Solucions Física en context 10

lloc: Cursos IOC - Batxillerat
Curs: Física (autoformació IOC)
Llibre: Solucions Física en context 10
Imprès per: Usuari convidat
Data: dilluns, 6 de maig 2024, 00:17

Descripció

Solucions Física en context

Taula de continguts

Q22

Calculeu la resistència equivalent de cadascuna de les associacions que es mostren:

a)

a

En aquesta situació totes les resistències estan en paral·lel:

fracció 1 entre R igual fracció 1 entre R subíndex 1 més fracció 1 entre R subíndex 2 més fracció 1 entre R subíndex 3 més fracció 1 entre R subíndex 4

Substituïm posant els valors en el sistema internacional d'unitats:

fracció 1 entre R igual fracció 1 entre 1000 més fracció 1 entre 2000 més fracció 1 entre 3000 més fracció 1 entre 4000

fracció 1 entre R igual fracció 1 entre 1000 més fracció 1 entre 2000 més fracció 1 entre 3000 més fracció 1 entre 4000

fracció 1 entre R igual fracció 12 entre 12000 més fracció 6 entre 12000 més fracció 4 entre 12000 més fracció 3 entre 12000

fracció 1 entre R igual fracció 25 entre 12000 igual 0 coma 002083 espai majúscula omega

i la resistència equivalent és:

envoltori caixa R igual 480 espai majúscula omega fi envoltori

b)

b

Primer associem les dues resistències que estan en paral·lel:

fracció 1 entre R subíndex 12 igual fracció 1 entre R subíndex 1 més fracció 1 entre R subíndex 2

Substituïm posant els valors en el sistema internacional d'unitats:

fracció 1 entre R subíndex 12 igual fracció 1 entre 3000 més fracció 1 entre 6000

fracció 1 entre R subíndex 12 igual fracció 2 entre 6000 més fracció 1 entre 6000

fracció 1 entre R subíndex 12 igual fracció 3 entre 6000

R subíndex 12 igual 2000 espai majúscula omega

i ara l'associació en serie amb la tercera resistència:

R igual R subíndex 12 més R subíndex 3

R igual 2000 espai més 2000

R igual 4000 espai majúscula omega

envoltori caixa R igual 4 espai k majúscula omega fi envoltori

c)

c

En aquest cas primer associem les dues resistències superior en sèrie:

R subíndex 12 igual R subíndex 1 més R subíndex 2

R subíndex 12 igual 4 més 2

R subíndex 12 igual 6 espai majúscula omega

i ara aquest amb la resistència inferior en paral·lel:

fracció 1 entre R igual fracció 1 entre R subíndex 12 més fracció 1 entre R subíndex 3

fracció 1 entre R igual fracció 1 entre 6 més fracció 1 entre 6

fracció 1 entre R igual fracció 2 entre 6

envoltori caixa R igual 3 espai majúscula omega fi envoltori

Q23

Calculeu les intensitats i les diferències de potencial de cada resistència en cada una de les associacions de la Figura 16 si s'aplica a la combinació (a) una ddp de 18 V, a la (b) una ddp de 20 V i a la (c) una ddp de 9 V

16

a) Si apliquem una diferència de potencial de 18 V al conjunt de resistències tindrem que totes les resistències tenen un ddp de 18 V.

envoltori caixa V subíndex 1 igual V subíndex 2 igual V subíndex 3 igual V subíndex 4 igual 18 espai V fi envoltori

I les intensitat seran:

V igual R per I

I subíndex 1 igual fracció V subíndex 1 entre R subíndex 1 igual fracció 18 entre 1000 igual 0 coma 018 espai A espai fletxa dreta envoltori caixa I subíndex 1 igual 18 espai m A fi envoltori

I subíndex 2 igual fracció V subíndex 2 entre R subíndex 2 igual fracció 18 entre 2000 igual 0 coma 009 espai A espai fletxa dreta envoltori caixa I subíndex 2 igual 9 espai m A fi envoltori

I subíndex 3 igual fracció V subíndex 3 entre R subíndex 3 igual fracció 18 entre 3000 igual 0 coma 006 espai A espai fletxa dreta envoltori caixa I subíndex 2 igual 6 espai m A fi envoltori

I subíndex 4 igual fracció V subíndex 4 entre R subíndex 4 igual fracció 18 entre 4000 igual 0 coma 0045 espai A espai fletxa dreta envoltori caixa I subíndex 2 igual 4 coma 5 espai m A fi envoltori

b) Calculem la resistència equivalent d'aquest circuit:

fracció 1 entre R subíndex 12 igual fracció 1 entre R subíndex 1 més fracció 1 entre R subíndex 2 igual 1 terç més fracció 1 entre 6 igual fracció 2 entre 6 més fracció 1 entre 6 igual fracció 3 entre 6 igual 1 mig

R subíndex 12 igual 2 espai K majúscula omega

i la resistència total és:

R subíndex T igual R subíndex 12 més R subíndex 3 igual 2 espai més 2 espai igual 4 espai K majúscula omega

Si sabem que la ddp de tot el circuit és 20 V podem saber la intensitat total:

V igual R per I

20 igual 4000 per I

I igual 0 coma 005 espai A espai igual espai 5 espai m A

aquesta és la intensitat de la tercera resistència:

envoltori caixa I subíndex 3 igual 5 espai m A fi envoltori

i la ddp de la tercera resistència és:

V subíndex 3 igual R subíndex 3 per I subíndex 3 igual 2000 per 0 coma 005 fletxa dreta envoltori caixa V subíndex 3 igual 10 espai V fi envoltori

Ara, la ddp entre els extrems de les dues primeres resistències és:

V igual V subíndex 12 més V subíndex 3

V subíndex 12 igual V menys V subíndex 3 igual 20 menys 10 igual 10 espai V

i la ddp de cadascuna de les dues primeres resistències serà aquesta:

envoltori caixa V subíndex 1 igual V subíndex 2 igual 10 espai V fi envoltori

i les seves intensitats són:

I subíndex 1 igual fracció V subíndex 1 entre R subíndex 1 igual fracció 10 entre 3000 igual 0 coma 00333 espai A espai fletxa dreta envoltori caixa I subíndex 1 igual 3 coma 33 espai m A fi envoltori

I subíndex 2 igual fracció V subíndex 2 entre R subíndex 2 igual fracció 10 entre 6000 igual 0 coma 00167 espai A espai fletxa dreta envoltori caixa I subíndex 2 igual 1 coma 67 espai m A fi envoltori

c) Calculem la resistència equivalent:

R subíndex 12 igual R subíndex 1 més R subíndex 2 igual 4 més 2 igual 6 espai k majúscula omega

i la resistència total és:

fracció 1 entre R igual fracció 1 entre R subíndex 12 més fracció 1 entre R subíndex 3 igual fracció 1 entre 6 més fracció 1 entre 6 igual fracció 2 entre 6 igual 1 terç

R igual 3 espai k majúscula omega

la intensitat total del circuit és:

V igual R per I

I igual fracció V entre R igual fracció 9 entre 3000 igual 0 coma 003 espai A igual 3 espai m A

Amb aquestes dades podem calcula la ddp i la intensitat de la tercera resistència:

envoltori caixa V subíndex 3 igual 9 espai V fi envoltori

I subíndex 3 igual fracció V subíndex 3 entre R subíndex 3 igual fracció 9 entre 6000 igual 0 coma 0015 espai A espai fletxa dreta envoltori caixa I subíndex 3 igual 1 coma 5 espai m A fi envoltori

I per les altres dues resistències tenim:

I igual I subíndex 12 més I subíndex 3

I subíndex 12 igual I menys I subíndex 3 igual 3 menys 1 coma 5 igual 1 coma 5 espai m A fletxa dreta envoltori caixa I subíndex 1 igual I subíndex 2 igual 1 coma 5 espai m A fi envoltori

V subíndex 1 igual R subíndex 1 per I subíndex 1 igual 4000 per 0 coma 0015 fletxa dreta envoltori caixa V subíndex 1 igual 6 espai V fi envoltori

V subíndex 2 igual R subíndex 2 per I subíndex 2 igual 2000 per 0 coma 0015 fletxa dreta envoltori caixa V subíndex 2 igual 3 espai V fi envoltori

Q25

Per a calcular la fem i la resistència d'una pila es connecta una resistència variable i es mesura la ddp entre els seus borns amb un voltímetre i la intensitat amb un amperímetre. Quan la tensió entre els seus borns és de 4 V l'amperímetre marca 1 A; i quan és de 2 V, l'amperímetre marca 2A.

imatge

(a) Trobeu els valors d'ε de r.

La llei d'Ohm generalitzada es pot escriure com:

èpsilon igual I per r més I per R subíndex v

on Rv és la resistència variable que connectem als extrems de la pila. No coneixem el valor d'aquesta resistència, però si la tensió entre el born de la pila (que és la mateixa que entre els extrems de la resistència):

èpsilon igual I per r més V

Amb aquesta equació substituïm el parell de dades de l'enunciat del problema:

obre taula atributs alineació columna right fin atributs fila cel·la èpsilon igual 1 per r més 4 fi cel·la fila cel·la èpsilon igual 2 per r més 2 fi cel·la fi taula tanca claus

r més 4 igual 2 per r més 2

envoltori caixa r igual 2 espai majúscula omega fi envoltori

i la fem:

èpsilon igual 1 per 2 més 4

envoltori caixa èpsilon igual 6 espai V fi envoltori


(b) Trobeu la intensitat màxima que pot generar aquesta pila (intensitat en curtcircuit) i la tensió entre els seus borns en aquesta situació.

Aquesta pila generarà una intensitat màxima quan la resistència externa sigui zero, tenim un curtcircuit. En aquest cas la tensió externa i la intensitat és:

èpsilon igual I per r més V

6 igual I per 2 més 0

envoltori caixa I igual 3 espai A fi envoltori

Q29

Calculeu la potència de sortida i el rendiment del circuit de la figura 20 on ε = 3.0 V, r= 5 Ω i R= 1 Ω. Raoneu per què en aquest muntatge la font d'alimentació no s'utilitza d'una manera encertada.

imatge

Per la llei d'Ohm generalitzada tenim:

èpsilon igual r per I més R per I

3 igual 5 per I més 1 per I

3 igual 6 per I

I igual 0 coma 5 espai A

i la potencia:

P igual V per I igual R per I al quadrat igual 1 per 0 coma 5 al quadrat

envoltori caixa P igual 0 coma 25 espai W fi envoltori

i el rendiment:

R e n d i m e n t igual fracció numerador P o t è n c i a espai ú t i l entre denominador P o t è n c i a espai t o t a l espai s u b m i n i s t r a d a fi fracció

R e n d i m e n t igual fracció numerador P entre denominador èpsilon per I fi fracció igual fracció numerador 0 coma 25 entre denominador 3 per 0 coma 5 fi fracció igual 0 coma 167

envoltori caixa R e n d i m e n t igual 16 coma 7 espai percentatge fi envoltori

En aquest muntatge la major part de la potència és absorbida per la mateixa font d'alimentació. Una resistència externa major donaria un major rendiment.

Q36

Es vol utilitzar una bateria de cotxe (12 V de fem i resistència interna pràcticament nul·la) per escalfar 2 l d'aigua de 5 a 40°C. Per a això es pot utilitzar una resistència d'immersió de 100 Ω o una altra de 5 Ω. Recordant el que heu estudiat en aquesta unitat i en la unitat de transports,

Dada: Calor específic de l'aigua  c  = 4,18 J/gºC

(a) si voleu que la resistència "consumeixi" la major potència possible, quina resistència escolliríeu?

La potència de la resistència és:

P igual V per I igual fracció V al quadrat entre R

com la tensió V és constant, és la tensió que subministra la bateria, contra més petita sigui la resistència més potència consumirà.

Llavors la resistència petita és la que consumirà més potència.


(b) quant de temps tardarà la resistència escollida a escalfar l'aigua?

El treball necessari per escalfar l'aigua ve donat per:

W igual P per majúscula delta t

el treball necessari per escalfar l'aigua és la calor subministrada:

https://dl.dropboxusercontent.com/u/9098134/unitat3/222_el_motor_sescalfa.html

Q igual m per c per majúscula delta T

com tenim un volum de 2 l i la densitat de l'aigua és 1 kg/l llavors tenim una massa de 2 kg:

Q igual 2 per 4180 per parèntesi esquerre 40 menys 5 parèntesi dret igual 292600 espai J

La potencia és:

P igual V per I igual fracció V al quadrat entre R igual fracció 12 al quadrat entre 5 igual 28 coma 8 espai W

i per tant el temps necessari per escalfar l'aigua:

t igual fracció W entre P igual fracció numerador 292600 entre denominador 28 coma 8 fi fracció

envoltori caixa t igual 10156 espai s espai igual espai 2 espai h espai 49 espai m i n espai 20 espai s fi envoltori