Recull de preguntes 5 - Exercici de cultura - Redacció sobre un tema - Mitologia
| lloc: | Cursos IOC - Batxillerat |
| Curs: | Grec (autoformació IOC) |
| Llibre: | Recull de preguntes 5 - Exercici de cultura - Redacció sobre un tema - Mitologia |
| Imprès per: | Usuari convidat |
| Data: | dilluns, 6 de maig 2024, 08:00 |
2019(S4) - Atena
Aquesta imatge representa el naixement d'una deessa.
Trípode de figures negres, ca. 570-560 aC
Feu una redacció (entre cent cinquanta i dues-centes paraules) sobre aquesta divinitat explicant:
- Qui és?
- Com i de qui neix?
- Quines són les seves funcions en el panteó olímpic?
- Esmenteu un mite o una narració on tingui un paper important.
- On té lloc l'escena de la imatge?
La imatge proposada és la d'una ceràmica grega de figures negres del segle VI aC on es pot veure representat el mite del naixement d'Atena, filla de Zeus i deessa de la saviesa i la guerra, però des del vessant de l'estratègia, atès que el déu de la guerra efectiva era Ares. A més, era dea del teixit i protectora, entre d'altres, de la ciutat que du el seu nom: Atenes.
El mite aquí representat explica, concretament, el seu naixement: Zeus havia embarassat Metis, però advertit que si mai tenia un fill el destronaria, el rei de l'Olimp se la va empassar. Al cap d'un temps, Zeus tingué un maldecap terrible i demanà a Hefest que li obrís el cap d'un cop de destral, la qual es pot veure a l'esquerra de la imatge. D'aquí en sortí Atena, armada amb casc i llança. Atena és una de les divinitats més importants de l'Olimp, on sembla transcórrer la imatge, i, per tant, apareix a la majoria de les narracions mitològiques gregues. Sense anar més lluny, és, juntament amb Posidó, la divinitat més important de l'Odissea, on ajuda el rei d'Ítaca a superar la ira del déu del mar, que apareix també a la dreta de la imatge.
Lorem ipsum
Lorem ipsum
2010(S2) - Apol·lo
En la imatge següent, pintada sobre un objecte de ceràmica del segle V aC, es veu el déu Apol·lo, que amb una mà sosté una
lira i amb l'altra fa una libació.
A partir d'aquesta imatge, feu una redacció (d'entre 150 i 200 paraules) sobre el déu Apol·lo, tenint en compte les qüestions següents.
- Qui són els pares d'Apol·lo?
- Quins atributs té com a déu?
- Sobre quins aspectes exerceix el seu patronatge?
Apol·lo és fill de Zeus i Leto. Va néixer a Delos, on tenia un santuari. Té una germana bessona, Àrtemis, deessa dels boscos i la caça. En aquesta imatge apareix amb gairebé tots els símbols que el caracteritzen: la lira, com a símbol del seu patronatge sobre la música; la corona de llorer, que és l'arbre en què es va convertir Dafne, una de les mortals que ell va desitjar, però que va aconseguir defugir-lo amb aquesta metamorfosi; el corb, un dels animals que l'acompanyen, símbol dels auguris; la libació, com a ritual per guanyar-se la confiança de les forces del més enllà que el déu necessita per a exercir la seva funció de déu oracular. Altres atributs que li són propis són l'arc i també el Sol, ja que, per ser el déu de l'harmonia i la llum (d'aquí el seu sobrenom de Febus) s'acaba identificant amb Hèlios.
Lorem ipsum
Lorem ipsum
2005(S4) - Hermes
Llegiu el text següent, on dialoguen Apol·lo i Hefest, i responeu amb un redactat que inclogui les qüestions plantejades (200-300 paraules).
Hefest: Segons tu, doncs, es tracta d'un nen extraordinàriament viu.
Apol·lo: No només això: a hores d'ara és també músic.
Hefest: En què et bases per dir això?
Apol·lo: Amb una tortuga morta que trobà s'ha fet un instrument musical; hi ha ajustat uns braços, els ha junyit, hi ha fixat unes clavilles, ha col·locat a la part de baix un pontet i l'ha tensat amb set cordes; amb això, Hefest, entona una melodia tan delicada i tan harmoniosa que fins i tot jo, amb tants anys d'experiència com a citarista, li tinc enveja. Maia diu que no para mai al cel, ni tan sols de nit, sinó que empès per la curiositat, baixa fins a l'Hades, sens dubte per mirar de robar alguna cosa allí també. Té ales als peus i s'ha fet una vareta de poders màgics, amb la qual guia les ànimes i condueix els morts.
(Llucià, Diàlegs dels déus, 11)
- De quina divinitat parlen Apol·lo i Hefest?
- De qui és fill?
- Quins són els atributs d'aquest déu?
- Quin és el nom de la «vareta de poders màgics» i com apareix representada?
- Quins són els treballs que li estan encomanats a aquest déu?
- Expliqueu alguna història relacionada amb ell.
- Esmenteu altres personatges mítics relacionats amb la música.
En aquest diàleg de Llucià, Apol·lo i Hefest parlen d'Hermes, fill de Zeus i Maia. Tal com diu Hefest, Hermes té ales als peus, i també al casc, quan se'l representa així abillat. La vareta de poders màgics és el caduceu.
Quan encara era un nadó, va robar-li dotze vaques a Apol·lo, les quals es va emportar calçades amb esclops per tal que no li poguessin seguir el rastre. En ser descobert per Apol·lo, va aconseguir quedar-se amb les vaques a canvi de la lira que havia construït amb la closca de la tortuga. Per aquesta naturalesa astuta i una mica tramposa, se'l considera protector dels lladres. És també el protector dels viatgers, tant els terrestres com els difunts que viatgen al més enllà, l'ànima dels quals ell acompanya a l'Hades. A més, fa de missatger dels déus, com quan comunica a Calipso l'ordre de Zeus que deixi lliure Ulisses perquè continuï el seu viatge cap a ítaca. Zeus sempre li encomana encàrrecs, com, per exemple, el de desfer-se del monstre Argos que Hera havia posat com a vigilant d'Io per tal que Zeus no s'hi pogués apropar.
A part de la lira, Hermes es va inventar la siringa, que Apol·lo també va voler a canvi del caduceu. Com hem vist, Hermes està relacionat amb la música abans que Apol·lo, que esdevé el déu d'aquesta art com a conseqüència dels seus intercanvis amb el fill de Maia. Les Muses, inspiradores de les arts en general i de la música en particular, estan sota la guia del déu de Delfos. Altres personatges relacionats amb la música són Orfeu, rei de Tràcia que aplacava les feres amb el seu cant, i Màrsias, qui havent recollit la flauta fabricada per Atena, va desafiar Apol·lo a competir per la melodia més bella. Va vèncer el déu, que podia cantar i tocar alhora, a diferència de Màrsias, que només podia fer una sola melodia, i com a càstig per la seva gosadia va ser penjat a un arbre pels peus i escorxat pel déu.
Lorem ipsum
Lorem ipsum
2004(S5) - Argonautes / Medea
Llegiu el text següent i responeu, amb un redacció, les qüestions plantejades (200-300 paraules).
Jàson: No he desitjat res del que ha passat. Però què hi podia fer jo. Ella mateixa es va procurar la ruïna. Furiosa. Va voler donar-me una lliçó. Va entestar-se a anorrear-me. Encara que a ella la destrossessin. Sempre li quedarien els ulls. No deixen de mirar-me fixament. Des del primer moment, quan, conduïda pel missatger, va entrar a la sala, no va fer altra cosa sinó buscar-me, em va trobar i em va obligar a alçar-me, només amb la mirada. Com si també a mi m'anessin a anunciar la sentència. No va mirar al portaveu del rei, només a mi. Una insolència extrema, però al cap i a la fi, què hi podia perdre ella? No hauria canviat res que jo hagués fet el fanfarró en el consell i l'hagués defensada. A més, com? Per arribar on?
(Christa Wolf, Medea)
- Qui és Jàson?
- Quin viatge heroic se li atribueix?
- Expliqueu breument aquest viatge: les raons, l'objectiu, les peripècies i la tornada a Grècia.
En aquest text, Jàson parla de la seva esposa, Medea.
- Quins són els motius del trencament entre Jàson i Medea?
- Quines en són les conseqüències?
- Comenteu el que en diu Jàson en el text.
Jàson és l'heroi que va comandar l'expedició dels argonautes a la recerca del velló d'or, relatada per Apol·loni de Rodes en el poema Les argonàutiques. Segons el mite, Jàson era fill d'Èson, rei de Iolcos. Aquest havia estat destronat pel seu germà Pèlias, i Jàson havia estat educat pel centaure Quiró. Quan va tenir edat de reclamar-li el tron al seu oncle, es va presentar a Iolcos amb un peu sense calçar. Pèlias, en veure'l, va decidir enviar-lo a una expedició impossible, ja que l'oracle l'havia advertit que desconfiés d'un home amb una sola sandàlia. Així va ser com Jàson va reclutar els herois més importants del moment i els va embarcar a la nau Argo per anar a la Còlquida a trobar el velló sagrat que el rei Eetes feia custodiar per un dragó. Allà, per realitzar la seva empresa, va tenir l'ajut de la filla del rei, Medea, que es va enamorar d'ell. Aquesta, coneixedora de filtres i fetills, va trair la seva família per anar-se'n amb Jàson, un cop obtingut el toís d'or. Novament a Iolcos, Jàson va lliurar-lo a Pèlias, però, mort aquest, Jàson i Medea van haver de marxar de Iolcos perquè van ser acusats d'assassinat. Van anar a parar a Corint, on van viure tranquil·lament amb els seus fills, fins que Jàson va voler casar-se amb la filla del rei Creont, Glauce, i s'hi va prometre. Medea, furiosa per la traïció de què havia estat objecte per part de Jàson, va venjar-se'n matant primer Glauce, a la qual li envià una túnica enverinada com a present de noces, i després els seus propis fills. Les paraules de Jàson "Va voler donar-me una lliçó" fan referència precisament a aquest assassinat, i la descripció de Medea com una dona altiva i obsessionada per venjar-se del seu marit, s'ajusten molt bé a la imatge que ens n'ha transmès la tradició. Pel que fa al desenllaç, el consell que presumptament està jutjant Medea en el text de Christa Wolf, acabarà condemnant-la a l'exili.
Lorem ipsum
Lorem ipsum
2006(S4) - Argonautes / Medea / Orfeu
Llegiu el text següent i responeu, mitjançant una redacció, a les qüestions plantejades (200-300 paraules).
Una nau que solca el riu amb el soroll dels rems, una noia a la proa i al seu costat un hoplita, un home que entona un cant acompanyat de la cítara i amb una alta tiara al cap, i una serp que repta enrotllant el seu cos en una alzina sagrada, i el cap pesant, per culpa de la son, li penja cap al terra. Pots reconèixer el riu: es tracta del Fasis. I també Medea. I l'hoplita de la proa ha de ser Jàson. I, per la tiara i la cítara que veiem, entenem que es tracta d'Orfeu, fill de Cal·líope, situat entre tots dos. Medea, després de la prova dels braus, ha adreçat un fetill a la serp per fer-la dormir, i la pell del moltó d'or ha estat robada. Tot seguit, els mariners de la nau Argo han fugit. Mentrestant, l'acció de la noia ja ha estat descoberta pels colcs i per Eetes.
(Filòstrat, Descripcions de quadres, 3, 11)
- Per quina famosa expedició és coneguda la nau Argo?
- Quin era l'objectiu d'aquesta expedició?
- En quin punt de l'aventura es troben els protagonistes en el quadre que descriu l'autor del text?
- Expliqueu breument com segueix el mite:
- On aniran?
- Què els passarà?
- Per quin fet esgarrifós esdevindrà famosa Medea?
- El text esmenta també Orfeu.
- Digueu per quina habilitat especial és conegut aquest personatge mitològic.
- On aniran?
- Què els passarà?
- Per quin fet esgarrifós esdevindrà famosa Medea?
- El text esmenta també Orfeu.
- Digueu per quina habilitat especial és conegut aquest personatge mitològic.
L'Argo és la nau en què Jàson va anar a la Còlquide acompanyat pels argonautes, a buscar el toís d'or que li havia promès al seu oncle Pèlias. Després de passar per diversos episodis, quan Jàson i els argonautes han arribat al regne d'Eetes, el pare de Medea i custodi del toís d'or, són ajudats per la princesa, que s'enamora de l'heroi. En el text és relatat justament el moment en què Medea intervé adormint el monstre que vigilava la pell del moltó, per tal que Jàson la pugui robar i emportar-se-la. Tanmateix, a palau ja s'ha sabut la notícia que Medea fuig amb Jàson, i el seu germà Apsirt surt a buscar-los, però Medea, folla d'amor pel grec, mata el seu propi germà esquarterant-lo, i s'embarca amb ell de retorn cap a Iolcos, la pàtria de Jàson.
Un cop a Iolcos, Jàson va donar la pell del moltó a Pèlias, però aquest va morir a mans de les seves pròpies filles per la intervenció fetillera de Medea. Tots dos fugen a Corint, on creixen els seus dos fills, fins que Jàson es compromet amb Glauce, la filla del rei. Medea, repudiada i humiliada, decideix venjar-se de Jàson matant Glauce, d'una banda, i els seus propis fills, d'una altra, fet pel qual Medea esdevé la matricida mítica, tema desenvolupat per Eurípides en la seva tragèdia homònima.
Quant a Orfeu, un dels argonautes, és conegut per la seva habilitat musical i per la seva davallada als inferns en un intent de recuperar la seva dona Eurídice del regne dels morts, després d'encantar la deessa Perséfone amb la seva música.
Lorem ipsum
Lorem ipsum
2003(S5) - Guerra de Troia
Llegiu el text següent i responeu a les qüestions plantejades.
En el moment que les tres deesses conduïdes per Hermes, a qui Zeus ha encarregat de solucionar l'afer en nom seu, el visiten, Paris ja ha recuperat el seu lloc en el si de la nissaga reial, però ha conservat el costum (reminiscència de la seva joventut de pastor) de portar els ramats a pasturar. És un home del mont Ida. Quan veu arribar Hermes i les tres deesses, s'inquieta i se sorprèn a parts iguals.
(J.-P. Vernant, L'univers, els déus, els homes)
- Quines són aquestes tres deesses que, conduïdes per Hermes, van a trobar Paris?
- Qui és Paris i quina qüestió ha de resoldre en aquest moment evocat pel text?
- Quina decisió pren i quines en seran les conseqüències?
Les tres deesses són Hera, Atena i Afrodita.
París és un príncep troià, fill del rei Príam, i ha de resoldre la qüestió de triar quina de les tres deesses és la més bella. Cadascuna de les deesses li fa distintes promeses per captar el favor del pastor-príncep: Atena, saviesa; Hera, poder; Afrodita, la dona més bella del món.
Paris falla a favor d'Afrodita. La conseqüència serà que, en arribar Paris a Esparta coneix Helena, la muller de Menelau, el rei espartà. Seduït per la seva bellesa, ja que és tinguda per la dona més bella del món, la rapta i se l'enduu amb ell a Troia. L'intent de recuperar la seva esposa per part de Menelau, amb l'ajut dels millors aqueus, sota el comendament d'Agamèmnon, serà la guerra de Troia, que enfrontà grecs i troians.
Lorem ipsum
Lorem ipsum
2007(S3) - Hèlena / Déus
Llegiu el text següent, en què es fa esment del naixement i les qualitats d'Hèlena.
Helena era molt bonica, sens dubte. Deien que havia sortit d'un ou, ja que era filla de Zeus, que havia adoptat la forma d'un cigne per violar la seva mare. Helena estava molt pagada de si mateixa. No sé quants de nosaltres s'empassaven aquest conte de la violació del cigne. En aquella època circulaven moltes històries d'aquest tipus. Es veu que els déus no podien apartar les mans, les potes o els becs de les femelles mortals, i sempre estaven violant-ne alguna.
(Margaret Atwood, Penèlope i les dotze criades)
Feu una redacció (150-200 paraules) tenint en compte les qüestions següents.
- Esmenteu alguna de les principals divinitats gregues, els seus atributs i àmbits de protecció i els llocs i edificis en què se'ls retia culte.
- Preciseu més la informació que dóna el text sobre el naixement d'Helena i sobre la seva família.
- Expliqueu alguna altra d'aquestes històries a què fa referència la narradora sobre l'hàbit dels déus de seduir mortals.
- Per què diu que no podien apartar les mans, les potes o els becs de les femelles mortals?
Al capdamunt del panteó grec hi trobem Zeus, el pare i rei dels déus, protector dels juraments i la justícia. També és el déu dels fenòmens meteorològics i la seva arma és el llamp. Hera és la seva germana i esposa. Vetlla pels matrimonis i se la caracteritza amb una diadema. Demèter protegeix l'agricultura, per la qual cosa se la simbolitza amb una espiga de blat. Posidó és el déu del mar i els terratrèmols i la seva arma és un trident, i Hades el déu dels morts.
Són igualment importants les divinitats nascudes de Zeus amb les múltiples deesses amb qui es va unir: Apol·lo i Àrtemis, Hermes, Hefest i Ares; Atena i Dionís li van néixer del cap i la cuixa respectivament. Rebien culte en temples i santuaris. Pel que fa a Helena, és filla de Zeus i Leda, que fou seduïda pel déu transformat en cigne. Com que la mateixa nit es va unir amb el seu marit Tíndar, va tenir quatre fills: Pòl·lux i Helena, de Zeus, que van sortir d'un ou i eren divins, i Càstor i Clitemnestra de Tíndar, que eren mortals.
Zeus va tenir moltes aventures amb dones mortals, transformat amb tota mena d'animals. Ja hem vist la seva transformació en cigne, que explica "els becs", i a Europa la va seduir transformat en toro, que explica les "potes".
Lorem ipsum
Lorem ipsum