LL5_Problemes d'optimització

lloc: Cursos IOC - Batxillerat
Curs: Matemàtiques aplicades a les C. socials II (Bloc 2) ~ gener 2020
Llibre: LL5_Problemes d'optimització
Imprès per: Usuari convidat
Data: dissabte, 4 de maig 2024, 15:16

Descripció

Bàsicament podem distingir dos tipus de problemes d'optimització. 

- Problemes d'optimització amb una variable.

  Són els corresponents al primer qüestionari d'aquest lliurament 5

  Són els més freqüents en aquest bloc i sovint surten als exàmens de selectivitat.

- Problemes d'optimització amb dues variables.

  En general són més complicats que els d'una variable ja que és més laboriós obtenir la funció a optimitzar. Farem algun exemple senzill ja que en aquest bloc ens centrem més en els d'una variable.    

Problemes optimització funció 1 variable

Són els més freqüents en aquest bloc i sovint surten als exàmens de selectivitat. Corresponen al primer qüestionari d'aquest lliurament 5

 En general en aquest problemes d'optimització amb una variable els passos a seguir són: 

 a) Obtenir l'expressió de la funció a optimitzar (maximitzar o minimitzar)  F(x)

 b) Calcular la derivada de la funció F'(x)

 c) Igualar a zero la derivada per tal d'obtenir l'extrem  F'(x)=0

 d) Possible anàlisis del resultat

Aquesta és la base d'aquest exercicis, desprès potser que us demanin o s'hagi de fer algun pas més depenent del problema concret.  La dificultat pot ser en el primer pas d'obtenir la funció a optimitzar o analitzar el resultat final. 

Exemple 1

Exemple

Unes proves de selectivitat s'han valorat amb notes entre 0 i 10. El nombre de persones que han rebut una determinada qualificació x ha vingut donada per la fórmula 

                        bold italic N negreta parèntesi esquerre bold italic x negreta parèntesi dret negreta igual negreta 250 negreta menys negreta parèntesi esquerre negreta 2 bold italic x negreta menys negreta 9 negreta parèntesi dret elevat a negreta 2

Quina és la nota que han tret més persones?

a) Funció a optimitzar:

    N parèntesi esquerre x parèntesi dret igual 250 menys parèntesi esquerre 2 x menys 9 parèntesi dret al quadrat

    En aquest cas ja ens han donat directament la funció a optimitzar.

    En alguns problemes haurem de fer algun pas previ per obtenir aquesta funció.

b) Derivem la funció

     N apòstrof parèntesi esquerre x parèntesi dret igual 0 menys 2 per parèntesi esquerre 2 x menys 9 parèntesi dret per 2 igual menys 4 parèntesi esquerre 2 x menys 9 parèntesi dret

c) Igualem a zero la derivada

    menys 4 parèntesi esquerre 2 x menys 9 parèntesi dret igual 0 espai espai espai espai fletxa doble dreta espai espai 2 x menys 9 igual 0 espai espai espai espai fletxa doble dreta espai espai 2 x igual 9 espai espai espai fletxa doble dreta espai espai espai x igual fracció 9 entre 2 igual negreta 4 negreta coma negreta 5 espai espai

d) Anàlisis dels resultats

   Generalment això no ho farem però depenent del problema i del resultat pot ser interessant (i fins i tot necessari)

Bàsicament ens referim a dues actuacions: 

 -  Comprovar que aquest extrems que ens surt d'igualar a zero la derivada, és efectivament, un màxim (que és el que ens demanen). Ho podríem confirmar fent la derivada segona:

N apòstrof apòstrof parèntesi esquerre x parèntesi dret igual menys 4 per 2 igual menys 8 espai espai espai espai espai
N apòstrof apòstrof parèntesi esquerre 4 coma 5 parèntesi dret igual menys 8 menor que 0 espai espai espai fletxa doble dreta espai espai x igual 4 coma 5 espai m à x i m   

- Si, per exemple, el resulta ha de ser enter i ens dóna decimal, hauríem de decidir quin dels dos enters més pròxims al resultat és la solució del problema.

Per exemple, en aquest problema suposem que ens demanen que el resultat ha de ser una nota entera. Quina agafem 4 o 5?

N parèntesi esquerre 4 parèntesi dret igual 250 menys parèntesi esquerre 2 per 4 menys 9 parèntesi dret al quadrat igual 250 menys parèntesi esquerre menys 1 parèntesi dret al quadrat igual 250 menys 1 igual 249
N parèntesi esquerre 5 parèntesi dret igual 250 menys parèntesi esquerre 2 per 5 menys 9 parèntesi dret al quadrat igual 250 menys 1 al quadrat igual 250 menys 1 igual 249

En aquest cas coincideix que hi ha tantes persones que obtenen nota 4 con mota 5, per tant hi hauria aquestes dues solucions.


Exemple 2

El nombre d'unitats d'un article fabricades cada mes, x, influeix en el preu en euros de cada unitat segons la funció: 

                           bold italic P negreta parèntesi esquerre bold italic x negreta parèntesi dret negreta igual negreta 580 negreta menys fracció negreta x elevat a negreta 2 entre negreta 16000

Sabent que la fabricació té unes despeses fixes de 250000 euros i unes despeses variables de 125 euros per cada unitat produïda: 

a) Trobeu la fórmula de la funció B(x) que expressa el benefici obtingut per la venda de x unitats (ingressos obtinguts menys despeses totals)

    Obtenim els ingressos, I(x), multiplicant el nombre d'unitats pel seu preu, x.

    I parèntesi esquerre x parèntesi dret igual x per obre parèntesis 580 menys fracció x al quadrat entre 16000 tanca parèntesis igual 580 x menys fracció x al cub entre 16000    

    Les despeses són: 

     D parèntesi esquerre x parèntesi dret igual 250000 més 125 x

     La funció benefici és: 

     B parèntesi esquerre x parèntesi dret igual I parèntesi esquerre x parèntesi dret menys D parèntesi esquerre x parèntesi dret igual 580 x menys fracció x al cub entre 16000 menys 250000 menys 125 x
envoltori caixa espai B parèntesi esquerre x parèntesi dret igual 455 x menys fracció x al cub entre 16000 menys 250000 espai espai fi envoltori

b) Calculeu quantes unitats cal fabricar per obtenir el màxim benefici. 

     Per obtenir el màxim d'aquesta funció, fem la derivada i la igualem a zero: 

      B apòstrof parèntesi esquerre x parèntesi dret igual 455 menys fracció numerador 3 x al quadrat entre denominador 16000 fi fracció igual 0 espai espai
espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai fracció numerador 3 x al quadrat entre denominador 16000 fi fracció igual 455 espai espai fletxa doble dreta espai espai x al quadrat igual fracció numerador 455 per 16000 entre denominador 3 fi fracció espai espai espai fletxa doble dreta
espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai x igual més-menys arrel quadrada de fracció numerador 455 per 16000 entre denominador 3 fi fracció fi arrel igual més-menys 1557 coma 78
espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai envoltori caixa espai espai x igual 1558 espai espai fi envoltori  

       Observació: l'equació B'(x)=0 té dues solucions: ±1557,78 però agafem només la positiva ja que                          ha de ser un nombre natural i hem d'agafar el nombre enter més pròxim a 1557,78 que ens                      doni benefici màxim. Si calculem B(1558) i B(1557) veiem que  B(1558)>B(1557). Per tan, la                          solució és 1558 unitats. 

                I podem comprovar que, efectivament, és un màxim: 

                B apòstrof apòstrof parèntesi esquerre x parèntesi dret igual menys fracció numerador 6 x entre denominador 16000 fi fracció
B apòstrof apòstrof parèntesi esquerre 1558 parèntesi dret menor que 0 espai espai fletxa doble dreta espai espai espai és espai màxim  

  

                             

Altres Exemples

Si necessiteu més exemples podeu mirar aquests: 

www.matematicaaplicada2.es

Problemes optimització funció 2 variables

En general en aquest problemes d'optimització amb dues variables els passos a seguir són:

a) Expressar la funció amb dues variables a optimitzar F(x,y)

b) Trobar la relació que existeix entre les dues variables i que ens permet expressar una variable en funció de l'altre.

c) Substituir aquesta variable (expressada en funció de l'altre) en la funció a optimitzar de manera que aquesta ja serà funció d'una sola variable.

d) Igualar a zero la derivada.

Exemple

Volem tancar un camp rectangular que és al costat d'un camí. La tanca del costat del camí costa 5€/m i la dels altres tres costats, 3€/m. Calcula l'àrea del camp de màxima superfície que podem tancar amb 1600€

Seguim els passos:

a) Expressar la funció amb dues variables a optimitzar A(x,y)

    Volem trobar un màxim de l'àrea.

    Si els costats del camp són x, y, la funció a optimitzar és:   

                A parèntesi esquerre x coma y parèntesi dret igual x per y 

b) Trobar la relació que existeix entre les dues variables

     Si, suposem que el costat del camí és x tenim:

     estil mida 14px 5 x més 3 x més 3 y més 3 y igual 1600 fi estil

     estil mida 14px 8 x més 6 y igual 1600 espai espai espai fletxa dreta espai espai espai 4 x més 3 y igual 800 fi estil

     Ara expressem  una variable, per exemple la y, en funció de la x:

     estil mida 14px 4 x més 3 y igual 800 espai espai fletxa doble dreta espai espai 3 y igual 800 menys 4 x espai espai espai fletxa doble dreta espai espai y igual fracció numerador 800 menys 4 x entre denominador 3 fi fracció fi estil

 c) Substituïm aquesta variable en la funció A(x,y) 

     estil mida 14px A parèntesi esquerre x coma y parèntesi dret igual x per y igual x per fracció numerador 800 menys 4 x entre denominador 3 fi fracció fi estil

    D'aquesta manera la funció a optimitzar ja ens queda d'una variable.

    estil mida 14px A parèntesi esquerre x parèntesi dret igual fracció numerador 800 x menys 4 x al quadrat entre denominador 3 fi fracció fi estil

d) Igualar a zero la derivada.

    estil mida 14px A apòstrof parèntesi esquerre x parèntesi dret igual fracció numerador 800 menys 2 per 4 x entre denominador 3 fi fracció
A apòstrof parèntesi esquerre x parèntesi dret igual 0 espai espai fletxa doble dreta espai espai fracció numerador 800 menys 8 x entre denominador 3 fi fracció igual 0 espai espai espai espai fletxa doble dreta espai 800 menys 8 x igual 0 espai espai espai fletxa doble dreta x igual fracció 800 entre 8 igual 100
fi estil

    estil mida 14px x igual 100 espai m al quadrat fi estil

    Calculem el valor de y: 

    estil mida 14px espai y igual fracció numerador 800 menys 4 x entre denominador 3 fi fracció igual fracció numerador 800 menys 4 per 100 entre denominador 3 fi fracció igual fracció 400 entre 3 igual 133 coma 33
y igual 133 coma 33 espai m

A igual x per y igual 100 per 133 coma 33 igual 13333
envoltori caixa espai A igual 13333 espai m al quadrat espai espai fi envoltori fi estil

 Podríem comprovar que efectivament hem obtingut un màxim:

 estil mida 14px A apòstrof parèntesi esquerre x parèntesi dret igual fracció numerador 800 menys 8 x entre denominador 3 fi fracció espai espai espai espai espai fletxa dreta espai espai espai espai A apòstrof apòstrof parèntesi esquerre x parèntesi dret igual menys fracció 8 entre 3
A apòstrof apòstrof parèntesi esquerre 100 parèntesi dret menor que 0 espai espai espai fletxa doble dreta espai espai e n espai x igual 100 espai hi espai ha espai màxim espai espai espai fi estil