Notes, escales i tonalitat

Lectura de notes

Tal com hem vist, les notes s'escriuen sobre el pentagrama (del grec, penta: 5, ma: lletra, escrit):


Sobre el pentagrama escrivim la clau que determina la nota que correspon a cada línia i espai. En el següent exemple veiem la clau de sol. Aquesta clau s'utilitza per a instruments aguts com la flauta i el violí i indica que les notes escrites sobre la segona línia corresponen a la nota sol:


L'espai superior a la línia de la nota sol correspon a la nota la, la línia següent a la nota si. Les notes sobre el pentagrama segueixen l'ordre de les notes (do, re, mi, fa, sol, la i si) en forma ascendent i descendent alternant entre línies i espais partint de la nota sol:


Usant línies addicionals podem escriure notes més agudes al sol i més greus que el re:




Per facilitar la memorització de les notes sobre el pentagrama es recomana aprendre l'ordre de les notes sobre les línies i els espais:

El Do central

Alteracions

Totes les notes que hem vist fins ara corresponen a les tecles blanques del piano. Aquí veurem com podem escriure les notes corresponents a les tecles negres del piano.

Vegem primerament la correspondència entre les tecles blanques i la seva posició en el pentagrama:

Com escrivim les tecles negres?

Prenguem un exemple. La tecla negra entre do i re es pot escriure usant la nota do precedida d'un sostingut o precedint la nota re d'un bemoll  .. Les altres tecles es poden escriure de forma similar:

La distància entre qualsevol tecla i la següent és de mig to o un semitono.

El sostingut o diesi (# ) puja la nota mig to mentre que el bemoll (b) la baixa.

Els signes de les alteracions que modifiquen l'altura dels sons són:

Enharmonia

Dos sons es diuen enharmònics quan tenen diferent nom però igual so.

En realitat, es tracta del mateix so però tenen dues denominacions diferents i, per tant, fan funcions diferents en contextos també diferents. Així, per exemple, do i si  sostingut són enharmònics.

Tons i semitons

Un to equival a 2 semitons. Totes les tecles blanques del piano separades per una tecla negra, estan a la distància d'un to. Les que no tenen tecla negra ens elles estan a un semitò de distància:

Els sons corresponents a les tecles blanques del piano, reben els noms de do, re, mi, fa, sol, la i si. Aquestes notes es consideren naturals. Podem alterar un semitono cromàtic ascendent amb un sostingut (#) o descendent amb un bemoll (b). Una tecla negra del piano, com ara la que està entre do i re pot considerar-se un do alterat ascendentment amb un sostingut o un re alterat descendentemente amb un bemoll:

El següent ordre de tons i semitons és propi a l'escala major:

Podem construir una escala major començant sobre qualsevol nota, sempre que mantinguem el mateix ordre de tons i semitons. A continuació poden veure una altra escala major però aquesta vegada començant a re. Diem que aquesta és l'escala de re major:



Sovint es fa una distinció entre:

Semitò diatònic (escrit com una segona menor). Està situat entre dues notes de noms diferents. Apareixen sense cap alteració en l'escala diatònica, entre les notes mi-fa, i entre les notes si-do. En alguns sistemes d'afinació, el semitò diatònic és més petit que el semitò cromàtic.
Semitò cromàtic (com un uníson augmentat). Està situat entre dues notes amb el mateix nom, una de les quals està alterada per un sostingut o un bemoll, com per exemple, do-do#. Aquesta nota alterada divideix cada possible to de l'escala diatònica en dos semitons, un de diatònic i un de cromàtic. El semitò cromàtic correspon doncs a la diferència entre el to i el semitò diatònic. El semitò cromàtic té una funció expressiva i en alguns sistemes d'afinació és més gran que el semitò diatònic.


Per què escrivim les alteracions al principi del pentagrama? Aquestes alteracions reben el nom d'armadures de clau. En l'exemple anterior i en el que segueix l'armadura amb fa i do sostingut indica que tots els fa i do són sostinguts.

Beethoven va usar l'escala de re major per escriure la seva Oda a l'alegria en l'últim moviment de la 9na simfonia:

Armadures de clau

Les escales amb bemolls en les seves armadures de clau són les següents:

Cercle de quintes

El cercle de quintes s'obté col·locant les notes a igual distància una de l'anterior, de tal forma que apareixen els 12 sons possibles.

Escales

Escales

De manera similar, seleccionant les tecles blanques però començant en la podem construir l'escala menor:



No obstant això el que diferencia un tipus d'escala d'una altra no és la nota amb la qual comença sinó l'ordre dels intervals que separen les seves notes .

L'escala major té 7 notes. Totes estan separades per un to amb excepció dels graus III-IV i VII-I:

Aquesta escala i l'escala menor són les escales més conegudes per haver estat en ús constant pels últims 4 segles.

Igual que l'escala major, l'escala menor té 7 notes. No obstant això existeixen tres varietats: menor natural, menor harmònica i menor melòdica. La diferència entre aquests tres tipus d'escala és l'alteració dels graus VI i VII.

En l'escala menor natural, totes les notes apareixen amb les mateixes alteracions del seu relatiu major. D'aquí el nom de natural:

En l'escala menor natural els semitons es troben entre els graus II-III i V-VI.

És molt comú trobar el VII grau d'una escala menor alterat ascendentment. Aquesta escala la coneixem pel nom d'escala menor harmònica. El nom es deu al fet que una de les raons per a l'alteració del VII grau és d'índole harmònica. Alterar aquesta nota permet la formació de l'acord de dominant o 7dt. de dominant sobre el V grau de l'escala:

A més d'alterar el VII grau, podem també alterar el VI grau. Aquesta escala rep el nom d'escala menor melòdica. El propòsit principal d'aquesta alteració és facilitar el moviment melòdic del VI al VII grau, evitant la 2na. augmentada que es forma en l'escala menor harmònica. Per aquesta raó se li dóna el nom de melòdica:

Tradicionalment l'escala menor melòdica s'acostuma a escriure amb les alteracions en la seva forma ascendent però igual a la menor natural quan descendeix:



A la pràctica podem trobar les notes alterades tant ascendint com descendint.


Escala cromàtica
Escala de 12 sons, amb successió de semitons, sense tons.

Nom dels graus

A més de referir-nos als graus de les escales majors i menors usant els nombres romans, podem utilitzar els noms:

grau	Nom
I	Tònica
II	Supertònica
III	Mediant
IV	Subdominant
V	Dominant
VI	Submediant o superdominant
VII	Sensible
VIII	Tònica

El IV grau s'anomena subdominant perquè es troba una cinquena per sota de la tònica mentre la dominant es troba una cinquena per dalt de la tònica. La mediant es diu així per estar entre la tònica i la dominant. La submediant per estar entre la tònica i al subdominant.

Graus tonals i graus modals

Els altres, és a dir, els graus I, IV i V es diuen graus tonals.