Apunts de llengua del Lliurament 4

Has de conèixer bé la declinació dels següents substantius irregulars:

• γυνή γυναικός (ἡ): 'dona'. El Nom. sg. és γυνή, fa el vocatiu γύναι, i usa el tema γυναικ- per als altres casos [tema en gutural; Dat pl. γυναιξί(ν) < γυναικ+σί(ν)].
• Ζεύς Διός (ὁ): 'Zeus'. El tema és Ζευ- per al Nom. i Voc. sg. i Δι- per als altres casos.
• κύων κυνός (ὁ): 'gos'. El tema és κυον- per al Nom. i Voc. sg i κυν- per als altres casos [tema en nasal; Dat. pl. κυσί(ν) < κυν+σί(ν)].
• ὕδωρ ὕδατος (τό): 'aigua'. El tema és ὑδωρ per al Nom. / Voc. /ac. sg i ὑδατ-per als altres casos [tema en dental; Dat. pl. ὕδασι(ν) <ὕδατ+σι(ν)].
  
  

Fixa't, també, en aquest altres substantius, que presenten canvis en la seva arrel: 

• γόνυ γόνατος (τό): 'genoll'. El tema és γονυ per al Nom. / Voc. / Ac. sg. i γονατ- per als altres casos [tema en dental; Dat pl. γόνασι(ν) < γόνατ+σι].
• δόρυ δόρατος (τό): 'llança'. El tema és δορυ per al Nom. / Voc. / Ac. sg. i δορατ- per als altres casos [tema en en dental; Dat pl. δόρασι(ν) < δόρασ+σι].
• μάρτυς μάρτυρος (ὁ): 'testimoni'. Εl Nom. sg. és μάρτυς (amb caiguda de la ρ i desinència sigmàtica), la resta de casos es formen sobre el tema μαρτυρ- [tema en ρ; Voc. sg: μάρτυρ].
• νύξ νυκτός (ἡ): 'nit'. El nom. i Voc. sg és νύξ, el Dat pl. νυξί(ν); els altres casos es formen a partir de l'arrel νυκτ- [tema en dental].
• οὖς ὠτός (τό): 'orella'. El Nom. / Voc. / Ac. sg. és οὖς, per als altres casos el tema és ὠτ- [tema en dental; Dat. pl.: ὠσί(ν) < ὠτ+σί(ν) ]. 
• φῶς φωτός (τό): 'llum'. El Nom. / Voc. / Ac. sg. és φῶς , per als altres casos el tema és φωτ- [tema en dental; Dat. pl.: φωσί(ν) < φωτ+σί(ν)]. 
• χείρ χειρός (ἡ): 'mà'. El tema és χειρ-, tot i que en alguns casos es pot trobar una variant del tema sense diftong: χέρ- [atenció al doble datiu plural: χερσί(ν) / χείρεσσι(ν)]. 

Aquí tens la declinació sencera d'alguns substantius irregulars de la tercera declinació.

 

• γυνή γυναικός (ἡ): 'dona'. El Nom. sg. és γυνή-, fa el vocatiu γύναι, i usa el tema γυναικ- per als altres casos [tema en gutural; Dat pl. γυναιξί(ν), que procedeix de  γυναικ+σί(ν)].
  
  

	γυνή γυναικός (ἡ): 'dona'.
	Singular	Plural
Nominatiu	γυνή	γυναῖκες
Vocatiu	γύναι	γυναῖκες
Acusatiu	γυναῖκα	γυναῖκας
Genitiu	γυναικός	γυναικῶν
Datiu	γυναικί	γυναιξί(ν)

• Ζεύς Διός (ὁ): 'Zeus'. El tema és Ζευ- per al Nom. i Voc. sg. i Δι- per als altres casos.
  
  

La gramàtica tradicional del grec antic sol organitzar els adjectius en tres classes:

• Primera classe. Adjectius que declinen per la primera i segona declinació.
  
  
• Segona classe. Adjectius de dues terminacions (una per al masculí i femení, una altra per al neutre) que segueixen la tercera declinació.
  
  
• Tercera classe. Adjectius de tres terminacions que flexionen el masculí i el neutre per la tercera declinació i el femení per la primera declinació.
  
  
  

Els adjectius de la primera classe són aquells que es flexionen seguint la primera i segona declinació. Dins d'aquesta primera classe, hi ha tres subtipus d'adjectius.

• 1a. De tres terminacions, amb el femení en -α.
• 1b. De tres terminacions, amb el femení en -η.
• 2.   De dues terminacions.

1. Adjectius de tres terminacions. Els dos primers tipus (1a i 1b) presenten una flexió diferenciada per a cadascun dels tres gèneres. El seu enunciat és format pel nominatiu singular dels tres gèneres en l'ordre masculí, femení i neutre ^[1]. Pel que fa a la seva flexió:

• En el gènere masculí es declina com els substantius de la 2a declinació de nominatiu en -ος.
• En el neutre, segueixen també la 2a declinació: la dels neutres de nominatiu en -ον.
• Pel que fa al gènere femení, pren les terminacions de la 1a declinació bé dels temes en -α pura (tipus 1a), bé dels temes en -η (tipus 1b) ^[2].

Exemple del tipus 1a: δίκαιος -α -ον, 'just'. 

 

	TIPUS 1a Enunciat: δίκαιος -α -ον, 'just'
	Singular
	Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	δίκαιος	δικαία	δίκαιον
Vocatiu	δίκαιε	δικαία	δίκαιον
acusatiu	δίκαιον	δικαίαν	δίκαιον
Genitiu	δικαίου	δικαίας	δικαίου
Datiu	δίκαίῳ	δικαίᾳ	δίκαίῳ
	Plural
	Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	δίκαιοι	δίκαιαι	δικαία
Vocatiu	δίκαιοι	δίκαιαι	δικαία
Acusatiu	δικαίους	δικαίας	δικαία
Genitiu	δικαίων	δικαίων	δικαίων
Datiu	δικαίοις	δικαίαις	δικαίοις

Exemple del tipus 1b: καλός -ή -όν, 'bo'. 
 

	TIPUS 1b Enunciat: καλός -ή -όν, 'bo'.
	Singular
	Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	καλός	καλή	καλόν
Vocatiu	καλέ	καλή	καλόν
acusatiu	καλόν	καλήν	καλόν
Genitiu	καλοῦ	καλῆς	καλοῦ
Datiu	καλῷ	καλῇ	καλῷ
	Plural
	Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	καλοί	καλαί	καλά
Vocatiu	καλοί	καλαί	καλά
Acusatiu	καλούς	καλάς	καλά
Genitiu	καλῶν	καλῶν	καλῶν
Datiu	καλοῖς	καλαῖς	καλοῖς

 2. Adjectius de dues terminacions. Presenten una forma comuna per als gèneres masculí i femení:

• En el gènere neutre, es flexiona seguint la 2a declinació (neutres de nominatiu en -ον).
• Tant per al gènere masculí com per al femení, es declina com els substantius de la 2a declinació de nominatiu en -ος.

El seu enunciat comprèn dues formes:

• La primera és el nominatiu singular masculí i femení.
• La segona és el nominatiu singular neutre.
  
  

Exemple del tipus 2: βροτός -όν, 'mortal'.

	TIPUS 2 Enunciat: βροτός -όν, 'mortal'.
	Singular
	Masc./fem.	Neutre
Nominatiu	βροτός	βροτόν
Vocatiu	βροτέ	βροτόν
acusatiu	βροτόν	βροτόν
Genitiu	βροτοῦ	βροτοῦ
Datiu	βροτῷ	βροτῷ
	Plural
	Masc./fem.	Neutre
Nominatiu	βροτοί	βροτά
Vocatiu	βροτοί	βροτά
Acusatiu	βροτούς	βροτά
Genitiu	βροτῶν	βροτῶν
Datiu	βροτοῖς	βροτοῖς

---

NOTES:

[1] L'enunciat d'un adjectiu mai es pot confondre amb l'enunciat d'un substantiu perquè no va acompanyat per un article que n'indiqui el gènere. Vid. el capítol Enunciats dels mots.

[2] Segueixen la declinació en -α pura els adjectius l'arrel dels quals acaba en  ρ, ι, ε. Tots els altres adjectius de tres terminacions declinen el femení com els temes en -η.

La tercera i darrera classe d'adjectius declinen el masculí i el neutre per la tercera declinació, mentre que el femení segueix la primera. A més, alguns d'aquest adjectius presenten dos temes distints per al masculí/neutre i per al femení. 

• Adjectius en -υς -εια -υ. En masculí i neutre es declina com un tema en -υ (bitemàtic) ^[1]; el femení segueix la flexió del temes en -α pura de la primera declinació ^[2]. 
  
  

	Adjectius de la tercera classe en -υς -εια -υ Enunciat: γλυκύς -εῖα -ύ, 'dolç'. (tema M / N: γλυκυ- / γλυκεϝ-   |   tema F: γλυκεια-)
	Singular			Plural
	Masc.	Fem.	Neutre	Masc.	Fem.	Neutre
N V A G D	γλυκύς γλυκύ γλυκύν γλυκέος γλυκεῖ	γλυκεῖα γλυκεῖα γλυκείαν γλυκεῖας γλυκείᾳ	γλυκύ γλυκύ γλυκύ γλυκέος γλυκεῖ	γλυκεῖς γλυκεῖς γλυκεῖς γλυκέων γλυκέσι(ν)	γλυκεῖαι γλυκεῖαι γλυκείας γλυκειῶν γλυκείαις	γλυκέα γλυκέα γλυκέα γλυκέων γλυκέσι(ν)

• Adjectiu πᾶς πᾶσα πᾶν, 'tot'. Els gèneres masculí i neutre són temes en -ντ ^[3]; el femení és un tema en α impura ^[2]. Les terminacions d'aquest adjectiu (en negreta a la taula) es retroben al participi d'aorist actiu sigmàtic.
  
  

	Adjectiu πᾶς πᾶσα πᾶν, 'tot'. (tema M / N: παντ-   |   tema F: πασα-)
	Singular			Plural
	Masc.	Fem.	Neutre	Masc.	Fem.	Neutre
N V A G D	πᾶς πᾶς πάντα πάντος πάντι	πᾶσα πᾶσα πᾶσαν πᾶσης πᾶσῃ	πᾶν πᾶν πᾶν πάντος πάντι	πάντες πάντες πάντας πάντων πᾶσι(ν)	πᾶσαι πᾶσαι πᾶσας πᾶσων πᾶσαις	πάντα πάντα πάντα πάντων πᾶσι(ν)

• Adjectiu μέλας μέλαινα μέλαν, 'negre'. És un tema en nasal. Es construeix sobre els temes μέλαν (per al masculí i neutre) i μελαιν (per al femení).
  
  

	Adjectiu μέλας μέλαινα μέλαν, 'negre'. (tema M / N: μελαν-   |   tema F: μελαιν-)
	Singular			Plural
	Masc.	Fem.	Neutre	Masc.	Fem.	Neutre
N V A G D	μέλας μέλαν μέλανα μέλανος μέλανι	μέλαινα μέλαινα μέλαιναν μελαίνης μελαίνῃ	μέλαν μέλαν μέλαν μέλανος μέλανι	μέλανες μέλανες μέλανας μελάνων μέλασι(ν)	μέλαιναι μέλαιναι μελαίνας μελαινῶν μελαίναις	μέλανα μέλανα μέλανα μελάνων μέλασι(ν)

• Adjectiu πολύς πολλή πολύ 'molt'. En la seva flexió alternen dos temes (πολu- / πολλ-). Els casos nominatiu, vocatiu i acusatiu del singular del gènere masculí i neutre es fan a partir del tema πολύ- i prenen les desinències dels temes en vocal feble υ ^[1]. La resta de casos de la flexió es construeixen amb el tema πολλ- i les terminacions de la primera declinació de tema en -η ^[2] (per al femení) o de la segona declinació (per als gèneres masculí i neutre) ^[4]. 
  
  

	Adjectiu πολύς πολλή πολύ, 'molt'. (temes: πολυ- / πολλ-)
	Singular			Plural
	Masc.	Fem.	Neutre	Masc.	Fem.	Neutre
	πολύς πολύν πολλοῦ πολλῷ	πολλή πολλήν πολλής πολλῇ	πολύ πολύ πολλοῦ πολλῷ	πολλοί πολλοῦς πολλῶν πολλοῖς	πολλαί πολλάς πολλῶν πολλαῖς	πολλά πολλά πολλῶν πολλοῖς

• Adjectiu μέγας μεγάλη μέγα, 'gran'. La distribució dels dos temes (μέγα- i μεγάλ-) i la tria de declinacions segueixen el mateix patró que l'adjectiu πολύς πολλή πολύ. 
  
  

	Adjectiu μέγας μεγάλη μέγα, 'gran'. (temes: μεγα- / μεγαλ-)
	Singular			Plural
	Masc.	Fem.	Neutre	Masc.	Fem.	Neutre
	μέγας μεγάλε μέγαν μεγάλου μεγάλῳ	μεγάλη μεγάλη μεγάλην μεγάλης μεγάλῃ	μέγα μέγα μέγα μεγάλου μεγάλῳ	μεγάλοι μεγάλοι μεγάλους μεγάλων μεγάλοις	μεγάλαι μεγάλαι μεγάλας μεγάλων μεγάλαις	μεγάλα μεγάλα μεγάλα μεγάλων μεγάλοις

 

---

NOTES:

[1] Vid. Tercera declinació: temes en vocal feble (i, u). Fixa't que hi ha algunes formes sense contracció: gen. singular i plural; nom/voc./ac. pl. neutre.

[2] Vid. Primera declinació.

[3] Vid. Tercera declinació: temes en nasal (ν) i en ντ.

[4] Vid. Segona declinació.

Pronoms personals no reflexius

Els pronoms personals grecs tenen la següent flexió:

Recorda que els pronoms personals són pràcticament l'únic element nominal del català que conserva restes de declinació. Això ho has de tenir en compte a l'hora de traduir els pronoms personals del grec.

Per exemple:

ἐγὼ (nom. sg.) = 'jo'. Ἐγὼ ἀνήρ εἰμι ('Jo sóc un home').

ἐμέ / με (ac. sg.) = 'a mi, me/em' (CD), Ὁ διδάσκαλος με βλέπει ('El mestre em mira').

ἐμοί / μοι (dat. sg) = 'a mi, me/em' (CI). Ὁ διδάσκαλος τὰ βιβλία μoι δίδωσιν (Él mestre em dóna els llibres').

ἐμοῦ / μου (gen. sg) =' de mi = meu, meva, etc.' (CN). Ὁ πατήρ μου τὸν βιβλίον ἔγραψεν ('El meu pare va escriure el llibre').

Les formes de 3a persona són molt poc usades. En el seu lloc es fan servir:

• En el nominatiu, els demostratius οὗτος αὗτη τοῦτο i ἐκεῖνος -η -ο.
• En els altres casos, el pronom anafòric αὐτός -ή -ό.

A la taula, hi hauràs reparat que els pronoms personals en singular tenen formes tòniques i formes àtones. Les primeres s'empren en posició inicial de frase o bé per emfasitzar el pronom. Les segones són formes enclítiques; per tant, mai es trobaran a inici d'una oració.

Pronoms personals reflexius

Els pronoms personals reflexius no tenen cas nominatiu. Es tradueixen per "jo mateix, tu mateix, etc.".

Determinants/ pronoms possessius

Els determinants/pronoms personals possessius declinen com adjectius de tres terminacions de la primera classe.

Només existeixen formes per a la primera i segona persona. Per expressar la possessió d'una tercera persona, el grec fa servir el genitiu del pronom αὐτός -ή -ό. De fet, tot sovint els possessius de la primera i segona persona són substituïts pel genitiu dels respectius pronoms personals (ἐμοῦ / μου; σοῦ / σου; ἡμῶν; ὑμῶν).

Exemples:

ὁ πατήρ αὑτοῦ = 'el seu pare' (literalment, 'el pare d'ell').

ὁ πατήρ αὑτῆς = 'el seu pare' (literalment, 'la mare d'ella').

ὁ πατήρ αὐτῶν = 'el seu pare' (literalment, 'el pare d'ells / d'elles').

ὁ πατήρ ἠμῶν = 'el nostre pare' (literalment, 'el pare de nosaltres').