Intervals
| lloc: | Cursos IOC - Batxillerat |
| Curs: | Llenguatge i pràctica musical (Bloc 1) ~ gener 2020 |
| Llibre: | Intervals |
| Imprès per: | Usuari convidat |
| Data: | dimecres, 26 de juny 2024, 12:21 |
Descripció
Classificació, relacions, inversions..
Intervals
Interval
És la distància d'altura entre dos sons musicals. La distància pot ser melòdica o harmònica.
Tal com hem vist en la música occidental, la distància mínima entres dos sons és de semitò. En les notes naturals es troba entre el Mi i FA i entre el SI i el DO.
La distància de dos semitons es denomina to, aquest es troba entre totes les altres notes naturals immediates.
Intervals harmònics i melòdics
Els intervals es divideixen en harmònics i melòdics, segons els dos sons siguin simultanis o consecutius.
Intervals conjunts i disjunts
Es parla d'intervals conjunts quan l'interval es forma per graus immediats ( 2ª) Es parla d'intervals disjunts quan la separació intervàl·lica no és immediata ( 3a o més)
Classificació dels intervals
Els intervals es mesuren segons el nombre de graus que contenen.
S'ha de comptar des del grau inferior al superior, ambos inclosos.
Comptant el nombre de graus entre les notes obtenim el nom de l'interval. En comptar els graus hem d'incloure tant la primera com l'última nota. Per això és important conèixer el nom i ordre de les notes musicals:
Espècies o qualificació dels intervals
No obstant això, no tots els intervals del mateix nom tenen la mateixa mida. Per això cal especificar l'espècie o qualificació dels intervals determinant amb exactitud el nombre de tons i semitons que té.
De qualsevol tecla del piano a la següent tenim la distància d'un semitò:
El mateix succeeix amb els altres intervals pel que és necessari especificar l'espècie o qualificació dels intervals.
Qualificatius dels intervals
El nom d'un interval només dóna una idea aproximada de la seva extensió exacta. Per exemple, els dos intervals de tres notes, do-mi i re-fa, tot i ser intervals de tercera, no tenen la mateixa extensió, ja que el primer inclou dos tons i el segon inclou un to i mig. El qualificatiu permet distingir-los. N'hi ha cinc de principals que són:
- major
- menor
- just
- augmentat
- disminuït
Més rarament podem trobar els qualificatius de doble augmentat i doble disminuït.
El qualificatiu just s'utilitza només per a la quarta, la quinta i l'octava. Per a les segones, les terceres, les sextes i les sèptimes s'utilitzen els qualificatius de major i menor. La resta s'utilitza per a tots els intervals.
Podem veure de manera esquemàtica el qualificatiu de tots els intervals simples en la taula següent:
| quarta quinta octava |
doble augmentat | segona tercera sexta sèptima |
|
|---|---|---|---|
| augmentat | |||
| justa | major | ||
| menor | |||
| disminuït | |||
| doble disminuït | |||
Intervals simples i compostos
Els intervals es consideren simples quan la seva extensió, és menor o igual a una octava.
Els intervals més amples que aquests s'anomenen compostos.
Així, per
exemple, una novena harmònicament és equiparable a una segona, i una
desena ho és a una tercera.
Unison
L'uníson és l'interval que formen dos tons (o dues notes) de la mateixa altura.Primera
L'interval de primera és quan les dues notes són iguals en nom i llavors es parla d'uníson que és una 1a justa.
L'interval de primera només comença a existir en forma de 1a augmentada que equival a dir que és un semitò cromàtic.
Segones
Les segones són:
majors si tenen 1 to (2 semitons)
menors si tenen 1 semitò
Exemples:
 segones majors |
 segones menors |
|---|
Terceres
Les terceres són:
majors si té 2 tons (4 semitons)
menors si tenen 1 to i mig (3 semitons)
 terceres majors |
 terceres menors |
|---|
Quartes
Les quartes són:
justes si té 2 tons i mig (5 semitons)
augmentades si tenen 3 tons (6 semitons)
 Quartes justes |
 Quartes augmentades |
|---|
Quintes
justes si tenen 3 tons i mig (7 semitons)
disminuïdes si tenen 3 tons (6 semitons)
augmentades si tenen 4 tons (8 semitons)
 cinquenes justes |
 cinquenes disminuides |
 cinquenes augmentades |
|---|
Sextes
Les sextes són:
majors si tenen 4 tons i mig (9 semitons)
menors si tenen 4 tons (8 semitons)
 sextes majors |
 sextes menors |
|---|
Setenes
Les setenes són:
majors si tenen 5 tons i mig (11 semitons)
menors si tenen 5 tons (10 semitons)
 setenes majors |
 setenes menors |
|---|
Octaves
Les octaves poden ser justes (o perfectes), augmentades o disminuïdes. A continuació poden veure el nombre de semitons de cadascuna de les espècies d'octaves.Octava justa, 6 tons o 12 semitons
Octava augmentada, 6 1/2 tons o 13 semitons
Octava disminuïda, 5 1/2 tons o 11 semitons
Enharmonia
Dues notes formen enharmonia o equisonància quan tenen noms diferents i no existeix entre elles distància intervàl·lica de tons i semitons.
Exemples de sons enharmònics.
Consonància i disonància
Els intervals harmònics es classifiquen en dissonants i consonants segons la sensació que produeixin a l'oïda, sempre amb relació al context concret en el qual sonin.La qualificació d'intervals com a consonants o dissonants ha variat notablement al llarg dels segles, així com la definició de consonància i dissonància en si.
Per exemple, durant l'Edat Mitjana l'autoritat adjudicada a Pitàgores va portar als teòrics a considerar la quarta justa com la consonància perfecta i a utilitzar-la per a la composició de l'organum. Durant la mateixa època, especulacions de caràcter teòric van portar a considerar la quarta augmentada, anomenada tríton, com a diabòlica (tritonus diabolus in musica est). L'harmonia tradicional des del segle XVII considera dissonants els intervals harmònics de primera augmentada -semitò cromàtic-, segona major o menor, quarta augmentada, quinta disminuïda o augmentada, sèptima major o menor i octava disminuïda o augmentada.
Una possible consideració més detallada és la següent:
Consonàncies perfectes: els intervals de 4a, 5a i 8a quan són justes.
Consonàncies imperfectes: els intervals de 3a i 6a quan són majors o menors.
Dissonàncies absolutes: els intervals de 2a i 7a majors i menors.
Dissonàncies condicionals: tots els intervals augmentats i disminuïts, excepte la 4a augmentada i la 5a disminuïda.
Semi consonàncies: la 4a augmentada i la 5a disminuïda.
A més, en el context de l'harmonia tradicional, l'interval melòdic de quarta augmentada és considerat dissonant.
Anàlisi d'un interval
Per a fer una anàlisi d'un interval cal analitzar cada un dels següents elements:
- Nombre de graus: 1a o uníson, 2a, 3a, 4a....
- Definir si és conjunt o disjunt.
- Definir si és melòdic o harmònic. Si és melòdic, definir també si és ascendent o descendent,
- Comptar els tons i semitons
- Identificar si és un interval major, menor, just, augmentat o disminuït.
- Identificar si és consonant o dissonant.
Exemples