Recull de preguntes 5 - Exercici de cultura - Redacció sobre un tema - Totum reuolutum

Medea és un persontatge mític pertanyent al cicle dels argonautes, i també al de Teseu. Enamorada de Jàson quan aquest va anar a buscar el toisó d'or, el va ajudar a aconseguir-lo, i va fugir amb ell després de matar el seu propi germà, que els perseguia. Al final del seu viatge amb la nau Argo, s'instal·len a Corint, on tenen dos fills. Però Jàson, al cap d'un temps, decideix casar-se amb la filla de Creont, el rei de Corint, i repudiar Medea. Aquesta es venja de la traïció de Jàson matant els seus propis fills. Segons algunes tradicions, després del matricidi, fuig a Atenes, on compartirà el tron amb Egeu, pare de Teseu.

Una de les obres literàries que tracten el mite de Medea és la tragèdia homònima d'Eurípides. Les tragèdies són obres dramàtiques que es representaven a Atenes, al segle V aC, en el context dels festivals dramàtics celebrats durant les festes en honor de Dionís. Es tracta d'obres en vers, que combinaven la paraula, la música, el cant i la dansa, executada aquesta per un cor. A part d'aquest, a sobre l'escena hi podia haver com màxim tres personatges, que és el nombre d'actors, homes, que es repartien els diversos papers. Aquests eren representats amb màscares i coturns. Inicialment les tragèdies es representaven en trilogies, però en època d'Eurípides ja es representaven obres independents.

Altres tragèdies d'aquest autor són Alcestis, Els fills d'Hèrcules, Hipòlit, Andròmaca, Helena, Les Fenícies, Orestes, Ifigènia a Àulida, Les Bacants, Resos, Hècuba, La follia d'Hèracles, Les Suplicants, Ió, Les Troianes, Ifigènia a Tàurida, Electra.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

Ifigenia parla de la guerra de Troia i esmenta en aquestes seves paraules els principals protagonistes d'aquesta guerra. Hèlena, la bella esposa del rei Menelau, va ésser-ne la causant, ja que fou raptada per Paris, el príncep troià que, en haver fallat a favor de la deessa Afrodita com la més bella per damunt d'Hera i d'Atena, obtingué com a recompensa la dona més bella del món, la reina d'Esparta. Hèlena estava casada amb Menelau, el qual, sense saber què havia de passar, acollí hospitalàriament al seu palau el troià Paris. Davant de l'ofensa patida pel rei d'Esparta els aqueus apleguen un gran exèrcit sota el comandament d'Agamèmnon, germà de Menelau, en el qual participen tots els antics pretendents d'Hèlena i els més valents herois i guerrers: Aquil·les, Ulisses, Àiax.... La calma reté l'estol grec a Àulida i, per tal d'aconseguir vents favorables per poder salpar cap a Troia, Agamèmnon ha de sacrificar, segons el vaticini dels oracles, la seva filla Ifigenia, que és enviada a buscar al palau de Micenes amb la promesa i l'engany d'unes noces amb el millor dels aqueus. L'actitud d'Agamèmnon serà causa de la seva pròpia dissort, ja que, en tornar de Troia, morirà a mans de la seva esposa i mare d'Ifigenia, Clitemnestra. Ifigenia, tanmateix, no havia mort, sinó que en el darrer moment del sacrifici, la pròpia deessa Àrtemis substituí la donzella per un cèrvol i fou posteriorment portada per la deessa fins al país dels taures, on Eurípides situa la seva tragèdia.

Àrtemis és filla de Zeus i de Leto, germana bessona del déu Apol·lo. Àrtemis és la deessa de la caça i, per tant, se la reconeix per l'arc, la túnica curta, adient per trescar pels boscos i camins, i sovint és representada amb la companyia d'animals (gossos, cèrvols...). Àrtemis és un divinitat verge, ja que havia demanat al seu pare de romandre sempre donzella. Tanmateix, és la deessa que protegeix les dones durant el part i que presideix diversos ritus iniciàtics de les joves i adolescents abans del matrimoni.

Eurípides és un dels tres grans tràgics de la literatura grega clàssica. És, doncs, autor de poesia dramàtica, de tragèdies i va viure al segle V aC. Entre les seves obres es poden citar Medea, Alcestis, Les Bacants, Les Troianes, Orestes, Electra, Les Fenícies, Hèlena...

Lorem ipsum

Lorem ipsum

Parlen d'Hèlena, esposa del rei Menelau d'Esparta. Els poetes parlen d'aquesta dona i l'admiren perquè era considerada la dona més bella del món. És per això que la deessa Afrodita la va prometre a Paris com a recompensa si fallava a favor seu en la disputa contra les altres dues deesses, Atena i Hera. 

Un dels dos principals poemes de la literatura èpica grega, atribuïts a Homer, és a dir, la Ilíada, en parla, en la mesura que narra el setge que els aqueus varen posar a la ciutat de Troia, quan hi anaren precisament per a recuperar la bella Hèlena, raptada pel príncep troià Paris. En certa mesura, també l'altre poema èpic d'Homer, l'Odissea, té com a punt de partida la pròpia Hèlena, ja que en aquest cas el poema èpic explica el retorn d'Odisseu a la seva pàtria, després d'haver format part de l'exèrcit aqueu que anà a alliberar la reina d'Esparta. 

Hermes, fill de Zeus, és l'encarregat de conduir les ànimes dels morts fins a l'Hades, ja que Hermes és, en general, el déu missatger. També és el deu del comerç i els seus principals atributs són les sandàlies alades i el caduceu.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

La narració de la Ilíada s'inicia amb la còlera d'Aquil·les, enutjat perquè el cabdill Agamèmnon no vol donar-li la part de botí que li correspon. En conseqüència decideix retirar-se del combat. Els aqueus necessiten la valentia d'Aquil·les per guanyar el combat però l'heroi es mostra inflexible, i només tornarà al combat quan mor el seu estimat amic Pàtrocle, a qui ell ha deixat les seves pròpies armes. Pàtrocle mor a mans d'Hèctor i per venjar aquest mort Aquil·les tornarà al combat, després que Hefest li hagi fabricat unes noves armes seguint la petició de Tetis, la mare de l'heroi. Aquil·les mata Hèctor, i la recuperació del cadàver del fill mort per part de Príam, el rei de Troia, posa fi al relat homèric. Menelau, Agamèmnon, Àiax o Ulisses són alguns dels principals membres de l'expedició aquea. París, el mateix Hèctor, o Doló són alguns dels troians il·lustres.

Hefest és el déu del foc i de l'artesania, essent el seu principal atribut la forja. Era fill de Zeus i d'Hera, però algunes tradicions el fan només fill d'Hera. Era coix perquè en ocasió d'una disputa entre Zeus i Hera per culpa d'Hèracles (un dels nombrosos fills de Zeus, nascuts fora del matrimoni amb Hera), Hefest va defensar la seva mare i, com a càstig, Zeus el va llençar daltabaix de l'Olimp. El déu va estar caient durant un dia sencer i, a la fi, de nit, va caure a l'illa de Lemnos. Allí, malferit del peu, fou recollit pels habitamts de l'illa, on des d'aleshores va situar la seva forja.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

Eurípides és un poeta tràgic, les seves obres són, per tant, tragèdies. La tragèdia i la comèdia tenien lloc en el context de les festes dedicades al déu Dionís, senyor del vi i de la màscara. La tragèdia reprèn temes i motius del mite grec, però, a diferència de la poesia èpica, no és una forma narrativa, és a dir, no s'hi expliquen les gestes dels herois a manera de narració, sinó que la tragèdia és acció, és debat, és enfrontament entre els personatges que el poeta tràgic posa sobre l'escena. L'heroi protagonista sovint no troba altra alternativa a la seva pròpia condició heroica que la mort, ja que la tragèdia sol plantejar una situació límit. Des del punt de vista formal, la tragèdia hereta elements de la poesia lírica arcaica i per això alternen les parts recitades pels actors amb les parts cantades pel cor. 

L'episodi que reprèn aquí Eurípides és l'episodi del Ciclop que Homer narra a l'Odissea, que és un poema èpic. En el poema homèric, Ulisses aconsegueix escapar del Ciclop gràcies a la seva astúcia. Ulisses primer embriaga el Ciclop amb vi i després l'orba del seu únic ull. El Ciclop és fill de Posidó, el senyor del mar i, per això, funestament perseguirà Odisseu en el seu retorn, fent tots els possibles perquè aquest moment desitjat de retrobar ítaca no arribi mai. Però Odisseu gaudeix de la protecció constant de la deessa Atena, la qual l'ajuda a arribar fins a Feàcia, on Odisseu recupera la seva condició heroica i pot, des de l'illa dels feacis, tornar finalment a ítaca.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

Circe aconsella Odisseu que vagi a l'Hades per tal que allà l'endeví Tirèsias li digui com ha de seguir el seu viatge de retorn a Ítaca.

Aquest fet s'inscriu en la tradició oracular grega, molt important per la vida dels individus que creien que els déus els parlaven a través dels endevins. Sempre que un grec havia d'emprendre alguna nova activitat o es disposava a introduir algun canvi a la seva vida, podia anar a l'oracle per tal que aquest li digués si l'empresa tenia o no futur.

Hi havia molts centres oraculars a Grècia, però el més important era el d'Apol·lo a Delfos. Si un grec volia consultar l'oracle d'Apol·lo, abans havia de purificar-se amb l'aigua de la font Castàlia. Un cop davant del temple, havia de pagar l'import corresponent al servei i preguntava als sacerdots el que l'interessava. Aquests anaven darrera el temple, al lloc on la Pítia, l'endevina del déu, entrava en trànsit enmig del llorer fumejant, i li escoltaven la resposta, que després ells interpretaven per al consultant. Les respostes solien ser ambigües per tal que, passés el que passés, el resultat es pogués ajustar a la predicció, com en el cas de Xerxes, que en preguntar quin seria el resultat de la guerra que estava a punt de començar contra Grècia, va rebre com a resposta que destruiria un gran exèrcit, sense pensar que podia ser el seu, com va resultar. En el cas d'Èdip, en canvi, l'oracle es va acomplir sense ambigüitat de cap mena i, malgrat els esforços de l'heroi per evitar-lo, va matar el seu pare en una cruïlla.

A més dels oracles, a Grècia hi havia endevins que desxifraven la voluntat dels déus a partir del vol dels ocells, de les vísceres dels animals sacrificats, dels somnis, etc.

Lorem ipsum

Lorem ipsum