Unitat 3: El disseny i el seu context, EXEMPLES PRÀCTICS

Funcionalitat

Els estalvis són un estri de metall, de fusta o d’algun altre material sobre el qual posem les cassoles, les olles, etc., que portem a taula, per tal d’evitar que embrutin o cremin les tovalles.
En la imatge podem observar uns estalvis desmuntables de fusta de roure.

Farem una valoració dels avantatges i els inconvenients respecte d’altres tipus d’estalvis.

Avantatges (funcionals):  

• • La fusta és millor aïllant que d'altres com el metall. Si es vol agafar per

retirar-lo després de servir, no estarà cremant.

• • Al ser desmuntable ocupa menys espai al calaix o en el lloc on es desa.

Avantatges (comunicacionals):  

• • La forma un cop muntat és original i moderna
  • El material de fusta connota quelcom natural i ecològic.
  • El tipus de muntatge connota originalitat i estableix certa diferència amb d'altres més tradicionals.

 Inconvenients:

• • És fàcil perdre alguna de les peces.
  • Es perd una mica de temps per muntar-lo sobre la taula cada cop que s'utilitza.
  • Un cop petit de qualsevol estri de taula pot desmuntar-lo ràpidament.

(Extret examen PAU Juny2014)

Factibilitat

Observeu les dues fruiteres d’acer inoxidable de les imatges A i B.

Explicarem les diferències dels processos de fabricació dels dos objectes. Tot i que són del mateix material, s’han fabricat seguint processos molt diferents.
Observarem quins inconvenients presenta cada fruitera en l’ús quotidià com a recipient per a contenir fruita.

Fabricació (factibilitat):

Pel que fa als processos de fabricació cal esmentar que:

• • El material és en ambdós casos acer inoxidable.
  • Tot i així la primera fruitera està feta a partir del troquelat i doblegat (o conformat) d'una sola planxa.
  • I la segona està feta a partir del recorregut d'un filament de mida uniforme soldat.

Inconvenients (funcionalitat):

• • Una explicació dels inconvenients en referència a l'ús quotidià:
    • A la primera fruitera, per exemple, les fruites excessivament madures poden tacar-se en contacte amb els cantells ornamentals.
    • La segona, per exemple, pot també marcar la fruita més madura en forma de ratlles.
  • Agafar la fruitera plena, amb un pes considerable, pot suposar més dificultat amb la primera fruitera: com si els cantells del troquel poguessin clavar-se a les mans.
  • En general presenten alguna complicació per netejar, ja que tenen molts racons i forats.

(Extret examen PAU setembre 2014)

Comunicabilitat

La imatge D mostra la nova imatge gràfica de la companyia aèria espanyola Iberia, que ha substituït la que hi havia des de l’any 1992 i que es pot veure en la imatge E.

Explicarem els atributs gràfics i sígnics de la nova imatge en relació amb l’anterior.

Atributs gràfics:

• • Les tradicionals tres línies, vermell, taronja i groc, es substitueixen pel fons blanc en el fuselatge.
  • Es prescindeix de la corona reial.
  • Tipografia més fina i rodona i que s’expandeix, però continua amb majúscula i perd la cursiva.
  • Es substitueixen les dues inicials finals per una forma semblant a la cua d'un avió.

Aspectes sígnics: 

• • El fons blanc del fuselatge dóna més contrast i força al nom i al color vermell.
  • L'eliminació de la corona pot significar el menor pes de l'estat monàrquic espanyol en la gestió de la companyia.
  • La permanència de  la  tipografia  en  majúscula mostra  la  intenció  de  mantenir  el concepte de primera companyia aèria i transmet modernitat, en contraposició amb la itàlica antiga.
  • La  lleugeresa  de  la  nova  proposta és  més  coherent  amb  l'activitat aèria de  la companyia.

(Extret examen PAU Juny2015)

Contextualitat

La imatge E mostra l’evolució de les imatges gràfiques de dues grans empreses multinacionals.

Definirem les fases que han experimentat les imatges gràfiques fins a arribar a les imatges actuals.

Observarem com han evolucionat cap al que es considera «bon disseny»

Evolució disseny (contextualitat):

• • Les fases que han anat experimentant les imatges de les dues empreses internacionals, són, malgrat algunes diferències amb els anys, bastant paral·leles.
  • Les dues comencen a partir d'un traç i van augmentant el gruix de lletra fins aconseguir un fort pes visual.En una fase posterior, acaben emprant lletra de pal sec en cursiva.
  • I, quan ja són molt reconegudes s'atreveixen a emprar únicament un signe gràfic que las identifica a tot el món.
  • Com que el disseny pretén que una firma sigui identificable a primera vista ajudant-se de formes simples, colors amb un cert impacte, tipografies molt llegibles, doncs sí, podem afirmar que l'evolució dels dos logotips ha evolucionat cap el que es considera comunament un bon disseny.

(Extret examen PAU Juny2014)