Recull de preguntes 5 - Exercici de cultura - Redacció sobre un tema - Lectures

L'escena de la mort d'Hèctor és un dels episodis més cèlebres de la Ilíada, l'epopeia homèrica que narra alguns esdeveniments del desè any de guerra de Troia. Aquest conflicte va ser desencadenat, en últim terme, pel rapte de la mortal més bella, Hèlena, que Paris s'endugué del casal de Menelau fins a Troia. L'episodi de la ceràmica té com a protagonistes els dos guerrers principals de cada bàndol: Hèctor i Aquil·les. Aquest darrer, rei dels mirmídons i fill del polèmic matrimoni de Tetis i Peleu, té un paper clau a la Ilíada, ja que la seva còlera vertebra la trama de l'obra. També Hèctor, fill de Príam i Hècuba, té un gran protagonisme al llarg de l'epopeia, cosa que s'evidencia en escenes memorables, com quan s'acomiada de la seva muller Andròmaca i el seu fill Astíanax abans de retornar al camp de batalla, o l'episodi en què mata Pàtrocle. Aquest fet és el motiu pel qual Aquil·les retorna al combat, decidit a venjar el seu gran amic. Així, després d'una llarga persecució entorn de les muralles de Troia, Héctor mor a mans d'Aquil·les, en el moment que Atena propicia l'encontre i Apol·lo desisteix d'ajudar el príncep troià, el seu protegit.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

Helena, filla de Leda i Tindàreu o Zeus, era la dona de Menelau, rei d'Esparta. Considerada la dona més bella, va ser seduïda i raptada pel príncep troià Paris o Alexandre, quan s'hostejava al palau de Menelau. Això va ser possible gràcies a la intervenció de la deessa Afrodita, que va prometre al príncep troià l'amor d'Helena com a premi per haver resolt al seu favor el concurs de bellesa entre les deesses Atena i Hera. El rei espartà va exigir el retorn d'Helena però Paris s'hi negà, fet que va iniciar la guerra de Troia. Aquest conflicte bèl·lic entre aqueus, capitanejats per Agamèmnon, germà de Menelau, i troians i els seus aliats va durar deu anys i va culminar amb l'episodi del cavall de Troia i la destrucció de la ciutat. A la Ilíada Helena és un personatge important i ambivalent. Per una banda, és admirada i acceptada pels troians, tot i ser culpada dels mals de la ciutat. A l'obra protagonitza alguns episodis, com la teicoscòpia, en la que presenta els principals cabdills grecs a petició del rei Príam, o el seu enfrontament amb la deessa Afrodita després de la derrota de Paris en el duel singular amb Menelau.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

Aquesta imatge representa el combat entre Aquil·les, el millor guerrer del aqueus, i Hèctor, el seu homòleg entre les files troianes. El primer és fill del mortal Peleu i de la nereida Tetis, mentre que el segon és fill d'Hècuba i Príam, reis de Troia. Aquesta imatge representa gràficament l'encontre entre els dos herois principals de la Ilíada, un dels poemes èpics tradicionalment atribuïts a Homer que narra la guerra de Troia que enfrontà aqueus i troians a causa del rapte d'Helena, reina d'Esparta, per part de Paris, fill també de Príam. Es tracta d'un episodi que succeeix a la segona part d'aquest poema èpic, en un moment en què Aquil·les, després d'haver perdut el seu company Pàtrocle a mans d'Hèctor, decideix tornar al combat del qual s'havia retirat a causa d'un conflicte amb Agamèmnon per venjar el seu amic. Així, Aquil·les no només acaba matant Hèctor, sinó que ultratja el seu cos, l'arrossega amb el carro, i el deixa sense sepultura fins que Príam suplica al mateix Aquil·les el retorn de les restes mortals del seu fill, en un dels passatges més cèlebres del poema èpic.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

Príam és el rei de Troia, pare d'Hèctor i Paris, entre d'altres. En el moment que fa aquesta visita a la tenda d'Aquil·les encara li queda viu Paris, que no morirà fins al final de la guerra de Troia, després d'haver mort Aquil·les. Això per no parlar de Cassandra, una de les filles, que sabem per l'Orestea d'Èsquil que va sobreviure a la guerra i va anar a Micenes com a esclava d'Agamèmnon. Per tant sembla una incongruència la seva afirmació que ja no li queden fills.

En qualsevol cas, el que sí és mort en aquest moment de la Ilíada és Hèctor, les despulles del qual va a demanar-li a Aquil·les. En efecte, aquest l'ha mort en combat singular per venjar la mort de Pàtrocle, i ha lligat el seu cos al carro, amb el qual ha fet tres voltes a les muralles de Troia, impedint que els seus puguin retre-li els honors deguts a un mort.

Aquil·les, commogut pel valor de Príam en gosar anar sol de nit a la seva tenda, i per les paraules que aquest li adreça sobre el seu propi pare Peleu, li atorga al rei troià el favor que li demana i li torna el cos mutilat d'Hèctor per tal que pugui honorar-lo com cal. A més li concedeix una treva perquè a Troia es puguin celebrar els funerals. La Ilíada s'acaba amb el relat d'aquests funerals.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

Aquesta imatge representa un dels passatges més famosos de l'Odissea, poema èpic tradicionalment atribuït a Homer que narra els destrets que pateix Ulisses en tornar de la guerra de Troia cap a Ítaca, la seva pàtria. L'escena que representa aquesta imatge succeeix quan Ulisses i els seus companys desembarquen, per cercar queviures, a la terra dels ciclops, éssers monstruosos d'un sol ull. Ignorant on es trobaven, entren a una cova on queden atrapats un cop torna el seu habitant, el ciclop Polifem que obstrueix l'entrada amb una enorme roca que només ell podia moure. Un cop descobreix els itaquesos, el ciclop va devorant els companys d'Ulisses com a àpat. Ulisses, com que no el podia vèncer per la força, l'emborratxa amb vi sense mesclar i el cega clavant-li una estaca roent a l'ull mentre dorm. Cec, Polifem enretira la roca que tapava la cova i a les palpentes intenta atrapar Ulisses i els seus companys, que fugen amagant-se sota els moltons del ramat de Polifem.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

Les sirenes són uns monstres marins meitat dona i meitat au que amb el seu cant atrauen els mariners perquè es llencin al mar. Ulisses és aconsellat per Circe, la fetillera que fa que tots els seus mariners es tapin les orelles amb cera per no sentir el cant. Quant a ell, no volent renunciar a sentir el cant fatal, es fa lligar al pal major. 

Potser l'episodi més famós del viatge d'Ulisses és el del ciclop Polifem. Aquest, salvatge i antropòfag, tanca Ulisses i els seus companys a la seva cova amb una pedra enorme, i comença a devorar-los. Ulisses li ofereix vi esperant que el seu efecte adormi el monstre. Polifem li pregunta el seu nom abans de caure adormit, a la qual cosa l'heroi respon que és Ningú. Ulisses aprofita la inconsciència del ciclop per clavar-li un pal al seu únic ull i deixar-lo cec. El ciclop, ja sense visió, mou la pedra que tapava la porta i demana ajut als seus germans ciclops cridant: Ningú m'ha deixat cec. Naturalment, els ciclops no s'hi presenten i Ulisses i els seus homes aprofiten l'ocasió per fugir de la cova amagats sota les ovelles que surten a pasturar.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

Aquest episodi és relatat a l'Odissea i és una de les peripècies més famoses de d'Ulisses, que arriba a la cova de Polifem després d'haver perdut totes les naus de la seva flota, excepte la seva.

Ulisses i els seus companys arriben a una illa i descobreixen unes petjades enormes que segueixen fins a l'entrada d'una cova. Un cop dins, veuen que hi ha formatge i llet, i decideixen quedar-s'hi. Però quan arriba el seu habitant amb un ramat d'ovelles s'adonen que és un ciclop, un monstre amb un sol ull al front, fill de Posidó, que tanca la cova.

Odisseu li explica que són guerrers grecs, però Polifem, no fent cas de les lleis d'hospitalitat, tanca l'entrada de la cova amb una pedra enorme i es menja dos dels seus companys. Odisseu, en comptes d'enfrontar-se amb ell, decideix fer servir l'astúcia i li ofereix el vi que portaven com a present. El ciclop, gens avesat a aquesta beguda, s'adorm després del seu banquet antropòfag, moment que l'heroi aprofita per clavar-li una estaca al seu únic ull i deixar-lo cec. Polifem, ignorant que no hi veu perquè és cec, retira la roca de l'entrada perquè entri la llum. Llavors, Odisseu i els seus companys surten de la cova amagats sota les ovelles, de manera que el ciclop no els pot agafar, tret d'un, que corre la mateixa sort que els seus dos companys morts. Un cop fora, el ciclop demana ajut als altres ciclops, però com que Odisseu li havia dit que el seu nom era Ningú, els altres monstres no li fan cas quan senten Ningú m'ha deixat cec. Quan Odisseu i els seus homes ja són a la nau, Polifem llença una gran pedra al mar que els fa trontollar, però aconsegueixen marxar de l'illa. Tanmateix, no podran defugir l'ira de Posidó, que els posarà tota mena d'entrebancs per venjar el seu fill.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

El text es refereix a Penèlope i a Ulisses, i havien estat separats durant vint anys, perquè l'heroi i rei d'Ítaca havia participat en la guerra de Troia, i el seu retorn a la pàtria havia estat ple d'obstacles per la rancúnia del déu Posidó. 

Es tracta de l'Odissea d'Homer, on es narra precisament el retorn de l'heroi a Ítaca, les aventures que va haver d'endurar i com aconsegueix recuperar el poder que intentaven d'usurpar-li els pretendents de la seva esposa, ja que consideraven que Ulisses mai no retornaria a casa.

Espriu dedica el terme "joveneta" a Nausica, la princesa feàcia que va contribuir especialment al seu retorn fins a Ítaca. Nausica, segons és explicat a l'Odissea, va trobar Ulisses nàufrag a la platja, quan hi havia anat per rentar el seu aixovar, puix que la deessa Atena, en somnis, li havia dit que ja era hora que es preparés per al matrimoni. Nausica va conduir Ulisses fins al palau del rei Alcínous, on l'heroi redescobreix la seva pròpia identitat, i, com a conseqüència d'aquesta descoberta, el rei dels feacis posarà a la seva disposició els mitjans necessaris per poder arribar a Ítaca. Les comparances es refereixen a les altres dones que apareixen a l'Odissea, i que, en una o altra forma, condicionen també el retard de l'heroi en arribar a la pàtria: la maga Circe, la nimfa Calipso, les Sirenes també, però que ara, ja en la pau del retorn i en l'aixopluc del casal, Ulisses no gosa ni comparar amb la seva fidel i prudent esposa.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

El text de Llucià es refereix a l'Odissea. Aquesta obra és un poema èpic que explica el retorn de l'heroi Ulisses des de Troia fins al seu palau, a Ítaca, i, com la Ilíada, fou atribuïda a Homer.

En el camí de retorn cap a Ítaca, Ulisses, arriba en una illa on habita un feréstec Ciclop, un gegant d'un sol ull, fill de Posidó. El Ciclop fa presoners Ulisses i els seus companys, però l'astut heroi s'empesca una estratègia per poder escapar. De primer emborratxa el Ciclop donant-li de beure una beguda que el Ciclop desconeixia: vi, que aquí representa la civilització, el conreu, enfront de la vida primitiva del salvatge gegant, que es dedica al pastoreig i només viu dels aliments que, espontània, li proporciona la natura. Ulisses, quan el Ciclop queda emdormiscat pels efectes del vi, l'orba del seu únic ull i aleshores fa que els seus companys es lliguin al ventre de les ovelles que cada dia surten de la cova del gegant per pasturar. D'aquesta manera aconseguiran també ells sortir d'allí.

Posidó es refereix, sens dubte, al caràcter arterós de l'heroi, el qual precisament pot suplir la valentia, considerada en termes heroics, per l'astúcia i per l'enginy que mostra i demostra en les més variades situacions per tal de sortir airós i victoriós dels seus neguits i dificultats. Per això Ulisses és l'heroi de la metis, de les mil cares, variable, segons les circumstàncies.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

Prometeu és fill del tita Japet i germà d'Epimeteu. Zeus li imposà aquest càstig per haver ajudat els humans en dues ocasions. Ja Hesíode explica a la Teogonia com Prometeu va enganyar Zeus reservant per als déus les parts menys nobles de les víctimes que els humans els sacrificaven per honorar-los, mentre que als humans els recomanà quedar-se amb allò comestible. Després, oposant-se al desig de Zeus que havia amagat el foc als humans, ell va robar-lo del palau d'Hefest i el va donar als homes. Per això Zeus el va encadenar al Caucas i feia que una àliga li devorés cada dia el fetge que li tornava a créixer de nit. L'execució del càstig i la pròpia història de l'enfrontament amb Zeus és relatada a la tragèdia Prometeu encadenat atribuïda a Èsquil, que presumptament era la primera d'una trilogia les altres dues tragèdies de la qual s'han perdut.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

Prometeu, heroi civilitzador, va robar el foc als déus per afavorir els homes i, sens dubte, això significava un gest de rebel·lió i de desafiament envers la divinitat, ja que el foc era símbol de poder, d'habilitat, de progrés.

El càstig de Prometeu és el tema del Prometeu encadenat. Aquesta és una obra d'Èsquil, del segle V aC, i pertany al gènere dramàtic, a la tragèdia.

Altres autors de tragèdia dels quals ens han pervingut les seves obres són Sòfocles i Eurípides, tots dos contemporanis d'Èsquil.

Una de les tragèdies més famoses de Sòfocles és la que porta per títol Antígona. En aquesta obra es planteja el conflicte entre Antígona, princesa tebana, i el seu oncle Creont, en mans de qui està el poder polític de la ciutat, pel fet que ella desobeeix les ordres d'aquell per la següent raó. Etèocles i Polinices, germans d'Antígona, s'han enfrontat entre ells per obtenir el poder de la ciutat de Tebes i han mort tots dos a la batalla; però mentre Etèocles rebrà honors perquè ell era oficialment el governant, Polinices, que va voler usurpar-l'hi el tron, serà deixat insepult i sense honors per ordre de Creont. Antígona no està disposada a obeïr aquesta ordre, ja que per a ella tots dos eren germans igual i no pot deixar Polinices sense sepultura.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

Èdip segons l'oracle havia de matar el seu pare i casar-se amb la seva mare. Quan va néixer, el seu pare va enviar un criat amb l'ordre de matar-lo. Aquest el va abandonar a les muntanyes del Citeró, on va ser recollit per un pastor de la cort del rei de Corint. Va ser adoptat pels reis de Corint. Durant una festa va sentir que no era fill legítim del rei. Va decidir, llavors, anar a consultar l'oracle de Delfos. La resposta d'aquest va ser que mataria el seu pare i es casaria amb la seva mare. Per aquest motiu Èdip no volia tornar a Corint i es va dirigir cap a Tebes. En el camí es va trobar un grup de persones que no li permetien el pas. Va lluitar amb elles i va matar sense saber-ho el seu pare i els que l'acompanyaven, tret d'un que va fugir. Va arribar a Tebes, on es va casar amb la seva mare després d'acabar amb la cantora, l'Esfinx que proposava dos enigmes que ell va resoldre. El premi per destruir l'Esfinx era casar-se amb la reina i ser el rei de Tebes.

Sòfocles, escriptor de tragèdies del segle V aC, va escriure Èdip rei, obra en què Èdip és el personatge principal. Una altra obra del mateix autor és Antígona.

Aquestes obres pertanyen al gènere dramàtic anomenat tragèdia. Són obres escrites en vers per ser representades en un teatre, un "lloc per contemplar". Tenien lloc una vegada l'any durant les Grans Dionísies que celebraven el déu Dionís, déu del vi. En un principi hi actuaven dos actors, més tard tres (solament homes, que representaven tots els personatges de l'obra) i un cor, grup de persones, primer dotze, després quinze. Una tragèdia consta normalment d'un pròleg (un personatge exposa el tema), d'una pàrodos (entrada del cor en escena), dels episodis (monòdies i diàlegs dels actors), dels estàsims (intervencions del cor), i finalment de l'èxodos (cant de sortida del cor). Els actors utilitzaven màscares que facilitaven reconèixer els personatges i que la veu dels actors es dirigís cap al públic per la forma de la boca d'aquestes màscares, i també coturns, unes sabates elevades, per sobresortir dels components del cor.

La tragèdia es una creació de la ciutat d'Atenes durant el segle V aC. Podem dir que la tragèdia va néixer, es va desenvolupar i va morir a Atenes al segle V, i que els tres autors més importants són Èsquil, Sòfocles i Eurípides.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

El personatge que parla, Tirèsias, és un endeví al qual fa cridar Èdip per descobrir el culpable de la mort de Laios. Les paraules que hem llegit les dirigeix al propi Èdip, al qual anomena tirà perquè és qui regna a Tebes després de la mort de Laios, i després que hagi alliberat la ciutat de l'Esfinx. Tirèsias li diu que és esclau de Febus perquè és endeví, i per tant, sacerdot d'Apol·lo, l'altre nom amb que és anomenat el déu de l'endevinació. Això ho afirma en contra de l'acusació que sigui seguidor de Creont, el cunyat d'Èdip, i presumpte usurpador del poder segons la malfiança d'Èdip.

La maledicció a què fa referència Tirèsies és aquella segons la qual Èdip havia de matar el seu pare i casar-se amb la seva mare, oracle que havia rebut Laios quan va néixer el seu fill, i que efectivament s'ha acomplert. Com a conseqüència, també s'acomplirà la maledicció feta per Èdip al culpable de la mort de Laios, el qual haurà de morir o ser exiliat. Efectivament és el destí que espera a l'heroi quan s'aclareixi tota la veritat. La tragèdia de Sòfocles deixa ben palès que l'heroi tràgic és víctima del destí, i que poc té a fer per canviar-lo. Malgrat els esforços propis i els d'altres personatges per evitar-ho, els oracles es realitzen, de manera que difícilment es pot responsabilitzar Èdip de la seva dissort.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

Aquesta matança ha estat provocada per la lluita entre els dos fills d'Èdip a la ciutat de Tebes. Èdip, fill de Laios i Iocasta, tal com havia predit l'oracle, va matar el seu pare i després es va casar amb la seva mare. D'aquesta unió van néixer Antígona, Ismene, Etèocles i Polinices. Quan Èdip es va adonar del que havia fet, es va treure els ulls i va marxar de la ciutat, al front de la qual va quedar Creont, germà de la seva mare-esposa. Quan els fills van arribar a l'edat de governar, van acordar tenir el govern un any cadascú. Quan li va tocar el torn a Polinices, Etèocles s'hi va negar. Va ser així com Polinices va reunir un gran exèrcit comandat per ell i per sis generals més que van atacar Tebes, la ciutat de set portes. Cada un d'ells va atacar una porta. La de Polinices estava defensada pel seu germà Etèocles. Van morir tots dos, un a mans de l'altre. Torna llavors a prendre el govern de la ciutat Creont, que ordena fer les cerimònies fúnebres en honor d'Etèocles i deixar el cos de Polinices insepult i a mercè de les aus i dels gossos.

És en aquest moment que Antígona, que respecta abans les lleis divines que les humanes, s'acosta al lloc on es troba el seu germà per tal de donar-li sepultura. Cobreix el cos amb una capa de terra i marxa cap a la ciutat. Quan la guàrdia que vigilava el cos s'adona del fet i troba el cos cobert, es dirigeix a la ciutat per comunicar l'esdeveniment al rei regent. Aquest fa cercar la persona que no ha obeït l'ordre. Antígona és descoberta i és condemnada a morir tancada en una cova.

Aquest fet és el tema d'una de les millors obres de la literatura universal, l'Antígona de Sòfocles, autor de tragèdies gregues, del segle V aC. En aquesta obra es discuteix el valor de les lleis naturals oposades a les dictades pels homes.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

L'obra de Salvador Espriu està inspirada en l'obra homònima de Sòfocles, autor atenès del segle V aC, del qual en conservem sis tragèdies, a més de l'Antígona. Aquesta dramatitza un moment de la història de la nissaga que va fundar Cadmos, germà d'Europa. Segons el mite, quan Europa fou raptada per Zeus, el seu pare Agènor va enviar els germans de la princesa fenícia a buscar-la. Cadmos, arribat a Grècia, va a consultar l'oracle de Delfos, que li ordenà abandonar la cerca de la seva germana i fundar una ciutat. Seguint l'oracle, Cadmos funda la ciutat de Tebes, i, establert allà com a rei, ensenya als seus habitants l'alfabet. És, per tant, un heroi civilitzador. Ara bé, casat amb Harmonia crea la nissaga de Tebes, protagonista d'un dels grans cicles mítics tractats per la tragèdia grega. 

Descendent de Cadmos, Laios va ser assassinat pel seu fill Èdip, malgrat haver fet tot el possible per evitar el que ja li havia predit l'oracle. Al seu torn, Èdip, creient defugir el destí que li ha estat anunciat, es casa per ignorància de qui és amb la seva mare, de la qual té quatre fills: Etèocles, Polinices, Antígona i Ismene. Quan finalment es descobreix la veritat del matrimoni incestuós, Iocasta se suïcida i Èdip es treu els ulls i marxa de la ciutat, que queda en mans del seu cunyat Creont, després que els seus dos fills mascles s'hagin matat en un combat fratricida per obtenir el poder. 

El passatge que hem llegit explica el moment que, havent mort els dos germans davant les portes de Tebes, Creont decideix retre els honors funeraris a Etèocles, mentre que els nega a Polinices, considerat per l'oncle un traïdor. Aquesta decisió serà l'origen de la tragèdia per a l'heroïna, que desobeirà el decretat per Creont per complir amb el deure sagrat d'enterrar un parent, desencadenant el conflicte tràgic entre tots dos personatges.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

Clitemnestra i Egist tenien planejat matar el rei Agamèmnon a la seva arribada, cosa que duen a terme. Aquesta mort és la conseqüència dels actes de hýbris que va cometre el rei, com per exemple haver sacrificat la seva filla Ifigenia per tenir bons vents per portar la flota cap a Troia.

Orestes i Electra, fills d'Agamèmnon i Clitemnestra, per venjar la mort del pare maten Clitemnestra i després Egist. Aquesta versió és la que donen Sòfocles i Eurípides en les seves respectives tragèdies de títol Electra; en canvi, Èsquil a les Coèfores presenta Orestes matant primer Egist i després Clitemnestra. És el que podem veure en aquesta escena: Orestes, acompanyat de la seva germana, mata Egist amb una espasa en presència de la seva mare Clitemnestra.

La tragèdia tracta abastament aquest tema. Eurípides escriu Ifigènia a Àulide (sacrifici de la filla del rei), Èsquil a Agamèmnon (la primera obra de la trilogia anomenada Orestea) posa en escena l'arribada del rei i l'episodi de la seva mort. A les Coèfores d'Èsquil i a Electra (tant Sòfocles com Eurípides tenen una obra amb aquest títol) trobem Electra que lamentant-se de la seva sort. Arriba al palau el seu germà Orestes i junts poden venjar la mort del pare.

A continuació les fúries persegueixen Orestes, però finalment es presenta davant l'oracle de Delfos i Apol·lo l'envia cap a Atenes, on queda alliberat del càstig.

Lorem ipsum

Lorem ipsum