Apunts de llengua del Lliurament 3

Els substantius femenins de la primera declinació s'organitzen en tres subclasses:

• Τemes en -η.
• Τemes en -α pura.
• Τemes en -α impura.
  
  

---

	Tema en -η   νίκη -ης (ἡ): 'victòria'.
	Singular	Plural
Nominatiu	ἡ   νίκη	αἱ   νίκαι
Vocatiu	νίκη	νίκαι
Acusatiu	τὴν   νίκην	τὰς   νίκας
Genitiu	τῆς   νίκης	τῶν   νικῶν
Datiu	τῇ   νίκῃ	ταῖς   νίκαις

2) Temes femenins en -α pura. En el plural, les desinències són idèntiques a les de l'article femení. En singular, quan l'article presenta una -η la desinència duu una -α.

3) Temes femenins en -α impura. De nou, i com en tota la primera declinació, les desinències del plural són iguals que les de l'article femení. Al singular, els tres primers casos (nom., voc., ac.) prenen les desinències en -α, i els dos últims (gen., dat.) en -η.

La gramàtica tradicional del grec antic sol organitzar els adjectius en tres classes, que anirem estudiant al llarg dels dos cursos de batxillerat. Els adjectius de la primera classe són aquells que es flexionen seguint la primera i segona declinació. Dins d'aquesta primera classe, hi ha tres subtipus d'ajectius.

• tipus 1a. De tres terminacions amb el femení en -α.
• tipus 1b. De tres terminacions amb el femení en -η.
• tipus 2. De dues terminacions.
  
  
  

---

1. Adjectius de tres terminacions. Els dos primers tipus (1a i 1b) presenten una forma per a cadascun dels tres gèneres. El seu enunciat està format pel nominatiu singular dels tres gèneres en l'ordre masculí, femení i neutre ^[1]. Pel que fa a la seva flexió:

• En el gènere masculí es declina com els substantius de la 2a declinació de nominatiu en -ος.
• En el neutre, segueixen també la 2a declinació: la dels neutres de nominatiu en -ον.
• Pel que fa al gènere femení, pren les terminacions de la 1a declinació bé dels temes en -α pura (tipus 1a), bé dels temes en -η (tipus 1b) ^[2].

Exemple 1a: δίκαιος -α -ον. 

 

	TIPUS 1a: δίκαιος -α -ον ('just')
	Singular
	Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	δίκαιος	δικαία	δίκαιον
Vocatiu	δίκαιε	δικαία	δίκαιον
acusatiu	δίκαιον	δικαίαν	δίκαιον
Genitiu	δικαίου	δικαίας	δικαίου
Datiu	δίκαίῳ	δικαίᾳ	δίκαίῳ
	Plural
	Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	δίκαιοι	δίκαιαι	δικαία
Vocatiu	δίκαιοι	δίκαιαι	δικαία
Acusatiu	δικαίους	δικαίας	δικαία
Genitiu	δικαίων	δικαίων	δικαίων
Datiu	δικαίοις	δικαίαις	δικαίοις

Exemple 1b: καλός -ή -όν. 
 

	TIPUS 1a: καλός -ή -όν ('bo')
	Singular
	Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	καλός	καλή	καλόν
Vocatiu	καλέ	καλή	καλόν
acusatiu	καλόν	καλήν	καλόν
Genitiu	καλοῦ	καλῆς	καλοῦ
Datiu	καλῷ	καλῇ	καλῷ
	Plural
	Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	καλοί	καλαί	καλά
Vocatiu	καλοί	καλαί	καλά
Acusatiu	καλούς	καλάς	καλά
Genitiu	καλῶν	καλῶν	καλῶν
Datiu	καλοῖς	καλαῖς	καλοῖς

 2. Adjectius de dues terminacions. Presenten una forma comuna per als gèneres masculí i femení:

• En el gènere neutre, es flexiona seguint la 2a declinació (neutres de nominatiu en -ον).
• Tant per al gènere masculí com per al femení, es declina com els substantius de la 2a declinació de nominatiu en -ος.

El seu enunciat comprèn dues formes:

• La primera és el nominatiu singular masculí i femení.
• La segona és el nominatiu singular neutre.
  
  

Exemple: βροτός -όν

	TIPUS 2: βροτός -όν ('mortal')
	Singular
	Masc./fem.	Neutre
Nominatiu	βροτός	βροτόν
Vocatiu	βροτέ	βροτόν
acusatiu	βροτόν	βροτόν
Genitiu	βροτοῦ	βροτοῦ
Datiu	βροτῷ	βροτῷ
	Plural
	Masc./fem.	Neutre
Nominatiu	βροτοί	βροτά
Vocatiu	βροτοί	βροτά
Acusatiu	βροτούς	βροτά
Genitiu	βροτῶν	βροτῶν
Datiu	βροτοῖς	βροτοῖς

---

NOTES:

[1] L'enunciat d'un adjectiu mai es pot confondre amb l'enunciat d'un substantiu perquè, a diferència d'aquest, no va acompanyat per l'article que n'indica el gènere. Vid. al capítol 1. ENUNCIATS DELS MOTS del llibreCompendi de morfologia: declinacions i conjugacions (el trobaràs a la secció Recursos de la matèria).

[2] Segueixen la declinació en -α pura els adjectius l'arrel dels quals acaba en  ρ, ι, ε. Tots els altres adjectius de tres terminacions declinen el femení com els temes en -η.

 

L'adjectiu grec concorda en gènere, nombre i cas amb el substantiu o element nominal al qual complementa.

D'altra banda, l'adjectiu pot complementar un nom de dues maneres:

• En funció d'atribut.
• Formant part del sintagma nominal el nucli del qual és el nom complementat.

1. Adjectiu com a atribut. És un adjectiu que complementa un nom que fa de subjecte d'un verb copulatiu. Per exemple, en l'oració 'L'home és bo', l'adjectiu bo és l'atribut referit al subjecte home. Això farà que en grec l'adjectiu bo hagi d'anar en el mateix gènere, nombre i cas que l'home. Pel que fa a la seva posició, l'adjectiu atributiu pot precedir o seguir el substantiu que complementa.

Ὁ  ἄνθρωπος   ἀγαθός      ἐστιν.

         Nom sg M            Nom sg M     3 sg pres

           (Subj)                   (Atr)                (V)

(Literalment: 'l'home és bo').

Ἀγαθὸς   ὁ  ἄνθρωπος        ἐστιν.

         Nom sg M       Nom sg M                    3 sg pres

             (Atr)                (Subj)                                (V)

(Literalment: 'bo l'home és').

2. Adjectiu dins un sintagma nominal. Quan l'adjectiu complementa un nom i és inclòs en el seu sintagma nominal, la posició més normal de l'adjectiu és entre l'article i el substantiu (tal com passa obligatòriament en anglès):

'L'home bo estima l'amic'

Ὁ ἀγαθὸς  ἄνθρωπος στέργει τὸν φίλον ^[1]  (=the good man loves his friend).

En grec també és pot situar l'adjectiu darrere del nom complementat si es repeteix l'article al davant de l'adjectiu. Per tant, la frase anterior també es podria formular:

Ὁ ἄνθρωπος ὁ ἀγαθὸς στέργει τὸν φίλον (literalment: 'l'home el bo...', per bé que hem de traduir sempre 'l'home bo').

---

NOTES:

[1] Anàlisi morfosintàctica de l'oració: ὁ ἄνθρωπος (article + substantiu en cas nominatiu singular, perquè és el subjecte de l'oració); ἀγαθός (adjectiu en nominatiu, singular i masculí, que concerta amb el nom ἄνθρωπος); στέργει (3a pers. sg. del present d'indicatiu actiu del verb στέργω, 'estimar'); τὸν φίλον (art + substantiu en nominatiu singular, és el CD del verb στέργει).
 

L'article neutre seguit d'un adjectiu també en gènere neutre (i sense cap substantiu de gènere neutre a continuació) fa que aquest adjectiu quedi substantivat i equivalgui a un substantiu abstracte.

El mateix passa en castellà (amb l'article neutre lo : 'lo bueno') i en català (quan se situa el o allò davant d’un adjectiu lliure de nom: 'el / allò bo'). 

Exemple:

Τὸ ἀγαθὸν és un adjectiu neutre substantivat. Podem, doncs, traduir-lo de dues maneres:

• • • Determinant neutre + adjectiu: 'allò bo', 'el bo' (= cast. 'lo bueno').
    • Substantiu abstracte: 'la bondat'.

Usos del temps verbal

El pretèrit imperfet d'indicatiu actiu té pràcticament el mateix valor que l'imperfet català: s'usa per referir-se a accions o situacions que s'allarguen o es repeteixen en el passat. Expressa, per tant, un passat duratiu ^[1], i no pas puntual. 

Morfologia

1. El pretèrit imperfet d’indicatiu es construeix a partir de la mateixa base lexemàtica que el present. Així, d'un verb temàtic ^[2] com φέρω, en prendrem la base φερ-. Al davant, s'hi afegeix l'augment, que en aquest cas és la vocal ε ^[3]. Al darrera de la base s'integren primer la vocal temàtica i, a continuació, la desinència personal. Les desinències personals de l'imperfet present actiu són:

1a pers. sg.	-ν
2a pers. sg.	-ς
3a pers. sg.	ø
1a pers. pl.	-μεν
2a pers. pl.	-τε
3a pers. pl.	-ν

La vocal temàtica és una ο quan va seguida de consonant labial (μ, ν), i una ε en tots els altres casos.

Per tant, l'imperfet d'indicatiu actiu del verb φέρω és:

 

Imperfet d'indicatiu actiu de φέρω ('portar')
Persona i   nombre	Conjugació en grec	Traducció al català
1 sg	ἔφερον	portava
2 sg	ἔφερες	portaves
3 sg	ἔφερε	portava
1 pl	ἐφέρομεν	portàvem
2 pl	ἐφέρετε	portàveu
3 pl	ἔφερον	portaven

Fixa't que totes les formes d'aquest temps tenen accentuació esdrúixola.


2. L'imperfet del verb copulatiu είμί presenta una flexió força irregular. Cal que l'aprenguis de memòria:

Imperfet d'indicatiu d'εἰμί ('ser; estar')
Persona i   nombre	Conjugació en grec	Traducció al català
1 sg	ἦν	era / estava
2 sg	ἦσθα	eres / estaves
3 sg	ἦν	era / estava
1 pl	ἦμεν	érem / estàvem
2 pl	ἦτε	éreu / estàveu
3 pl	ἦσαν	eren / estaven

---

NOTES:

[1] Prenguem com a exemple l'oració De petit, jo tocava el piano. S'usa l'imperfet per expressar que l'acció de tocar el piano es va repetir en el passat. No vaig tocar el piano un dia i prou, sinó que el fet va succeir diverses vegades.

[2] Segons determina el currículum de batxillerat, només cal que coneguis l'imperfet dels verbs temàtics (o en -ω) i del verb copulatiu εἰμί. No has d'aprendre, doncs, la formació de l'imperfet d'indicatiu dels verbs atemàtics.  

[3] Al capítol següent s'explicarà amb detall els diversos tipus d'augment.

 
L'augment és una característica morfològica pròpia dels temps de passat del mode indicatiu ^[1].

Pot ser de dos tipus:

1. Augment sil·làbic. Consisteix a introduir una vocal ε al davant de l'arrel verbal. Duen aquest augment tots els verbs l'arrel dels quals comença en consonant.

2. Augment temporal. És el propi dels verbs l'arrel dels quals comença amb una vocal. Consisteix en l'allargament d'aquesta vocal, responent a les següents pautes:

Vocals simples

α > η                     Exemple: ἀκούω > ἤκουν [2]          (escolto > escoltava) ε > η                     Exemple: ἐλαύνω > ἤλαυνον          (empenyo > empenyia) ο > ω                    Exemple: ὁτρύνω > ὤτρυνον          (incito > incitava)

Diftongs amb semivocal ι

αι > ῃ                    Exemple: αἵρω > ᾗρον                    (aixeco > aixecava) ει > ῃ                     Exemple: εἰκάζω > ἤκαζον              (igualo > igualava) οι > ῳ                   Exemple: οἰκτείρω > ᾤκτειρον         (complanyo > complanyia)

Diftongs amb semivocal υ

αυ > ηυ                Exemple: αὐξάνω > ηὔξανον           (augmento > augmentava)  ευ > ηυ                Exemple: εὑρίσκω > ηὕρισκον          (trobo > trobava)

Sense variacions gràfiques

ι > ι                    Exemple: ἱκετεύω > ἱκέτευον               (prego > pregava) υ > υ                  Exemple: ὑβρίζω > ὕβριζον                 (sóc superbi> era superbi)   ου > ου              Exemple: οὐτάζω > οὕταζον               (fereixo> feria) η > η                  Exemple: ἡγηλάζω > ἡγήλαζον            (condueixo, conduïa)

Altres augments temporals que has d'aprendre:

• El verb ἔχω ('tenir') fa l'imperfet εἶχον.
• El verb ᾄδω ('cantar') fa l'imperfet ᾖδον.

Augment de verbs amb preverbi

En els verbs compostos amb preverbi, l'augment (sigui sil·làbic, sigui temporal) se situa entre el preverbi i l'arrel verbal. A més, la vocal final del preverbi desapareix davant l'augment, excepte en el cas d'ἀμφί, περί i πρό. Exemples: El verb εἰσφέρω (εἰσ-φέρω, 'ficar, introduir') fa l'imperfet εἰσέφερον, és a dir, situa l'augment sil·làbic entre el preverbi (εἰς) i l'arrel (φερ-). El verb ἀποβάλλω (ἀπο-βάλλω, 'llançar, allunyar llançant') fa l'imperfet ἀπέλαβον. L'augment sil·làbic ε se situa entre el preverbi i l'arrel (βαλλ-). La vocal ο (òmicron) final del preverbi cau en entrar en contacte amb l'augment.  El verb περιβαίνω (περι-βαίνω, 'anar al voltant') fa l'imperfet περιέβαινον De nou, l'augment sil·làbic es col·loca entre el preverbi (περί) i l'arrel (βαιν-). Però en aquest cas no es perd la vocal final del preverbi.

---

NOTES:

[1] Es troba en dos temps d'indicatiu del verb grec: a l'imperfet, i amb el seu correlat puntual, l'aorist (que s'estudia a Grec I bloc 2). 

[2] En tots els exemples de la taula, la primera forma pertany al present, la segona a l'imperfet de l'indicatiu actiu (sempre són les 1es persones del singular).

En grec antic les preposicions poden anar seguides d'un nom declinat en qualsevol cas tret del nominatiu i el vocatiu. Hi ha preposicions que admeten diversos casos, i d'altres que permeten com a règim un sol cas. De moment, estudiarem aquestes últimes.

PREPOSICIONS D'UN SOL CAS
Preposicions que regeixen només acusatiu
εἰς	a, cap a (direcció o destí)
ἀνά	cap a dalt
Preposicions que regeixen només genitiu
ἀντί	en lloc de
ἀπό	des de, lluny de
ἐκ, ἐξ	des de, fora de
πρό	davant, per
Preposicions que regeixen només datiu
ἐν	a, en (ubicació)
σύν	amb