Dubtes freqüents sobre geometria

lloc: Cursos IOC - Batxillerat
Curs: Matemàtiques (autoformació IOC)
Llibre: Dubtes freqüents sobre geometria
Imprès per: Usuari convidat
Data: diumenge, 5 de maig 2024, 00:00

Descripció

.

VECTORS

.

Punts alineats

Com sé si 3 punts formen un triangle o estan alineats?

"3 punts A, B, C no formen un triangle si estan alineats".

Si dibuixem 3 punts A, B i C que estan alineats (o sigui, sobre una mateixa recta), i dibuixem els vectors pila A B amb fletxa dreta a sobre coma espai espai pila A C amb fletxa dreta a sobre coma espai espai pila B C amb fletxa dreta a sobre espai espai espaipodem veure que aquests vectors tenen la mateixa direcció (o sigui, són paral·lels).

Recordem la condició de paral·lelisme (en qualsevol dimensió):

La condició de paral·lelisme de dos vectors és que les components dels vectors siguinón proporcionals, o sigui, que els vectors són linealment dependents:

u amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre u subíndex 1 coma u subíndex 2 coma u subíndex 3 parèntesi dret
v amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre v subíndex 1 coma v subíndex 2 coma v subíndex 3 parèntesi dret

u amb fletxa dreta a sobre paral · lel v espai espai espai espai espai fletxa doble esquerra i dreta espai espai espai espai espai fracció u subíndex 1 entre v subíndex 1 igual fracció u subíndex 2 entre v subíndex 2 igual fracció u subíndex 3 entre v subíndex 3 espai espai espai espai espai fletxa doble esquerra i dreta espai espai espai espai espai u amb fletxa dreta a sobre espai espai i espai espai espai v amb fletxa dreta a sobre espai espai l i n e a l m e n t espai d e p e n d e n t s espai espai espai

Això ho llegim així : dos vectors són paral·lels si i només si les seves components són proporcionals, o si i només si són linealment dependents

o bé: dos vectors són paral·lels és equivalent a dir que les seves components són proporcionals i equivalent a dir que són linealment dependents.

(Aquesta condició és la mateixa per components de vectors del pla, amb 2 components).

El que volem és que els 3 vectors siguin paral·lels, o sigui dependents dos a dos, per tant el rang dels 3 vectors ha de ser 1.

A coma espai B coma espai C espai a l i n e a t s espai espai espai espai espai fletxa doble esquerra i dreta espai espai espai espai espai r a n g espai parèntesi esquerre pila A B amb fletxa dreta a sobre coma espai espai pila A C amb fletxa dreta a sobre coma espai espai pila B C amb fletxa dreta a sobre espai parèntesi dret espai igual espai 1 espai espai

o en dimensió 3 també podem dir:

A coma espai B coma espai C espai a l i n e a t s espai espai espai espai espai fletxa doble esquerra i dreta espai espai espai espai espai d e t espai parèntesi esquerre pila A B amb fletxa dreta a sobre coma espai espai pila A C amb fletxa dreta a sobre coma espai espai pila B C amb fletxa dreta a sobre espai parèntesi dret espai igual espai 0 espai espai

Angle entre vectors

Angle que formen dos vectors u amb fletxa dreta a sobre coma espai v amb fletxa dreta a sobre

Per trobar l'angle alfa que formen dos vectors u amb fletxa dreta a sobre coma espai v amb fletxa dreta a sobre donats per les seves components, utilitzem el producte escalar:

u amb fletxa dreta a sobre per espai v amb fletxa dreta a sobre igual obre barra vertical u amb fletxa dreta a sobre tanca barra vertical per obre barra vertical v amb fletxa dreta a sobre tanca barra vertical per cos espai alfa espai espai espai espai fletxa doble dreta espai espai espai negreta espai bold italic c bold italic o bold italic s negreta espai bold italic alfa negreta igual fracció numerador negreta u amb negreta fletxa dreta a sobre negreta per negreta espai negreta v amb negreta fletxa dreta a sobre entre denominador obre barra vertical negreta u amb negreta fletxa dreta a sobre tanca barra vertical negreta per obre barra vertical negreta v amb negreta fletxa dreta a sobre tanca barra vertical fi fracció

i tenint el valor de del cosinus, amb la funció arc cosinus trobem l'angle alfa

(la funció encara que molts de vosaltres escriviu cos-1, és més correcte escriure arccos)

El que vull destacar és que prenem el producte escalar amb el signe que surti.

Angle que formen dues rectes de vectors directors u amb fletxa dreta a sobre coma espai v amb fletxa dreta a sobre

És diferent quan calculem l'angle entre dues rectes (ho farem en els següents lliuraments), perquè llavors si és pren l'angle més petit que formen, i llavors en la fórmula agafem el valor absolut del producte escalar.

negreta espai bold italic c bold italic o bold italic s negreta espai bold italic alfa negreta igual fracció numerador obre barra vertical negreta u amb negreta fletxa dreta a sobre negreta per negreta espai negreta v amb negreta fletxa dreta a sobre tanca barra vertical entre denominador obre barra vertical negreta u amb negreta fletxa dreta a sobre tanca barra vertical negreta per obre barra vertical negreta v amb negreta fletxa dreta a sobre tanca barra vertical fi fracció

Vectors perpendiculars

La condició perquè dos vectors siguin perpendiculars és que el seu producte escalar sigui 0.

negreta u amb negreta fletxa dreta a sobre negreta perpendicular negreta u amb negreta fletxa dreta a sobre negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai negreta fletxa doble esquerra i dreta negreta espai negreta espai negreta espai negreta u amb negreta fletxa dreta a sobre negreta per negreta v amb negreta fletxa dreta a sobre negreta igual negreta 0

(ho llegim així: dos vectors són perpendiculars és equivalent a dir que el seu producte escalar és 0)

Aquesta condició surt directament de la fórmula per trobar l'angle que formen 2 vector, ja que si són perpendiculars, l'angle que formen és de 90º, i cos 90l' = 0 però la destaco aquí per la importància de la condició.

Dependència-independència entre vectors

Referent a dependència- independència de vectors, base de l'espai,...... tingueu clares aquestes proposicions:

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Siguin 3 vectors v1, v2, v3 de l'espai

v1, v2, v3 linealment independents fletxa doble esquerra i dreta rang {v1, v2, v3} = 3 fletxa doble esquerra i dreta det(v1,v2,v3)no igual0

O, el que és mateix:

v1, v2, v3 linealment dependents fletxa doble esquerra i dreta rang {v1, v2, v3} < 3 fletxa doble esquerra i dreta det(v1,v2,v3)=0

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Siguin v1, v2, v3 vecors de l'espai

v1, v2, v3 formen base de R3 fletxa doble esquerra i dretav1, v2, v3 linealment independents fletxa doble esquerra i dreta rang {v1, v2, v3} = 3 det(v1,v2,v3)no igual0

O, el que és mateix:

v1, v2, v3 no formen base de R3 fletxa doble esquerra i dretav1, v2, v3 linealment dependents fletxa doble esquerra i dreta rang {v1, v2, v3} < 3 fletxa doble esquerra i dreta det(v1,v2,v3)=0

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

4 vecors de l'espai (de R3) sempre són linealment dependents

Més general:

En l'espai, un conjunt de més de 3 vectors sempre és linealment dependents.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Qualsevol base de R3 està formada per 3 vecors linealment independents

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Repàs vectors de 2 i 3 dimensions

Els vectors de normal nombres reals al quadrat (2 dimensions, geometria en el pla) s'han estudiat en cursos anteriors.

Aquí teniu uns enllaços en cas que vulgueu repassar alguna cosa dels vectors:

Vectors de normal nombres reals al quadrat:

Vectors de normal nombres reals al cub

GEOMETRIA AFÍ

.

Rectes en l'espai

Donats

vector director v amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre v subíndex 1 coma v subíndex 2 coma v subíndex 3 coma parèntesi dret

Punt A igual parèntesi esquerre a subíndex 1 coma a subíndex 2 coma a subíndex 3 parèntesi dret

Equació vectorial negreta parèntesi esquerre bold italic x negreta coma bold italic y negreta coma bold italic z negreta parèntesi dret negreta igual negreta parèntesi esquerre bold italic a subíndex negreta 1 negreta coma bold italic a subíndex negreta 2 negreta coma bold italic a subíndex negreta 3 negreta parèntesi dret negreta més bold italic k negreta parèntesi esquerre bold italic v subíndex negreta 1 negreta coma bold italic v subíndex negreta 2 negreta coma bold italic v subíndex negreta 3 negreta parèntesi dret
espai espai espai espai espai espai espai espai espai

Equació paramètrica obre taula fila cel·la negreta x negreta igual negreta a subíndex negreta 1 negreta més bold italic k negreta v subíndex negreta 1 fi cel·la fila cel·la negreta y negreta igual negreta a subíndex negreta 2 negreta més bold italic k negreta v subíndex negreta 2 fi cel·la fila cel·la negreta z negreta igual negreta a subíndex negreta 3 negreta més bold italic k negreta v subíndex negreta 3 fi cel·la fi taula tanca claus

Equació contínua fracció numerador negreta x negreta menys negreta a subíndex negreta 1 entre denominador negreta v subíndex negreta 1 fi fracció negreta igual fracció numerador negreta y negreta menys negreta a subíndex negreta 2 entre denominador negreta v subíndex negreta 2 fi fracció negreta igual fracció numerador negreta z negreta menys negreta a subíndex negreta 3 entre denominador negreta v subíndex negreta 3 fi fracció
espai espai espai espai espai espai espai espai espai

Equació implícita obre negreta A negreta x negreta més negreta B negreta y negreta més negreta C negreta z negreta més negreta D negreta igual negreta 0
negreta A negreta apòstrof negreta x negreta més negreta B negreta apòstrof negreta y negreta més negreta C negreta apòstrof negreta z negreta més negreta D negreta apòstrof negreta igual negreta 0 tanca claus

Exemple

Equacions de la recta que passa pel punt A igual parèntesi esquerre menys 1 coma 3 coma 1 parèntesi dret i té vector director v amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre 2 coma menys 1 coma 5 parèntesi dret

Equació vectorial: parèntesi esquerre x coma y coma z parèntesi dret igual parèntesi esquerre menys 1 coma 3 coma 1 parèntesi dret més k parèntesi esquerre 2 coma menys 1 coma 5 parèntesi dret
espai espai espai espai espai espai espai espai espai

Equació paramètrica obre taula fila cel·la normal x igual menys 1 més 2 k fi cel·la fila cel·la normal y igual 3 menys k fi cel·la fila cel·la normal z igual 1 més 5 k fi cel·la fi taula tanca claus

Equació contínua: fracció numerador x més 1 entre denominador 2 fi fracció igual fracció numerador y menys 3 entre denominador menys 1 fi fracció igual fracció numerador z menys 1 entre denominador 5 fi fracció

Equació implícita

l'obtenim de l'anterior:

obre taula atributs alineació columna right fin atributs fila cel·la menys 1 parèntesi esquerre x més 1 parèntesi dret igual 2 parèntesi esquerre y menys 3 parèntesi dret fi cel·la fila cel·la 5 parèntesi esquerre x més 1 parèntesi dret igual 2 parèntesi esquerre z menys 1 parèntesi dret fi cel·la fi taula tanca claus espai espai espai espai fletxa doble dreta espai espai obre taula atributs alineació columna right fin atributs fila cel·la menys x menys 1 igual 2 y menys 6 fi cel·la fila cel·la 5 x més 5 igual 2 z menys 2 fi cel·la fi taula tanca claus espai espai espai espai espai fletxa doble dreta espai espai obre taula atributs alineació columna right fin atributs fila cel·la x més 2 y menys 5 igual 0 fi cel·la fila cel·la 5 x menys 2 z més 7 igual 0 fi cel·la fi taula tanca claus

Observació: si tenim l'equació implícita d'una recta, per saber punt i vector director veieu:

Punt i vector d'una recta donada en forma implícita

Veiem diferents maneres de trobar un punt i un vector director d'una recta donada en equació implícita

obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la a x més b y més c z igual d fi cel·la fila cel·la a apòstrof x més b apòstrof y més c apòstrof z igual d apòstrof fi cel·la fi taula tanca</p> <p><br />Una de les maneres més senzilles de trobar un vector director de la recta és fent el producte vectorial dels vectors normals dels plans que determinen la recta. O sigui:</p> <p>vector director: v amb arpó dret amb ham cap avall a sobre igual parèntesi esquerre a coma b coma c parèntesi dret multiplicació en creu parèntesi esquerre a apòstrof coma b apòstrof coma c apòstrof parèntesi dret</p> <p>i per trobar un punt, donem un valor qualsevol a una variable i, resolem el sistema per trobar les altres dues variables.</p> <p></p> <p><span style="text-decoration: underline;"><strong>Exemple.</strong></span></p> <p>recta</p> <p>obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la x menys 2 y més 3 z igual 1 fi cel·la fila cel·la 2 x més y més 2 z igual 2 fi cel·la fi taula tanca</p> <p></p> <p><strong>vector director:</strong> v amb arpó dret amb ham cap avall a sobre igual parèntesi esquerre 1 coma menys 2 coma 3 parèntesi dret multiplicació en creu parèntesi esquerre 2 coma 1 coma 2 parèntesi dret</p> <p>Fem aquest producte vectorial:</p> <p>\left| {\begin{array}{*{20}{c}}i & j & k\\1 & { - 2} & 3\\2 & 1 & 2\\\end{array}} \right| = i\left| {\begin{array}{*{20}{c}}{ - 2} & 3\\1 & 2\\\end{array}} \right| - j\left| {\begin{array}{*{20}{c}}1 & 3\\2 & 2\\\end{array}} \right| + k\left| {\begin{array}{*{20}{c}}1 & { - 2}\\2 & 1\\\end{array}} \right| = - 7i + 4j + 5k

Per tant, un vector director de la recta és (-7,4,5)

Fixeu-vos que tant podem agafar el vector (-7,4,5) com el (7,-4,-5)

Punt.

Donem un valor qualsevol a una de les variables.

Agafem, per exemple z=0

Per trobar les coordenades x, y hem de resoldre el sistema:

\left. {\begin{array}{*{20}{c}}{x - 2y = 1}\\{2x + y = 2}\\\end{array}} \right\}

la solució d'aquest sistema és x=1, y=0

Per tan, un punt de la recta és (1,0,0)

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Podeu veure en aquest vídeos dos mètodes més per trobar un punt i un vector director de la recta:

a) Trobant dos punts de la recta:

b) Trobant l'equació paramètrica de la recta:

Components d'un vector

Podem multiplicar per un nombre les components d'un vector ?

Depèn. Depèn de que ens interessi del vector.

Per exemle, si hem obtingut com a vector director d'una recta el vector v amb fletxa dreta a sobre igual obre parèntesis 1 quart coma fracció 3 entre 4 coma menys 1 tanca parèntesis, per tal de no treballar amb fraccions, en comptes del vector v amb fletxa dreta a sobre podem agafar el vector 4 v amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre 1 coma 3 coma menys 4 parèntesi dret, no són iguals però tenen la mateixa direcció i tant el v amb fletxa dreta a sobre com el 4v amb fletxa dreta a sobre són vectors directors de la recta i es pot agafar qualsevol dels dos com a vector director d'una recta.

Però si, per exemple, ens interessa el mòdul del vector, evidentment no serà el mateix agafar el vector v amb fletxa dreta a sobre que el 4v amb fletxa dreta a sobre. Si tenen el mateix mòdul el vector v amb fletxa dreta a sobre i el vector -v amb fletxa dreta a sobre

Atenció:

Les coordenades d'un punt mai es poden multiplicar o dividir per un nombre. Un punt té les coordenades que té i si les modifiquem obtenim altre punt. El punt (2,2,4) és un punt diferent al (1,1,2)

Equacions d'un pla

Donats

vectors directors v amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre u subíndex 1 coma u subíndex 2 coma u subíndex 3 coma parèntesi dret coma espai espai v amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre v subíndex 1 coma v subíndex 2 coma v subíndex 3 coma parèntesi dret

Punt A igual parèntesi esquerre a subíndex 1 coma a subíndex 2 coma a subíndex 3 parèntesi dret

Equació vectorial negreta parèntesi esquerre bold italic x negreta coma bold italic y negreta coma bold italic z negreta parèntesi dret negreta igual bold italic lambda negreta parèntesi esquerre bold italic a subíndex negreta 1 negreta coma bold italic a subíndex negreta 2 negreta coma bold italic a subíndex negreta 3 negreta parèntesi dret negreta més bold italic mu negreta parèntesi esquerre bold italic v subíndex negreta 1 negreta coma bold italic v subíndex negreta 2 negreta coma bold italic v subíndex negreta 3 negreta parèntesi dret
espai espai espai espai espai espai espai espai espai

Equació paramètrica obre taula fila cel·la negreta x negreta igual negreta a subíndex negreta 1 negreta més negreta lambda negreta u subíndex negreta 1 negreta més negreta mu negreta v subíndex negreta 1 fi cel·la fila cel·la negreta y negreta igual negreta a subíndex negreta 2 negreta més negreta lambda negreta u subíndex negreta 2 negreta més negreta mu negreta v subíndex negreta 2 fi cel·la fila cel·la negreta z negreta igual negreta a subíndex negreta 3 negreta més negreta lambda negreta u subíndex negreta 3 negreta més negreta mu negreta v subíndex negreta 3 fi cel·la fi taula tanca claus

Equació general o implícita negreta A negreta x negreta més negreta B negreta y negreta més negreta C negreta z negreta més negreta D negreta igual negreta 0

Exemple 1

Equacions del pla que passa pel punt A igual parèntesi esquerre menys 1 coma 3 coma 1 parèntesi dret i té vectors directors u amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre 1 coma 3 coma menys 2 parèntesi dret coma espai espai v amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre 2 coma menys 1 coma 5 parèntesi dret

Equació vectorial: parèntesi esquerre x coma y coma z parèntesi dret igual parèntesi esquerre menys 1 coma 3 coma 1 parèntesi dret més lambda parèntesi esquerre 1 coma 3 coma menys 2 parèntesi dret més mu parèntesi esquerre 2 coma menys 1 coma 5 parèntesi dret
espai espai espai espai espai espai espai espai espai

Equació paramètrica: obre taula fila cel·la normal x igual menys 1 més normal lambda més 2 normal mu fi cel·la fila cel·la normal y igual 3 més 3 normal lambda menys normal mu fi cel·la fila cel·la normal z igual 1 menys 2 normal lambda més 5 normal mu fi cel·la fi taula tanca claus

Equació implícita

la podem obtenir fent obre barra vertical taula fila cel·la x més 1 fi cel·la 1 2 fila cel·la y menys 3 fi cel·la 3 cel·la menys 1 fi cel·la fila cel·la z menys 1 fi cel·la cel·la menys 2 fi cel·la 5 fi taula tanca barra vertical igual 0

15 parèntesi esquerre x més 1 parèntesi dret menys 4 parèntesi esquerre y menys 3 parèntesi dret menys parèntesi esquerre z menys 1 parèntesi dret menys claudàtor esquerre 6 parèntesi esquerre z menys 1 parèntesi dret més 2 parèntesi esquerre x més 1 parèntesi dret més 5 parèntesi esquerre y menys 3 parèntesi dret claudàtor dret igual 0
15 x més 15 menys 4 y més 12 menys z més 1 menys 6 z més 6 més 2 x més 2 més 5 y menys 15 igual 0
17 x més y menys 7 z més 21 igual 0

Exemple 2

Com trobar punts d'un pla?

Trobar un punt d'un pla és molt senzill: es donen valors qualssevol a dues variables i es calcula l'altravariable. Exemple:

Volem un punt qualsevol del pla 2x-y+3z+5=0

Agafem, per exemple

x igual 0 coma espai y igual 0 espai espai espai espai fletxa doble dreta espai espai z igual menys fracció 5 entre 3 espai espai espai espai espai punt espai obre parèntesis 0 coma 0 coma menys fracció 5 entre 3 tanca parèntesis
normal o espai dos punts espai

normal x igual 0 coma espai normal z igual 0 espai espai espai fletxa doble dreta espai espai normal y igual menys 5 espai espai espai espai espai espai espai punt espai parèntesi esquerre 0 coma menys 5 coma 0 parèntesi dret

Vector normal d'un pla

Donat el pla bold italic A bold italic x negreta més bold italic B bold italic y negreta més bold italic C bold italic z negreta més bold italic D negreta igual negreta 0

el vector normal o vector característic del pla és negreta n amb negreta arpó dret amb ham cap avall a sobre negreta igual negreta parèntesi esquerre bold italic A negreta coma bold italic B negreta coma bold italic C negreta parèntesi dret.

En el llibre d'Edebé, en el tema 6 (lliurament 4) no l'utilitza. Ho utilitza i ho explica en el tema 7 (lliurament 5). Però és molt pràctic utilitzar-ho i us pot anar molt bé en molts casos per trobar fàcilment l'equació general del pla.

Aquest vector és molt important. És un vector que és perpendicular al pla. O sigui, que és perpendicular als dos vectors directors del pla.

Per tant, si sabem els vectors directors del pla, fent el producte vectorial dels plans obtenim aquest vector normal i, per tant, obtenim els coeficients del pla.

Exemple 1.

Trobeu l'equació general del pla que té vectors director normal negreta n amb negreta arpó dret amb ham cap avall a sobre negreta igual negreta parèntesi esquerre negreta 2 negreta coma negreta menys negreta 1 negreta coma negreta 3 negreta parèntesi dret i passa pel punt P(5,-1,0).

L'equació general del pla serà de la forma :

2 x menys y més 3 z més D igual 0

I si el punt (5,-1,0) ha de ser del pla, s'ha de complir:

2 per 5 menys parèntesi esquerre menys 1 parèntesi dret més 3 per 0 més D igual 0 espai espai espai espai espai fletxa doble dreta espai espai espai 10 més 1 més D igual 0 espai espai espai espai espai fletxa doble dreta espai espai espai D igual menys 11

L'equació general del pla és: negreta 2 bold italic x negreta menys bold italic y negreta més negreta 3 bold italic z negreta menys negreta 11 negreta igual negreta 0

Exemple 2.

Trobeu l'equació general del pla que té vectors directors negreta u amb negreta arpó dret amb ham cap avall a sobre negreta igual negreta parèntesi esquerre negreta 1 negreta coma negreta 2 negreta coma negreta menys negreta 1 negreta parèntesi dret, i negreta u amb negreta arpó dret amb ham cap avall a sobre negreta igual negreta parèntesi esquerre negreta 2 negreta coma negreta 0 negreta coma negreta 1 negreta parèntesi dret i passa pel punt P(1,-1,-1).

El seu vector normal serà negreta u amb negreta arpó dret amb ham cap avall a sobre multiplicació en creu negreta v amb negreta arpó dret amb ham cap avall a sobre

Fem aquest producte vectorial:

negreta u amb negreta arpó dret amb ham cap avall a sobre multiplicació en creu negreta v amb negreta arpó dret amb ham cap avall a sobre igual obre barra vertical taula fila i j k fila 1 2 cel·la menys 1 fi cel·la fila 2 0 1 fi taula tanca barra vertical igual obre barra vertical taula fila 2 cel·la menys 1 fi cel·la fila 0 1 fi taula tanca barra vertical i menys obre barra vertical taula fila 1 cel·la menys 1 fi cel·la fila 2 1 fi taula tanca barra vertical j més obre barra vertical taula fila 1 2 fila 2 0 fi taula tanca barra vertical k igual 2 i menys 3 j menys 4 k espai espai espai espai espai fletxa doble dreta espai espai espai n amb arpó dret amb ham cap avall a sobre igual parèntesi esquerre 2 coma menys 3 coma menys 4 parèntesi dret

Per tant, l'equació general del pla serà de la forma:

2 x menys 3 y menys 4 z més D igual 0

I trobem D per tal que passi pel punt (-1,1,-1):

2 per parèntesi esquerre menys 1 parèntesi dret menys 3 per 1 menys 4 per parèntesi esquerre menys 1 parèntesi dret més D igual 0 espai espai espai espai espai fletxa doble dreta espai espai menys 2 menys 3 més 4 més D igual 0 espai espai espai espai espai fletxa doble dreta espai espai espai D igual 1

L'equació general del pla és: negreta 2 bold italic x negreta menys negreta 3 bold italic y negreta menys negreta 4 bold italic z negreta més negreta 1 negreta igual negreta 0

Observació: aquesta equació del pla també la podem trobar fent el determinant:

\left| {\begin{array}{*{20}{c}}{x + 1} & 1 & 2\\{y - 1} & 2 & 0\\{z + 1} & { - 1} & 1\\\end{array}} \right| = 0

Feix de plans

Exercici de feix de plans.

Exemple.

Donades les rectes

bold italic r negreta dos punts obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la negreta x negreta menys negreta 3 negreta y negreta igual negreta 0 fi cel·la fila cel·la negreta x negreta més negreta z negreta menys negreta 1 negreta igual negreta 0 fi cel·la fi taula tanca negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai bold italic s negreta dos punts negreta espai fracció numerador negreta x negreta més negreta 1 entre denominador negreta 2 fi fracció negreta igual fracció numerador negreta y negreta menys negreta 3 entre denominador negreta 1 fi fracció negreta igual fracció negreta z entre negreta 3

Trobar el pla que conté r i és paral·lel a la recta s.

El procediment de a resolució que dóna el llibre és:

1) Considerar el feix de plans (secants) que contenen a la recta r.

x menys 3 y més lambda parèntesi esquerre x més z menys 1 parèntesi dret igual 0 espai espai espai espai fletxa doble dreta espai espai espai negreta parèntesi esquerre negreta 1 negreta més bold italic lambda negreta parèntesi dret bold italic x negreta menys negreta 3 bold italic y negreta més bold italic lambda bold italic z negreta menys bold italic lambda negreta igual negreta 0

2) D'aquests plans volem el que sigui paral·lel a la recta r

Aquesta condició es pot posar de diferents maneres.

a) La que fa en el llibre (aquest és l'exercici36 de la unitat 6) :

Considerar el sistema format per l'equació del pla i la recta.

Llavors, condició de paral·lelisme : recta i pla són paral·lels si el ran de la matriu de coeficients és 2 i el rang de l'ampliada és 3

b) Una condició més directe:

Condició de paral·lelisme de recta i pla:

Una recta de vector director v amb fletxa dreta a sobre és paral·lela a un pla de vector normal n amb fletxa dreta a sobre si v amb fletxa dreta a sobre és perpendicular a n amb fletxa dreta a sobre, o sigui si el producte escalar d'aquest dos vectors és 0

És a dir:

r paral · lel normal pi espai espai fletxa doble esquerra i dreta espai normal v amb fletxa dreta a sobre perpendicular normal n amb fletxa dreta a sobre espai espai espai fletxa doble esquerra i dreta espai normal v amb fletxa dreta a sobre per normal n amb fletxa dreta a sobre igual 0

Es veu la condició en aquest petit dibuix (al vector director de la recta li ha posat d amb fletxa dreta a sobre)

En geometria en l'espai és molt important que us feu un petit dibuix com aquest. O que agafeu un llapis (recta) i un full (pla) ,.... i imagineu

Si ho fem amb aquesta condició.

vector normal del pla: n amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre 1 més lambda coma menys 3 coma lambda parèntesi dret

Vector director de la recta s: v amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre 2 coma 1 coma 3 parèntesi dret

Condició: normal v amb fletxa dreta a sobre perpendicular normal n amb fletxa dreta a sobre espai fletxa doble dreta espai espai normal v amb fletxa dreta a sobre per normal n amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre 2 coma 1 coma 3 parèntesi dret per parèntesi esquerre 1 més lambda coma menys 3 coma lambda parèntesi dret igual 0
espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai 2 més 2 lambda menys 3 més 3 lambda igual 0
espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai 5 lambda igual 1
espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai lambda igual 1 cinquè espai

El pla del faig, amb lambda igual 1 cinquè espai és 6 x menys 15 y més z menys 1 igual 0

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Quan expressem el feix de plans importa quin pla multipliquem per λ?

En la majoria de cassos no importa. En quins cassos importa?. Veiem un exemple.

Exemple:

Vull el pla que conté la recta r dos punts espai espai obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la x més y més z igual 1 fi cel·la fila cel·la 2 x menys y més z igual 3 fi cel·la fi taula tancai passa pel punt P(2,0,-1)

La solució seria justament el pla x més y més z igual 1 (ja que aquest pla passa pel punt P i, evidentment, conté a la recta)

En aquest cas, no podríem agafar el faig amb lambda en el primer pla.

Veiem que passa si agafem:

lambda parèntesi esquerre x més y més z menys 1 parèntesi dret més 2 x menys y més z menys 3 igual 0
parèntesi esquerre lambda més 2 parèntesi dret x més parèntesi esquerre lambda menys 1 parèntesi dret y més parèntesi esquerre lambda més 1 parèntesi dret z menys lambda menys 3 igual 0
P e r espai t a l espai q u e espai p a s s i espai p e r espai P parèntesi esquerre 2 coma 0 coma menys 1 parèntesi dret dos punts
parèntesi esquerre lambda més 2 parèntesi dret per 2 més parèntesi esquerre lambda menys 1 parèntesi dret per 0 més parèntesi esquerre lambda més 1 parèntesi dret per parèntesi esquerre menys 1 parèntesi dret menys lambda menys 3 igual 0 espai espai espai espai espai espai espai fletxa doble dreta espai espai espai espai espai espai espai 2 lambda més 4 menys lambda menys 1 menys lambda menys 3 igual 0 espai espai espai espai fletxa doble dreta espai espai espai espai 0 lambda igual 0

O sigui,

lambda ho podem posar a qualsevol dels dos plans excepte en el cas que justament el pla solució sigui un dels que defineixen la recta. En aquest cas lambda s'ha de posar a l'altre pla.

És per això que moltes vegades s'usen dos paràmetres diferents, un per a cada cada pla, encara que en la majoria de cassos amb un és suficient (i queda més senzill).

Bé, és una mica subtil però espero que ho entengueu.

Posicions relatives entre dos plans

Donats els plans

majúscula pi subíndex 1 dos punts espai A x més B y més C z més D igual 0

majúscula pi subíndex 2 dos punts espai A apòstrof x més B apòstrof y més C apòstrof z més D apòstrof igual 0

Coincidents

Planos coincidentes.

fracció numerador A entre denominador A apòstrof fi fracció igual fracció numerador B entre denominador B apòstrof fi fracció igual fracció numerador C entre denominador C apòstrof fi fracció igual fracció numerador D entre denominador D apòstrof fi fracció

(tots els coeficients són proporcionals)

Paral·lels

Planos paralelos.

fracció numerador A entre denominador A apòstrof fi fracció igual fracció numerador B entre denominador B apòstrof fi fracció igual fracció numerador C entre denominador C apòstrof fi fracció no igual fracció numerador D entre denominador D apòstrof fi fracció

(els coeficients de les variables són proporcionals però no els termes independents)


Secants fracció numerador A entre denominador A apòstrof fi fracció no igual igual fracció numerador B entre denominador B apòstrof fi fracció espai espai espai espai espai o espai espai espai fracció numerador A entre denominador A apòstrof fi fracció no igual fracció numerador C entre denominador C apòstrof fi fracció espai espai espai espai o espai espai espai espai espai fracció numerador B entre denominador B apòstrof fi fracció no igual fracció numerador C entre denominador C apòstrof fi fracció

Planos secantes.

Posició relativa entre recta i pla

Donats la recta i el pla d'equacions:

r dos punts obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la A subíndex 1 x més B subíndex 1 y més C subíndex 1 z més D subíndex 1 igual 0 fi cel·la fila cel·la A subíndex 1 x més B subíndex 1 y més C subíndex 1 z més D subíndex 1 igual 0 fi cel·la fi taula tanca espai espai espai espai espai espai espai majúscula pi dos punts espai A x més B y més C z més D igual 0

O podem veure de dues maneres:

a) Considerant les matrius

M igual obre parèntesis taula fila cel·la A subíndex 1 fi cel·la cel·la B subíndex 1 fi cel·la cel·la C subíndex 1 fi cel·la fila cel·la A subíndex 2 fi cel·la cel·la B subíndex 2 fi cel·la cel·la C subíndex 2 fi cel·la fila A B C fi taula tanca parèntesis espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai M apòstrof igual obre parèntesis taula fila cel·la A subíndex 1 fi cel·la cel·la B subíndex 1 fi cel·la cel·la C subíndex 1 espai espai menys D subíndex 1 fi cel·la fila cel·la A subíndex 2 fi cel·la cel·la B subíndex 2 fi cel·la cel·la C subíndex 2 espai espai menys D subíndex 2 fi cel·la fila A B cel·la C espai espai espai espai menys D fi cel·la fi taula tanca parèntesis

Llavors:

rang M rang M'
Recta continguda en el pla 2 2
Recta i pla paral·lels 2 3
Recta i pla secants 3 3

b) A partir del vector director i un punt de la recta y el vector normal del pla:

recta r: vector director v amb fletxa dreta a sobre, punt A

pla Π: vector normal n amb fletxa dreta a sobre

Recta continguda en el pla

Recta contenida en el planonegreta u amb negreta fletxa dreta a sobre negreta per negreta n amb negreta fletxa dreta a sobre negreta igual negreta 0 negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai bold italic i negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai bold italic A negreta pertany negreta pi

Recta i pla paral·lels

recta contenida en el plano negreta u amb negreta fletxa dreta a sobre negreta per negreta n amb negreta fletxa dreta a sobre negreta igual negreta 0 negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai bold italic i negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai bold italic A negreta no pertany negreta pi

Recta i pla secants

Recta y plano secantesnegreta u amb negreta fletxa dreta a sobre negreta per negreta n amb negreta fletxa dreta a sobre negreta no igual negreta 0 negreta espai

Com trobar el punt d'intersecció d'una recta i un pla (en cas que es tallin)

Si tinc una recta i un pla que es tallen en un punt, com trobo aquest punt d'intersecció?

Hem de trobar la intersecció però aquesta intersecció la podem trobar de diferents maneres depenent de quin tipus d'equació tenim de la recta. Aconsello:

a) Si tenim l'equació implícita de la recta

recta r dos punts espai obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la x més y més z igual 3 fi cel·la fila cel·la 2 x menys y més z igual 2 fi cel·la fi taula tanca pla normal pi dos punts espai espai 2 normal x menys normal y més 3 normal z igual 4

Podem resoldre el sistema d'equacions format per les equacions de la recta i el pla

espai obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la x més y més z igual 3 fi cel·la fila cel·la 2 x menys y més z igual 2 fi cel·la fi taula fi cel·la fila cel·la 2 x menys y més 3 z igual 4 fi cel·la fi taula tanca

Resolem aquest sistema (per exemple, per Gauss), la solució és (1,1,1)

b) Si sabem un punt i el vector director de la recta (o sigui, equació contínua o paramètrica)

recta r. punt (-1,0,4), vector director (2,1,-3)

O sigui, tindríem l'equació paramètrica de la recta:

obre claus taula fila cel·la x igual menys 1 més 2 lambda fi cel·la fila cel·la y igual lambda fi cel·la fila cel·la z igual 4 menys 3 lambda fi cel·la fi taula tanca

Pla: normal pi dos punts espai espai 2 normal x menys normal y més 3 normal z igual 4

En aquest cas, per fer la intersecció substituïm directament la x, y, z de la recta en l'equació del pla. O sigui:

2 x menys y més 3 z igual 4
2 parèntesi esquerre menys 1 més 2 lambda parèntesi dret menys lambda més 3 parèntesi esquerre 4 menys 3 lambda parèntesi dret igual 4
menys 2 més 4 lambda menys lambda més 12 menys 9 lambda igual 4
menys 6 lambda igual menys 6
espai espai espai espai espai espai lambda igual 1

I substituint aquest valor de λ en l'equació paramètrica obtenim el punt:

obre claus taula fila cel·la x igual menys 1 més 2 lambda igual menys 1 més 2 igual 1 espai espai fi cel·la fila cel·la y igual lambda igual 1 espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai fi cel·la fila cel·la z igual 4 menys 3 lambda igual 4 menys 3 igual 1 espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai fi cel·la fi taula tanca espai espai fletxa doble dreta espai espai parèntesi esquerre 1 coma 1 coma 1 parèntesi dret

Posició relativa entre dues rectes

Donades dues rectes de l'espai veiem com trobar la seva posició relativa depenent de:

- Si tenim les equacions implícites:

r: r dos punts espai obre claus taula fila cel·la A subíndex 1 x més B subíndex 1 y més C subíndex 1 z més D subíndex 1 igual 0 fi cel·la fila cel·la A subíndex 2 x més B subíndex 2 y més C subíndex 2 z més D subíndex 2 igual 0 fi cel·la fi taula tanca espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai s dos punts espai obre claus taula fila cel·la A subíndex 3 x més B subíndex 3 y més C subíndex 3 z més D subíndex 3 igual 0 fi cel·la fila cel·la A subíndex 4 x més B subíndex 4 y més C subíndex 4 z més D subíndex 4 igual 0 fi cel·la fi taula tanca espai

considerarem la matriu de coeficients i la matriu ampliada del sistema format per les equacions de les dues rectes:

M igual obre parèntesis taula fila cel·la A subíndex 1 fi cel·la cel·la B subíndex 1 fi cel·la cel·la C subíndex 1 fi cel·la fila cel·la A subíndex 2 fi cel·la cel·la B subíndex 2 fi cel·la cel·la C subíndex 2 fi cel·la fila cel·la A subíndex 3 fi cel·la cel·la B subíndex 3 fi cel·la cel·la C subíndex 3 fi cel·la fila cel·la A subíndex 4 fi cel·la cel·la B subíndex 4 fi cel·la cel·la C subíndex 4 fi cel·la fi taula tanca parèntesis espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai M apòstrof igual obre parèntesis taula fila cel·la A subíndex 1 fi cel·la cel·la B subíndex 1 fi cel·la cel·la C subíndex 1 espai espai menys D subíndex 1 fi cel·la fila cel·la A subíndex 2 fi cel·la cel·la B subíndex 2 fi cel·la cel·la C subíndex 2 subíndex 1 espai espai menys D subíndex 2 fi cel·la fila cel·la A subíndex 3 fi cel·la cel·la B subíndex 3 fi cel·la cel·la C subíndex 3 subíndex 1 espai espai menys D subíndex 3 fi cel·la fila cel·la A subíndex 4 fi cel·la cel·la B subíndex 4 fi cel·la cel·la C subíndex 4 subíndex 1 espai espai menys D subíndex 4 fi cel·la fi taula tanca parèntesis

i mirarem els rangs de M i M'

Rectes coincidents rang M = rang M' = 2

Rectes paral·leles rang M = 2, rang M' = 3

Rectes secants rang M = rang M' = 3

Rectes que es creuen: rang M = 3, rang M' = 4

- Si sabem un punt i un vector director de cada recta.

r e c t a espai r dos punts espai p u n t espai A coma espai v e c t o r espai d i r e c t o r espai u amb fletxa dreta a sobre espai espai
r e c t a espai s dos punts espai p u n t espai B coma espai v e c t o r espai d i r e c t o r espai v amb fletxa dreta a sobre espai

estudiarem els vectors u amb fletxa dreta a sobre coma espai v amb fletxa dreta a sobre coma espai pila A B amb fletxa dreta a sobre i els punts A i B segons els cassos

Rectes coincidents:


negreta u amb negreta fletxa dreta a sobre negreta paral · lel negreta v amb negreta fletxa dreta a sobre negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai bold italic i negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai bold italic A negreta pertany bold italic s espai espai espai espai
parèntesi esquerre l l e g i m dos punts &quot; u amb fletxa dreta a sobre espai é s espai p a r a l per l e l espai a espai v amb fletxa dreta a sobre espai i espai e l espai p u n t espai A espai é s espai d e espai l a espai r e c t a espai s parèntesi dret espai espai espai espai espai

Rectes paral·leles:


negreta u amb negreta fletxa dreta a sobre negreta paral · lel negreta v amb negreta fletxa dreta a sobre negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai bold italic i negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai bold italic A negreta no pertany bold italic s espai espai espai espai

Rectes secants:


negreta u amb negreta fletxa dreta a sobre no paral · lel negreta v amb negreta fletxa dreta a sobre negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai bold italic i negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai bold italic d bold italic e bold italic t negreta espai negreta parèntesi esquerre negreta u amb negreta fletxa dreta a sobre negreta coma espai negreta v amb negreta fletxa dreta a sobre negreta coma negreta espai pila negreta A negreta B amb negreta fletxa dreta a sobre negreta parèntesi dret negreta igual negreta 0 espai espai
(les dues rectes estan contingudes en un pla)

Rectes que es creuen:


negreta u amb negreta fletxa dreta a sobre no paral · lel negreta v amb negreta fletxa dreta a sobre negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai bold italic i negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai bold italic d bold italic e bold italic t negreta espai negreta parèntesi esquerre negreta u amb negreta fletxa dreta a sobre negreta coma espai negreta v amb negreta fletxa dreta a sobre negreta coma pila negreta A negreta B amb negreta fletxa dreta a sobre negreta parèntesi dret negreta no igual negreta 0 espai espai

(les dues rectes no estan contingudes en un pla)

MÈTRICA A L'ESPAI

.

Angles entre diferents elements de l'espai

Angle α entre dues rectes

u amb fletxa dreta a sobre vector director de la recta r

v amb fletxa dreta a sobre vector director de la recta s

alfa igual a r c espai cos espai fracció numerador obre barra vertical u amb fletxa dreta a sobre per v amb fletxa dreta a sobre tanca barra vertical entre denominador obre barra vertical u amb fletxa dreta a sobre tanca barra vertical per obre barra vertical v amb fletxa dreta a sobre tanca barra vertical fi fracció

Angle α entre dos plans

n amb fletxa dreta a sobre subíndex 1 vector normal del pla majúscula pi subíndex 1

n amb fletxa dreta a sobre subíndex 2 vector normal del pla majúscula pi subíndex 2

alfa igual a r c espai cos espai fracció numerador obre barra vertical pila n subíndex 1 amb fletxa dreta a sobre per pila n subíndex 2 amb fletxa dreta a sobre tanca barra vertical entre denominador obre barra vertical pila n subíndex 1 amb fletxa dreta a sobre tanca barra vertical per obre barra vertical pila n subíndex 2 amb fletxa dreta a sobre tanca barra vertical fi fracció

Angle α entre recta i pla

v amb fletxa dreta a sobre vector director de la recta r

n amb fletxa dreta a sobre vector normal del pla majúscula pi

alfa igual a r c espai sin espai fracció numerador obre barra vertical v amb fletxa dreta a sobre per n amb fletxa dreta a sobre tanca barra vertical entre denominador obre barra vertical v amb fletxa dreta a sobre tanca barra vertical per obre barra vertical n amb fletxa dreta a sobre tanca barra vertical fi fracció

Distància entre diferents elements de l'espai

Distància entre dos punts A i B

Punts A igual parèntesi esquerre a subíndex 1 coma a subíndex 2 coma a subíndex 3 parèntesi dret i B igual parèntesi esquerre b subíndex 1 coma b subíndex 2 coma b subíndex 3 parèntesi dret

bold italic d negreta parèntesi esquerre bold italic A negreta coma bold italic B negreta parèntesi dret negreta igual arrel quadrada de negreta parèntesi esquerre negreta b subíndex negreta 1 negreta menys negreta a subíndex negreta 1 negreta parèntesi dret elevat a negreta 2 negreta més negreta parèntesi esquerre negreta b subíndex negreta 2 negreta menys negreta a subíndex negreta 2 negreta parèntesi dret elevat a negreta 2 negreta més negreta parèntesi esquerre negreta b subíndex negreta 3 negreta menys negreta a subíndex negreta 3 negreta parèntesi dret elevat a negreta 2 fi arrel

Distància d'un punt P a una recta r

Q punt qualsevol de la recta

v amb fletxa dreta a sobre vector director de la recta r

bold italic d negreta parèntesi esquerre bold italic p negreta coma bold italic r negreta parèntesi dret negreta igual fracció numerador obre barra vertical pila negreta Q negreta P amb negreta fletxa dreta a sobre negreta multiplicació en creu negreta v amb negreta fletxa dreta a sobre tanca barra vertical entre denominador obre barra vertical negreta v amb negreta fletxa dreta a sobre tanca barra vertical fi fracció

Distància d'un punt P a un pla negreta pi

P igual parèntesi esquerre p subíndex 1 coma p subíndex 2 coma p subíndex 3 parèntesi dret
normal pi dos punts espai Ax més By més Cz més normal D igual 0

bold italic d negreta parèntesi esquerre negreta pi negreta coma bold italic r negreta parèntesi dret negreta igual fracció numerador obre barra vertical negreta A negreta p subíndex negreta 1 negreta més negreta B negreta p subíndex negreta 2 negreta més negreta C negreta p subíndex negreta 3 negreta més negreta D tanca barra vertical entre denominador arrel quadrada de negreta A elevat a negreta 2 negreta més negreta B elevat a negreta 2 negreta més negreta C elevat a negreta 2 fi arrel fi fracció

Distància entre dues rectes r i s

a) Rectes coincidents o secants.

bold italic d negreta parèntesi esquerre bold italic r negreta coma bold italic s negreta parèntesi dret negreta igual negreta 0

b) Rectes paral·leles

Es calcula la distància d'un punt qualsevol d'una recta a l'altra recta.

Sigui P punt qualsevol de la recta r

bold italic d negreta parèntesi esquerre bold italic r negreta coma bold italic s negreta parèntesi dret negreta igual bold italic d negreta parèntesi esquerre bold italic P negreta coma bold italic s negreta parèntesi dret

c) Rectes que es creuen

P punt de r

Q punt de s

bold italic d negreta parèntesi esquerre bold italic r negreta coma bold italic s negreta parèntesi dret negreta igual fracció numerador obre barra vertical obre claudàtors pila negreta P negreta Q amb negreta fletxa dreta a sobre negreta coma negreta u amb negreta fletxa dreta a sobre negreta coma negreta v amb negreta fletxa dreta a sobre tanca claudàtors tanca barra vertical entre denominador obre barra vertical negreta u amb negreta fletxa dreta a sobre negreta multiplicació en creu negreta v amb negreta fletxa dreta a sobre tanca barra vertical fi fracció

(on obre claudàtors pila negreta P negreta Q amb negreta fletxa dreta a sobre negreta coma negreta u amb negreta fletxa dreta a sobre negreta coma negreta v amb negreta fletxa dreta a sobre tanca claudàtors indica el producte mixte)

Distància entre dos plans negreta pi negreta espai negreta i negreta espai negreta espai negreta pi negreta apòstrof

a) Plans coincidents o secants.

bold italic d negreta parèntesi esquerre negreta pi negreta coma negreta pi negreta apòstrof negreta parèntesi dret negreta igual negreta 0

b) Plans paral·lels

Es calcula la distància d'un punt qualsevol d'un pla a l'altre pla.

Sigui P punt qualsevol del pla normal pi apòstrof

bold italic d negreta parèntesi esquerre negreta pi negreta coma negreta pi negreta apòstrof negreta parèntesi dret negreta igual bold italic d negreta parèntesi esquerre bold italic P negreta coma negreta pi negreta apòstrof negreta parèntesi dret

O bé:

Donats dos plans paral·lels:

normal pi dos punts espai espai espai Ax més By més Cz més normal D igual 0
normal pi apòstrof dos punts espai Ax més By més Cz més normal D apòstrof igual 0

Llavors:

bold italic d negreta parèntesi esquerre negreta pi negreta coma negreta pi negreta apòstrof negreta parèntesi dret negreta igual fracció numerador obre barra vertical negreta D negreta menys negreta D negreta apòstrof tanca barra vertical entre denominador arrel quadrada de negreta A elevat a negreta 2 negreta més negreta B elevat a negreta 2 negreta més negreta C elevat a negreta 2 fi arrel fi fracció

Atenció: fixeu-vos que per poder aplicar aquesta fòrmula, els dos plans han d’estar donats amb
els mateixos coeficients de x, y, z. Això sempre serà possible si els plans són paral·lels.

Per exemple, els plans

normal pi dos punts espai espai espai normal x menys 2 normal y més normal z més 2 igual 0
normal pi apòstrof dos punts espai 3 normal x menys 6 normal y més 3 normal z més 5 igual 0

són paral·lels, d'acord?

llavors si l'equació del pla normal pi apòstrof la dividim tota entre 3, ens queda:

normal pi apòstrof dos punts espai espai x menys 2 y més z més fracció 5 entre 3 igual 0

Distància entre recta r i pla Π

a) Recta continguda en pla o recta i pla secants

bold italic d negreta parèntesi esquerre bold italic r negreta coma negreta pi negreta parèntesi dret negreta igual negreta 0

b) Recta paral·lela al pla

Es calcula la distància d'un punt qualsevol de la recta al pla.

P punt qualsevol de la recta r

bold italic d negreta parèntesi esquerre bold italic r negreta coma negreta pi negreta parèntesi dret negreta igual bold italic d negreta parèntesi esquerre bold italic P negreta coma negreta pi negreta parèntesi dret