Apunts de llengua del Lliurament 3
Sitio: | Cursos IOC - Batxillerat |
Curso: | Grec I (Bloc 2) ~ gener 2020 |
Libro: | Apunts de llengua del Lliurament 3 |
Imprimido por: | Gast |
Día: | viernes, 17 de mayo de 2024, 07:03 |
Tabla de contenidos
- 1. LLIURAMENT 3
- 1.1. Tercera declinació (4): temes en diftong
- 1.2. Tercera declinació (4): temes en vocal feble (ι, υ)
- 1.3. Numerals
- 1.4. El participi de present actiu: morfologia
- 1.5. El participi de futur actiu: morfologia
- 1.6. El participi d'aorist sigmàtic actiu: morfologia
- 1.7. Construccions de participi (1): introducció
- 1.8. Construccions de participi (2): atributiu
- 1.9. Construccions de participi (3): apositiu
1. LLIURAMENT 3
Flexió nominal:
1. Tercera declinació (4): temes en diftong.
2. Tercera declinació (4): temes en vocal feble (ι, υ).
Flexió verbal: el participi
4. El participi de present actiu: morfologia.
5. El participi de futur actiu: morfologia.
6. El participi d'aorist sigmàtic actiu: morfologia.
7. Construccions de participi (1): introducció.
8. Construccions de participi (2): atributiu.
1.1. Tercera declinació (4): temes en diftong
Es flexionen per la tercera declinació una munió de substantius el tema dels quals acaba en diftong decreixent [1]. En origen, aquests diftongs eren formats per una vocal forta (α, ε, ο) i una semiconsonant que, en etapes molt reculades de l'alfabet grec, es grafiava amb una lletra anomenada digamma (majúscula Ϝ, minúscula ϝ). La digamma, quan anava precedida d'una vocal, va evolucionar de la següent manera:
- Es converteix en una υ semivocàlica en posició final absoluta. Per exemple: Del tema γραϝ-, el voc. sg., que no duu cap desinència, és γραῦ.
- També es converteix en una υ semivocàlica quan va seguida d'una consonant que tanca la paraula. Un nou exemple a partir del tema γραϝ-: el nom. sg. pren la desinència -ς, de manera que resulta γραῦς.
- Cau en posició intervocàlica.
Temes en diftong ευ
Són substantius masculins amb nom. sing. -ευς i gen. sg. -εως. Les formes d'alguns dels seus casos no són simples d'explicar. Per tant, la nostra recomanació és que aprenguis el paradigma de memòria [2].
Tema en diftong eu (< εϝ) βασιλεύς -έως (ὁ): 'rei'. (tema: βασιλεϝ-) |
||
Singular | Plural | |
Nominatiu | ὁ βασιλεύς | οἱ βασιλεῖς |
Vocatiu | βασιλεῦ |
βασιλεῖς |
Acusatiu | τὸν βασιλέα | τοὺς βασιλέας |
Genitiu | τοῦ βασιλέως | τῶν βασιλέων |
Datiu | τῷ βασιλεῖ | τοῖς βασιλεῦσι(ν) |
Temes en diftong αυ i ου
Aquest tipus comprèn una escarida quantitat de substantius masculins i femenins. Els seus temes provenien de αϝ- i οϝ-. La ϝ experimenta els accidents fonètics explicats a l'inici d'aquest capítol: passa a υ en posició final o seguida de consonant, i cau en posició intervocàlica.
-
Tema en diftong αυ (<αϝ)
γραῦς γραός (ἡ): 'vella, anciana'.
(tema: γραϝ-)
Tema en diftong ου (<οϝ)
βοῦς βοός (ὁ): 'bou'.
(tema: βοϝ-)
Singular
Plural
Singular
Plural
Nominatiu
ἡ γραῦς
αἱ γρᾶες
ὁ βοῦς
οἰ βόες
Vocatiu
γραῦ
γρᾶες
βοῦ
βόες Acusatiu
τὴν γραῦν [3]
τὰς γραῦς [4]
τὸν βοῦν [3]
τοῦς βοῦς [4]
Genitiu
τῆς γραός τῶν γραῶν
τοῦ βοός
τῶν βοῶν
Datiu
τῇ γραί
ταῖς γραυσί(ν) τῷ βοί τοῖς βουσί(ν)
NOTES:
[1] Existeixen altres substantius de la tercera declinació de tema en diftong decreixent que no estudiarem al batxillerat: temes en οω (>ωϝ), ex. ἥρως (tema ἡρωϝ-), 'heroi'; i temes en οι, com ara πειθῶ (tema πειθοι-), 'persuasió'.
[2] En cas que tinguis curiositat per conèixer el seu origen, demana-ho al teu professor.
[3] La desinència d'acusatiu singular és -ν (vid. l'apartat "desinències generals" dins el capítol Tercera declinació (1): introducció). La digamma precedent, en quedar travada per aquesta consonant, es converteix en la semivocal υ: γραϝ+ν > γραῦν; βοϝ+ν >βοῦν.
[4] La desinència d'acusatiu singular és -ς (vid. l'apartat "desinències generals" dins el capítol Tercera declinació (1): introducció). La digamma que ha quedat travada per aquesta consonant passa a la semivocal υ: γραϝ+ς > γραῦς; βοϝ+ς >βοῦς.
1.2. Tercera declinació (4): temes en vocal feble (ι, υ)
Els substantius de tema acabat en vocal feble (ι, υ) s'organitzen en dues grans categories:
- Monotemàtics (o invariables). Hi ha temes monotemàtics en ι i en υ [1].
- Bitemàtics (o variables). De nou, distingirem dos subtipus:
- Temes en ι, que presenten un tema acabat en ι un altre acabat en diftong ει.
- Temes en υ, que alternen un tema en υ amb un altre en diftong (ευ < εϝ).
Pel que fa a la tria de desinències, tot substantiu masculí o femení de tema en vocal feble:
- Pren -ς per al nom. sg.
- El voc. sg és el tema pur.
- La desinència de l'ac. sg. és - ν i la del plural -ς.
Substantius bitemàtics en ι
En la seva flexió alternen un tema amb vocal pura -ι i un altre en diftong -ει [2]. El primer tema apareix als tres primers casos del singular. El tema diftongat explicaria pràcticament tots els altres casos, tenint present que la semiconsonant en posició intervocàlica cau i pot donar lloc a contraccions (vid. el quadre de contraccions vocàliques al capítol Tercera declinació: temes en sibilant). Un cop més, la nostra recomanació és que aprenguis de memòria el paradigma flexiu, sense preocupar-te gaire per les raons fonètiques que expliquen les diverses formes dels casos. Tingues present que moltes paraules d'ús freqüentíssim en grec antic pertanyen a aquesta categoria.
Substantius bitemàtics en ι πόλις -εως (ἡ): 'ciutat'. (temes: πολι- / πολει-) |
||
Singular | Plural | |
Nominatiu | ἡ πόλις |
αἱ πόλεις |
Vocatiu | πόλι | πόλεις |
Acusatiu | τὴν πόλιν | τὰς πόλεις |
Genitiu | τῆς πόλεως |
τῶν πόλεων |
Datiu | τῇ πόλει | ταῖς πολεσι(ν) |
Substantius bitemàtics en υ
Aquest tipus inclou substantius de tots tres gèneres. El tema pur (també es pot dir de vocal en grau zero) acaba en υ, mentre que el tema diftongat és en -ευ (ἑϝ). La semivocal ϝ cau en posició intervocàlica i es produeixen les mateixes contraccions que en els substantius bitemàtics en ι.
-
Substantius bitematics masc./ fem.
πῆχυς πήχεως (ὁ): 'colze'.
(temes: πηχυ- / πηχεϝ-)
Substantius bitemàtics neutres
ἄστυ ἄστεως (τό): 'ciutat'.
(temes: ἀστυ- / ἀστεϝ-)
Singular
Plural
Singular
Plural
Nominatiu
ὁ πῆχυς
αἱ πήχεις
τὸ ἄστυ
τὰ ἄστη [3]
Vocatiu
πῆχυ
πήχεις
ἄστυ
ἄστη Acusatiu
τὸν πῆχυν
τὰς πήχεις
τὸ ἄστυ
τὰ ἄστη
Genitiu
τοῦ πήχεως τῶν πήχεων
τοῦ ἄστεως
τῶν ἄστεων
Datiu
τῷ πήχει
ταῖς πήχεσι(ν) τῷ ἄστει τοῖς ἄστεσι(ν)
NOTES
[1] Els substantius monotemàtics o de tema invariable són gairebé tots masculins o femenins (l'únic neutre és τὸ δάκρυ, 'la llàgrima´). Tot i que no cal que els estudiïis, la seva flexió no comporta cap dificultat: en tots els casos, al tema se li uneix la desinència sense que tingui lloc cap canvi fonètic. Deixem com a exemple la declinació d'un mot invariable de tema acabat en ι (ἡ οἶς, 'ovella') i d'un altre de tema en υ (ὁ ιχθύς, 'peix'):
- Tema οι-. Singular: nom. οἶς, voc. [oἶ], ac. oἶν, gen. οἰός, dat. οἰί. Plural: nom. οἶες, voc. οἶες, ac. οἶς, gen. οἰῶν, dat. οἰσί(ν).
- Tema ἰχθυ-. Singular: nom ἰχθύς, voc. ἰχθύ, ac. ἰχθύν, gen. ἰχθύος, dat. ἰχθύι. Plural: nom. ἰχθύες, voc. ἰχθύες, ac. ἰχθῦς, gen. ἰχθύων, pl. ἰχθύσι(ν)
[2] Alguns gramàtics sostenen que aquests substantius es construeixen a partir no de dos temes sinó de tres. Afegeixen una variant del tema en diftong amb la primera vocal allargada (-ηι), que podria explicar les formes del gen. i dat. sg. Aquí, però, no entrarem en més consideracions al respecte.
[3] Aquestes formes de nom. / voc. / ac. plural s'expliquen per la caiguda de la semiconsonant ϝ i la posterior contracció de les vocals ε+ α > η (*ἀστεϝ-α > *ἀστε-α > ἄστη).
1.3. Numerals
Els quatre primers numerals cardinals tenen declinació pròpia.
Els següents numerals no es declinen. Sí que declinen les centenes, a partir de dos-cents (δικόσιοι -αι -α).
1.4. El participi de present actiu: morfologia
El participi de present actiu es forma a partir de l'arrel o base lexemàtica del present. A aquest primer formant cal afegir:
- Per als gèneres masculí i neutre, l'infix -οντ- + les terminacions de casos dels temes en ντ- de la tercera declinació [1].
- Per al femení, l'infix -ουσ- + les terminacions de casos dels temes en α impura de la 1a declinació [2].
A tall d'exemple, presentem la declinació sencera del participi present actiu del verb λύω [3].
Participi de present actiu verb λύω: 'desllligar' Enunciat del participi: λύων λύουσα λύον Μ/Ν: λυ-οντ- | F: λυ-ουσ- |
|||
Singular | |||
Masculí | Femení | Neutre | |
Nominatiu | λύ-ων | λύ-ουσα |
λύ-ον |
Vocatiu | λύ-ων | λύ-ουσα | λύ-ον |
acusatiu | λύ-οντα | λύ-ουσαν | λύ-ον |
Genitiu | λύ-οντος | λυ-ούσης | λύ-οντος |
Datiu | λύ-οντι | λυ-ούσῃ | λύ-οντι |
Plural | |||
Masculí | Femení | Neutre | |
Nominatiu | λύ-οντες | λύ-ουσαι | λύ-οντα |
Vocatiu | λύ-οντες | λύ-ουσαι | λύ-οντα |
Acusatiu | λύ-οντας |
λυ-ούσας | λύ-οντα |
Genitiu | λυ-όντων |
λυ-ουσῶν | λυ-όντων |
Datiu | λύ-ουσι(ν) [4] | λυ-ούσαις | λύ-ουσι(ν) [4] |
Participi present del verb εἰμι
El verb εἰμί compta amb un participi de present de veu activa. El seu enunciat és ὤν οὖσα ὄν ('el/la/allò que és o està'), i les seves formes són idèntiques a les terminacions que acabem de veure per al participi del verb λύω.
Participi de present actiu verb εἰμί Μ/Ν: ὀντ- | F: οὐσ- |
|||
Singular | |||
Masculí | Femení | Neutre | |
Nominatiu | ὤν | οὖσα | ὄν |
Vocatiu | ὤν | οὖσα | ὄν |
acusatiu | ὄντα | οὖσαν | ὄν |
Genitiu | ὄντος | οὔσης | ὄντος |
Datiu | ὄντι | οὔσῃ | ὄντi |
Plural | |||
Masculí | Femení | Neutre | |
Nominatiu | ὄντες | οὖσαι | ὄντα |
Vocatiu | ὄντες | οὖσαι | ὄντα |
Acusatiu | ὄντας | οὔσας | ὄντα |
Genitiu | ὄντων | οὐσῶν | ὄντων |
Datiu | οὖσι(ν) | οὔσαις | οὖσι(ν) |
NOTES:
[1] Vid. el capítol Tercera declinació: temes en nasal (ν) i en ντ. El participi masculí declina pràcticament igual que γέρων -οντος (l'única diferència és que el voc. sg. del participi manté l'allargament vocàlic del nominatiu). El neutre difereix del masculí en les formes de nom. / voc. / ac. singular (-ον < *-ον(τ), per caiguda de la τ en posició final) i dels mateixos casos del plural (-οντα).
[2] És a dir, com el substantiu δόξα -ης (vid. Primera declinació).
[3] El model serveix per a tots els verbs temàtics tret dels contractes.
[4] Cal fer molta atenció de no confondre aquesta forma del participi amb la 3a pers. pl. del present d'indicatiu.
1.5. El participi de futur actiu: morfologia
El participi de futur actiu es forma introduint una σ entre l'arrel i les terminacions del participi de present:
Com a exemple, aquí tens la declinació sencera del participi present actiu del verb λύω [3].
Participi de present actiu verb λύω: 'desllligar' Enunciat del participi: λύων λύουσα λύον Μ/Ν: λυ-οντ- | F: λυ-ουσ- |
|||
Singular | |||
Masculí | Femení | Neutre | |
Nominatiu | λύσων | λύσουσα | λύσον |
Vocatiu | λύσων | λύσουσα | λύσον |
acusatiu | λύσοντα | λύσουσαν | λύσον |
Genitiu | λύσοντος | λυσούσης | λύσοντος |
Datiu | λύσοντι | λυσούσῃ | λύσοντι |
Plural | |||
Masculí | Femení | Neutre | |
Nominatiu | λύσοντες | λύσουσαι | λύσοντα |
Vocatiu | λύσοντες | λύσουσαι | λύσοντα |
Acusatiu | λύσοντας | λυσούσας | λύσοντα |
Genitiu | λυσόντων | λυσουσῶν | λυσόντων |
Datiu | λύσουσι(ν) [2] | λυσούσαις | λύσουσι(ν) [2] |
En els verbs muts, la -σ característica del futur origina les transformacions habituals en l'oclusiva final de l'arrel:
Labials (β, π, φ i també πτ) + σ > ψ
Velars (γ, κ, χ i també ττ/σσ) + σ > ξ
Dentals (δ, τ, θ i també ζ) + σ > σ (per caiguda de la dental i conservació de la σ)
Exemples:
- El participi futur de βλέπω és βλέψων -ουσα -ον .
- El participi futur d'ἄγω és ἅξων -ουσα -ον.
- El participi futur de θαυμάζω és θαυμάσων -ουσα -ον.
NOTES:
[1] El model serveix per a tots els verbs temàtics tret dels contractes.
[2] Cal parar atenció a no confondre mai aquesta forma del participi amb la 3a pers. pl. del futur d'indicatiu.
1.6. El participi d'aorist sigmàtic actiu: morfologia
El participi d'aorist sigmàtic de la veu activa es forma afegint a l'arrel del verb la consonant σ i, tot seguit, les terminacions que a la següent taula estan ressaltades en lletra negreta [1].
Participi d'aorist actiu (sigmàtic) del verb λύω
Enunciat: λύσας -ασα -αν tema M / N: λυσ-αντ- | tema F: λυσ-ασα-
|
||||||
Singular
|
Plural
|
|||||
Masc.
|
Fem.
|
Neutre
|
Masc.
|
Fem.
|
Neutre
|
|
N V A G D | λύσας λύσας λύσαντα λύσαντος λύσαντι |
λύσασα λύσασα λύσασαν λυσασης λυσάσαῃ |
λύσαν λύσαν λύσαν λύσαντος λύσαντι |
λύσαντες λύσαντες λύσαντας λυσάντων λύσασι(ν) |
λύσασαι λύσασαι λυσάσας λυσασῶν λυσάσαις |
λύσαντα λύσαντα λυσάντων λύσασι(ν) |
En rigor, les terminacions del participi d'aorist són formades:
- Masculí i neutre: morfema -αντ que declina com un tema de la tercera declinació en ντ.
- Femení: morfema -ασα, que declina com un tema en α impura de la primera declinació.
En els verbs muts, la -σ característica de l'aorist sigmàtic ocasiona en l'oclusiva final de l'arrel les transformacions habituals:
Labials (β, π, φ i també πτ) + σ > ψ
Velars (γ, κ, χ i també ττ/σσ) + σ > ξ
Dentals (δ, τ, θ i també ζ) + σ > σ (per caiguda de la dental i conservació de la σ)
Exemples:
- El participi aorist de βλέπω és βλέψας -ασα -αν .
- El participi aorist d'ἄγω és ἅξας -ασα -αν.
- El participi aorist de θαυμάζω és θαυμάσας -ασα -αν.
NOTES:
[1] Aquestes terminacions les retrobarem al proper lliurament, quan estudiarem la declinació de l'adjectiu 'adjectiu πᾶς πᾶσα πᾶν.
1.7. Construccions de participi (1): introducció
El participi és un adjectiu verbal. La seva natura verbal li permet dur els complements propis del verb al qual pertany. Igualment, pot fer les funcions pròpies de l'adjectiu.
El grec té un sistema de participis molt més ric que el català o el castellà. Mentre que aquestes llengües només conserven de forma efectiva un participi de passat passiu, el grec té participis per a diversos temps de les tres veus (activa, passiva i mitjana). En aquest bloc, però, només s'estudien els participis actius de present, futur i aorist sigmàtic.
Pel que fa als seus usos, la gramàtica grega tradicionalment distingeix entre tres tipus de participis:
- Apositiu.
- Atributiu.
- Predicatiu.
A més, cal afegir un quart ús del participi: la construcció de participi absolut (que és, de fet, una variant del participi apositiu).
A Grec I només estudiarem els usos atributiu i apositiu pur [1] del participi.
[1] És a dir, l'ús apositiu que no és absolut. El participi o genitiu absolut s'estudia a Grec II.
1.8. Construccions de participi (2): atributiu
- ὁ λύων (art + part. present actiu de λύω, 'deslligar'): 'el que deslliga'.
- ὁ λύσων (art + part. futur actiu de λύω, 'deslligar'): 'el que deslligarà'.
- ὁ λύσας (art + part. aorist actiu de λύω, 'deslligar'): 'el que va deslligar'
Com s'acaba d'explicar més amunt, pel fet de ser una forma del verb, el participi pot portar complements verbal.
- Οἱ λέγοντες τὴν ἀλήθειαν: "els que diuen la veritat".
Λέγοντες és el nom. pl. masc. del participi de present actiu del verb λέγω ('dir'). El seu complement directe és τὴν ἀληθειαν.
Atenció! En grec clàssic és força habitual que els complements verbals d'un participi atributiu se situïn entre l'article i el participi [1]. Per tant, la construcció de participi precedent també es pot trobar amb aquesta disposició de mots:
- Οἱ τὴν ἀλήθειαν λέγοντες ("els que diuen la veritat").
Tot seguit, i a mode d'exemple, et deixem l'anàlisi d'una oració que inclou una construcció de participi atributiu amb un complement inserit entre l'article i el participi:
Οἱ τὴν ἀλήθειαν λέγοντες τοὺς ἀνθρώπους στέργουσιν
art+ [Ac sg] Nom pl Ac pl 3 pl pres ind
[CD] part. pres. act (CD) (V)
----------------------------------------------
participi atributiu (Subj)
Traducció: "Els que diuen la veritat estimen els homes".
NOTES:
[1] Fixa't que és una disposició de mots no gaire diferent a la que ja coneixes per als genitius inserits dins el sintagma nominal que complementa (per exemple, ὁ τῶν ἀνθρώπων πατήρ = "el pare dels homes" ).
1.9. Construccions de participi (3): apositiu
Es tracta d'un participi que concerta amb el subjecte o amb algun complement de l'oració. Sovint expressa alguna mena de circumstància (temps, causa, manera, condició, etc).
El podem traduir per:
- Una oració de relatiu (referida al nom amb que concerta el participi).
- Gerundi (gerundi simple, si és un participi de present; gerundi compost, si es tracta d'un participi d'aorist).
- Una oració subordinada adverbial o circumstancial.
Et recomanem que de moment et decantis per traduir els participis apositius amb una de les dues primeres opcions. Exemple:
Πoλλοὶ ἄνθρωποι ὄντες εὐγενεῖς εἰσι καὶ κακοί.
El participi ὄντες [1] és apositiu perquè concerta amb el subjecte πoλλοὶ ἄνθρωποι (nominatiu plural masculí). El podem traduir per:
-
- Una oració de relatiu: "Molts homes que /els quals són nobles són també dolents".
- Un gerundi: "Molts homes, éssent nobles, són també dolents".
- Una oració circumstancial: "Molts homes, tot i ser nobles, són també dolents".
Et deixem l'anàlisi morfosintàctica de l'oració:
Πoλλοὶ ἄνθρωποι ὄντες εὐγενεῖς εἰσι καὶ κακοί.
Nom pl Nom pl Nom pl 3 pl adv Nom pl
(V) (Atr)
-------------------------
part. conc. amb Subj
(Subj) (V) (Atr)
[1] Ὄντες és el participi present del verb copulatiu εἰμί en gènere masculí i cas nominatiu plural. Fixa't que aquest participi porta un complement propi: l'atribut εὐγενεῖς (nom. pl. masculí).