Instruccions per llegir els enunciats

Instruccions per llegir els enunciats

Abreujaments emprats en aquest vocabulari

Abreujaments emprats en aquest vocabulari

Heus ací un llistat dels abreujaments que es fan sevir en llatí per a l'anàlisi morfològica (de paraules aïllades) i per a l'anàlisi morfosintàctica (d'oracions):

1:  [verb de la] primera conjugació

2:  [verb de la] segona conjugació

3:  [verb de la] tercera conjugació

4:  [verb de la] quarta conjugació 

1a:  primera persona (d'un verb en forma personal: 1a sg o 1a pl)

2a:  segona persona (d'un verb en forma personal: 2a sg o 2a pl)

3a:  tercera persona (d'un verb en forma personal: 3a sg o 3a pl)

abl, o Abl:  [cas] ablatiu

acc, o Ac, o Acus:  [cas] acusatiu

ACT:  [veu] activa

adv:  adverbi

Apel:  apel·lació [funció sintàctica pròpia només del vocatiu]

Atr:  atribut

CAg:  [funció de] complement agent

card:  [adjectiu o pronom numeral] cardinal

CC:  [funció de] complement circumstancial

CD:  [funció de] complement directe

CI:  [funció de] complement indirecte

CN:  [funció de] complement del nom [funció sintàctica pròpia només del genitiu]

CP:  [funció de] complement predicatiu

conj:  conjunció

coord:  [conjunció] coordinant

CRèg:  [funció de] complement règim (o complement de règim verbal)

dat, o D.:  [cas] datiu

distr:  [adjectiu o pronom numeral] distributiu

f, o F: [gènere] femení

fut:  [temps] futur

gen, o G.:  [cas] genitiu

GER:  gerundi (forma nominal del verb)

GDiu:  gerundiu (forma nominal del verb)

impf:  [temps] pretèrit imperfet

IMP:  [mode] imperatiu

IND:  [mode] indicatiu

ind:  [adjectiu, pronom o adverbi] indefinit

INF:  infinitiu (forma nominal del verb)

int:   [adjectiu, pronom o adverbi] interrogatiu 

interj: interjecció

irr:  [verb] irregular

m, o M:  [gènere] masculí

n, o N:  [gènere] neutre

nom, o N.: [cas] nominatiu

num:  [adjectiu o pronom] numeral

OR:  oració

ord:  [adjectiu o pronom numeral] ordinal

PART:  participi (forma nominal del verb)

part:  partícula

PASS:  [veu] passiva

pers: [pronom] personal

pf:  [temps] pretèrit perfet

pl:  plural  (referit al cas d'una paraula declinable [subst, adj, pron o PART] o bé a la persona [1a, 2a o 3a] d'un verb en forma personal)

plpf:  [temps] pretèrit plusquamperfet

poss:  [adjectiu o pronom] possessiu

pp, o PART pf:  participi perfet (o passat)

ppres, o PART pres:  participi present

prep:  preposició

pres:  [temps] present

pron:  pronom

rel:  [(adjectiu,) pronom o adverbi] relatiu

sg:  singular (referit al cas d'una paraula declinable [subst, adj, pron o PART] o bé a la persona [1a, 2a o 3a] d'un verb en forma personal)

SUB:  [oració] subordinada

sub:  [conjunció] subordinant

SUBJ:  [mode] subjuntiu

Subj:  [funció de] subjecte

V:  verb

voc, o V.:  [cas] vocatiu

A

A

a / ab (prep d'abl.): de, des de; per (en la formació del complement agent)

ac (conj. cop.): i

acceptabĭlis -e: acceptable

accipĭo accēpi  acceptum (3 mixt., tr.): rebre

Achiui, -orum (m. pl.): els aqueus [o grecs]

acĭes acĭei (f.): punxa, tall (d'una arma); disposició de les tropes, tropa

ad (prep. d'ac.): a, cap a (indica direcció)

aduenio adueni aduentum (4, intr.): arribar

aduersus -a- um: advers, contrari; aduersa res, situació desfavorable [secunda res, situació favorable]

adulterĭum -ĭi (n.): adulteri

aedifīco (1, tr.): edificar

aeger aegra aegrum: malalt; dolorós, penós

Aegaeus -i (m.): Egeu [rei llegendari d'Aatenes]

aequālis -e: igual; just

āēr āeris (m.): aire

aestas -atis (f.): estiu

aestimo (1,tr.) estimar; considerar

Africānus -a -um: africà

ager agri (m.): camp

agricola -ae (m.): pagès, camperol

albus -a -um: blanc

Alexander -dri (m.): Alexandre [nom d'home]

aliēnus -a -um: aliè; de l’altre o d’un altre

alĭus -a -ud: altre, un altre, l’altre [gen. sg. allius; dat. sg., alii]

alo alŭi altum (o alĭtum) (3, tr.): nodrir, alimentar

Alpes Alpĭum (f. pl.): els Alps

alter altĕra altĕrum: l’un dels dos; (en una numeració) segon

altus -a -um: alt; elevat; il·lustre; profund; llunyà, antic

amīca -ae (f.): amiga

amicitĭa -ae (f.): amistat

amīcus -i (m.): amic

amo (1, tr.): amar, estimar

amoenus -a -um: agradós, plaent, amé

ancilla -ae (f.): esclava

anima -ae (f.): buf, aire, alè, principi vital, vida, ésser , ànima

anĭmal -ālis (n.): animal

anĭmus -i (m.): ànim; esperit

annus -i (m.): any

ante: (adv.) davant, abans; (prep. d' acus.): davant (de); abans (de)

antīquitas -ātis (f.): antiguitat, temps passat, noblesa

antīquus -a -um: antic

aper apri (m.): porc senglar

aperio aperui apertum (4, tr.): obrir

appello (1, tr.): anomenar

apud (prep. d'ac.): al costat de, a la vora de; a prop de

aqua -ae (f.): aigua

aquila -ae (f.): àguila

ara -ae (f.): altar

aratrum -i (n.): arada

arbor  arbŏris (f.): arbre

argentum -i (n.): argent

Ariadna -ae (f.): Ariadna

arma -orum (n. pl.): armes

aro (1, tr.): llaurar

ars artis (f.): art

arx arcis (f.): ciutadella

at (conj. advers.): però

atque (conj. cop.): i

Athēnae -ārum (f. pl.): Atenes

Atheniensis -e: atenès

attente (adv.): atentament

auctor -ōris (m).: autor, responsable, inventor

audax -acis: audaç, atrevit, gosat

audio (4, tr./ intr.): sentir; escoltar

augeo auxi auctum (2, tr. / intr.): augmentar; créixer

Augustus -i (m.): August

auerto auerti auersum (3, tr.): desviar, apartar , allunyar

audĭo audīui (o audĭi) auditum (4, tr.): escoltar

auĭdus -a -um: àvid; cobejós

aurīga -ae (m.): auriga (conductor d'un carro)

aurum -i (n.): or

aut (conj. disjunt.): o

autem (conj. advers.): però; d'altra banda

autumnus -i (m.): tardor

auxi, pf. de augeo

auxilĭum -ĭi (n.): ajut, auxili

B

B

beātus -a -um: feliç, afortunat, benaurat.

bellum -i (n.): guerra

bellus -a -um: bell

bibo bibi bibitum (3, tr.): beure

bonus -a -um: bo

breuis -e: breu, curt

Brutus -i (m.): Brutus [nom d'home]

bucca -ae (f.): boca

C

C

cado cecĭdi casum (3, intr.): caure; acabar-se; morir

caedo cecidi caesum (3, intr.): colpejar, ferir; abatre; matar

Caesar -ăris (m.): Cèsar (especialment Gai Juli Cèsar; més informació sobre el personatge, aquí).

caelum -i (n.): cel

calcar, -aris (n.): pedra

calĭdus -a -um: calent; càlid

Calpurnia -ae (f.): Calpúrnia [nom propi de dona]

candĭdus -a -um: blanc brillant, nítid; favorable; serè; lleial

cano cecini cantum (intr., tr.): cantar

cantus -us (m.): cant

capillus -i (m.): cabell

capio cepi captum (3 mixta, tr.): agafar; capturar

captīuus -a -um: captiu

caput capĭtis (n.): cap

caritas -atis (f.): amor, caritat, tendresa

carmen carmĭnis (n.): poema

carpo -psi -ptum (3, tr): agafar; collir

carus -a -um: benvolgut

castellum -i (n): fortí, fortalesa; llogarret

castra -ōrum (n. pl.): campament (tot i que sigui plural, es tradueix en singular)

castus -a -um: cast

Catilīna -ae (m.): Catilina (nom d'home; més informació sobre Luci Sergi Catilina, aquí)

cauea -ae (f.): cavitat, gàbia, càvea, filera

causidĭcus -i (m.): advocat

cecidi, pf de cado

celo (1, tr.): amagar, ocultar

cedo cessi cessum (3): (intr.) anar-se'n, marxar; (tr.) concedir

cēna -ae (f.): sopar

censor -ōris (m.): censor; qui censura o critica

certe (adv.): certament, sens dubte

certus -a -um: decidit, segur, precís, assegurat

cicer , -eris (n.): cigró

Cicero -ōnis (m.): Ciceró [escriptor i polític romà]

cicūta -ae (f.): cicuta

cinis -eris (n.): cendres; despulles de mort

ciuis -is (m.): ciutadà

ciuitas -ātis (f.): ciutat

clarus -a -um: il.lustre

cliens -ntis (m.): client

cōdex -icis (m.): tauleta, llibreta, registre, escrit

colo colŭi cultum (3, tr.): conrear

collis -is (m.): turó

collōco (1, tr.): col·locar, posar, situar, disposar

columba -ae (f.): colom, coloma

condo -dĭdi -dĭtum (3, tr.): fundar, establir

conĭunx (o conĭux) coniŭgis (m. / f.): cònjuge, espòs/-osa

coniuratĭo -ōnis (f.): conjuració

consilĭum -ĭi (n.): pla; consell

constituo -ui -ūtum (3, tr.): alçar, aixecar, constituir, construir, fundar, instituir, establir, organitzar, decidir

consul consŭlis (m.): cònsol

consūmo -sumpsi -sumptum (3,  tr.): consumir; gastar

contemplatīuus -a -um: contemplatiu

contemplo (1, tr.): examinar

continenter (adv.): continuament

contra (prep. d'ac.): contra

copĭa -ae: (f. sg.) gran quantitat, abundor, multitud; (f. pl.) tropes (d'un exèrcit)

copiōsus -a -um: copiós, abundant

coquus (o cocus) -i (m.): cuiner

Corinthus -i (f.): Corint [ciutat de Grècia]

Cornelia -ae (f.): Cornèlia [nom de dona]

cornu -us (n.): banya; ala, flanc (d’un exèrcit)

corpus corpŏris (n.): cos

cras (adv.): demà

credibĭlis -e: creïble

credo credĭdi credĭtum (3, tr.): creure; confiar

creo (1, tr.): crear; nomenar (aliquem regem, rei a algú)

cresco creui cretum (3, intr.): créixer; néixer

Creta -ae (f.): Creta

cibiculum -i (n.): habitació, dormitori

cubīle  -is (n.): cau

culīna -ae (f.): cuina

cultus -us (m.): conreu

cum (prep. d'abl.): amb

cupidĭtas -ātis (f.): ambició, desig

curo (1, tr.): curar, guarir

curro cucurri cursum (3, intr.): córrer

cyclop cyclōpis (m.): ciclop

D

D

Daedălus -i (m.): Dèdal (més informació sobre el personatge, aquí)

damnum -i (n.): dany, perjudici

de (prep. d'abl.): de [de dalt cap a baix]; de, sobre, a propòsit de 

dea -ae (f.): deessa

debeo -ui -itum (2, tr.): deure

decem (indecl., num. cardinal): deu

December -bris (m.): desembre

decĭmus -a -um (num. ordinal): desè

decresco -crēui -crētum (3, intr.): decréixer, minvar

decreui, pf. de decresco

dedi, pf. de do

defendo -fendi -fensum (3, tr.): defensar

deinde (adv.): després; tot seguit

delĕo -ēui -ētum (2, tr.): destruir

dens -ntis (m.): dent

deuōro (1, tr.): devorar

deus dei (m.): déu [nom. pl. di, dii, dei; gen. pl. deorum, deum; dat. / abl. pl. dis, diis, deis]

dexter -tra -trum: dret

di, veg. deus

Diāna -ae (f.): Diana (deessa de la lluna, dels boscos, de la cacera...)

dico dixi dictum (3, tr.): dir

dicto (1, tr.): dir repetidament o habitualment; recitar; dictar; ordenar

dies diei (m. / f.): dia

dignĭtas -ātis (f.): dignitat; càrrec, magistratura

dimoueo -moui -motum (2, tr.): llaurar

discipulus -i (m.): deixeble, alumne

do dedi datum (1, tr.): donar

doceo docui doctum (2, tr.): ensenyar [alguna cosa, ac.; a algú, ac.]

doctus -a -um, pp. de doceo: docte, savi, instruït

docui, pf. de doceo

domĭna -ae (f.): senyora

domĭnus -i (m.): senyor

donum -i (n.): regal, present

dormio (4, intr.): dormir

dubium -ii (n.): dubte

dūco duxi ductum (3, tr.): portar, dur

duo duae duo (num. cardinal): dos / dues [ac. m duos, duo; dat./abl. m. duobus, dat. / abl. f. duabus]

duodĕcim (indecl., num. cardinal): dotze

duodecĭmus -a -um (num. ordinal): dotzè.

dux ducis (m.): general; cabdill

duxi,  pf. de duco

E

E

e / ex (prep. d'abl.): de, des de

ebur ebŏris (n.): ivori

eburnĕus -a -um: d’ivori; guarnit d’ivori

elŏquens -ntis: eloqüent

enim, conj.: en efecte

epistula -ae (f.): carta

eques equĭtis (m.): cavaller; membre de l’ordre eqüestre

equitātus -us (m.): cavalleria

equus -i (m.): cavall

errabundus -a -um: errabund, erràtic, errant

erro (1, tr.):  errar, vagarejar; equivocar-se

et: (conj. cop.): i; (adv.): també

etĭam (adv.): encara, encara més; també; fins i tot

e / ex (prep. d'abl.): de, des de

exĕo exĭi exĭtum (irr., intr.): sortir; marxar, anar-se’n

exercĕo -ercŭi -ercĭtum (2, tr.): no deixar en repòs, mantenir en moviment, fer treballar constantment

exercitus, -us (m.): exèrcit, tropes

exĭit: 3a sg perfet d’indicatiu del verb exeo

expuli, pf. de expello

expello -puli -pulsum (3, tr.): treure, expulsar, rebutjar

exsanguis -e: exsangüe, pàl·lid

extendo -tendi -tensum (o -tentum) (3, tr.): estendre, allargar, allargassar

F

F

fabula -ae (f.): faula

facies -ēi (f.): cara; aspecte, fesomia; gènere, espècie

facilis -e: fàcil

facile (adv.): fàcilment

facio fēci factum (3, tr.): fer

facultas, -ātis (f): facultat, facilitat, possibilitat, capacitat

fagus -i (f): faig (espècie d’arbre)

fas (indecl.): allò lícit; allò permès per la llei i les normes divines

fastus -a -um: fast (vegeu fas)

feci, pf de facio

fecundus -a -um: fecund

femina -ae (f.): dona

fera -ae (f.): fera, bèstia

ferālis -e: fúnebre, mortuori, dels morts; funest

ferus -a -um: salvatge; feroç

filia -ae (f.): filla

filius –ii (m.): fill

finis -is (m. / f.): fi, final; límit, fita, terme, molló; frontera

firmus -a -um: sòlid, fort, resistent, ferm

florens -ntis: florent, pròsper

flos floris (m.): flor

fluctus -us (m.): ona, onada

flumen fluminis (n.): riu

fluo fluxi fluctum (3, intr.): fluir, córrer

fons -ntis (m.): font

fornix -nicis (f.): arc; volta

fortis -e: valent; fort

fortūna -ae (f.): fortuna

forum -i (n.): fòrum

frango fregi fractum (3, tr.): trencar

frāter fatris (m.): germà

fregi, pf. de frango

frequens -ntis: nombrós; freqüentat; freqüent

fructus -us (m.): producte de la terra, fruit; guany, benefici

fuga -ae (f.): fugida

fugax -ācis: fugaç

fugo (1, tr.): fer fugir, posar en fuga

fugio fūgi — (3): (intr.) fugir; (tr.) defugir, evitar

fui, pf de sum

fugitīuus -a -um: fugitiu

fugo (1 tr.): fer fugir, foragitar

fulgidus -a -um: refulgent, brillant

fulmen, -inis (n.): raig, llamp

funestus -a -um: funest, sinistre; mortal, fatal

furibundus -a -um: furibund

furo — — ( 3, intr.): enfurismar-se, estar fora de si; embogir

G

G

Gallĭa -ae (f.): la Gàl·lia

gallina -ae (f.): gallina

gallus -i (m.): gallus

gener -eri (m.): gendre

genus, -eris (n.): gènere, origen, llinatge, raça, nissaga, espècie

gero gessi gestum (3, tr.): portar, portar a sobre; fer, dur a terme

gessi, pf de gero

gigno genŭi genĭtum (3, tr.): engendrar, parir; crear

gladĭus -ĭi (m.): espasa

gloria -ae (f.): glòria

gracilis -e: gràcil, esvelt, prim

Graeci -ōrum (m. pl.): el grecs

Graecĭa -ae (f.): Grècia

gratus -a -um: agradable, agradós, plaent

grauis -e: pesat; greu; seriós

H

H

habĕo habŭi habĭtum (2, tr.): tenir

habĭto (1, intr.): habitar, viure

hasta -ae (f): llança

haurĭo hausi haustum (4, tr.): treure; esgotar; acabar; beure completament

Helĕna -ae (f): Hèlena [reina d'Esparta, esposa de Menelau, raptada per Paris (o Alexandre)]

Hercŭles -is/-i (m): Hèrcules [heroi grec]

heu (interj.): ah!, ay!

Hispanĭa -ae (f): Hispània [No s'ha de traduir com Espanya.]

historĭa  -ae (f): història

hodie (adv.): avui

homo -mĭnis (m): home

honor -ōris (m): honor

hora -ae (f): hora

hortus -i (m): hort

horrendus -a -um: horrible

hospes -itis (m): hoste

hostilis -e: hostil, enemic

hostis -is (m): enemic

humānus -a -um: humà

I

I

iacto (1, tr.): llançar.

iam (adv.): ja

ibi (adv.): allí

illustris -e: il·lustre.

impauĭdus -a -um: impàvid, intrèpid.

impīger -pīgra -pīgrum: treballador, laboriós

impius -a -um: impiu, malvat, pervers

implacabĭlis -e: implacable

implĕo -plēui -plētum (2, tr.): omplir

impōno -posŭi -posĭtum (3, tr.): posar, col·locar; imposar; posar a sobre

imprimis, adv.: en primer lloc, principalment

in (prep.): amb abl. a, en (indica ubicació); amb acus. a, cap a (indica  direcció)

incito (1, tr.): moure ràpidament; incitar; empènyer

inclūdo -clūsi -clūsum (3, tr.): tancar

incŏla -ae (m.): habitant

incolŭmis -e: incòlumne, intacte; sa i estalvi

industria -ae (f.): laboriositat, diligència

ingenĭum -ĭi (n.): enginy

ingratus -a -um: ingrat, desagraït

initium -ii (n.): inci, començament, principi

insignis -e: insigne, il·lustre

insŭla -ae (f.): illa

intellĕgo -lexi -lectum (3, tr.): entendre, comprendre

intro (1): (tr.) entrar, ficar a dins; (intr.) entrar, penetrar

inuictus -a -um: invícte; invencicle

inuoco (1, tr.): invocar, anomenar

Iouis, gen. de Iuppiter

irreparabĭlis -e: irreparable, irremeiable

ita (adv.): així, d’aquesta manera

Italia -ae (f.): Itàlia

Italĭcus -a -um: itàlic

iter itinĕris (n.): camí; ruta/ iter facere: fer camí, posar-se en marxa, anar-se’n

iudex -icis (m.) jutge

Iulia -ae (f.): Júlia [nom de dona]

iungo iunxi iunctum (3, tr.): unir, ajuntar

Iuppĭter Iouis (m.): Júpiter (déu sobirà; divinitat del llamo, dels tro, dels fenòmens atmosfèrics, etc.) [llevat de nom/voc., la resta de casos es declinen a partir de l'arrel Iou-]

ius iūris (n.): dret, justícia, llei, poder

iussum -i (n.): ordre

iuuĕnis -is (m.): jove

iuuo iuui iutum (1 tr.): ajudar

K

K

.

L

L

labor -oris (m.): treball, tasca

laboro (1, intr. / tr.): treballar

labyrinthus -i (m.): laberint

lacrima -ae (f.): llàgrima

laetus -a -um: alegre, content; feliç

lama -ae (f.): bassa, fangar

lassus -a -um: cansat

Latinus -a -um: llatí [del Laci]

Latini -orum (m. pl.): els llatins [habitants del Laci]

latus -a -um: ample, espaiós

latus lateris (n.): costat, cantó

laudabilis, -e: lloable

laui, pf. de lauo

lauo laui lautum (1, tr.): rentar

legatus -i (m.): llegat, ambaixador

legi, pf. de lego

lego legi lectum (3, tr.): llegir

leo leonis (m.): lleó

leuis -e: lleu, lleuger

lex legis (f.): llei

liber -era -erum: lliure

liber -bri (m.): llibre

liberi -orum (m. pl.): els fills (petits, i tant nens com nenes)

limen liminis (n.): llindar; porta; principi, pròleg

littera -ae (f.): en sg., lletra, caràcter; en pl., carta; literatura, lletres

litus litoris (n.): costa, litoral; platja

locus -i (m.) [pl loca, -orum (n) o loci -orum (m)]

longus -a -um: llarg, extens.

Lucius -ii (m.): Luci [nom d'home]

ludo lusi lusum (3, intr.): jugar [a alguna cosa, abl]

ludus -i (m.): joc; escola

lumen luminis (n.): llum

lupus -i (m.): llop

lusi, pf de ludo

M

M

maestus -a -um: trist; penós; luctuós

magister magistri (m.): mestre

magistra -ae (f.): mestra

magnificus -a -um: magnífic

magnus -a -um: gran

malus -a -um: dolent

mālus -i (f.):  arbre fruiter; pomer

mālum -i (n.):  fruita, fruit; poma

maneo mansi mansum (2, intr.): romandre

manus -us (f.): mà

mare maris (n.): mar

Mars Martis (m.): Mart (déu de la guerra)

Martius -ii (m.): març

mater matris (f.): mare

materia -ae (f.): matèria

maximus -a -um (sp. de magnus -a -um): molt gran, grandíssim, màxim

medicus -i (m.): metge

medius -a -um: mig

memoria -ae (f.): memòria

mensis -is (m.): mes

mercator -oris (m.): mercader

Mercurius -ii (m.): Mercuri [déu de la paraula, i dels missatgers, viatjants, mercaders i lladres]

meridies -ei (f.):  migdia

meus -a -um: meu (adj. / pr. possessiu de 1a persona singular)

miles militis (m.): soldat

Minerua -ae (f.): Minerva (deessa de la saviesa, de la guerra estratègica i de les arts femenines)

minister -tri (m.): servidor

Minotaurus -i (m.): Minotaure

mirus -a -um: admirable

miser -era -erum: miserable, míser, malaurat

mitto misi missum (3, tr.): enviar

moneo monui monitum (2, tr.): advertir

monui, pf de moneo

mons -ntis (m.): mont, muntanya

monstro (1, tr.): mostrar, indicar; ensenyar

monstrum -i (n.): monstre

morbus  -i (m.): malaltia

mors mortis (f.): mort

mos moris (m.): costum

moui, pf de moueo

moueo moui motum (2, tr.): moure; promoure; portar

mox (adv.): després, de seguida, aviat

mulier  mulieris (f.): dona; muller

multus -a -um: molt

musa -ae (f.): musa [divinitat de les arts]

N

N

nam (conj. expl.): perquè, ja que; com que

narro (1, tr.): narrar, explicar

natio -onis (f.): nació, poble

nato (1, intr.): nedar

nauigo (1, tr. / intr.): navegar

nauis -is (f.): nau, vaixell

nauta -ae (m.): mariner, navegant

nec (conj. cop.): i no; ni

neco (1, tr.): matar, assassinar

negotium -ii (n.): negoci; ocupació, treball

nescius -a -um: que no sap; ignorant

niger -gra -grum: negre

nobilitas -atis (f.): noblesa

nomen -minis (n.): nom

nomino (1, tr.): anomenar

non (adv. de negació): no

nonus -a -um (num. ordinal): novè

noster -tra -trum: nostre (adj. / pr. possessiu de 1a persona plural)

notus -a -um: conegut; usual; famós (pp. de nosco)

nouem (indecl.; adj. / pr. num. cardinal): nou

nouus -a -um: nou

nox noctis (f.): nit

nubis -is (f.): núvol

nubo nupsi nuptum (3, intr): casar-se [la dona]

Numa -ae (m.): Numa [nom d'home]

numen -minis (n.): numen, divinitat

numero (1, tr.): comptar, tenir

nunc (adv.): ara

nuntius -i (m.): nunci, missatger

O

O

o (interj.): oh!

oculus -i (m.): ull

occasus -us (m.): ocàs, caiguda; occident

occultus -a -um: ocult

octauus -a -um (adj. / pr. num. ordinal): vuitè

Octauius -ii (m.): Octavi

octo (indecl.; adj. / pr. num. cardinal): vuit

odium -ii (n.): odi

officīna -ae (f.): taller, fàbrica

olim (adv.): en un altre temps; una vegada, un dia; recentment

Olympus -i (m.): l'Olimp [el mont de Grècia on els déus tenien la seva residència]

omen ominis (n.): prodigi; auspici

omnis -e: tot

onus -eris (n.): càrrega, pes

oppidum -i (n.): ciutat

ora -ae (f): vora, límit; costa, ribera

orātor -ōris (m.): orador

orīgo originis (f.): origen

orno (1, tr.): adornar, guarnir

ortus -us (m.): naixement, origen; sortida (dels astres)

os oris (n.): boca

os ossis (n.): os

osculum -i (n.): petó

ostium -ĭi (n.): porta

otium -ĭi (n.): oci, lleure

ouīle -is (n.): cleda; estable

ouis -is (f.): ovella

ouum -i (n.): ou

P

P

palaestra -ae (f.): palestra (espai per a fer activitats gimnàstiques)

parco peperci (o parsi) parsum (3, intr.): perdonar (algú, dat.)

paro (1, tr.): preparar

parĕo parŭi parĭtum (2, intr.): obeir (algú, dat.)

paruus -a -um: petit

pater patris (m.): pare

patrĭa -ae (f.): pàtria

paucus -a -um: poc

pax pacis (f.): pau

pectus pectŏris (n.): pit

pecunia -ae (f.): diners

peditatus -us (m.): infanteria

per (prep. d'ac.): per; a través de; durant

pera -ae (f.): alforja, sarró

percipio -cepi -ceptum (3, tr.): collir, recollir

perfidus -a -um: pèrfid, malvat

periculōsus -a -um: perillós

periculum -i (n.): perill

perītus -a -um: expert; experimentat

pernicies -ei (f.): ruïna, destrucció, perdició

perpetŭus -a -um: perpetu, etern

peruenĭo -uēni -uentum (4, intr.): venir, arribar

pilum -i (n.): pílum [tipus de llança]

pinus -i (f.): pi

pirata -ae (f.): pirata

placĕo placŭi placĭtum (2, intr.): agradar, plaure

plenus -a -um: ple

plurĭmus -a -um: moltíssims, el major nombre, molt nombrós

poeta -ae (m.): poeta

pomum -i (n.): fruit, fruita

pondus -eris (n.): pes; influència, autoritat

popŭlus -i (f.): pollancre

popŭlus -i (m.): poble

portus -us (m.): port

post (prep. d'ac.): darrere (de); després (de)

postea (adv.): després

poto (1, tr.): beure.

praebeo -ui -itum (2, tr.): presentar, oferir, donar

praeda -ae (f.):presa

praemium -ii (n.): premi

praetor -ōris (m.): pretor

Priamus -i (m): Príam [rei de Troia]

primus -a -um (adj. / pr. num. ordinal): primer

princeps -cĭpis (m.): príncep; el que ocupa el primer lloc; el primer en dignitat; cap, director, guia

procella -ae (f.): tempesta

proelium -ii (n.): lluita, combat

proles -is (f.): raça, nissaga; prole, descendència

proprĭus -a -um: propi

publicus -a -um: públic, del poble; res publica, república

puella -ae (f.): noia

puer puĕri (m.): nen; noi

pugna -ae (f.): disputa; lluita

pugno (1, tr.): lluitar

pugnus -i (m.): puny

pulcher -chra -chrum: bell

puto (1, tr.): considerar, reputar

Q

Q

-que (conj. cop. enclítica): i

quaero quaesīui (o quaesĭi) quaesītum (3, tr.): buscar, cercar; demanar; adquirir

quartus -a -um (adj. / pr. num. ordinal): quart

quattŭor (indecl., adj. / pr. num. cardinal): quatre

quattuordĕcim (indecl., adj. / pr. num. cardinal): catorze

quies quiētis (f.): repòs, descans; quietud, tranquil·litat

quindĕcim (indecl., adj. / pr. num. cardinal): quinze

quinque (indecl., adj. / pr. num. cardinal): cinc

quintus -a -um (adj. / pr. num. ordinal): cinquè

quoque (adv.): també

quotannis (adv.): tots els anys

R

R

radix radīcis (f.): arrel; peu o vessant d'una muntanya

ramus -i (m.): branca

rapio rapui raptum (3 mixta, tr.): arrabassar; raptar

raucus -a -um: ronc; rogallós

regĭo -ōnis (f.): regió, país

regno (1, intr.): regnar, ser rei

rego rexi rectum (3, tr.): regir; governar; dirigir

reprĭmo -pressi -pressum (3, tr.): reprimir

requiesco -quiēui -quiētum (3, intr.): descansar, reposar

res rei (f.): cosa; assumpte

reuerto -uerti -uersum (3, intr.): tornar, retornar

rex regis (m.): rei

rigo (1, tr.): regar

ripa -ae (f.): riba

riuus -i (m.): rierol

Roma -ae (f.): Roma

Romānus -a -um: romà

Romŭlus -i (m.): Ròmul [nom d'home]

rosa -ae (f.): rosa

ruber -bra -brum: vermell

rudis -e: rude, bast, ignorant

S

S

sacerdos -otis (m.): sacerdot

saepe (adv.): sovint

saeuus -a -um: cruel; furiós

sagax -ācis: sagaç

sagĭo — — (4, tr.): percebre finament; tenir bon olfacte

sagitta -ae (f.): fletxa, sageta

salutatĭo -ōnis (f.): salutació

sancio sanxi sanctum (4, tr.): consagrar

sapĭdus -a -um: saborós

Saturnus, -i (m.): Saturn [Déu itàlic equiparat amb el tità Cronos]

scelus scelĕris (n.): crim

scriba -ae (f.): escriba, escrivà

seco secŭi sectum (1, tr.): tallar

scribo scripsi scriptum (3, tr.): escriure

secundus -a -um (adj. / pr. num. ordinal): segon; (adj.) propici

sed (conj. coord. advers.): però; (després de negació) sinó

sedĕcim (indecl., adj. / pr. num. cardinal): setze

semper (adv.): sempre

sĕnātor -oris (m.): senador

senātus -us (m.): senat

sentĭo sensi sensum (4, tr.): sentir

septem (indecl., adj. / pr. num. cardinal): set

septemdĕcim o septendĕcim (indecl., adj. / pr. num. cardinal): disset

septĭmus -a -um (adj. / pr. num. ordinal): setè

serpens -ntis (m. / f.): serp, serpent

serua -ae (f.): esclava

seruus -i (m.): esclau

seuērus -a -um: sever

sex (indecl., adj. / pr. num. cardinal): sis

sextus -a -um (adj. / pr. num. ordinal): sisè

sidus sidĕris (n.): estel; cos celeste

sileo -ui - (2, intr.): callar; estar callat

silua -ae (f.): bosc

simulācrum -i (n.): estàtua; imatge

sinister -tra -trum: esquerre, del costat esquerre; maldestre; incorrecte; funest, sinistre

solus -a -um: sol; aïllat; únic; desert

soror -ōris (f.): germana

specto (1, tr.): contemplar

sperno sprēui sprētum (3, tr.): menysprear; rebutjar; negligir

spes spei (f.): esperança

statŭa -ae (f.): estàtua

status -us (m.): estat

stella -ae (f.): estel, estrella

strenŭus -a -um: valent; fort

sum fui - (irr.): ésser, estar, existir, haver-hi

summus -a -um: el més alt; superior

supero (1, tr.): ultrassar, franquejar; sobrepassar, vèncer

suus -a -um (adj. / pr. poss. de 3a sg. i pl.): seu

T

T

Tarquinius -ii (m.): Tarquini [nom de persona]

taurus -i (m.): toro, brau

templum -i (n.): temple

tempus  tempŏris (n.): temps

teneo tenui tentum (2, tr.): tenir (agafat), collir, agafar, subjectar; retenir

tergum -i (n.): esquena

tertĭus -a -um (adj. / pr. num. ordinal): tercer

terra -ae (f.): terra

terrĭtus -a -um: aterrit (pp. de terrĕo)

thesaurus -i (m.): tresor

Thesēus -i (m.): Teseu (heroi atenès; més informació sobre el personatge, aquí)

tibi, dat. del pr. pers. de 2a sg (tu): a tu / et / per a tu

timĕo  timŭi - (2, tr.): témer, tenir por de

timĭdus -a -um: tímid, poruc

trāho traxi tractum (3, tr.): arrosegar; portar; treure, arrencar

trans (prep. d'ac.): a través de; a l'altra banda de

tres tria (adj. / pr. num. cardinal): tres [gen. trium; dat./abl. tribus]

tredĕcim (indecl., adj. / pr. num. cardinal): tretze

Troiani -ōrum (m. pl.): els troians [habitants de Troia]

Troianus -a -um: troià [habitant de Troia]

tumultus -us (m.): aldarull; confusió, trasbals

tuus -a -um (adj. / pr. poss. de 2a sg): teu

V (min."u")

V (min."u")

ualĕo ualŭi — (2, intr.): ésser fort o vigorós; estar o trobar-se bé, estar sa i estalvi

uariabĭlis -e: variable

uarĭus -a -um: vari, variat, divers; variable

uasto 1 (tr.): devastar, arrasar

ubi: (adv.) on, en una situació què; (conj. temporal) quan; 

uenēnum -i (n.): verí

ueni, pf. de uenio

uĕnĭo uēni uentum (4, intr.): anar, venir

Venus Venĕris (f.): Venus [deessa]

uerbum -i (n.): paraula, mot

uerus -a -um: veritable, vertader

uesper -eri (m.): la tarda; el vespre

uespere, loc. de uesper, amb funció adverbial: a / per la tarda, al vespre

Vesta -ae (f.): Vesta [deessa]

uester -tra -trum: vostre (adj. / pr. poss. de 2a pl.)

uetula -ae (f.): vella

uetulus -i (m.): vell

uetus uetĕris: vell, antic

uentus -i (m.): vent

uia -ae (f.): camí, via

uici, pf de uinco

uictorĭa -ae (f.): victòria

uidĕo uidi uisum (2, tr.): veure

uilla -ae (f.): vil·la, casa de camp

uinco uici uictum (3, tr.): vèncer

uinculum -i (n.): grilló

uinum -i (n.): vi

uir uiri (m.): home; guerrer

uirtus -ūtis (f.): valor, valentia; virtut

uisito (1, tr.): visitar

uita -ae (f.): vida

uitĭum -ĭi (n.): vici

uiuo uixi uictum (3, intr.): viure

uiuus -a -um: viu; vivaç

Vlixes [o Vlisses] -is (m.) : Ulisses [l'heroi grec]

undĕcim (indecl., adj. / pr. num. cardinal): onze

undecĭmus -a -um (adj. / pr. num. ordinal): onzè

unus -a -um (adj. / pr. num. cardinal): un; (adj. / pr. indefinit) u, un, un de sol; únic

uocifĕrans -ntis: vociferant (ppres. de uociferor)

uoco (1, tr.): anomenar

¹ uŏlo (1, intr.): volar2

² uōlo uolŭi - (irr., tr. / intr.): voler, desitjar

uox uocis (f.): veu; paraula.

uxor -oris (f.): esposa, muller

urbānus -a- um: urbà, propi de la ciutat; refinat, civilitzat

urbs urbis (f.): ciutat; urbs [especialment Roma]

usque (adv.): fins (a); usque ad / in (locució prepositiva): fins a

utĭlis -e: útil

utilĭtas -ātis (f.): utilitat

utĭnam (adv.): tant de bo

utor usus sum (3, dep., intr.): fer servir, utilitzar (CRV en ablatiu). inf. pres. uti

uulnĕro (1, tr.): ferir

uulnus uulnĕris (n.): ferida

uulpes uulpis (f.): guineu

X - Y - Z

X - Y - Z

.