Els modes. El mode major.
| lloc: | Cursos IOC - Batxillerat |
| Curs: | Llenguatge i pràctica musical (Bloc 2) ~ gener 2020 |
| Llibre: | Els modes. El mode major. |
| Imprès per: | Usuari convidat |
| Data: | dimecres, 1 de maig 2024, 08:54 |
Descripció
Els modes. El mode major.
1. Els modes
Com ja has vist, una escala musical és una sèrie ordenada de sons, a partir d'una primera nota que dóna el to de l'escala (do, re, mi ...), entre els quals es mantenen uns determinats intervals, que donen nom al tipus d'escala (major, menor, dòrica, harmònica...).
El terme mode fa referència a les escales i regles compositives de la melodia usades en els sistemes musicals antics, especialment als «modes medievals» utilitzats en els cants plans (com el cant gregorià). També es pot utilitzar per designar els «modes grecs», escales descendents del sistema musical de l'antiga Grècia. En un sentit més ampli engloba també les ordenacions d'altures utilitzades en la música folklòrica, ètnica i la provinent de cultures no europees.
L'ús d'un mode en una peça o fragment musical es coneix com a «modalitat». Quan s'utilitza més d'un mode simultàniament es parla de polimodal, com ara la polimodal cromàtica.
A causa d'una confusió històrica en la transcripció, s'utilitzen els mateixos noms dels modes del sistema modal grec (dòric, frigi, lidi, mixolidi) per designar els modes medievals usats durant l'edat mitjana en el sistema modal eclesiàstic, molt diferents entre si.
Com regla mnemotècnica, els modes antics es formen a partir de cadascuna de les notes naturals. Els modes autèntics grecs es creen descendentment partint de les notes mi, re, do, si. Els modes autèntics medievals es formen ascendentment a partir de les notes re, mi, fa, sol.
Usos dels modes
- Usat en diferents cants plans, com el cant gregorià.
Els modes s'utilitzen també en composicions modernes.
- Música folklòrica (d'Europa Oriental).
- Música impressionista
- Ocasionalment cultivats per compositors posteriors, de vegades amb una deliberada intenció arcaïtzant.
- Molt usat en l'àmbit de la música popular, com el jazz i els seus vessants.
- En cançons de rock (principalment progressiu).
1.1. Modes grecs antics
Els modes grecs antics són una organització de sons descendents (que van des d'un so agut fins a un de més greu) establint distàncies d'un to o de mig to entre els set sons que els conformen.
Els modes grecs estableixen els fonaments teòrics per allò que posteriorment s'ha denominat escales musicals. Per fer més comprensible aquesta definició, es pot construir un mode o escala si s'usen les notes naturals (o "tecles blanques del
piano") canviant la nota fonamental, però fent-ho de manera descendent, per exemple, de do a do, de si a si, etcètera, completant les set escales, una per cada nota.
"No s'ha de confondre els modes grecs amb els modes gregorians, encara que aquests siguin derivats dels anteriors".
1.2. L'embòlic dels modes
"La derivació dels significats de tots aquests modes és encara objecte de molta controvèrsia i és l'origen primer de l'imbroglio des modes"
La Guia de Teoria de la Música de Claude Abromont també fa èmfasi que aquests noms provenen d'"una interpretació errònia de la teoria grega". No hi ha relació entre aquests modes i la música antiga.
1.3. Modes grecs medievals
Hi ha quatre modes "grecs medievals" autèntics, dels quals es deriven quatre mode plagals per transposició del tetracord superior:
| Mode autèntic | nom grec | nota inicial | >>> | Mode plagal | nom grec | nota inicial |
|---|---|---|---|---|---|---|
| dòric | protus | mi | hipodòric | hypoprotus | la | |
| Frigi | deuterus | re | hipofrigi | hypodeuterus | sol | |
| lidi | tritus | do | hipolidi | hypotritus | fa | |
| Mixolidi | tetrardus | si | hipomixolidi | hypotetrardus | mi |
Se'ls anomena també modes eclesiàstics o modes gregorians per ser utilitzats en el cant pla litúrgic. Són en total vuit modes (val dir que el mode hipomixolidi té les mateixes notes que el mode dòric, canvia en les notes tenor i finalis) construïts ascendentment mitjançant dos tetracords. A partir dels quatre modes autèntics es formen els quatre modes plagales desplaçant el tetracord superior per sota de la primera nota de la Mode autèntic.
Cada mode té dues notes bàsiques: la tenor (principal nota sobre la qual es recolza el cant, que sol actuar a manera de pol o corda de recitació), i la finalis que és la nota final amb la qual conclou el cant.
- Els modes autèntics són:
| Mode autèntic | Àmbit | Nota final | Tenor |
|---|---|---|---|
| 1. dòric | re a re | re | la |
| 3. frigi | mi a mi | mi | do |
| 5. lidi | fa a fa | fa | do |
| 7. mixolidi | sol a sol | sol | re |
| Mode plagal | Àmbit | Nota final | Tenor |
|---|---|---|---|
| 2. hipodòric | la a la | re | fa |
| 4. hipofrigi | si a si | mi | la |
| 6. hipolidi | do a do | fa | la |
| 8. hipomixolidi | re a re | sol | do |
La lletra f indica finalis
En determinades condicions el si és b en els modes 1,2,5 i 6.
La taula següent mostra els vuit modes. S'hi indica en negreta la nota final i en cursiva negreta la nota del recitatiu:
| Número | Nom | Descripció | Mode grec afí |
|---|---|---|---|
| I | Dòric | re mi fa sol la si do re | Frigi |
| VIII | Hipomixolidi | re mi fa sol la si do re | |
| III | Frigi | mi fa sol la si do re mi | Dòric |
| V | Lidi | fa sol la si do re mi fa | Hipolidi |
| VII | Mixolidi | sol la si do re mi fa sol | Hipofrigi |
| II | Hipodòric | la si do re mi fa sol la | Hipodòric |
| IV | Hipofrigi | si do re mi fa sol la si | Mixolidi |
| VI | Hipolidi | do re mi fa sol la si do | Lidi |
Corda mutabilis
Fins i tot els compositors medievals van descobrir aquest recurs, en tractar d'evitar l'aparició del "diabòlic" interval de quarta augmentada (de tres tons, d'aquí el nom de tríton) fa - si, però el van usar d'una manera més limitada, anomenada corda mutabilis (la deformació d'alguns modes mitjançant l'ús del fa sostingut i del si bemoll).L'interval de tres tons enters o tritò (fa - si i si - fa) és poc harmònic; els medievals l'anomenaven diabolus in musica. A conseqüència d'això es va implantar el costum d'augmentar el fa a fa# o de disminuir el si a sib. Posteriorment es van anar introduint les altres notes alterades: mib, do# i sol#, fins a completar l'escala cromàtica.
Amb això els modes quedaven modificats, però molt de temps no es va considerar formalment així. Els autors es resistien a usar notes amb accidentals (llevat del sib), que queien fora del sistema de Guido d'Arezzo: d'una manera convencional escrivien una cosa però se n'interpretava una altra; és el que es coneix com música ficta.
Aquest esquema fou revisat per Henricus Glareanus en el seu Dodecachordon (1547). Glareanus hi afegí els tres parells de modes - autèntics i plagals - que mancaven en el conjunt inicial.
| Número | Nom | Descripció |
|---|---|---|
| XI | Jònic | do re mi fa sol la si do |
| X | Hipoeòlic | mi fa sol la si do re mi |
| - | Hipolocrià | fa sol la si do re mi fa |
| XII | Hipojònic | sol la si do re mi fa sol |
| IX | Eòlic | la si do re mi fa sol la |
| - | Locrià | si do re mi fa sol la si |
Els nous modes eòlic i jònic tenien la mateixa estructura d'intervals que el dòric i el lidi modificats amb un sib, que passava doncs a ser innecessari. Aquests dos modes, en la seva versió autèntica, són els antecedents immediats de les escales menor natural i major.
El mode jònic fou desaconsellat per l'Església, que el considerava un modus lascivus.
Els modes locrià i hipolocrià eren purament teòrics i mai no es van arribar a fer servir.
1.4. Exemples de música modal
Escala frigia: Zorongo (podeu escoltar l'escala frígia en la melodia de la introducció, tot i que en alguns moments juga també amb el sol sostingut, típic de la música andalusa,…
Podeu trobar molts exemples de música mixolidia en molts temes de pop-rock.
2. El mode major
Tal com ja vas veure al lliurament 3 del bloc I en parla de modalitat i tonalitat. En música, la tonalitat o sistema tonal és un sistema jeràrquic de relacions harmòniques i melòdiques que s'estableix entre les notes musicals, el qual s'utilitza a la música occidental des del segle XVII fins a l'actualitat. Per extensió, s'utilitza també el mot de tonalitat en referir-se a una escala musical i la seva tònica, com ara do major, re menor, etc.
Aquest sistema és la base del discurs musical occidental al llarg dels últims segles, fins a la irrupció dels corrents atonalistes del segle XX.
2.1. Notes diatòniques i cromàtiques
Les notes diatòniques són set i vénen definides pels noms naturals, do, re, mi,fa. sol, la, si, amb les alteracions adequades segons el centro tonal escollit.
La resta de notes són cromàtiques, cal notar que hi ha cinc sons cromàtics i deu notes cromàtiques a causa de l'enharmonia.
Recorda que a les 7 notes diatòniques se les anomena graus i tenen noms propis cadascú.
Melodia diatònica
Una melodia diatònica està formada únicament per graus diatònics d'una escala determinada.
Harmonia diatònica
Per harmonia entenem la part de la música que tracta l'estudi dels sons simultanis, així harmonia diatònica serà la formada per grups de sons diatònics.
2.2. Acords triades
Acords triades
Són grups de tres sons
i es formen superposant dues terceres diatòniques consecutives; sobre cada grau de l'escala podem formar un acord de triada.
En música, l'escala major (també anomenada escala diatònica) és una escala heptatònica, és a dir, de set sons, que es caracteritza pel fet que aquests sons estan separats per les distàncies següents: to, to, semitò, to, to, to, semitò. És a dir, els intervals existents entre les diferents notes, són de 2a major, exceptuant els compresos entre els graus III/IV i VII/VIII que són de 2a menor. Coincideix amb l'escala del mode jònic.
Si prenem com a centre tonal la nota do, l'escala és la formada per la successió de notes naturals: do, re, mi, fa, sol, la, si, do.
Per transportar l'escala a altres tonalitats, s'han d'afegir les alteracions que calgui per mantenir el mateix esquema d'intervals ja citat.
En tant que incardinada dins del sistema tonal els graus de l'escala major s'identifiquen segons la seva funció harmònica. En la taula següent es posa amb l'exemple concret de l'escala de do major:
| I | Do | Tònica |
| II | Re | Supertònica |
| III | Mi | Mediant |
| IV | Fa | Subdominant |
| V | Sol | Dominant |
| VI | La | Superdominant |
| VII | Si | Sensible |
El III grau també s'anomena Modal, doncs, és el grau que determina de manera inequívoca el mode de l'escala. El VII grau s'anomena Subtònica quan la distància amb el següent grau (la tònica), és d'un to.
El grau sobre el qual es forma un determinat acord s'anomena fonamental, la primera tercera superposada s'anomena "tercera de l'acord" i la segona tercera "quinta de l'acord", per l'interval de quinta que es forma amb la fonamental.
2.3. Classificació dels acords triades
Classificació dels acords triades
Els set acords que es formen sobre els set graus de l'escala no són iguals, ja que els intervals entre la fonamental i la tercera i la seva quinta no ho són, per això motiva la classificació per espècies dels acords.
Els acords que es formen sobre l'escala major són:
| Graus | 3as | 5as |
|---|---|---|
| I | 3ª major
|
5ª justa
|
| II | 3ª menor
|
5ª justa |
| III | 3ª menor
|
5ª justa |
| IV | 3ª major
|
5ª justa |
| V | 3ª major
|
5ª justa |
| VI | 3ª menor
|
5ª justa |
| VII | 3ª menor
|
5ª disminuïda
|
Aquests acords es poden reunir en tres grups: els que tenen tercera major i quinta justa s'anomenen majors, els de tercera menor i quinta disminuïda s'anomenen menors i els de tercera menor i quinta disminuïda s'anomenen disminuïts.
Un cop agrupats, els acords formats sobre el I, IV i V grau són majors, els formats sobre el II, III i VI graus són menors i l'acord sobre el VII grau és disminuït.
| acords | espècie | fórmula |
|---|---|---|
| I,IV,V | Major | 1, 3, 5 |
| II, III, VI
|
Menor | 1, b3, 5 |
| VII | Disminuït | 1, b3, b5
|
Els acords que es formen sobre una determinada escala major no són exclusius d'aquesta, així veiem com l'acord que es forma sobre el primer grau de l'escala del to de Do, és el mateix que es forma sobre el IV grau de l'escala de Sol, o el mateix que es forma sobre el V grau del to de Fa, O sigui, que tot acord major es forma en tres escales diferents.
A un acord menor li succeeix el mateix, així l'acord del II grau del to de Do serà el mateix que el que es forma sobre el III de Si bemoll, o el VI de FA.
En canvi l'acord de VII grau és únic i només es forma en una escala.
2.4. Xifrat dels acords
En el solfeig internacional a cada nota musical li correspon una lletra majúscula.
| Lletres | notes |
|---|---|
| A | la |
| B | si |
| C | do |
| D | re |
| E | mi |
| F | fa |
| G | sol |
Les notes alterades fan servir la lletra i l'alteració corresponent, així Do sostingut és C# i Re bemoll serà Db.
El xifrat per als acords fa servir la lletra de la seva fonamental i una altra lletra o signe per definir la seva espècie.
Els acords majors es xifren amb la lletra majúscula.
Els acords menors es xifren amb la lletra minúscula seguida duna "m" o un "_"
Els acords disminuïts es xifren amb la lletra majúscula seguida del signe "o" o "dis"