Tema 5. Els costos de la producció

Ja hem vist que l’objectiu de l’empresa és la maximització del benefici, el qual es defineix com a diferència entre ingressos i costos.

Els ingressos depenen del preu de venda del producte, sobre el qual l’empresa no pot influir només que en una petita part. Per tant és en la part dels costos en què l’empresa pot actuar més per incrementar el seu benefici. És per això que a l’empresa l’interessa molt conèixer i controlar el seu sistema de costos.

A més, podrà fer un ús òptim dels seus recursos que, no l’oblidem, són escassos.

Els costos són la valoració monetària dels recursos productius (inputs) utilitzats per una empresa en el seu procés productiu.

A l’hora de fer l’estudi dels costos de producció haurem de considerar també el curt i el llarg termini, és a dir l’existència o no de factors de producció fixos (que no es poden variar)

A curt termini existeixen costos fixos i costos variables perquè hi ha factors fixos i factor variables

- costos fixos: els costos dels factors de producció fixos. Tenen la característica que no depenen del nivell de producció, ja que es tenen igual si es produeix molt, poc o res (per exemple el lloguer d’un magatzem)

- costos variables: els costos dels factors de producció variables. Seran més grans conforme més gran sigui la quantitat produïda (per exemple els treballadors)

Lògicament, el cost total de la producció serà la suma dels costos fixos i dels costos variables.

És important tenir present que encara que una empresa no produeixi cap unitat de producte, haurà de suportar els seus costos fixos, si bé en aquest cas els seus costos variables siguin zero.

A continuació desenvoluparem un exemple dels costos de producció a curt termini d’una empresa de producció de tractors, CATATRAC SA

Observem que els costos fixos són 50 unitats monetàries, independentment del nombre d’unitats que es produeixin: quan no es produeix cap tractor, CATATRAC ha de suportar els seus costos fixos (50 u.m.)

L’augment del cost total quan augmenta el nombre d’unitats produïdes es deu doncs a l’augment dels costos variables (és a dir, el cost dels factors productius variables, ja que cada vegada n’emprem més quantitat).

Gràficament, la diferència que hi ha entre CT i CV són els CF.

El coneixement del cost total de la producció és molt necessari perquè mitjançant la seva comparació amb els ingressos totals de l’empresa permetrà saber si l’empresa té beneficis o pèrdues.

Tanmateix, moltes vegades convé traslladar aquest coneixement a termes unitaris, de manera que puguem comparar el cost total unitari de producció amb l'ingrés unitari (és a dir, el preu) donat que només és possible obtenir benefici si el Cost per unitat és menor que l’ingrés per unitat.

El cost total unitari rep el nom de cost total mitjà i es calcula

Donat que el CT té dos components (CF i CV) també es pot parlar de cost fix mitjà i de cost variable mitjà

Així, calculem les costos mitjans de CATATRAC SA:

el cost total mitjà el podem calcular també sumant el cost fix mitjà i el cost variable mitjà.

el cost fix mitjà és sempre decreixent, ja que els costos fixos es van repartint cada vegada entre més unitats produïdes. Això explica per què les empreses que tenen uns costos fixos molt elevats han de produir grans quantitats de producte perquè els hi resulti rendible.

Finalment ens pot interessar saber quant s’incrementa el cost total quan augmentem la quantitat produïda en una unitat. És l’anomenat cost marginal, que obtindrem dividint l’increment del cost total entre l’increment de la quantitat fabricada.

per exemple, el cost marginal de produir el tractor número 4 és:

Si observem les representacions gràfiques, veurem que (excepte la corba de cost fix mitjà que sempre és decreixent) les corbes de costos mitjans i de cost marginal tenen forma d‘U.

Això no és casual, sinó que es deu a la llei de rendiments decreixents que hem estudiat al parlar de la producció:

Mentre la productivitat marginal sigui creixent un nou treballador aporti més a la producció total que l’increment de cost total que n’origina i que, per tant, els costos mitjans i marginal siguin decreixents.

Però quan la llei de rendiments decreixents comença a actuar i la productivitat marginal sigui decreixent, un nou treballador aportarà menys a la producció total que l’increment del cost total que n’origina, de manera que els costos mitjans i marginal passaran a ser creixents.

Les corbes de costos mitjans totals i variables i marginal tindran, per tant, uns mínims: els mínims dels costos mitjans i marginal coincideixen amb el nivell de producció en què les productivitats mitjanes i marginal són màximes.

Quant als costos a llarg termini, només hi ha costos totals (ja que no hi ha costos fixos) i, en termes unitaris, costos totals mitjans i costos marginals. Analitzarem únicament els costos totals mitjans (CMi).

Lògicament, el comportament dels CMi dependrà del tipus de rendiment d’escala que presenti la producció de l’empresa. Ho veiem amb un exemple:

si els rendiments d’escala són constants, els CMi seran també constants. Per exemple, dupliquem els factors (es duplica el cost) i també es duplica la producció

els costos totals mitjans són constants: 20 €/unitat (no han augmentat ni disminuït)

si els rendiments d’escala són creixents, els CMi seran decreixents. Per exemple, dupliquem els factors (es duplica el cost) i es triplica la producció

els costos totals mitjans han disminuït de 20 a 13,3 €/unitat

si els rendiments d’escala són decreixents, els CMi seran creixents.Per exemple, tripliquem els factors (es triplica el cost) i només es duplica la producció

els costos totals mitjans han augmentat de 20 a 30 €/unitat

El coneixement dels costos a curt termini permet prendre decisions sobre la conveniència o no de produir més quantitat, i fins i tot de produir encara que sigui amb pèrdues o deixar de produir, sempre amb l’objectiu de maximitzar el benefici.
Pensem, però, que a vegades el benefici es maximitza quan es minimitzen les pèrdues.

Aquest anàlisi és aplicable només al curt termini.

Lògicament, si a llarg termini es tenen pèrdues el millor seria retirar-se de la producció i tancar l’empresa.

Els elements que ens permeten prendre les decisions adequades són d’una banda el preu (que representa l’ingrés per unitat o ingrés marginal) i d’altra els diferents tipus de costos unitaris:

Si el preu > CTmi

L’ingrés que s’obté de la venda d’una unitat produïda és major que el cost total de produir-la. En conseqüència l’empresa tindrà beneficis ja què els ingressos totals seran també majors que els costos totals.

Si el preu < CTMi

Produir una unitat costa més que el que s’obté amb la seva venda. Els ingressos totals seran menors que els costos totals i l’empresa tindrà pèrdues.

Si el preu < CTMi però preu > CVMi

L’empresa té pèrdues, però és millor continuar produint a curt termini, perquè les pèrdues són menors que els costos fixos que continuaríem tenint encara que deixéssim de produir.

Com que el preu és major que el CVMi, la venda de la producció cobreix els costos variables i una part dels costos fixos. Si deixés de produir no tindria costos variables, però s'haurien de suportar tots els costos fixos.

Si el preu < CTMi i preu < CVMi

L’empresa té pèrdues i és millor deixar de produir, perquè les pèrdues són majors que els costos fixos.

Com que el preu és menor que el CVMi, la venda de la producció no cobreix ni els costos variables. Si deixés de produir no tindria costos variables i només hauria de suportar els costos fixos.

Si el preu > Cma

Cal augmentar la producció per augmentar els beneficis, ja què l’última unitat produïda genera més ingressos (el preu de venda) que costos (el cost marginal que, recordem, és el cost de l’última unitat produïda) i per tant augmenten els beneficis.

Si el preu < Cma

Cal disminuir la producció per augmentar els beneficis, ja què l’última unitat produïda genera més costos que ingressos i per tant augmenten els beneficis si es deixa de produir aquesta última unitat.