Apunts de llengua del Lliurament 5

A continuació tens una taula amb el present d'indicatiu actiu dels tres tipus de verbs contractes (-αω, -εω, -οω). S'hi inclou també la forma no contracta, entre parèntesis; i entre claudàtors, la referència a la llei de contracció que dóna lloc a cada forma verbal (vid., a sota i en groc, la taula de contraccions i accidents fonètics).

Totes les persones del singular tenen accentuació aguda. Les formes de plural són planes.

Totes les formes contractes de l'imperfet tenen accentuació plana.

Recorda que el participi de present es declina:

• En els gèneres masculí i neutre, seguint els temes en -ντ de la 3a declinació.
• En femení, com un tema en -α impura de la 1a declinació, després d'afegir a l'arrel el morfema -ουσ-.
  
  

Totes les formes del participi duen accent circumflex sobre la vocal que resulta de la contracció.

Formes contractes dels verbs en -αω:

En tots tres gèneres, la vocal resultant de la contracció sempre és ω, per bé que aquesta tingui orígens diversos:

• En el nom. sg. masculí: νικά+ων >νικῶν  [A5].
• En el dat. pl. masculí i neutre: νικά+ουσι(ν) > νικῶσι(ν) [A4]. La mateixa llei explica totes les formes del femení.
• En tots els altres casos del masculí i neutre α + ο > ω [A3].

Formes contractes dels verbs en -εω:

En el nom. sg. masculí: φοβέ+ων >φοβῶν [Ε5]. Totes les altres contraccions donen ου. L'origen d'aquest diftong pot ser:

• Per contracció de ε + oυ al dat. pl. masculí i neutre i en tots els casos del femení [E4].
• Per contracció de ε + ο a tots els casoso del masculí menys el nom. sg. i el dat. pl; i a totes les formes del neutre excepte el datiu plural [E3].

Formes contractes dels verbs en -οω:

Tret del nom. sg. masculí δεσμό+ων > δεσμῶν [O5], la resta de contraccions es resolen en -ου:

• Per contracció de o + oυ al dat. pl. masculí i neutre i en totes les formes del participi femení [O4].
• Per contracció de o + ο en tots els casos del masculí excepte el nom. sg. i el dat. pl; i a totes les formes del neutre llevat del datiu plural [O3].
  
  

Prèviament ja s'ha explicat que només els temps de present i l'imperfet d'aquests verbs presenten formes contractes. En la resta de temps, els verbs contractes es caracteritzen per l'allargament de la vocal final de l'arrel:

• Εls verbs en αω allarguen la vocal α en η.
• Εls verbs en εω allarguen la vocal ε també en η.
• Εls verbs en oω allarguen la vocal o en ω.

Futur d'indicatiu actiu

• Augment sil·làbic o temporal (segons ho requereixi el verb; vid. L'augment verbal)
• Arrel amb allargament de la vocal final (vid. Verbs contractes: futur d'indicatiu actiu)
• Morfema -σ- característic de l'aorist sigmàtic.
• Desinències pròpies de l'aorist sigmàtic (vid. Aorist d'indicatiu actiu sigmàtic).

Infinitiu de futur

La marca de l'infinitiu futur és una σ que se situa entre l'arrel i la terminació ειν. Recorda que la vocal final del tema s'ha d'allargar:

Infinitiu d'aorist sigmàtic

La característica és una σ que se situa entre l'arrel (amb la vocal final allargada) i la terminació d'infinitiu pròpia de l'aorist sigmàtic, que és -αι.

Interrogatiu τίς τί

	PRONOM / DETERMINANT INTERROGATIU τίς τί: 'qui, què / quin'
	Singular		Plural
	Masculí i femení	Neutre	Masculí i femení	Neutre
Nom.	τίς	τί	τίνες	τίνα
Acus.	τίνα	τί	τίνας	τίνα
Gen.	τίνου / τοῦ	τίνου / τοῦ	τίνων	τίνων
Dat.	τίνι / τῷ	τίνι / τῷ	τίσι(ν)	τίσι(ν)

Altres indefinits del grec són:

• pel pronom relatiu ὅς ἥ ὅ o algun dels seus derivats ^[2].
• per un adverbi relatiu: οὗ ('on'), ὅπου ('on sigui que, onsevulla'), etc.
• per algun determinant relatiu (en aquest bloc no els estudiarem).

El pronom relatiu ha de concertar amb el nom que li fa d'antecedent (o referent) en gènere i nombre. En canvi, el cas del pronom relatiu ve determinat per la funció sintàctica que compleix aquest pronom dins de l'oració subordinada. Fixa't en les següents oracions: en elles canvia el cas del pronom relatiu (per raó de la funció sintàctica que fa dins la subordinada de relatiu), mentre que el pronom sempre manté el gènere masculí i el nombre singular del seu antecedent (ἵππος):

a) Βλέπω τὸν ἵππον, ὃς τρέχει εἰς τὴν πόλιν.
   "Veig el cavall que corre cap a la ciutat".
     El pronom relatiu ὅς va en nominatiu perquè fa de subjecte del verb τρέχει ("el cavall corre cap a la ciutat) ^[3].

b) Βλέπω τὸν ἵππον, ὃν ὁς δοῦλος ἔλουσε χθές.
  "Veig el cavall que l'esclau va rentar ahir".

    El pronom relatiu ὅν va en cas acusatiu perquè és el complement directe d'ἔλουσε ("l'esclau va rentar el cavall ahir").

Et deixem l'anàlisi d'aquesta darrera frase perquè tinguis un exemple de com s'han d'analitzar les oracions de relatiu:

Βλέπω     τὸν   ἵππον,     ὃν     ὁς    δοῦλος     ἔλουσε     χθές.

1 sg pres             Ac sg              Ac sg           Nom sg              3 sg aor          adv

       (V)                  (CD)                (CD)              (Subj)                  (V)                (CCT)   

                                             --------------------------------------------------------------------

                                          or. subord. adjectiva de relatiu (antecedent: τὸν ἵππον)

Les subordinades de relatiu són gairebé sempre de tipus adjectiu. L'única excepció a aquesta afirmació queda explica en l'apartat que segueix.

Relatiu sense antecedent

Tal com els adjectius poden substantivar-se, el pronom relatiu, atesa la seva natura adjectival, pot també estar substantivat. En aquest cas no té cap antecedent en l'oració principal i cal traduir-lo per 'qui' o 'aquell / aquella.. que / qui'. Aleshores, l'oració subordinada de relatiu no és pròpiament adjectiva, sinó que s'ha de considerar una subordinada substantiva, i fa alguna de les funcions pròpies d'aquesta categoria d'oracions (principalment, subjecte o CD del verb de l'oració principal).

Ὃν οἱ Θεοὶ στέργουσιν, ἀποθνῄσκει νεός

Fixa't que el pronom relatiu ὅν no duu cap antecedent. Introdueix, per tant, una oració subordinada substantiva que fa de subjecte del verb de la principal (ἀποθνῄσκει). Alhora, el pronom relatiu fa de CD del verb de a subordinada de relatiu. Aquí tens l'anàlisi sencer d'aquesta frase composta.

 
 Ὃν      οἱ   Θεοὶ     στέργουσιν,     ἀποθνῄσκει     νεός

         Ac sg        Nom pl          3 pl pres ind             3 sg pres ind         Nom sg

          (CD)           (Subj)                      (V)                                (V)               (CPred)   

          ---------------------------------------------------

        or. sub. subst. de relatiu (funció: subjecte)  

NOTES:

[1] En rigor, només se li pot dir antecedent quan precedeix a la subordinada de relatiu.

[2] Entre ells, el relatiu indefinit ὅστις ἤτις ὅ τι, que has estudiat al capítol precedent. Un altre derivat és el relatiu emfàtic o reforçat ὅσπερ ἥσπερ ὅπερ ('precisament el que').

[3] Una bona manera d'identificar la funció del pronom relatiu dins de la seva subordinada consisteix a substituint-lo per l'antecedent. Així ho il·lustrem, entre parèntesis, en aquesta oració i la següent.