Resum Funcions

lloc: Cursos IOC - Batxillerat
Curs: Matemàtiques aplicades a les Ciències socials (autoformació IOC)
Llibre: Resum Funcions
Imprès per: Usuari convidat
Data: divendres, 3 de maig 2024, 06:10

Descripció

Resem i dubtes Funcions

1. Punts d'una funció

Els punts d'una funció f(x) són de la forma

                         parèntesi esquerre x coma f parèntesi esquerre x parèntesi dret parèntesi dret

És a dir, per punts (x,y) d'una funció donem valors a x i substituïm aquest valor en la funció per trobar y.

Diem que f(x) és la imatge de x per la funció f(x)

Exemple

f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual fracció numerador x menys 1 entre denominador x menys 2 fi fracció

x f parèntesi esquerre x parèntesi dret p u n t
menys 2 f parèntesi esquerre menys 2 parèntesi dret igual fracció numerador menys 2 menys 1 entre denominador menys 2 menys 2 fi fracció igual fracció numerador menys 3 entre denominador menys 4 fi fracció obre parèntesis menys 2 coma fracció 3 entre 4 tanca parèntesis
menys 1 f parèntesi esquerre menys 1 parèntesi dret igual fracció numerador menys 1 menys 1 entre denominador menys 1 menys 2 fi fracció igual fracció numerador menys 2 entre denominador menys 3 fi fracció obre parèntesis menys 1 coma fracció 2 entre 3 tanca parèntesis
0 f parèntesi esquerre 0 parèntesi dret igual fracció numerador 0 menys 1 entre denominador 0 menys 2 fi fracció igual 1 mig obre parèntesis 0 coma 1 mig tanca parèntesis
1 f parèntesi esquerre 1 parèntesi dret igual fracció numerador 1 menys 1 entre denominador 1 menys 2 fi fracció igual fracció numerador 0 entre denominador menys 1 fi fracció igual 0 espai parèntesi esquerre 1 coma 0 parèntesi dret

Observacions:

- Veiem que per al valor x igual 2 no podem trobar la seva imatge per f(x), ja que ens donaria f parèntesi esquerre 2 parèntesi dret igual fracció numerador 2 menys 1 entre denominador 2 menys 2 fi fracció igual fracció 1 entre 0   però fracció 1 entre 0 no és cap nombre real.

   En aquest cas, 2 no és del domini de la funció.  (Veure el punt 2 d'aquest llibre)

   No podem trobar la imatge de tots els valors d'x, només dels valors d'x que són del domini de la funció.

   El domini d'aquesta funció és   D subíndex f igual normal nombres reals menys clau esquerra 2 clau dreta

   Per a tots els valors de x, excepte per a x=2, podem trobar la seva imatge per la funció f

   Fer una taula de valors com l'anterior per trobar punts de la funció no és suficient per trobar la gràfica de la funció.  Més endavant estudiarem com fer les gràfiques d'algunes funcion. 

- En el cas que la funció sigui una recta, sí serà suficient amb trobar 2 punts.   

   Exemple de recta

    f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual 2 x menys 1

     (Normalment en el cas de rectes, en comptes de f(x) posem y     y igual 2 x menys 1

     Punts:

     x igual 0 espai espai espai fletxa dreta espai y igual 2 per 0 menys 1 igual 0 menys 1 igual menys 1       Punt parèntesi esquerre 0 coma menys 1 parèntesi dret

     x igual 3 espai espai espai fletxa dreta espai y igual 2 per 3 menys 1 igual 6 menys 1 igual 5       Punt parèntesi esquerre 3 coma 5 parèntesi dret

2. Domini d'una funció

Domini d'una funció f és el conjunt de nombres reals on la funciío està definida. És a dir, que tenen imatge per f.

Ho podem designar per D(f),  Df,  dom(f)

El càlcul del domini d'una funció, depenent de com sigui aquesta funció, pot ser complicat.  Però en aquest bloc  ens limitarem a casos senzills:

        

Funcions polinòmiques

    El domini d'una funció polinòmica és tot normal nombres reals (nombres reals)

    Exemples

    a parèntesi dret espai espai f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual x al cub menys 5 x al quadrat més 3 espai espai espai espai fletxa dreta espai espai espai D subíndex f igual normal nombres reals

    b parèntesi dret espai espai f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual 2 parèntesi esquerre x menys 1 parèntesi dret al cub espai espai espai espai fletxa dreta espai espai espai D subíndex f igual normal nombres reals

    c parèntesi dret espai espai f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual 1 mig x al cub menys 5 x al quadrat més fracció 2 entre 3 espai espai espai espai fletxa dreta espai espai espai D subíndex f igual normal nombres reals      

        

Funció racional

    Una funció racional és de la forma  f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual fracció numerador P parèntesi esquerre x parèntesi dret entre denominador Q parèntesi esquerre x parèntesi dret fi fracció 

    El domini és tots els nombres excepte els que anul·len el denominador

    Exemples

     a parèntesi dret espai espai f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual fracció 1 entre x espai espai espai fletxa dreta D subíndex f igual normal nombres reals menys obre claus 0 tanca claus

     b parèntesi dret espai espai f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual fracció numerador x menys 2 entre denominador x més 3 fi fracció espai espai espai fletxa dreta D subíndex f igual normal nombres reals menys obre claus menys 3 tanca claus

     c parèntesi dret espai espai f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual fracció numerador x entre denominador x al quadrat menys 25 fi fracció espai espai espai fletxa dreta D subíndex f igual normal nombres reals menys obre claus més-menys 5 tanca claus

     d parèntesi dret espai espai f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual fracció numerador x al quadrat entre denominador x al quadrat menys 3 x fi fracció espai espai espai fletxa dreta D subíndex f igual normal nombres reals menys obre claus 0 coma 3 tanca claus

     e parèntesi dret espai espai f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual fracció numerador x entre denominador x al quadrat més 1 fi fracció espai espai espai fletxa dreta D subíndex f igual normal nombres reals

     f)  f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual fracció numerador x entre denominador x al quadrat menys x menys 2 fi fracció espai espai espai fletxa dreta D subíndex f igual normal nombres reals menys obre claus menys 1 coma 2 tanca claus

                     

Funció irracional   

     Veiem alguns exemples

      a parèntesi dret espai espai f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual arrel quadrada de x espai espai fletxa dreta espai espai espai D subíndex f igual claudàtor esquerre 0 coma més infinit parèntesi dret espai espai espai     podríem posar també  D subíndex f igual normal nombres reals elevat a més

      b parèntesi dret espai espai f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual arrel quadrada de menys x fi arrel espai espai fletxa dreta espai espai espai D subíndex f igual parèntesi esquerre menys infinit coma 0 claudàtor dret espai espai espai     podríem posar també  D subíndex f igual normal nombres reals elevat a menys

      c parèntesi dret espai espai f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual arrel quadrada de x menys 1 fi arrel espai espai fletxa dreta espai espai espai D subíndex f igual claudàtor esquerre 1 coma més infinit parèntesi dret espai espai espai

      d parèntesi dret espai espai f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual arrel quadrada de x al quadrat més 1 fi arrel espai espai fletxa dreta espai espai espai D subíndex f igual normal nombres reals

     d parèntesi dret espai espai f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual arrel quadrada de x al quadrat menys 1 fi arrel espai espai fletxa dreta espai espai espai D subíndex f igual parèntesi esquerre menys infinit coma menys 1 claudàtor dret unió claudàtor esquerre 1 coma més infinit parèntesi dret igual normal nombres reals menys parèntesi esquerre menys 1 coma 1 parèntesi dret

      d parèntesi dret espai espai f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual arrel cúbica de x espai espai fletxa dreta espai espai espai D subíndex f igual normal nombres reals

      e parèntesi dret espai espai f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual arrel cúbica de x menys 1 fi arrel espai espai fletxa dreta espai espai espai D subíndex f igual normal nombres reals

3. Funció a trossos

Una funció definida a trossos és una funció que no està definida amb la mateixa forma algebraica per a tots els seus punts.

Exemple:

f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la x espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai s i espai x menor o igual que 1 fi cel·la fila cel·la fracció numerador 1 entre denominador x menys 3 fi fracció espai espai espai espai espai s i espai x major que 1 espai fi cel·la fi taula tanca

O també la podríem expressar així:

f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la x espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai parèntesi esquerre menys infinit coma 1 claudàtor dret fi cel·la fila cel·la fracció numerador 1 entre denominador x menys 3 fi fracció espai espai espai espai espai espai parèntesi esquerre 1 coma més infinit parèntesi dret fi cel·la fi taula tanca

Punts d'aquesta funció.  Per exemple: 

bold italic x negreta igual negreta menys negreta 1 espai espai espai espai fletxa dreta espai espai f parèntesi esquerre menys 1 parèntesi dret igual negreta menys negreta 1 negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai p u n t negreta espai negreta parèntesi esquerre negreta menys negreta 1 negreta coma negreta menys negreta 1 negreta parèntesi dret

bold italic x negreta igual negreta 0 espai espai fletxa dreta espai espai f parèntesi esquerre 0 parèntesi dret igual 0 espai espai espai negreta espai negreta espai negreta espai espai p u n t negreta espai negreta parèntesi esquerre negreta 0 negreta coma negreta 0 negreta parèntesi dret

bold italic x negreta igual negreta 1 espai espai fletxa dreta espai espai f parèntesi esquerre 1 parèntesi dret igual negreta 1 negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai p u n t negreta espai negreta parèntesi esquerre negreta 1 negreta coma negreta 1 negreta parèntesi dret    

bold italic x negreta igual negreta 2 espai espai fletxa dreta espai espai f parèntesi esquerre 2 parèntesi dret igual fracció numerador 1 entre denominador 2 menys 3 fi fracció igual menys 1 negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai p u n t negreta espai negreta parèntesi esquerre negreta 2 negreta coma negreta menys negreta 1 negreta parèntesi dret

bold italic x negreta igual negreta 4 espai espai fletxa dreta espai espai f parèntesi esquerre 4 parèntesi dret igual fracció numerador 1 entre denominador 4 menys 3 fi fracció igual 1 negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai p u n t negreta espai negreta parèntesi esquerre negreta 4 negreta coma negreta 1 negreta parèntesi dret

Observacions:

  • En l'interval parèntesi esquerre menys infinit coma 1 negreta claudàtor dret  posem interval tancat per la dreta per tal d'incloure l'1 ja que volem tots els valors x negreta menor o igual que 1
  • En l'interval negreta parèntesi esquerre 1 coma més infinit claudàtor dret  posem interval obert per la dreta per tal de no incloure l'1 ja que volem tots els valors x negreta major que 1 
  • En els extrem infinits sempre posem interval obert, ja que infinit no és cap nombre
  • En els exemples anteriors no hem pogut fer el cas x=3 ja que seria f(3)=1/0 però 1/0 no és cap nombre 

Domini d'aquesta funció

- En l'interval parèntesi esquerre menys infinit coma 1 negreta claudàtor dret com que la funció f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual x és una recta,  tots els punts de l'interval són del domini

- En l'interval negreta parèntesi esquerre 1 coma més infinit claudàtor dret, el domini de la funció f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual fracció numerador 1 entre denominador x menys 3 fi fracció és tots els nombres reals excepte el 3

   Com que el 3 està en en l'interval  negreta parèntesi esquerre 1 coma més infinit claudàtor dret, ho hem d'excloure del domini total de la funció f(x)

   Per tant:      bold italic D subíndex negreta f negreta igual negreta nombres reals negreta menys negreta clau esquerra negreta menys negreta 3 negreta clau dreta                 

La gràfica de la funció és aquesta: 

(f(x)=x sí ho sabeu dibuixar però no encara f(x)=1/(x-3))

             

Observació:

Mireu la diferència en el domini d'aquesta altra funció:

f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la x espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai s i espai x menor o igual que 4 fi cel·la fila cel·la fracció numerador 1 entre denominador x menys 3 fi fracció espai espai espai espai espai s i espai x major que 4 espai fi cel·la fi taula tanca

En aquest cas x=3 sí és del domini de la funció ja que com que 3 menor o igual que 4

f(3) = 3

Per tant, en l'únic valor de x que podria haver problema, x=3, no hi ha ja que per a aquest valor la funció és f(x)=x

La gràfica de la funció (encara no la sabeu trobar) és aquesta: 

                 

4. Paràbola

Una paràbola és una funció de la forma f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual a x al quadrat més b x més c   amb a no igual 0

Gràfica d'una paràbola.

Per fer el gràfic d'una paràbola trobem els seus punts més significatius:

- Talls amb l'eix x    La paràbola talla a l'eix x en les solucions de l'equació  a x al quadrat més b x més c igual 0

- Tall amb l'eix y    (0,f(0))

- Vèrtex   La coordenada x del vèrtex és x igual menys fracció numerador b entre denominador 2 a fi fracció

                 Per trobar la coordenada y, substituïm aquest valor de x en ax2+bx+c

- Si  a major que 0 espai espai fletxa doble dreta la paràbola "mira" cap a dalt

  Si  a menor que 0 espai espai fletxa doble dreta la paràbola "mira" cap a baix

4.1. Exemple 1

Gràfic de la paràbola  bold italic f negreta parèntesi esquerre bold italic x negreta parèntesi dret negreta igual bold italic x elevat a negreta 2 negreta menys negreta 3 bold italic x negreta menys negreta 4

                  

- Talls amb l'eix x

        x al quadrat menys 3 x menys 4 igual 0
espai x igual fracció numerador menys parèntesi esquerre menys 3 parèntesi dret més-menys arrel quadrada de parèntesi esquerre menys 3 parèntesi dret al quadrat menys 4 per 1 per parèntesi esquerre menys 4 parèntesi dret fi arrel entre denominador 2 per 1 fi fracció igual fracció numerador 3 més-menys arrel quadrada de 9 més 16 fi arrel entre denominador 2 fi fracció igual fracció numerador 3 més-menys 5 entre denominador 2 fi fracció igual obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la fracció 8 entre 2 igual 4 fi cel·la fila cel·la fracció numerador menys 2 entre denominador 2 fi fracció igual menys 1 fi cel·la fi taula tanca

         Talls amb l'eix x:  negreta parèntesi esquerre negreta 4 negreta coma negreta 0 negreta parèntesi dret negreta coma negreta espai negreta parèntesi esquerre negreta menys negreta 1 negreta coma negreta 0 negreta parèntesi dret negreta espai

- Tall amb l'eix y

          f parèntesi esquerre 0 parèntesi dret igual 0 al quadrat menys 3 per 0 menys 4 igual menys 4

          Tall amb l'eix y:  negreta parèntesi esquerre negreta 0 negreta coma negreta menys negreta 4 negreta parèntesi dret

             

- Vèrtex

         x igual menys fracció numerador b entre denominador 2 a fi fracció igual menys fracció numerador menys 3 entre denominador 2 per 1 fi fracció igual fracció 3 entre 2

        

          y igual f obre parèntesis fracció 3 entre 2 tanca parèntesis igual obre parèntesis fracció 3 entre 2 tanca parèntesis al quadrat menys 3 per fracció 3 entre 2 menys 4 igual fracció 9 entre 4 menys fracció 9 entre 2 menys 4 igual menys fracció 25 entre 4

          Per calcular la coordenada y del vèrtex substituïm en la funció:

          Vèrtex  obre parèntesis fracció negreta 3 entre negreta 2 negreta coma negreta menys fracció negreta 25 entre negreta 4 tanca parèntesis

            

- Gràfica

  Observació:

       Si el coeficient de la  x2 és positiu  fletxa doble dreta la paràbola "mira" cap a dalt

       Si el coeficient de la  x2 és negatiu  fletxa doble dreta la paràbola "mira" cap a baix

               

4.2. Exemple 2

Gràfic de la paràbola bold italic f negreta parèntesi esquerre bold italic x negreta parèntesi dret negreta igual negreta menys bold italic x elevat a negreta 2 negreta més negreta 3 bold italic x

                      

- Talls amb l'eix x

         menys x al quadrat més 3 x igual 0

          Per resoldre aquesta equació de segon grau incompleta no apliquem la fórmula de l'equació de segon grau 

          Ho fem més senzill extraient factor comú x:

           x per parèntesi esquerre menys x més 3 parèntesi dret igual 0 espai espai espai espai fletxa doble dreta espai espai espai x igual 0 espai espai espai o espai espai espai menys x més 3 igual 0 espai espai espai espai espai fletxa doble dreta espai espai x igual 0 espai espai espai espai espai o espai espai espai espai espai x igual 3           

          Talls amb l'eix x:  negreta parèntesi esquerre negreta 0 negreta coma negreta 0 negreta parèntesi dret negreta coma negreta espai negreta parèntesi esquerre negreta 3 negreta coma negreta 0 negreta parèntesi dret negreta espai

      

- Tall amb l'eix y

          f parèntesi esquerre 0 parèntesi dret igual menys 0 al quadrat més 3 per 0 igual 0

          Tall amb l'eix y:  negreta parèntesi esquerre negreta 0 negreta coma negreta 0 negreta parèntesi dret

      

- Vèrtex

         x igual menys fracció numerador b entre denominador 2 a fi fracció igual menys fracció numerador menys 3 entre denominador 2 per parèntesi esquerre menys 1 parèntesi dret fi fracció igual fracció 3 entre 2

        Per calcular la coordenada y del vèrtex substituïm en la funció:

          y igual f obre parèntesis fracció 3 entre 2 tanca parèntesis igual menys obre parèntesis fracció 3 entre 2 tanca parèntesis al quadrat més 3 per fracció 3 entre 2 igual menys fracció 9 entre 4 més fracció 9 entre 2 igual fracció 9 entre 4

          Vèrtex obre parèntesis fracció negreta 3 entre negreta 2 negreta coma fracció negreta 9 entre negreta 4 tanca parèntesis

       

- Gràfica

  Observació:

       Si el coeficient de la  x2 és positiu  fletxa doble dreta la paràbola "mira" cap a dalt

       Si el coeficient de la  x2 és negatiu  fletxa doble dreta la paràbola "mira" cap a baix

      

        

5. Asímptotes

Són rectes a les quals la funció s'apropa.  

Poden ser de 3 tipus:

- Asímptotes horitzontals   y=k

- Asímptotes verticals   x=k

- Asímptotes obliqües (no les estudiarem en aquest bloc). 


5.1. Asímptotes verticals

Com podem trobar les asímptotes verticals d'una funció?

Una funció té una asímptota vertical en x = a si   pila negreta l negreta i negreta m amb negreta x negreta fletxa dreta negreta a a sota bold italic f negreta parèntesi esquerre bold italic x negreta parèntesi dret negreta igual negreta infinit

Majoritàriament, els possibles valors de x on pot passar això són els punts que no són del domini i els punts que sent del domini hi ha algun límit lateral que dóna ∞

Un cop detectats aquests punts cal comprovar que  límit quan x fletxa dreta a de f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual infinit.

Per poder dibuixar la gràfica de la funció al voltant d'aquesta asímptota, cal fer els límits laterals. I en funció del resultat podem saber com van les branques de l'asímptota.

Exemple 1

bold italic f negreta parèntesi esquerre bold italic x negreta parèntesi dret negreta igual fracció numerador negreta 1 entre denominador negreta x negreta més negreta 1 fi fracció 

 Dom(f(x))= normal nombres reals menys clau esquerra menys 1 clau dreta

Mirem si hi ha asímptota en x=-1

límit quan x fletxa dreta menys 1 de espai fracció numerador 1 entre denominador x més 1 fi fracció igual fracció 1 entre 0 igual infinit espai espai fletxa dreta espai espai espai bold italic x negreta igual negreta menys negreta 1 negreta espai negreta espai bold italic é bold italic s negreta espai bold italic A negreta. bold italic V

                                                                               

Per determinar els signes de l'infinit, fem els límits laterals:

  obre taula atributs alineació columna right fin atributs fila cel·la límit quan x fletxa dreta menys 1 elevat a més de espai fracció numerador 1 entre denominador x més 1 fi fracció igual fracció 1 entre 0 elevat a més igual més infinit fi cel·la fila cel·la límit quan x fletxa dreta menys 1 elevat a menys de espai fracció numerador 1 entre denominador x més 1 fi fracció igual fracció 1 entre 0 elevat a menys igual menys infinit fi cel·la fi taula tanca claus                                                                                                                  

   

                

Exemple 2

bold italic f negreta parèntesi esquerre bold italic x negreta parèntesi dret negreta igual fracció numerador negreta menys negreta x entre denominador negreta x negreta menys negreta 2 fi fracció 

Dom(f(x))= normal nombres reals menys clau esquerra 2 clau dreta

Mirem si hi ha asímptota en x=2

  límit quan x fletxa dreta 2 de fracció numerador menys x entre denominador x menys 2 fi fracció igual fracció 2 entre 0 igual infinit espai espai fletxa dreta espai espai espai bold italic x negreta igual negreta 2 negreta espai bold italic é bold italic s negreta espai bold italic A negreta. bold italic V      

                                                                   

Per determinar els signes de l'∞, fem els límits

laterals: 

obre taula atributs alineació columna right fin atributs fila cel·la límit quan x fletxa dreta 2 elevat a més de fracció numerador menys x entre denominador x menys 2 fi fracció igual fracció numerador menys 2 entre denominador 0 elevat a més fi fracció igual menys infinit fi cel·la fila cel·la límit quan x fletxa dreta 2 elevat a menys de fracció numerador menys x entre denominador x menys 2 fi fracció igual fracció numerador menys 2 entre denominador 0 elevat a menys fi fracció igual més infinit fi cel·la fi taula tanca claus  

  
 

Exemple 3

bold italic f negreta parèntesi esquerre bold italic x negreta parèntesi dret negreta igual fracció negreta x entre obre parèntesis negreta x negreta menys negreta 2 tanca parèntesis elevat a negreta 2 

Dom(f(x))= normal nombres reals menys clau esquerra 2 clau dreta

Mirem si hi ha asímptota en x=2

límit quan x fletxa dreta 2 de espai fracció x entre obre parèntesis x menys 2 tanca parèntesis al quadrat igual fracció 2 entre 0 igual infinit espai fletxa dreta espai espai negreta espai bold italic x negreta igual negreta 2 negreta espai bold italic é bold italic s negreta espai bold italic A negreta. bold italic V             

                          

Per determinar els signes de l'∞, fem els límits laterals:     

obre taula atributs alineació columna right fin atributs fila cel·la límit quan x fletxa dreta 2 elevat a més de fracció x entre obre parèntesis x menys 2 tanca parèntesis al quadrat igual fracció 2 entre 0 elevat a més igual més infinit fi cel·la fila cel·la límit quan x fletxa dreta 2 elevat a menys de fracció x entre obre parèntesis x menys 2 tanca parèntesis al quadrat igual fracció 2 entre 0 elevat a més igual més infinit fi cel·la fi taula tanca claus                  

 

Exemple 4

bold italic f negreta parèntesi esquerre bold italic x negreta parèntesi dret negreta igual fracció numerador negreta menys negreta x entre denominador obre parèntesis negreta x negreta menys negreta 2 tanca parèntesis elevat a negreta 2 fi fracció 

Dom(f(x))= normal nombres reals menys clau esquerra 2 clau dreta

Mirem si hi ha asímptota en x=2

límit quan x fletxa dreta 2 de espai fracció numerador menys x entre denominador obre parèntesis x menys 2 tanca parèntesis al quadrat fi fracció igual fracció numerador menys 2 entre denominador 0 fi fracció igual infinit espai espai fletxa dreta espai bold italic x negreta igual negreta 2 negreta espai bold italic é bold italic s negreta espai bold italic A negreta. bold italic V              

              

 Per determinar els signes de l'∞, fem els límits laterals: 

obre taula atributs alineació columna right fin atributs fila cel·la límit quan x fletxa dreta 2 elevat a més de fracció numerador menys x entre denominador obre parèntesis x menys 2 tanca parèntesis al quadrat fi fracció igual fracció numerador menys 2 entre denominador 0 elevat a més fi fracció igual menys infinit fi cel·la fila cel·la límit quan x fletxa dreta 2 elevat a menys de fracció numerador menys x entre denominador obre parèntesis x menys 2 tanca parèntesis al quadrat fi fracció igual fracció numerador menys 2 entre denominador 0 elevat a més fi fracció igual menys infinit fi cel·la fi taula tanca claus                         

 

          

Exemple 5

bold italic f negreta parèntesi esquerre bold italic x negreta parèntesi dret negreta igual fracció numerador negreta x negreta menys negreta 2 entre denominador negreta x elevat a negreta 2 negreta menys negreta 9 fi fracció 

Dom(f(x))= normal nombres reals menys clau esquerra més-menys 3 clau dreta

Mirem si hi ha asímptota en x=3   i en x=-3

     x igual 3

   negreta lim amb negreta x negreta fletxa dreta negreta 3 a sota espai fracció numerador negreta x negreta menys negreta 2 entre denominador negreta x elevat a negreta 2 negreta menys negreta 9 fi fracció igual fracció 1 entre 0 igual infinit espai espai espai fletxa dreta espai bold italic x negreta igual negreta 3 negreta espai bold italic é bold italic s negreta espai bold italic A negreta. bold italic V espai    

  Per determinar els signes de l'∞, fem els límits laterals:                                    

obre taula atributs alineació columna right fin atributs fila cel·la límit quan normal x fletxa dreta 3 elevat a més de espai fracció numerador normal x menys 2 entre denominador normal x al quadrat menys 9 fi fracció igual fracció 1 entre 0 elevat a més igual més infinit fi cel·la fila cel·la límit quan normal x fletxa dreta 3 elevat a menys de espai fracció numerador normal x menys 2 entre denominador normal x al quadrat menys 9 fi fracció igual fracció 1 entre 0 elevat a menys igual menys infinit fi cel·la fi taula tanca claus    

     x igual menys 3

 negreta lim amb negreta x negreta fletxa dreta negreta menys negreta 3 a sota espai fracció numerador negreta x negreta menys negreta 2 entre denominador negreta x elevat a negreta 2 negreta menys negreta 9 fi fracció igual fracció 1 entre 0 igual infinit espai espai fletxa dreta espai bold italic x negreta igual negreta menys negreta 3 negreta espai bold italic é bold italic s negreta espai bold italic A negreta. bold italic V espai

Per determinar els signes de l'∞, fem els límits laterals:

obre taula atributs alineació columna right fin atributs fila cel·la límit quan normal x fletxa dreta menys 3 elevat a més de espai fracció numerador normal x menys 2 entre denominador normal x al quadrat menys 9 fi fracció igual fracció 1 entre 0 elevat a menys igual menys infinit fi cel·la fila cel·la límit quan normal x fletxa dreta menys 3 elevat a menys de espai fracció numerador normal x menys 2 entre denominador normal x al quadrat menys 9 fi fracció igual fracció 1 entre 0 elevat a més igual més infinit fi cel·la fi taula tanca claus

 
 
 

 

Exemple 6

bold italic f negreta parèntesi esquerre bold italic x negreta parèntesi dret negreta igual fracció numerador negreta x negreta menys negreta 1 entre denominador negreta x elevat a negreta 2 negreta menys negreta 1 fi fracció 

Dom(f(x))= normal nombres reals menys clau esquerra menys 1 coma espai 1 clau dreta

Mirem si hi ha asímptota en x = 1

límit quan x fletxa dreta 1 de fracció numerador x menys 1 entre denominador x al quadrat menys 1 fi fracció igual fracció 0 entre 0 espai espai espai fletxa dreta espai espai límit quan x fletxa dreta 1 de fracció numerador ratllat diagonal cap amunt parèntesi esquerre x menys 1 parèntesi dret fi ratllat entre denominador ratllat diagonal cap amunt parèntesi esquerre x menys 1 parèntesi dret fi ratllat parèntesi esquerre x més 1 parèntesi dret fi fracció igual 1 mig fletxa doble dreta bold italic N bold italic o negreta espai bold italic h bold italic i negreta espai bold italic h bold italic a negreta espai bold italic A bold italic V negreta espai bold italic e bold italic n negreta espai bold italic x negreta igual negreta 1

Mirem si hi ha asímptota en x = -1

límit quan x fletxa dreta menys 1 de espai fracció numerador x menys 1 entre denominador x al quadrat menys 1 fi fracció igual fracció numerador menys 2 entre denominador 0 fi fracció igual infinit espai espai fletxa dreta espai bold italic x negreta igual negreta menys negreta 1 negreta espai bold italic é bold italic s negreta espai bold italic A bold italic V       

             

   Per determinar els signes de l'∞, fem els límits laterals:

obre taula atributs alineació columna right fin atributs fila cel·la límit quan x fletxa dreta menys 1 elevat a més de fracció numerador x menys 1 entre denominador x al quadrat menys 1 fi fracció igual fracció numerador menys 2 entre denominador 0 elevat a menys fi fracció igual més infinit fi cel·la fila cel·la límit quan x fletxa dreta menys 1 elevat a menys de fracció numerador x menys 1 entre denominador x al quadrat menys 1 fi fracció igual fracció numerador menys 2 entre denominador 0 elevat a més fi fracció igual menys infinit fi cel·la fi taula tanca claus

                                                                                                         
   
   

5.2. Asímptotes horitzontals

Com podem trobar les asímptotes horitzontals d'una funció?

Una funció té una asímptota horitzontal  bold italic y negreta igual bold italic k  si

espai espai pila lim espai espai espai espai espai amb x fletxa dreta menys infinit a sota f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual k espai espai espai espai o espai b é espai límit quan espai espai espai espai espai espai espai espai x fletxa dreta més infinit de f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual k espai espai espai parèntesi esquerre espai o espai e l s espai d o s espai l í m i t s espai d o n e n espai k parèntesi dret

Llavors:

  • Si la funció és polinòmica:  No pot tenir asímptotes horitzontals ja qualsevol d'aquests límits dóna més infinit espai espai o espai espai menys infinit
  • Si la funció és racional:  és a dir del tipus fracció numerador p parèntesi esquerre x parèntesi dret entre denominador q parèntesi esquerre x parèntesi dret fi fracció on p(x) i q(x) són polinomis, aleshores dependrà del grau dels polinomis.

Exemple :

f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual fracció numerador 6 x menys 2 entre denominador 1 menys 2 x fi fracció fletxa dreta límit quan x fletxa dreta més-menys infinit de f parèntesi esquerre x parèntesi dret igual límit quan x fletxa dreta més-menys infinit de fracció numerador 6 x menys 2 entre denominador 1 menys 2 x fi fracció igual menys 3 fletxa doble dreta espai espai y igual menys 3 espai é s espai A. H espai
g parèntesi esquerre x parèntesi dret igual fracció numerador 2 x entre denominador x al quadrat menys 3 fi fracció fletxa dreta límit quan x fletxa dreta més-menys infinit de g parèntesi esquerre x parèntesi dret igual límit quan x fletxa dreta més-menys infinit de fracció numerador 2 x entre denominador x al quadrat menys 3 fi fracció igual 0 fletxa doble dreta espai espai y igual 0 espai é s espai A. H espai
h parèntesi esquerre x parèntesi dret igual fracció numerador 2 x al cub menys 4 entre denominador x al quadrat menys 3 fi fracció fletxa dreta límit quan x fletxa dreta més-menys infinit de h parèntesi esquerre x parèntesi dret igual límit quan x fletxa dreta més-menys infinit de fracció numerador 2 x al cub menys 4 entre denominador x al quadrat menys 3 fi fracció igual més-menys infinit fletxa doble dreta espai espai h parèntesi esquerre x parèntesi dret espai N O espai t é espai A. H

  • Si en l'expressió de la funció hi ha una expressió exponencial:  cal tenir en compte que

límit quan x fletxa dreta més infinit de a elevat a x igual obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la més infinit espai espai espai espai espai espai espai s i espai a major que 1 fi cel·la fila cel·la 0 espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai espai s i espai 0 menor que a menor que 1 fi cel·la fi taula tanca espai espai espai espai espai espai espai i espai espai espai espai espai espai espai espai espai a elevat a menys infinit fi elevat igual fracció 1 entre a elevat a més infinit fi elevat

Exemple :

g parèntesi esquerre x parèntesi dret igual obre parèntesis 1 mig tanca parèntesis elevat a x
límit quan x fletxa dreta més infinit de g parèntesi esquerre x parèntesi dret igual límit quan x fletxa dreta més infinit de obre parèntesis 1 mig tanca parèntesis elevat a x igual obre parèntesis 1 mig tanca parèntesis elevat a més infinit fi elevat igual 0 fletxa doble dreta espai espai y igual 0 espai espai espai A. H espai d e espai f parèntesi esquerre x parèntesi dret espai espai e n espai més infinit espai espai espai

límit quan x fletxa dreta menys infinit de g parèntesi esquerre x parèntesi dret igual límit quan x fletxa dreta menys infinit de obre parèntesis 1 mig tanca parèntesis elevat a x igual obre parèntesis 1 mig tanca parèntesis elevat a menys infinit fi elevat igual fracció 1 entre obre parèntesis 1 mig tanca parèntesis elevat a més infinit fi elevat igual fracció 1 entre 0 igual més infinit fletxa doble dreta espai N o espai h i espai h a espai A. H espai fi e n espai més infinit espai espai espai