Apunts de llengua del Lliurament 5

En llatí hi ha un bon grapat de verbs que, malgrat que sempre es conjuguen en veu passiva, el seu significat és actiu. Se'ls anomena verbs deponents. Observa els següents exemples:

loquar (1a pers, sg. del futur d'indicatiu de loquor, dep. 3): '(jo) parlaré'.

mirabaris (2a pers. sg. de l'imperfet d'indicatiu de miror, dep. 1): '(tu) t’admiraves'.

hortati erant (3a pers. pl. del plusquamperfet d'indicatiu d'hortor, dep. 1): '(ells) havien admirat'.

T'hauràs adonat que, tot i que la forma del verb és passiva, la seva traducció no ho és pas.

Enunciat. Els verbs deponents són els únics que en un diccionari o glossari s'enuncien amb formes passives (és a dir, amb la primera forma de l'enunciat acabat amb la desinència -r). A més, se sol indicar la seva natura deponent amb l'etiqueta dep. Per exemple:

loquor locutus sum (dep. 3, intr.): 'parlar' ^[1].

Forma del participi de present. Els verbs deponents tenen només dos temps que no es conjuguen seguint el paradigma passiu, sinó l'actiu. Són el participi de futur actiu (que no has de conèixer) ^[2] i el participi de present actiu. Te'n donem tres exemples: 

sequens (de sequor, dep. 3, tr.): 'el que segueix'.

egrediens (d'egredior, dep. 3, intr.): 'el que se’n va'.

loquens (de loquor, dep. 3, intr.): 'el que parla'.

Sintaxi dels verbs deponents. La sintaxi d'un verb deponent s'adequa a la seva semàntica activa. El verb deponent pot dur tots els complements propis d’un verb actiu, entre ells el complement directe (en cas que sigui transitiu). 

Caesar   milites    hortatus  est ^[3]

Nom sg       Ac pl         3 sg perf ind 

  (Subj)        (CD)                (V)

Traducció: "Cèsar va animar els soldats."

NOTES:

[1] La primera forma de l'enunciat és al 1a pers. sg. del present d'indicatiu (loquor). Completa l'enunciat la 1a pers. sg. del perfet d'indicatiu per a un subjecte masculí (locutus sum).

[2] Tot i això, et deixem alguns exemples de participi de futur actiu de verbs deponents: secuturus (de sequor, dep.), 'el que ha de seguir'; egressurus (d'egredior, dep.), 'el que se n’ha d’anar'; locuturus (de loquor, dep.), 'el que ha de parlar'; moriturus (de morior, dep.), 'el que ha de morir'.

[3] Del verb hortor (dep. 1, tr). Aprofitem per fer veure que alguns enunciats de verbs deponents de la 1a conjugació es presenten amb una sola forma, la 1a pers. sg. del present d'indicatiu; en aquest cas, s'ha d'entendre que el perfet es formarà amb un participi format per tema de present + -atus -a -um (és a dir, la segona forma de l'enunciat, que no s'explicita, seria hortatus sum).

El llatí pot emprar la la 3a persona de tots els temps i modes de la veu passiva de verbs transitius o intransitius per expressar la impersonalitat. En castellà, es tradueix pel se impersonal; en català, els subjectes impersonals es marquen bé amb el pronom es bé amb el pronom hom.

Exemples:

in forum concurritur → es corre cap al fòrum / hom corre cap el fòrum.

per agros fugiebatur → es fuig pels camps / hom fuig pels camps.

latine loquitur →  es parla llatí / hom parla en llatí. ^[1]

En els temps compostos (els de perfectum) el participi de la perífrasi verbal sempre apareix en forma neutre i singular (és a dir, acabat en -um).

Exemples:

Diu pugnatum erat → s'havia combatut /hom havia combatut llarg temps.

Ab antiquis poetis dictum est → es diu per part dels antics poetes.

[1]  En aquest darrer exemple veiem que es poden construir impersonals també amb els verbs deponents.