors normals dels plans que determinen la recta. O sigui:</p> <p>vector director:  v amb arpó dret amb ham cap avall a sobre igual parèntesi esquerre a coma b coma c parèntesi dret multiplicació en creu parèntesi esquerre a apòstrof coma b apòstrof coma c apòstrof parèntesi dret</p> <p>i per trobar un punt, donem un valor qualsevol a una variable i, resolem el sistema per trobar les altres dues variables. </p> <p></p> <p><span style="text-decoration: underline;"><strong>Exemple.</strong></span></p> <p>recta </p> <p>  obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la x menys 2 y més 3 z igual 1 fi cel·la fila cel·la 2 x més y més 2 z igual 2 fi cel·la fi taula tanca</p> <p><strong></strong></p> <p><strong>vector director:</strong>  v amb arpó dret amb ham cap avall a sobre igual parèntesi esquerre 1 coma menys 2 coma 3 parèntesi dret multiplicació en creu parèntesi esquerre 2 coma 1 coma 2 parèntesi dret</p> <p>Fem aquest producte vectorial:</p> <p>\left| {\begin{array}{*{20}{c}}i & j & k\\1 & { - 2} & 3\\2 & 1 & 2\\\end{array}} \right| = i\left| {\begin{array}{*{20}{c}}{ - 2} & 3\\1 & 2\\\end{array}} \right| - j\left| {\begin{array}{*{20}{c}}1 & 3\\2 & 2\\\end{array}} \right| + k\left| {\begin{array}{*{20}{c}}1 & { - 2}\\2 & 1\\\end{array}} \right| = - 7i + 4j + 5k

Per tant, un vector director de la recta és (-7,4,5)

Fixeu-vos que tant podem agafar el vector (-7,4,5) com el (7,-4,-5) 

Punt.

Donem un valor qualsevol a una de les variables.

Agafem, per exemple z=0

Per trobar les coordenades x, y hem de resoldre el sistema:

\left. {\begin{array}{*{20}{c}}{x - 2y = 1}\\{2x + y = 2}\\\end{array}} \right\}

la solució d'aquest sistema és x=1, y=0

Per tan, un punt de la recta és (1,0,0)

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Podeu veure en aquest vídeos dos mètodes més per trobar un punt i un vector director de la recta

a) Trobant dos punts qualsevol A i B de la recta. El vector director serà el vector estil mida 14px pila A B amb fletxa dreta a sobre fi estil          

  

b) Trobant l'equació paramètrica de la recta. Llavors les components del vector director seran els coeficients del paràmetre en l'equació:

 

4. Coordenades d'un punt i d'un vector

(Ho farem en 2 dimensions per simplificar els gràfics però la idea és la mateixa en 3 dimensions)

Aclariment referent a les coordenades d'un punt:

Les coordenades d'un punt són les que són. Que vull dir amb això?

Mireu la representació del punt A obre parèntesis fracció 3 entre 2 coma 1 mig tanca parèntesis  i la del punt B parèntesi esquerre 3 coma 1 parèntesi dret   

                                                

Evidentment A i B són punts diferents.

I que passa amb els vectors? El mateix però veiem perquè a vegades podem agafar un múltiple d'un vector.  
Un vector queda caracteritzat pel seu mòdul, la seva direcció i el seu senti.
El vector u amb fletxa dreta a sobre obre parèntesis fracció 3 entre 2 coma 1 mig tanca parèntesis  i el vector v amb fletxa dreta a sobre obre parèntesis 3 coma 1 tanca parèntesis
no són el mateix vector, de fet v amb fletxa dreta a sobre igual 2 u amb fletxa dreta a sobre però tenen la mateixa direcció (són paral·lels).

El mòdul (la longitud del vector) del vector v amb fletxa dreta a sobre és el doble del mòdul del vector u amb fletxa dreta a sobre
obre barra vertical u amb fletxa dreta a sobre tanca barra vertical igual arrel quadrada de obre parèntesis fracció 3 entre 2 tanca parèntesis al quadrat més obre parèntesis 1 mig tanca parèntesis al quadrat fi arrel igual arrel quadrada de fracció 9 entre 4 més 1 quart fi arrel igual arrel quadrada de fracció 10 entre 4 fi arrel igual fracció numerador arrel quadrada de 10 entre denominador 2 fi fracció

obre barra vertical v amb fletxa dreta a sobre tanca barra vertical igual arrel quadrada de 3 al quadrat més 1 al quadrat fi arrel igual arrel quadrada de 9 més 1 fi arrel igual arrel quadrada de 10

Però el vector u amb fletxa dreta a sobre i el vector v amb fletxa dreta a sobre sí tenen la mateixa direcció. 
Llavors quan el que ens interessa és la direcció podem agafar tant el vector u amb fletxa dreta a sobre com el v amb fletxa dreta a sobre ja que tenen la mateixa direcció (son paral·lels).
És per això que si volem el vector director d'una recta, el vector normal d'un pla,.... com que el que ens importa és la direcció podem agafar indistintament un o altre (encara que no siguin iguals). 

5. Vector normal del pla

Donat el pla bold italic A bold italic x negreta més bold italic B bold italic y negreta més bold italic C bold italic z negreta més bold italic D negreta igual negreta 0 

 el vector normal o vector característic del pla és  negreta n amb negreta arpó dret amb ham cap avall a sobre negreta igual negreta parèntesi esquerre bold italic A negreta coma bold italic B negreta coma bold italic C negreta parèntesi dret.

En el llibre d'Edebé, en el tema 6 (lliurament 4)  no l'utilitza. Ho utilitza i ho explica en el tema 7 (lliurament 5).  Però és molt pràctic utilitzar-ho i us pot anar molt bé en molts casos per trobar fàcilment l'equació general del pla.

Aquest vector és molt important. És un vector que és perpendicular al pla. O sigui, que és perpendicular als dos vectors directors del pla.

Per tant,  si sabem els vectors directors del pla, fent el producte vectorial dels plans obtenim aquest vector normal i, per tant, obtenim els coeficients del pla. 

Exemple 1

Trobeu l'equació general del pla que té vector normal negreta n amb negreta arpó dret amb ham cap avall a sobre negreta igual negreta parèntesi esquerre negreta 2 negreta coma negreta menys negreta 1 negreta coma negreta 3 negreta parèntesi dret i passa pel punt P(5,-1,0).

L'equació general del pla serà de la forma : 

2 x menys y més 3 z més D igual 0

I si el punt  (5,-1,0) ha de ser del pla, s'ha de complir:

2 per 5 menys parèntesi esquerre menys 1 parèntesi dret més 3 per 0 més D igual 0 espai espai espai espai espai fletxa doble dreta espai espai espai 10 més 1 més D igual 0 espai espai espai espai espai fletxa doble dreta espai espai espai D igual menys 11

L'equació general del pla és:  negreta 2 bold italic x negreta menys bold italic y negreta més negreta 3 bold italic z negreta menys negreta 11 negreta igual negreta 0


Exemple 2

Trobeu l'equació general del pla que té vectors directors negreta u amb negreta arpó dret amb ham cap avall a sobre negreta igual negreta parèntesi esquerre negreta 1 negreta coma negreta 2 negreta coma negreta menys negreta 1 negreta parèntesi dret,  i  negreta u amb negreta arpó dret amb ham cap avall a sobre negreta igual negreta parèntesi esquerre negreta 2 negreta coma negreta 0 negreta coma negreta 1 negreta parèntesi dret i passa pel punt P(-1,1,-1).

El seu vector normal serà negreta u amb negreta arpó dret amb ham cap avall a sobre multiplicació en creu negreta v amb negreta arpó dret amb ham cap avall a sobre

Fem aquest producte vectorial:

negreta u amb negreta arpó dret amb ham cap avall a sobre multiplicació en creu negreta v amb negreta arpó dret amb ham cap avall a sobre igual obre barra vertical taula fila i j k fila 1 2 cel·la menys 1 fi cel·la fila 2 0 1 fi taula tanca barra vertical igual obre barra vertical taula fila 2 cel·la menys 1 fi cel·la fila 0 1 fi taula tanca barra vertical i menys obre barra vertical taula fila 1 cel·la menys 1 fi cel·la fila 2 1 fi taula tanca barra vertical j més obre barra vertical taula fila 1 2 fila 2 0 fi taula tanca barra vertical k igual 2 i menys 3 j menys 4 k espai espai espai espai espai fletxa doble dreta espai espai espai n amb arpó dret amb ham cap avall a sobre igual parèntesi esquerre 2 coma menys 3 coma menys 4 parèntesi dret

Per tant, l'equació general del pla serà de la forma: 

2 x menys 3 y menys 4 z més D igual 0

I trobem D per tal que passi pel punt (-1,1,-1):

2 per parèntesi esquerre menys 1 parèntesi dret menys 3 per 1 menys 4 per parèntesi esquerre menys 1 parèntesi dret més D igual 0 espai espai espai espai espai fletxa doble dreta espai espai menys 2 menys 3 més 4 més D igual 0 espai espai espai espai espai fletxa doble dreta espai espai espai D igual 1

L'equació general del pla és:  negreta 2 bold italic x negreta menys negreta 3 bold italic y negreta menys negreta 4 bold italic z negreta més negreta 1 negreta igual negreta 0

Observació: aquesta equació del pla també la podem trobar fent el determinant:

        obre barra vertical taula fila cel·la x més 1 fi cel·la cel·la espai 1 fi cel·la cel·la espai 2 fi cel·la fila cel·la y menys 1 fi cel·la cel·la espai 2 espai fi cel·la 0 fila cel·la z més 1 fi cel·la cel·la espai menys 1 espai fi cel·la 1 fi taula tanca barra vertical igual 0


Exemple 3

Trobeu l'equació general del pla perpendicular a la recta fracció numerador x menys 1 entre denominador 2 fi fracció igual fracció y entre 3 igual fracció numerador z més 2 entre denominador menys 1 fi fracció  i que passa pel punt P(-1,0,3).

Si recta i pla són perpendiculars, el vectors director de la recta (2,3,-1) serà un vector perpendicular al pla, per tant serà el seu vector normal.

Pla amb vector normal (2,3,-1):   

                                    2 x més 3 y menys z més D igual 0

 calculem D perquè passi pel punt P(-1,0,3):

                                    2 per parèntesi esquerre menys 1 parèntesi dret més 3 per 0 menys 3 més D igual 0
espai espai espai espai espai espai espai menys 2 menys 3 més D igual 0 espai espai espai espai fletxa dreta espai espai espai D igual 5

Equació general del pla: 

                                        2 x més 3 y menys z més 5 igual 0


6. Feix de plans.

Definició

Donada una recta r, anomenem feix de plans al conjunt de plans que passen per aquesta recta.  

Equació del feix de plans que passen per una recta.

 Si tenim la recta:   

 obre claus espai A x més B y més C z més D igual 0
espai A apòstrof x més B apòstrof y més C apòstrof z més D apòstrof igual 0 tanca

  La tenim expressada com a intersecció de dos plans: 

  pi dos punts espai espai A x més B y més C z més D igual 0
pi apòstrof dos punts espai A apòstrof x més B apòstrof y més C apòstrof z més D apòstrof igual 0

  L'equació del feix de plans que contenen a la recta és: 

  lambda parèntesi esquerre espai A x més B y més C z més D parèntesi dret més mu parèntesi esquerre espai A apòstrof x més B apòstrof y més C apòstrof z més D apòstrof parèntesi dret igual 0

  donant valors qualssevol als paràmetres λ  i  μ  obtenint plans que passen per la recta. 

  Per fer-ho més senzill podem considerar un únic paràmetre i llavors expressem així el feix de plans: 

                       envoltori caixa espai espai lambda parèntesi esquerre espai A x més B y més C z més D parèntesi dret més parèntesi esquerre espai A apòstrof x més B apòstrof y més C apòstrof z més D apòstrof parèntesi dret igual 0 espai espai espai fi envoltori

      o bé 

                     parèntesi esquerre espai A x més B y més C z més D parèntesi dret més lambda parèntesi esquerre espai A apòstrof x més B apòstrof y més C apòstrof z més D apòstrof parèntesi dret igual 0

 En general és indiferent a quin pla li posem el paràmetre però tingueu en compte la observació que faig al final d'aquest apartat.  

  

Exercici de feix de plans.

Els exercicis on podem considerar el feix de plans són els exercicis que ens demanen l'equació d'un pla que passa per una recta i alguna altra condició. 

Encara que aquests exercicis, en general,  també es podrien fer d'altres maneres.   

Exemple.

Donades les rectes

bold italic r negreta dos punts obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la negreta x negreta menys negreta 3 negreta y negreta igual negreta 0 fi cel·la fila cel·la negreta x negreta més negreta z negreta menys negreta 1 negreta igual negreta 0 fi cel·la fi taula tanca negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai bold italic s negreta dos punts negreta espai fracció numerador negreta x negreta més negreta 1 entre denominador negreta 2 fi fracció negreta igual fracció numerador negreta y negreta menys negreta 3 entre denominador negreta 1 fi fracció negreta igual fracció negreta z entre negreta 3

Trobar el pla que conté r i és paral·lel a la recta s.

Si teniu l procediment de a resolució que dóna el llibre és: 

1) Considerar el feix de plans (secants) que contenen a la recta r.

    negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai bold italic x negreta menys negreta 3 bold italic y negreta més bold italic lambda negreta parèntesi esquerre bold italic x negreta més bold italic z negreta menys negreta 1 negreta parèntesi dret negreta igual negreta 0 negreta espai espai espai espai
fletxa doble dreta espai espai espai negreta parèntesi esquerre negreta 1 negreta més bold italic lambda negreta parèntesi dret bold italic x negreta menys negreta 3 bold italic y negreta més bold italic lambda bold italic z negreta menys bold italic lambda negreta igual negreta 0   

     D'aquests plans volem el que sigui paral·lel a la recta r

    Condició de paral·lelisme de recta i pla:

         Una recta de vector director v amb fletxa dreta a sobre és paral·lela a un pla de vector normal n amb fletxa dreta a sobre si  v amb fletxa dreta a sobre és perpendicular a n amb fletxa dreta a sobre, o sigui si el producte escalar d'aquest dos vectors és 0

         Ho podem expressar així:  

                       r paral · lel normal pi espai espai fletxa doble esquerra i dreta espai normal v amb fletxa dreta a sobre perpendicular normal n amb fletxa dreta a sobre espai espai espai fletxa doble esquerra i dreta espai normal v amb fletxa dreta a sobre per normal n amb fletxa dreta a sobre igual 0

                   Es veu la condició en aquest petit dibuix (al vector director de la recta li ha posat d amb fletxa dreta a sobre)

           En geometria en l'espai és molt important que feu un petit dibuix com aquest. O que agafeu un llapis (recta) i un full (pla) i veieu la situació.          

           Si ho fem amb aquesta condició.

            vector normal del pla:   n amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre 1 més lambda coma menys 3 coma lambda parèntesi dret

            Vector director de la recta s:  v amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre 2 coma 1 coma 3 parèntesi dret

                          normal v amb fletxa dreta a sobre perpendicular normal n amb fletxa dreta a sobre espai fletxa doble dreta espai espai normal v amb fletxa dreta a sobre per normal n amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre 2 coma 1 coma 3 parèntesi dret per parèntesi esquerre 1 més lambda coma menys 3 coma lambda parèntesi dret igual 0
espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai 2 més 2 lambda menys 3 més 3 lambda igual 0
espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai 5 lambda igual 1
espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai lambda igual 1 cinquè espai

            El pla del faig, amb  lambda igual 1 cinquè espai és   

                     espai espai parèntesi esquerre 1 més lambda parèntesi dret x menys 3 y més lambda z menys lambda igual 0
espai espai obre parèntesis 1 més 1 cinquè tanca parèntesis x menys 3 y més 1 cinquè z menys 1 cinquè igual 0
espai espai espai espai espai espai espai fracció 6 entre 5 x menys 3 y més 1 cinquè z menys 1 cinquè igual 0

              podem multiplicar tota l'equació per 5: 

                       6 x menys 15 y més z menys 1 igual 0

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------                 

Quan expressem el feix de plans  importa quin pla multipliquem per λ?

En la majoria de cassos no importa. En quins cassos importa?. Veiem un exemple.

Exemple:

Vull el pla que conté la recta r dos punts espai espai obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la x més y més z igual 1 fi cel·la fila cel·la 2 x menys y més z igual 3 fi cel·la fi taula tancai passa pel punt P(2,0,-1)

La solució seria justament el pla  x més y més z igual 1   (ja que aquest pla passa pel punt P i, evidentment, conté a la recta)

En aquest cas,  no podríem agafar el faig amb lambda en el primer pla. 

Veiem que passa si agafem:

lambda parèntesi esquerre x més y més z menys 1 parèntesi dret més 2 x menys y més z menys 3 igual 0
parèntesi esquerre lambda més 2 parèntesi dret x més parèntesi esquerre lambda menys 1 parèntesi dret y més parèntesi esquerre lambda més 1 parèntesi dret z menys lambda menys 3 igual 0
P e r espai t a l espai q u e espai p a s s i espai p e r espai P parèntesi esquerre 2 coma 0 coma menys 1 parèntesi dret dos punts
parèntesi esquerre lambda més 2 parèntesi dret per 2 més parèntesi esquerre lambda menys 1 parèntesi dret per 0 més parèntesi esquerre lambda més 1 parèntesi dret per parèntesi esquerre menys 1 parèntesi dret menys lambda menys 3 igual 0 espai espai espai espai espai espai espai fletxa doble dreta espai espai espai espai espai espai espai 2 lambda més 4 menys lambda menys 1 menys lambda menys 3 igual 0 espai espai espai espai fletxa doble dreta espai espai espai espai 0 lambda igual 0

O sigui,

lambda ho podem posar a qualsevol dels dos plans excepte en el cas que justament el pla solució sigui un dels que defineixen la recta. En aquest cas lambda s'ha de posar a l'altre pla. 

És per això que moltes vegades s'usen dos paràmetres diferents, un per a cada cada pla,  encara que en la majoria de cassos amb un és suficient (i queda més senzill).  

Bé, és una mica subtil però espero que ho entengueu.

 

7. Components d'un vector

Podem multiplicar per un nombre les components d'un vector ?

Depèn. Depèn de que ens interessi del vector. 

Per exemle, si hem obtingut com a vector director d'una recta el vector   v amb fletxa dreta a sobre igual obre parèntesis 1 quart coma fracció 3 entre 4 coma menys 1 tanca parèntesis, per tal de no treballar amb fraccions, en comptes del vector v amb fletxa dreta a sobre podem agafar el vector 4 v amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre 1 coma 3 coma menys 4 parèntesi dret, no són iguals però tenen la mateixa direcció i tant el v amb fletxa dreta a sobre com el 4v amb fletxa dreta a sobre són vectors directors de la recta  i es pot agafar qualsevol dels dos com a vector director d'una recta.

Però si, per exemple, ens interessa el mòdul del vector, evidentment no serà el mateix agafar el vector v amb fletxa dreta a sobre que el 4v amb fletxa dreta a sobre. Si tenen el mateix mòdul el vector v amb fletxa dreta a sobre i el vector -v amb fletxa dreta a sobre

Atenció:

Les coordenades d'un punt mai es poden multiplicar o dividir per un nombre. Un punt té les coordenades que té i si les modifiquem obtenim altre punt. El punt (2,2,4) és un punt diferent al (1,1,2)

8. Intersecció recta i pla

Si tinc una recta i un pla que es tallen en un punt, com trobo aquest punt d'intersecció?

Hem de trobar la intersecció però aquesta intrrssecció la podem trobar de diferents maneres depenent de quin tipus d'equació tenim de la recta. Aconsello:

a) Si tenim l'equació implícita de la recta

recta r dos punts espai obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la x més y més z igual 3 fi cel·la fila cel·la 2 x menys y més z igual 2 fi cel·la fi taula tanca pla normal pi dos punts espai espai 2 normal x menys normal y més 3 normal z igual 4

Podem resoldre el sistema d'equacions format per les equacions de la recta i el pla

espai obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la x més y més z igual 3 fi cel·la fila cel·la 2 x menys y més z igual 2 fi cel·la fi taula fi cel·la fila cel·la 2 x menys y més 3 z igual 4 fi cel·la fi taula tanca

   Resolem aquest sistema (per exemple, per Gauss), la solució és (1,1,1)

                      

b) Si sabem un punt i el vector director de la recta (o sigui, equació contínua o paramètrica)

recta r. punt (-1,0,4), vector director (2,1,-3)

O sigui, tindríem l'equació paramètrica de la recta:

obre claus taula fila cel·la x igual menys 1 més 2 lambda fi cel·la fila cel·la y igual lambda fi cel·la fila cel·la z igual 4 menys 3 lambda fi cel·la fi taula tanca

Pla: normal pi dos punts espai espai 2 normal x menys normal y més 3 normal z igual 4

En aquest cas, per fer la intersecció substituim directament la x, y, z de la recta en l'equació del pla. O sigui:

2 x menys y més 3 z igual 4
2 parèntesi esquerre menys 1 més 2 lambda parèntesi dret menys lambda més 3 parèntesi esquerre 4 menys 3 lambda parèntesi dret igual 4
menys 2 més 4 lambda menys lambda més 12 menys 9 lambda igual 4
menys 6 lambda igual menys 6
espai espai espai espai espai espai lambda igual 1

I substituint aquest valor de λ en l'equació paramètrica obtenim el punt:

obre claus taula fila cel·la x igual menys 1 més 2 lambda igual menys 1 més 2 igual 1 espai espai fi cel·la fila cel·la y igual lambda igual 1 espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai fi cel·la fila cel·la z igual 4 menys 3 lambda igual 4 menys 3 igual 1 espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai fi cel·la fi taula tanca espai espai fletxa doble dreta espai espai parèntesi esquerre 1 coma 1 coma 1 parèntesi dret

9. Gràfics en 3D Geogebra

Les representacions d'elements a l'espai (3 dimensions) no és senzill.

Per exemple, representar un punt ja és treballós (en 2 dimensions és molt senzill). Per situar el  punt (2,3,-4) en un sistema de coordenades hem de fer: 

                                                  

Especialment per fer gràfics és molt útil el programa Geogebra, ho podeu descarregar o podeu utilitzar la versió on line: 

https://www.geogebra.org/     

Quan entreu veureu diverses opcions: 

 El geogebra clàssic  aquí es pot treballar la geometria al pla

 Graficador GeoGebra 3D  aquí podreu representar elements de l'espai. A l'esquerra, en "Entrada", podeu l'equació del que vulgueu representar: un punt (1,-2,3), un pla x+y-z=0. Per exemple per dibuixar la recta. podeu definir dos punts i triar l'opció recta per dos punts. O un punt i una recta,... és qüestió que, si teniu curiositat, jugueu una mica amb totes les opcions. 

     


De totes maneres us comento aquesta eina per si teniu curiositat però, en general, els dibuixos no els farem acuradament. El que ens interessa en general és l'esquema. Vull dir que si, per exemple,  tenim dos punts i volem un pla perpendicular a la recta que passa per ells,.... simplement farem un dibuix del tipus

                                


10. Posició relativa de dues rectes donades en forma implícita

Donades dues rectes de l'espai veiem com trobar la seva posició relativa depenent de:

Si tenim les equacions implícites:  

   r:  r dos punts espai obre claus taula fila cel·la A subíndex 1 x més B subíndex 1 y més C subíndex 1 z més D subíndex 1 igual 0 fi cel·la fila cel·la A subíndex 2 x més B subíndex 2 y més C subíndex 2 z més D subíndex 2 igual 0 fi cel·la fi taula tanca espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai s dos punts espai obre claus taula fila cel·la A subíndex 3 x més B subíndex 3 y més C subíndex 3 z més D subíndex 3 igual 0 fi cel·la fila cel·la A subíndex 4 x més B subíndex 4 y més C subíndex 4 z més D subíndex 4 igual 0 fi cel·la fi taula tanca espai

   considerarem la matriu M de coeficients i la matriu ampliada M' del sistema format per les equacions de les dues rectes:

   M igual obre parèntesis taula fila cel·la A subíndex 1 fi cel·la cel·la B subíndex 1 fi cel·la cel·la C subíndex 1 fi cel·la fila cel·la A subíndex 2 fi cel·la cel·la B subíndex 2 fi cel·la cel·la C subíndex 2 fi cel·la fila cel·la A subíndex 3 fi cel·la cel·la B subíndex 3 fi cel·la cel·la C subíndex 3 fi cel·la fila cel·la A subíndex 4 fi cel·la cel·la B subíndex 4 fi cel·la cel·la C subíndex 4 fi cel·la fi taula tanca parèntesis espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai M apòstrof igual obre parèntesis taula fila cel·la A subíndex 1 fi cel·la cel·la B subíndex 1 fi cel·la cel·la C subíndex 1 espai espai menys D subíndex 1 fi cel·la fila cel·la A subíndex 2 fi cel·la cel·la B subíndex 2 fi cel·la cel·la C subíndex 2 subíndex 1 espai espai menys D subíndex 2 fi cel·la fila cel·la A subíndex 3 fi cel·la cel·la B subíndex 3 fi cel·la cel·la C subíndex 3 subíndex 1 espai espai menys D subíndex 3 fi cel·la fila cel·la A subíndex 4 fi cel·la cel·la B subíndex 4 fi cel·la cel·la C subíndex 4 subíndex 1 espai espai menys D subíndex 4 fi cel·la fi taula tanca parèntesis

    i mirarem els rangs de M i M'  

    Rectes coincidents             rang M = rang M' = 2

    Rectes paral·leles               rang M = 2,  rang M' = 3 

    Rectes secants                   rang M = rang M' = 3

    Rectes que es creuen        rang M = 3,  rang M' = 4