Apunts reforç art islàmic

1.Context geogràfic i històric

Els context geogràfic on podem ubicar l'art islàmic s'estenen del Pròxim Orient, part d'Àsia, Àfrica i com veurem més endavant la Península Ibèrica.

• Abans de res hem de tenir present el naixement de l'islam:

• • Primer de tot hem de tenir present que els primers àrabs eren politeistes ja que adoraven la Kaaba (o Pedra Negra). La Kaaba era un meterorit que pertanyia a la tribu de Mahoma i que es conservava al santuari de la Meca.
  • Mahoma, fent el camí de la Meca a Jerusalem va decidir fundar una nova religió, però en aquest cas monoteista ( com el cristianisme) com a conseqüència de les aparicions que de l'arcàngel Gabriel durant les seves pregàries.
  • L'Alcorà és el llibre doncs que recull els ensenyaments de Mahoma. Alcorà significa "recitació".
  • Mahoma un cop va haver fundat la nova religió va ser perseguit per aquells que el consideraven un impostor ( ell estava convençut de ser un profeta d'Al·là).
  • Degut a aquests episodis va haver de fugir de la Meca a Medina l'any 622, és el que coneixem com l'Hègira ( la fugida).
  • Posteriorment a la mort de Mahoma, els seus seguidors es van escampar per Aràbia i el nord d'Àfrica i finalment van establir la capital a Damasc ( Siria).

• Per altre cantó a la Península Ibèrica, els visigots s'havien establer a la península  en els territoris que havien format part de l'Imperi Romà. La mort però del rei Vítiza a principis del segle VIII, va generar que el regne (amb capital a Toledo) quedés dividit en dos:

1. 1. 1. Els partidaris de Roderic.
      2. Els partidaris d'Àkhila. Aquest segon, per poder guanyar la disputa va demanar ajuda als musulmans.

• • • • Així, els musulmans desembarquen l'any 711 a càrrec de Tarik.
      • Roderic amb l'ajuda de Tarik guanya la batalla de Guadalete.
      • A partir de llavors comença la invasió musulmana que dominà tota la Península a excepció d'algunes zones muntanyoses.
      • Els musulmans instauren la capital a Córdova que ho fou durant vuit segles.
      • L'any 1492, els Reis Catòlics ocupen Granada.
      • Durant aquest període la Península Ibèrica, en la que la península s'adapta als costums musulmans es coneix amb el nom de l'Al Andalus.
      • El poble musulmà va aportar grans avenços en ciència, medicina, matemàtiques, geografia, història, biologia...

• Per últim destacar que paral·lelament a l'etapa musulmana, al nord de la Península hi comença la Reconquesta Cristiana dels territoris perduts .

• • • Arrel de la Reconquesta sorgiran els Regnes Cristians.
    • En aquestes terres l'art que s'hi desenvolupa és el romànica i posteriorment el gòtic.
    • També sorgeix l'art mudèjar, que fa referència a les manifestacions artístiques dels territoris cristians amb influència de l'art musulmà.

2.Característiques generals art islàmic

Algunes de les característiques generals amb les que podem definir l'art islàmic són:

• • És un art religiós
  • És un art basat en una cultura eclèctica ja que va rebre influències de diferents tradicions: grecs, romans, bizantins...així com de tots els pobles que van conquerir. Aquest fet li aporta diversitat formal.
  • Art basat en l'arquitectura, la qual integrava totes les altres arts. No tenien una arquitectura pròpia pel que van recollir diferents influències artístiques de la resta de civilitzacions.L'escultura i la pintura passen a ser arts únicament ornamentals.
    • • de l'art romà: us de columnes, arc de mig punt i dovelles de colors.
      • de l'art bizantí: ús de voltes, cúpules.
      • del Pròxim Orient: arc apuntat i lobulat.
      • de l'art visigòtic: l'arc de ferradura.
  • L'art islàmic és aicònic ( les imatges estaven prohibides per la religió) i la seva decoració es basa en l'horror vacui ( por al vuit). És per això que trobem l'ús de diferents tipus d'ornamentació ( la geomètrica, la vegetal, arabesca i cal·ligràfica).

3. Arquitectura islàmica

Com hem comentat anteriorment, l'arquitectura va ser la disciplina que va integrar la resta de les arts. Tot i que els exteriors eren sobris i simples, els interiors es decoraven sumptuosament i de formal luxosa. Algunes de les característiques més rellevants són:

• • Material de construcció: maó i fusta preferentment. D'altres materials s'empren en la decoració com el guix, les rajoles de ceràmica,marbres...
  • Estructures senzilles i exteriors sobris.
  • Interiors ricament ornamentats basats en el concepte horror vacui ( por al vuit, cap espai queda sense decoració). L'horror vacui combinava la decoració de motius vegetals, geomètrics, arabescos, mocàrabs...
  • Predilecció per l'ús de la volta  i la decoració de mocàrabs. Els mocàrabs són prismes decoratius en posició vertical, que pengen del sostre per embellir les cúpules i les voltes. Algunes de les cúpules més usades foren la nervada, la volta de mocàrabs...
  • Ús de pilars i columnes ( primes) per a sustentar tot tipus d'arcs. Els més emprats foren els arcs de mig punt, apuntats, lobulats, polilobulats, túmid, de ferradura, entrellaçats...
  • L'arquitectura musulmana es divideix com veurem més endavant en dos tipus: la religiosa i la civil.
  • L'edifici més emblemàtic de l'arquitectura religiosa islàmica és la mesquita.

                A l'esquerra, detall de mocàrabs de l'Alhambra. A la dreta, exemple d'arcs que podem trobar dins l'art islàmic.

3.1. Arquitectura religiosa

Dins l'arquitectura religiosa, l'edifici més característic del món islàmic és la mesquita.

• • La mesquita és un edifici amb una finalitat religiosa, per tal que es pugui fer la pregària col·lectiva.
  • Sempre està orientada a la Meca.
  • És una construcció basada en l'horitzontalitat. La planta normalment és rectangular.
  • Té influències de les basíliques romanes i paleocristianes així com bizantines ( de planta central).
  • Entre les mesquites més destacables trobem: la de Damasc (Siria), la de la Roca ( Jerusalem), la de Kairuan ( Tunis) o la de Córdoba.
  • Dins l'arquitectura religiosa destaca també l'arquitectura funerària, un clar exemple n'és el famós Taj Mahal a Agra, Índia.

Estructura típica d'una mesquita

L'estructura més típica d'una mesquita es basa en dues parts principals:

1. SALA D'ORACIÓ ( HARAM), que es divideix en:

1. • • • Té diferents naus perpendiculars a la QUIBLA ( mur orientat a la meca).
       • En el mur, s'obre una fornícula sagrada, el MIHRAB.
       • En la sala d'oració també hi trobem la trona per dirigir l'oració: el MIMBAR.
       • En el cas que aquest espai on es troba el Mimbar estigui enreixat, passa a anomenar-se MAQSURA. La Maqsura, separa el sobirà de la resta d'assistents.

2. PATI ( SHAN) El Shan és un pati descobert i porticat. En ell hi trobem:

• • • El MINARET, des d'on es crida a l'oració
    • La FONT D'ABLUCIONS, per rentar-se ( purificar-se) abans de la pregària que es fa a l'interior del recinte.

Classificació d'una mesquita segons la planta

Segon la planta que tingui la mesquita les podem classificar en:

• • Hipòstila: Deriva de les plantes basilicals, es caracteritza per el gran nombre de columnes ( efecte bosc) , un clar exemple n'és l'haram de la mesquita de Còrdova.
  • Persa: Quan el shan d'accés ( el pati) està rodejat d'arcs i quatre monumentals arcs o iwans. Un dels arcs dóna accés a una mesquita cupulada. Un exemple n'és el Shan de la mesquita reial dEsfahan ( Iran).
  • Otomana: Creada per l'arquitecte Sinan, rep influència bizantina, amb minarets i agulla. L'haram està cobert per cúpules i mitges cúpules. Un exemple en seria la Mesquita del soldà Ahmed.

( tots els exemples els podeu observar en les fotografies que es presenten a més avall).

En el següent enllaç podeu visualitzar una visita virtual en 3D de la Mesquita de Còrdova.

  1.    2.   3.

     4.  5.    6.

                                 7.     8.

3.2. Arquitectura civil

Dins l'arquitectura civil destaques diferents construccions:

• • Alcassaba: edifici militar amb funcions de caràcter administratiu.
  • Fortaleses o castells: servien per defensar-se dels cristians. Aprofitaven les irregularitats del terreny.
  • Palaus: És la construcció civil més important. Per fora eren sobris i estaven sovint emmurallats amb torres altes de defensa. La seva funció era la d'acollir els sobirans i prínceps musulmans. Un exemple n'es el palau de Medina al-Zahara a Còrdova. Els palaus distribuïen el seu espai en dues zones, la zona de vida pública i la de privada. Les estances estaven ubicades al voltant del pati interior i en la majoria de casos gaudien de jardins on l'aigua hi tenia un paper molt important.
  • Banys públics o hammam: Són típics de la Península Ibèrica, es trobaven a prop dels mercats, les mesquites...El seu origen el trobem en les termes romanes i de la mateixa manera tenies tres sales ( una d'aigua freda, una de temperada i una de freda). Tenien un doble funció: la higiènica i la ritual.

4. Al-Àndalus

Com hem vist anteriorment l'arribada dels musulmans a la Península està relacionada amb el regnat dels visigots. En aquella etapa s'havien establert a la Península i acabava de morir el rei Vitiza ( principis de segle VIII). Al morir va deixar el regne dividit en dos ja que hi va haver-hi una disputa per la continuïtat de poder. Trobem:

1. 1. 1. Els partidaris de Roderic.
      2. Els partidaris d'Àkhila. Aquest segon, per poder guanyar la disputa va demanar ajuda als musulmans. Els musulmans a càrrec de Tarik arriben a Península l'any 711 i ajuden a guanyar als partidaris de Roderic a a batalla de Guadalete. A partir de llavors comença la seva invasió, anomenant el nou territori conquerit Al-Àndalus.

Etapes

A partir de llavors podem distingir tres gran etapes:

5. Art mudèjar i art mossàrab

Art mudèjar

• • Fa referència a l'art que practicaven els musulmans establerts en terres cristianes reconquistades en les que se'l permetia quedar-se. Les obres que els musulmans van desenvolupar en regne cristians incorporaren influències i material propis de l'estil hispanomusulmà.
  • s'estén del segle XI fins al XVI.
  • Hi destaquem dos etapes amb influència de l'art cristià:
    • el romànic mudèjar ( segles XI- XIII)
    • el gòtic mudèjar ( segles XIII-XVI)
    • com comprèn una gran varietat de territoris es poden diferenciar varietats diferents com el casellanolleonès, el toledà, l'aragonès o l'andalús...
  • Aquest art combina elements de l'art romànic, gòtic amb solucions arquitectòniques de l'art islàmic tals com l'art de ferradura, els lobulats...
  • En quan a materials destaca l'ús del maó, guix, fusta ( per a les cobertes)...

Art mossàrab

• • Fa referència a l'art que els cristians desenvoluparen en territori àrab a Al-Àndalus; zones encara per reconquerir.
  • Alguns van acabar fugint cap al nord en territoris que ja formaven part dels regnes cristians.
  • Artísticament destaca l'ús de la planta basilical, elements decoratius califals així com miniatures, els Beats.

6.Obres PAU- Art islàmic

El següent llistat d'obres són aquelles que entren a les PAU en relació al període d'època islàmica. Recordeu que podeu consultar l'anàlisi de cadascuna al llibre de fitxes del llibre de text.

Arquitectura islàmica

• • Mesquita de Còrdova

7.Vídeos i webs ampliació art islàmic

A continuació us enllaço algunes pàgines web amb les quals podreu ampliar els continguts del lliurament:

Visita virtual a la Mesquita ( avui catedral) de Córdova en 3D

Classe magistral de la Universitat de la Rioja sobre el domini àrab a la Península Ibèrica.

Classe magistral de la Universitat de la Rioja sobre l'art islàmic i les mesquites.

Llistat de monuments i ciutats relacionades amb l' art islàmic

• La Meca
• L'Alhambra de Granada
• Damasc
• Mesquita de Córdova
• Jerusalem
• Toledo i Terol ( art mudèjar)