Com comentar ( textos, mapes, gràfics...)
| lloc: | Cursos IOC - Batxillerat |
| Curs: | Geografia (Bloc 1) ~ gener 2020 |
| Llibre: | Com comentar ( textos, mapes, gràfics...) |
| Imprès per: | Usuari convidat |
| Data: | divendres, 3 de maig 2024, 07:42 |
1. Com llegir i interpretar un gràfic i una taula
A l'estudi de la història s'han d'emprar tot sovint altres tècniques gràfiques per comprendre millor allò que s'està analitzant.
Així, cada vegada és més freqüent l'ús d'estadístiques, de gràfiques (de diversos tipus) i de taules.
Les taules i gràfics de dades estadístiques són documents que ens proporcionen informació quantitativa sobre un fenomen o un
fet de caràcter demogràfic, econòmic, polític, etc.
Els gràfics permeten una lectura visual i ràpida de les dades. N’hi ha de diversos tipus.
Entre d’altres hi podem destacar:
Gràfic de barres o columnes: s’utilitza per comparar una o més variables en un moment o espai determinat.
Gràfic de sectors o circular: només permet representar una sèrie de dades. S’utilitza per representar la distribució d’un fenomen mitjançant
els sectors d’una circumferència. Cada sector del cercle representa el valor d’una determinada unitat.
Gràfic de línies: S’utilitza per representar l’evolució d’una variable durant un període de temps. Hi pot haver més d’una línia si es vol representar
l’evolució de diverses variables. Cada línia representa un grup de dades.
|
Gràfic o diagrama de barres |
Gràfic o diagrama de sectors o circular |
Gràfic o diagrama de línies |
|
|
|
|
Taula: s'utilitza per classificar
Rànquing de noms més freqüents a Catalunya
Pos. 
|
Sexe | Nom | freqüència | ‰ |
|---|---|---|---|---|
| Nota: el ‰ ha estat calculat sobre el total de nascuts vius a l'any i en el lloc de residència seleccionats. | ||||
| Nota: Només es mostren els noms de freqüència igual o superior a 4. | ||||
| 0001 | H | MARC | 1.229 | 15,20 |
| 0002 | D | MARTINA | 972 | 12,02 |
| 0003 | D | LAIA | 917 | 11,34 |
| 0004 | D | JÚLIA/JULIA | 910 | 11,25 |
| 0005 | D | PAULA | 835 | 10,33 |
| 0006 | H | ÀLEX/ÁLEX | 814 | 10,07 |
Els gràfics i taules són una font explicativa i sintetitzadora molt important.
-
Reconèixer el tipus de gràfic. lineal, de barres, de sectors, ...
-
Tema. Identificar el fenomen representat: títol
-
Territori al que correspon
-
Cronologia. A quin any correspon o quin interval conté
-
Variables que s’hi representen i llegenda
-
Unitats emprades (indicar si són números absoluts o relatius)
-
Identificar la font (lloc d’on s’ha extret la informació i/o autoria)
|
Gràfic linial |
Gràfic de barres |
Gràfic de sectors |
|
Explicar com està realitzat el gràfic. Què hi ha a l’eix d’abscisses o al d’ordenades,... Definir quina és la tendència general en cada variable i com es produeix (valor a l’inici i valor al final del període, indicar si augmenta o disminueix i si ho fa esglaonadament, sobtadament,...). Hi ha diferents etapes? Quins anys comprenen i quines característiques té cada part?
Font : Wikipedia
|
Explicar com està realitzat el gràfic Barres horitzontals, verticals, doble barra, gràfic acumulatiu,.. Comentar el comportament de les dades: les variables màximes (les que sobrepassen la mitjana) i mínimes (les que es troben molt per sota la mitjana) , especificant les xifres. (També es pot comentar la diferència entre la més alta i la més baixa)
|
Explicar com està realitzat el gràfic. Comentar el comportament de les dades: les variables màximes i mínimes, especificant les xifres
|
-
Explicar el fenomen que representa el gràfic. Es tracta d’explicar el tema que tracta el gràfic, d’aclarir conceptes explicats a classe o buscar-los al llibre, dossier,...
-
Comentar breument el context històric i/o espacial on s’emmarca el gràfic.
-
Explicar les causes de la trajectòria o de les variacions de les dades.
-
Indicar les conseqüències derivades del fenomen exposat al gràfic.
-
Comparar, si és possible, amb altres gràfics o informacions que ajudin a comprendre el gràfic.
-
Comentar la importància dels fets o fenòmens representats
-
Preveure com podria evolucionar el gràfic en un futur
-
Resumir els conceptes i els fenòmens principals que s’han tingut en compte durant el comentari del mapa (es poden repetir idees, però no amb les mateixes paraules).
2. Com comentar un mapa
-
Per comentar un mapa cal seguir els següents passos:
-
Reconèixer la tipologia del mapa (històric, polític, econòmic, etc.). Exemple
-
Identificar el tema del mapa, tot utilitzant el títol.
-
Establir l’espai geogràfic.
-
Establir la cronologia.
-
Identificar els instruments de representació (colors, línies, figures, etc.), així com les dades (nombres absoluts o en percentatge) tot utilitzant la llegenda.
-
Identificar la font d’on s’ha extret la informació.
-
Descriure la informació bàsica que ens aporta el mapa, tot concretant els diferents territoris implicats (país, regió, etc.):
-
Explicar quins són els valors més elevats i les zones on es donen
-
Explicar quins són els valors més baixos i les zones on es donen
-
Indicar alguna anomalia o excepció detectada
-
-
Explicar el contingut del mapa tot relacionant-lo amb els coneixements que es tenen del tema (marc històric o geogràfic).
-
Indicar les causes que han provocat els fets descrits al mapa.
-
Comparar, si s’escau, el mapa amb d’altres que puguin ajudar a comprendre’l més detalladament. Els mapes solen reflectir una evolució o remarcar algunes diferències.
-
Indicar quins fets modificaran la situació del mapa (conseqüències immediates).
-
Valorar les conseqüències a llarg termini que es derivaran dels fets representats al mapa.
-
Destacar la importància històrica dels fenòmens representats al mapa.
-
Resumir els conceptes i els fenòmens principals que s’han tingut en compte durant el comentari del mapa (es poden repetir idees, però no amb les mateixes paraules).
3. Com comentar un text
Els textos i els documents històrics són la principal font per al coneixement del passat. els textos ens permetran realitzar un treball d’anàlisi i de reflexió, per poder aconseguir cada cop més un esperit crític, com més personal millor. El punt de partida és sempre la lectura atenta del text i també subratllar-ne les idees més importants.
Un cop fet això, per treballar el text podeu seguir el camí següent:
-
Per fer un bon comentari de text, cal seguir els següents quatre passos:
-
Naturalesa del text (carta, discurs, llei, relat, crònica, etc.)
-
Tipus de font (primària o secundària)
-
Tema o idea general
-
Cronologia
-
Localització geogràfica
-
Autor del document
-
Destinatari
-
Identificació de la font d’on s’ha extret el text
-
Indicar les idees principals del text (síntesi). Cal tenir present que poden haver-hi idees secundàries interessants.
-
Definir els conceptes claus que apareguin en el text
-
Explicar breument qui són els personatges o les institucions que s’anomenen.
-
Situar el temps històric en el que es desenvolupa el text, remarcant els aspectes més relacionats amb el seu contingut (etapa històrica, fet històric concret,...).
-
Explicar breument els coneixements que es tenen del tema tractat.
-
Interpretar l’impacte que perseguia la seva redacció.
-
Analitzar, si és possible, el text en relació a d’altres obres de l’autor i dins de la producció coetània de textos similars (com a ampliació).
-
Comentar la importància del text (influència posterior).
-
Fer una aportació personal sobre el tema o el contingut del text.
-
Finalitzar amb alguna conclusió (alguna frase que remarqui el més important del comentari).
4. Com llegir i interpretar un eix cronològic
Un eix cronològic és un gràfic lineal que ens permet disposar de manera ordenada una sèrie d'etapes històriques o esdeveniments compresos
entre dues dates o períodes determinats.
http://www.xtec.cat/~jbuxader/historia/cronologia/segleXIX.htm
http://www.xtec.cat/~jbuxader/historia/cronologia/segleXX.htm
Aquí veureu ordenadament els principals fets històrics al llarg dels segles XIX i XX i al món, a Espanya i a Catalunya.
Ara bé si voleu posar els esdeveniments més importants en un eix cronològic o en una línia del temps fixa’t:
http://www.slideshare.net/barni700/eix-cronolgic-historia
Si encara no ho tens clar pots fer un seguint aquest passos:
1. Relaciona els esdeveniments.
Es tracta de fer la tria dels esdeveniments històrics que es representaran a l' eix.
2. Traça una línia vertical o horitzontal.
Per a construir el gràfic i a partir d'aquesta línia podem donar forma rectangular a l' eix.
3. Situar l' inici i el final del període.
Aquest inici i final seran els extrems de la línia.
4. Dividir la línia proporcionalment.
Per a poder veure a un cop d'ull la durada dels fets que s' hi representen.
5. Situar la resta de dades i noms.
Escriure tots les dades i els noms que volem que apareguin en el gràfic dels triats al pas 1.
6. Interpretar.
Escriure/interpretar la informació i extreu les conclusions.
5. Com fer un resum
Fer un resum és una eina, com qualsevol altra, de treballar i sistematitzar la informació d'una matèria (en aquest cas un lliurament).
Recordeu sempre que és una eina de treball.
La extensió d'un resum és una qüestió absolutament opinable, però es poden establir certs criteris.
Un resum hauria de permetre:
- haver estudiat i comprès el lliurament
- economitza temps i energia
- facilita el repàs
- ajuda a la memorització
- fer més racional i creatiu l'estudi
Si el resum compleix aquest requisits estarà fet correctament
MOLT IMPORTANT
- Si el resum és massa llarg equival al llibre de text, on ja es troba la informació.
- Si el resum és massa curt i obliga a consultar el llibre de text tampoc fa la seva feina.
- En qualsevol cas, la tasca de fer el resum ja és un pràctic i creatiu sistema d'estudi.
6. Com fer un comentari d'una piràmide de població
Una piràmide de població o piràmide d'edats és una representació gràfica que ens permet estudiar l'estructura de la població per edats i sexes i també poder preveure problemes i necessitats per planificar polítiques socials.
Normalment les piràmides de població es realitzen a partir de les dades extretes del cens o del padró, realitzat pels Instituts d'estadística oficials de cada país, en el cas d'Espanya de l'INE, o en el de Catalunya de l'IDESCAT.
Des del punt de vista gràfic podem dir que és tracta d'una gràfica de barres horitzontals doble, on:
-
A l'eix vertical (Y) es representen els intervals o grups d'edat, també anomenats
cohorts (normalment en intervals de 5 anys).
-
A l'eix horitzontal (X) el percentatge de la població de cada grup (corresponent el 100% a la població total).
-
Els valors masculins es representen sempre a l'esquerra i els femenins a la dreta.
- https://es.slideshare.net/perezoso04/comentario-piramide
La gràfica resultant, permetrà realitzar el comentari de la piràmide i comparar les característiques de la població de diversos països o poblacions de forma ràpida. També permet observar fenòmens demogràfics com l'envelliment de la població, el
predomini d'un grup d'edat, el desequilibri o equilibri entre sexes, o la possible evolució de la població representada (creixement ràpid, creixement lent, estabilitat, o disminució de la població).
Un estudi més detallat de la piràmide i dels diversos grups permetrà percebre en les entrades (grups més petits) i sortides (grups més grans) de la forma, l'efecte que han tingut sobre la demografia d'aquell lloc guerres, catàstrofes, moviments migratoris, crisis o períodes de recuperació econòmica o de la natalitat.
A vegades les piràmides de població poden presentar bruscos entrants o mossades en alguns grups d'edat. Aquestes dentades o entrants són demostratives d'algun tipus de catàstrofe o succés extraordinari, com les guerres, quan a la major mortalitat cal sumar el descens de natalitat que sol anar associat. Les dentades són ben visibles en les piràmides de població dels països europeus protagonistes de la II Guerra Mundial o en el cas de Espanya per la Guerra Civil.
Segons les circumstàncies demogràfiques d'un moment i d'un lloc determinats, és a dir, segons la fase demogràfica en què es troben, les piràmides de població poden adoptar diferents formes o figures.
Contingut de la primera part.
1.Identificació.
Estem davant de dues piràmides de població: la primera piràmide de població correspon a la Espanya del any 1989. La segona, representada per línies, a la Espanya del 2010
2.Descripció.
La finalitat d'una piràmide de població és presentar gràficament l'estructura de la població quant a la relació que existeix entre el nombre de persones, l'edat i el sexe que tenen. Els valors vénen expressats en conjunts d'edats, generalment de cinc anys i es distingeix entre el sexe masculí i femení.
Els seus objectius són:
- Analitzar les característiques que presenten en el moment i l'evolució al llarg del temps d'una població
- Analitzar el tipus de societat i el grau de desenvolupament econòmic
- Realitzar una previsió de futur: està assegurat el reemplaçament generacional?, quines conseqüències tindrà en l'economia, en el mercat de treball, en l'escolarització..etc.?
3.Anàlisi.
a)Característiques generals: Les característiques demogràfiques d'Espanya són semblants a les poblacions d'Europa Occidental. La seva piràmide de població va adoptant una forma d'urna ( regressiva) més àmplia en el centre i estrenyent-se en la base, pròpia de poblacions desenvolupades.
L'estructura de la població (segons la seva forma) reflecteix que l'any 1998 a Espanya es dóna un predomini de població adulta i de població femenina sobre la masculina
Una base estreta significa pocs naixements i per tant una taxa de natalitat baixa ( 9.8 ‰ aprox.) Aquest descens està molt relacionat amb la taxa de fecunditat que actualment és de 1,2 fills per dona ( molt per sota del 2,1 fill /dona considerada la taxa mínima per a assegurar el reemplaçament generacional). El descens constant de la taxa de natalitat s'observa a partir de 1974.
Un vèrtex ample significa que la població té una esperança de vida alta, pròpia dels països desenvolupats ( a Espanya l'esperança de vida és de 78 anys / homes i 80 anys / dones) i per tant la seva taxa de mortalitat és baixa (el 8 ‰ aprox.)
El conjunt d'aquestes dades:
Predomini de població adulta. -- Predomini de població femenina
Taxa baixa o molt baixa de natalitat. -- Taxa baixa de mortalitat. - Elevada esperança de vida
Característiques pròpies d'una societat econòmicament desenvolupada, industrialitzada, amb millors condicions higièniques-sanitàries i majors recursos econòmics.
b) L'evolució de la població està determinada pels canvis en la natalitat i mortalitat . Una breu anàlisi, segons aquesta piràmide, ens ofereix les següents conclusions:
1. Quant a la població vella ( més de 64 anys) la població femenina és més abundant que la masculina com a conseqüència d'una major esperança deguda entre les dones. A Espanya també cal afegir les conseqüències de la Guerra Civil que va provocar un major nombre de morts i els moviments migratoris han estat majors entre la població masculina.
2. Inflexió. Disminució de la població en les edats compreses entre els 45 i 55 anys que corresponen als anys de la Guerra Civil i postguerra ( dècada 1935-1944). La causes d'aquesta disminució es deuen a l'augment de la mortalitat general a la qual cal unir la mortalitat infantil i el descens de natalitat, situacions pròpies que es donen en èpoques de guerra. Aquest tipus de crisis demogràfiques se solen identificar amb el terme de "generació buida"
3. Recuperació de la població. A partir de l'any 1945 s'inicia una lenta recuperació de la població. amb un augment progressiu de la natalitat que es fa més evident en la dècada dels anys 50 com a conseqüència d'un desenvolupament econòmic i d'una millora en les condicions de vida.
Entre els anys 1965-1975, que correspon a les edats de la població entre 15 i 24 anys, l'augment de la població i per tant de la natalitat és tan notori que es pot parlar del fenomen *baby *boon. En aquest augment de la població, amb creixement natural positiu cal tenir en compte la disminució de la taxa de mortalitat infantil. Creixement natural alt, propi de les societats en expansió amb un important desenvolupament econòmic i social
4. A partir de 1974 s'observa un descens progressiu de la natalitat que aconsegueix els seus valors mínims. Les causes principals d'aquest descens de la natalitat que ja comença a ser preocupants són :
- Comportament propis de societats molt desenvolupades on l'edat de matrimoni es retarda i l'índex de fecunditat és molt baix
- Factors econòmics: incidència de la crisi econòmica de 1973, augment de l'atur, inseguretat laboral, elevat preu dels habitatges, augment del nivell de vida..... que influeix en la natalitat
- Factors sociològics com la incorporació de la dona al treball, la legalització dels anticonceptius, l'avortament, el canvi en les relacions familiars, canvi de mentalitat a partir de la transició, disminució de la influència religiosa...
El nivell tan baix de la taxa de natalitat es tradueix en un creixement natural molt baix, lent. Actualment Espanya compta amb una creixement natural del 0,15%. Encara que el creixement relatiu ( es té en compte la població de fet ) és d'un 3,6%. (L'any 1979 el creixement natural és de 1,1% )
Finalment observant les últimes dades de naixements de la població es constata un fet que sempre ocorre i és que neixen mes nenes que nens, encara que després aquesta diferència tendeix a equilibrar-se, fins a arribar a la situació inversa que es dóna en les edats superiors.
4.Conclusions.
- Es preveu, en un futur ( piràmide de 2010) un envelliment de la població i un increment de l'esperança de vida. Encara que per lògica hi haurà un augment de la mortalitat, no només pels nous riscos, com els accidents, sinó sobretot per l'existència d'un percentatge alt de població vella.- Un creixement natural tan baix pot presentar importants desequilibris econòmics i socials en un futur, en augmentar la població major, no treballadora i per tant no activa, alhora que hi haurà una disminució de la població adulta, treballadora, població activa. Augment de la taxa de dependència
- Dificultat per a aconseguir el reemplaçament generacional adequat i necessari per al futur de la població del país
- En els últims anys l'índex de natalitat ha augmentat gràcies a la població immigrant el que significa una tendència a l'augment de la població en general i de la població jove en particular. Situació que farà disminuir els aspectes negatius indicats anteriorment.