Apunts de llengua del Lliurament 3

En la seva flexió alternen un tema amb vocal pura -ι i un altre en diftong -ει ^[2]. El primer tema apareix als tres primers casos del singular. El tema diftongat explicaria pràcticament tots els altres casos, tenint present que la semiconsonant en posició intervocàlica cau i pot donar lloc a contraccions (vid. el quadre de contraccions vocàliques al capítol Tercera declinació: temes en sibilant). Un cop més, la nostra recomanació és que aprenguis de memòria el paradigma flexiu, sense preocupar-te gaire per les raons fonètiques que expliquen les diverses formes dels casos. Tingues present que moltes paraules d'ús freqüentíssim en grec antic pertanyen a aquesta categoria.

	Substantius bitemàtics en ι    πόλις -εως (ἡ): 'ciutat'. (temes: πολι- / πολει-)
	Singular	Plural
Nominatiu	ἡ      πόλις	αἱ      πόλεις
Vocatiu	πόλι	πόλεις
Acusatiu	τὴν  πόλιν	τὰς   πόλεις
Genitiu	τῆς  πόλεως	τῶν  πόλεων
Datiu	τῇ    πόλει	ταῖς  πολεσι(ν)

Els quatre primers numerals cardinals tenen declinació pròpia.

Els següents numerals no es declinen. Sí que declinen les centenes, a partir de dos-cents (δικόσιοι -αι -α).

El participi de present actiu es forma a partir de l'arrel o base lexemàtica del present. A aquest primer formant cal afegir:

• Per als gèneres masculí i neutre, l'infix -οντ- + les terminacions de casos dels temes en ντ- de la tercera declinació ^[1].
• Per al femení, l'infix -ουσ- + les terminacions de casos dels temes en α impura de la 1a declinació _[2].

A tall d'exemple, presentem la declinació sencera del participi present actiu del verb λύω ^[3].

	Participi de present actiu verb λύω: 'desllligar'  Enunciat del participi: λύων λύουσα λύον Μ/Ν: λυ-οντ-  |   F: λυ-ουσ-
	Singular
	Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	λύ-ων	λύ-ουσα	λύ-ον
Vocatiu	λύ-ων	λύ-ουσα	λύ-ον
acusatiu	λύ-οντα	λύ-ουσαν	λύ-ον
Genitiu	λύ-οντος	λυ-ούσης	λύ-οντος
Datiu	λύ-οντι	λυ-ούσῃ	λύ-οντι
	Plural
	Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	λύ-οντες	λύ-ουσαι	λύ-οντα
Vocatiu	λύ-οντες	λύ-ουσαι	λύ-οντα
Acusatiu	λύ-οντας	λυ-ούσας	λύ-οντα
Genitiu	λυ-όντων	λυ-ουσῶν	λυ-όντων
Datiu	λύ-ουσι(ν) [4]	λυ-ούσαις	λύ-ουσι(ν) [4]

Participi present del verb εἰμι

El verb εἰμί compta amb un participi de present de veu activa. El seu enunciat és ὤν οὖσα ὄν ('el/la/allò que és o està'), i les seves formes són idèntiques a les terminacions que acabem de veure per al participi del verb λύω.

	Participi de present actiu verb εἰμί Μ/Ν: ὀντ-  |  F: οὐσ-
	Singular
	Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	ὤν	οὖσα	ὄν
Vocatiu	ὤν	οὖσα	ὄν
acusatiu	ὄντα	οὖσαν	ὄν
Genitiu	ὄντος	οὔσης	ὄντος
Datiu	ὄντι	οὔσῃ	ὄντi
	Plural
	Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	ὄντες	οὖσαι	ὄντα
Vocatiu	ὄντες	οὖσαι	ὄντα
Acusatiu	ὄντας	οὔσας	ὄντα
Genitiu	ὄντων	οὐσῶν	ὄντων
Datiu	οὖσι(ν)	οὔσαις	οὖσι(ν)

---

NOTES:

[1] Vid. el capítol Tercera declinació: temes en nasal (ν) i en ντ. El participi masculí declina pràcticament igual que γέρων -οντος (l'única diferència és que el voc. sg. del participi manté l'allargament vocàlic del nominatiu). El neutre difereix del masculí en les formes de nom. / voc. / ac. singular (-ον < *-ον(τ), per caiguda de la τ en posició final) i dels mateixos casos del plural (-οντα).

[2] És a dir, com el substantiu δόξα -ης (vid. Primera declinació).

[3] El model serveix per a tots els verbs temàtics tret dels contractes.

[4] Cal fer molta atenció de no confondre aquesta forma del participi amb la 3a pers. pl. del present d'indicatiu.

El participi és un adjectiu verbal. La seva natura verbal li permet dur els complements propis del verb al qual pertany. Igualment, pot fer les funcions pròpies de l'adjectiu.

El grec té un sistema de participis molt més ric que el català o el castellà. Mentre que aquestes llengües només conserven de forma efectiva un participi de passat passiu, el grec té participis per a diversos temps de les tres veus (activa, passiva i mitjana). En aquest bloc, però, només s'estudien els participis actius de present, futur i aorist sigmàtic.

Pel que fa als seus usos, la gramàtica grega tradicionalment distingeix entre tres tipus de participis:

• Apositiu.
• Atributiu.
• Predicatiu.

A més, cal afegir un quart ús del participi: la construcció de participi absolut (que és, de fet, una variant del participi apositiu).

A Grec I només estudiarem els usos atributiu i apositiu pur ^[1] del participi.

---

[1] És a dir, l'ús apositiu que no és absolut. El participi o genitiu absolut s'estudia a Grec II.

El participi atributiu es reconeix perquè sempre va precedit d'un article i no complementa cap nom. Hem vist prèviament que els adjectius poden substantivar-se: el participi atributiu, fet i fet, és una mena d'adjectiu substantivat.

Els participis grecs atributius s'han de traduir per l'article + una oració de relatiu que contingui el verb del participi en forma personal:

• ὁ λύων (art + part. present actiu de λύω, 'deslligar'): 'el que deslliga'.
• ὁ λύσων  (art + part. futur actiu de λύω, 'deslligar'): 'el que deslligarà'.
• ὁ λύσας  (art + part. aorist actiu de λύω, 'deslligar'): 'el que va deslligar'

Com s'acaba d'explicar més amunt, pel fet de ser una forma del verb, el participi pot portar complements verbal.

• Οἱ λέγοντες τὴν ἀλήθειαν: "els que diuen la veritat".   

Λέγοντες és el nom. pl. masc. del participi de present actiu del verb λέγω ('dir'). El seu complement directe és τὴν ἀληθειαν.

Atenció! En grec clàssic és força habitual que els complements verbals d'un participi atributiu se situïn entre l'article i el participi ^[1]. Per tant, la construcció de participi precedent també es pot trobar amb aquesta disposició de mots:

• Οἱ τὴν ἀλήθειαν λέγοντες ("els que diuen la veritat").

Tot seguit, i a mode d'exemple, et deixem l'anàlisi d'una oració que inclou una construcció de participi atributiu amb un complement inserit entre l'article i el participi:

Οἱ    τὴν   ἀλήθειαν    λέγοντες    τοὺς   ἀνθρώπους    στέργουσιν

art+         [Ac sg]             Nom pl                        Ac pl                    3 pl pres ind

                  [CD]         part. pres. act                   (CD)                              (V)

----------------------------------------------  

             participi atributiu (Subj)

    

Traducció: "Els que diuen la veritat estimen els homes".

---

NOTES:

[1] Fixa't que és una disposició de mots no gaire diferent a la que ja coneixes per als genitius inserits dins el sintagma nominal que complementa (per exemple, ὁ τῶν ἀνθρώπων πατήρ = "el pare dels homes" ).

Es tracta d'un participi que concerta amb el subjecte o amb algun complement de l'oració. Sovint expressa alguna mena de circumstància (temps, causa, manera, condició, etc).

El podem traduir per:

• Una oració de relatiu (referida al nom amb que concerta el participi).
• Gerundi (gerundi simple, si és un participi de present; gerundi compost, si es tracta d'un participi d'aorist).
• Una oració subordinada adverbial o circumstancial.

Et recomanem que de moment et decantis per traduir els participis apositius amb una de les dues primeres opcions. Exemple:

Πoλλοὶ ἄνθρωποι ὄντες εὐγενεῖς εἰσι καὶ κακοί. 

El participi ὄντες ^[1] és apositiu perquè concerta amb el subjecte πoλλοὶ ἄνθρωποι (nominatiu plural masculí). El podem traduir per:

• • Una oració de relatiu: "Molts homes que /els quals són nobles són també dolents".
  • Un gerundi: "Molts homes, éssent nobles, són també dolents".
  • Una oració circumstancial: "Molts homes, tot i ser nobles, són també dolents".

Et deixem l'anàlisi morfosintàctica de l'oració:

Πoλλοὶ   ἄνθρωποι    ὄντες   εὐγενεῖς   εἰσι   καὶ   κακοί. 

      Nom pl                      Nom pl   Nom pl     3 pl     adv   Nom pl

                                             (V)          (Atr)       

                                       -------------------------

                                   part. conc. amb Subj  

        (Subj)                                                           (V)               (Atr)

 

---

[1] Ὄντες és el participi present del verb copulatiu εἰμί en gènere masculí i cas nominatiu plural. Fixa't que aquest participi porta un complement propi: l'atribut εὐγενεῖς (nom. pl. masculí).