Formulari 1

lloc: Cursos IOC - Batxillerat
Curs: Física (autoformació IOC)
Llibre: Formulari 1
Imprès per: Usuari convidat
Data: diumenge, 5 de maig 2024, 23:07

La llum


P igual fracció 1 entre f     Potència d’una lent

P = potència d’una lent (D)
f = distància focal (m)


fracció 1 entre s més fracció numerador 1 entre denominador s apòstrof fi fracció igual fracció 1 entre f     Equació de les lents

s = distància de l’objecte a la lent (m)
s’ = distància de la imatge a la lent (m)
f = distància focal (m)


A igual fracció numerador y apòstrof entre denominador y fi fracció igual menys fracció numerador s apòstrof entre denominador s fi fracció     Ampliació

A= ampliació
y’ = alçada de la imatge (m)
y = alçada de l’objecte (m)
s’ = distància de la imatge a la lent (m)   
s = distància de l’objecte a la lent (m)


f igual fracció 1 entre T     Freqüència i període

f = freqüència (Hz)
T = període, temps que triga la pertorbació en avançar una distància igual a la seva longitud d’ona (s)


v igual fracció lambda entre T igual lambda per f     Velocitat de propagació

v = velocitat de propagació (m/s)
λ = longitud d’ona (m)
f = freqüència (Hz)
T = període (s)



n igual fracció c entre v     Índex de refracció

n = índex de refracció
c = velocitat de la llum en el buit (m/s)
v = velocitat de la llum en el medi (m/s)


fracció numerador sin espai i amb circumflex a sobre entre denominador sin espai r amb circumflex a sobre fi fracció igual fracció v subíndex 1 entre v subíndex 2     o    fracció numerador sin espai i amb circumflex a sobre entre denominador sin espai r amb circumflex a sobre fi fracció igual fracció n subíndex 2 entre n subíndex 1     Llei d'Snell de la refracció

i amb circumflex a sobre = angle d'incidència (º o rad)
r amb circumflex a sobre = angle de refracció (º o rad)
v1 = velocitat de propagació de l'ona en el material 1 (m/s)
v2 = velocitat de propagació de l'ona en el material 2 (m/s)
n1 = índex de refracció del material 1
n2 = índex de refracció del material 2


i amb circumflex a sobre igual r amb circumflex a sobre     Llei de reflexió

i amb circumflex a sobre = angle d'incidència (º o rad)
r amb circumflex a sobre = angle de reflexió (º o rad)


f igual fracció R entre 2     Equació de la distància focal en un mirall esfèric

f = distància focal (m)
R = radi de curvatura del mirall (m)


sin espai pila i subíndex c amb circumflex a sobre igual fracció n subíndex 2 entre n subíndex 1     Reflexió total

pila i subíndex c amb circumflex a sobre = angle límit o crític (º o rad)
n1 = índex de refracció del material 1
n2 = índex de refracció del material 2


Miralls

Com calcular i representar la imatge d'un objecte a través d'un mirall esfèric i un de còncau.

E q u a c i ó espai d e espai D e s c a r t e s espai espai espai espai fracció 1 entre s més fracció numerador 1 entre denominador s apòstrof fi fracció igual fracció 1 entre f espai espai

s és la distància de l'objecte al mirall

s' és la distancia de la imatge al mirall

f és la distància focal  i és igual a la meitat del radi f=R/2

Criteri de signes per utilitzar la fórmula:

Es considera que l'objecte està situat sempre davant del mirall (a l'esquerra del mirall en els exemples que veurem), i la distància s sempre serà positiva.

La distància focal f és positiva per miralls còncaus i negativa per miralls convexos.

Si calculem s' segons aquests criteris, si s' és positiva la imatge és real (davant del mirall) i si s' és negativa la imatge és virtual (darrera el mirall).

Exemples:

MIRALL CÒNCAU:

educaplus.org Lab Espejos


Dades del problema (no cal posar unitats perquè són les mateixes a amdós costats de l'equació):

f= 10  (focal positiva per miralls cóncaus)

s= 25 (s positiva per miralls cóncaus i convexos)

Càlcul de la imatge s':    fracció 1 entre s més fracció numerador 1 entre denominador s apòstrof fi fracció igual fracció 1 entre f espai espai espai espai punt i coma espai espai espai espai fracció 1 entre 25 més fracció numerador 1 entre denominador s apòstrof fi fracció igual fracció 1 entre 10

aïllant s', obtenim s'= 16,7 (positiva, imatge real)


MIRALL CONVEX:


educaplus.org Lab Espejos


Dades del problema (no cal posar unitats perquè són les mateixes a amdós costats de l'equació):

f= -10  (focal negativa per miralls convexos)

s= 25 (s positiva per miralls cóncaus i convexos)

Càlcul de la imatge s':   fracció 1 entre s més fracció numerador 1 entre denominador s apòstrof fi fracció igual fracció 1 entre f espai espai espai espai punt i coma espai espai espai espai fracció 1 entre 25 més fracció numerador 1 entre denominador s apòstrof fi fracció igual fracció numerador 1 entre denominador menys 10 fi fracció

aïllant s', obtenim s'= -7,1 (negativa, imatge virtual)



Presentació imatges a través de miralls i lents: fisquiweb



Més alt, més ràpid, més fort


null     Tercera llei de Newton o llei d'acció i reacció

F amb fletxa dreta a sobre subíndex 12 = Força que exerceix el cos 1 sobre el cos 2 (N)

F amb fletxa dreta a sobre subíndex 21 = Força que exerceix el cos 2 sobre el cos 1 (N)


f subíndex e menor o igual que mu subíndex e per N     Força de fricció estàtica

fe = força de fricció estàtica (N)
μe = coeficient de fricció estàtic
N = força normal (N)


f subíndex c igual mu subíndex c per N     Força de fricció dinàmica

fc = força de fricció dinàmica (N)
μc = coeficient de fricció dinàmic
N = força normal (N)


estil en línia sumatori des de blanc fins a blanc de fi estil F amb fletxa dreta a sobre igual 0     Suma vectorial de forces (cos puntual en equilibri)

F amb fletxa dreta a sobre = Forces que actuen sobre un objecte (N)


F amb fletxa dreta a sobre igual m per a amb fletxa dreta a sobre     Segona llei de Newton

F = Força Total o Força Resultant (N)
m = massa (kg)
a = acceleració (m/s2)


v igual v subíndex o més a per parèntesi esquerre t menys t subíndex o parèntesi dret  Equació de la velocitat

v = velocitat final (m/s)
vo = velocitat inicial (m/s)
a = acceleració (m/s2)
t = temps final (s)
to = temps inicial (s)


p amb arpó dret amb ham cap avall a sobre igual m per v amb fletxa dreta a sobre     Quantitat de moviment (en mòdul p igual m per v)

p = quantitat de moviment (kg·m·s-1 o N·s)
m = massa (kg)
v = velocitat (m/s)


F amb fletxa dreta a sobre igual fracció numerador increment p amb fletxa dreta a sobre entre denominador increment t fi fracció    Relació força i quantitat de moviment (2a llei Newton)

F = Força (N)
Δp = variació de la quantitat de moviment (kg·m·s-1 o N·s)
Δt = increment de temps (s)


I amb fletxa dreta a sobre igual increment p amb fletxa dreta a sobre     Teorema de l'impuls - quantitat de moviment

I = Impuls (kg·m·s-1 o N·s)
Δp = variació de la quantitat de moviment (kg·m·s-1 o N·s)


v subíndex m igual fracció numerador increment x entre denominador increment t fi fracció     Velocitat mitjana

vm = velocitat mitjana (m/s)
Δx = x-x0=  desplaçament (m)
Δt = t-t0 = increment de temps (s)


v igual límit quan increment t fletxa dreta 0 de v subíndex m     Velocitat instantània


a subíndex m igual fracció numerador increment v entre denominador increment t fi fracció     Acceleració mitjana

am = acceleració mitjana (m/s2)
Δv = v-v0 = variació de la velocitat (m/s)
Δt = increment de temps (s)


a igual límit quan increment t fletxa dreta 0 de a subíndex m     Acceleració instantània


x igual x subíndex o més v per increment t     Equació del MRU (moviment rectilini uniforme, v=constant)


obre x igual x subíndex o més v subíndex o per increment t més estil en línia 1 mig fi estil per a per increment t al quadrat espai espai
v igual v subíndex o més a per increment t
v al quadrat igual v subíndex o superíndex 2 més 2 per a per increment x tanca claus     Equacions del MRUA (moviment rectilini uniformement accelerat, a=constant)


P espai igual espai m per g     Pes d'un cos de massa m

P = Pes (N)
m = massa (kg)
g = gravetat (m/s2)


F subíndex a igual b per v al quadrat     Força d'arrossegament (fórmula que no cal aprendre)

Fa = Força d'arrossegament (N)
b = constant de proporcionalitat ((kg/m o N·s2·m-2)
v = velocitat (m/s)


Els transports


I amb fletxa dreta a sobre igual F amb fletxa dreta a sobre per increment t igual increment parèntesi esquerre m per v amb fletxa dreta a sobre parèntesi dret     Impuls

I amb fletxa dreta a sobre= Impuls (kg·m·s-1 o N·s)
F amb fletxa dreta a sobre = força (N)
increment t = temps (s)
m = massa (kg)
v amb fletxa dreta a sobre = velocitat (m/s)


p amb fletxa dreta a sobre igual m per v amb fletxa dreta a sobre     Quantitat de moviment

p amb fletxa dreta a sobre = quantitat de moviment (kg·m·s-1 o N·s)
m = massa (kg)
v amb fletxa dreta a sobre = velocitat (m/s)


S i espai F amb fletxa dreta a sobre subíndex e x t e r n a fi subíndex igual 0 espai fletxa doble dreta obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la pila p subíndex o amb fletxa dreta a sobre igual pila p subíndex f amb fletxa dreta a sobre fi cel·la fila cel·la estil en línia sumatori per a blanc de fi estil p amb fletxa dreta a sobre igual c o n s tan t fi cel·la fi taula tanca     Principi de conservació de la quantitat de moviment



W subíndex F igual F per increment x      Treball d'una força

W subíndex F = treball  (J o N·m)
F = força en el sentit del deplaçament (N)
increment x = desplaçament (m)


F subíndex f igual mu subíndex c per N espai espai espai espai espai o espai espai espai espai espai F subíndex f menor o igual que mu subíndex e per N espai espai     Força de fricció o fregament (dinàmica o estàtica)

F subíndex f = força de fricció (N)
mu subíndex c = coeficient de fricció cinètic
mu subíndex e = coeficient de fricció estàtic
N = força Normal (N)


E subíndex c igual 1 mig per m per v al quadrat     Energia cinètica

E subíndex c = Energia cinètica (J)
m = massa (kg)
v = velocitat (m/s)


E subíndex p igual m per g per increment h     Energia potencial

E subíndex p = energia potencial (J)
m = massa (kg)
g = gravetat (m/s2)
increment h = increment d'alçada (m)


E subíndex m igual E subíndex c més E subíndex p     Energia mecànica

E subíndex m = energia mecànica (J)
E subíndex c = Energia cinètica (J)
E subíndex p = Energia potencial (J)


W subíndex n c fi subíndex igual increment E subíndex m     Treball de les forces no conservatives

W subíndex n c fi subíndex = Treball (J)
increment E subíndex m = increment de l'energia mecànica (J)


P igual fracció numerador W entre denominador increment t fi fracció     Potència

P = potència (W o J/s)
W = Treball (J)
increment t = increment de temps (t)


eta igual fracció E subíndex ú t i l fi subíndex entre E subíndex a p o r t a d a fi subíndex     Rendiment energètic

eta = rendiment
E subíndex ú t i l fi subíndex = energia útil (J)
E subíndex a p o r t a d a fi subíndex = Energia aportada (J)


Q igual m per c per increment T     Quantitat de calor transferida

Q = calor (J)
m = massa (kg)
c = calor específica (J·kg−1·K−1 o J·kg−1·°C−1)
increment T = increment de temperatura (K o ºC)


increment E igual W més Q     Primera llei de la termodinàmica

increment E = energia interna (J)
W = treball intercanviat pel sistema (W o J/s)
Q = calor transferit al sistema (J)


E subíndex c subíndex o fi subíndex igual E subíndex c subíndex f fi subíndex     Xoc elàstic

E subíndex c subíndex o fi subíndex = energia cinètica inicial (J)
E subíndex c subíndex f fi subíndex = energia cinètica final (J)