El preludi de coral, que és la tercera de les formes fugades, té una traça menys precisa que el concerto grosso i, per tant, és més difícil definir-ho amb certa exactitud. Va tenir el seu origen en les melodies corals que es van cantar en els temples protestants a partir del temps de Luter. Els compositors adscrits a l'església exercien el seu enginy a fer primorosos arranjaments d'aquelles senzilles melodies. En un sentit, aquests arranjaments són variacions sobre la melodia d'un himne. Esmentarem tres dels tipus més coneguts de tractament d'aquestes melodies corals. 1. El mètode més simple consisteix en conservar intacte la melodia donada i donar més interès a les harmonies que l'acompanyen, ja sigui augmentant la complexitat harmònica, ja fent més intricadament polifòniques les veus acompanyants.
2.Un segon tipus borda sobre el tema mateix, presentant el més pobre disseny melòdic amb una gràcia i floritura insospitades.
3. El tercer tipus, el més complicat, és una mena de fuga que es teixeix al voltant de la melodia del coral. Així, per exemple, un fragment de la melodia del coral serveix de subjecte de fuga, s'escriu una exposicióde fuga exactament com si no hagués d'haver coral i després, de sobte, mentre la fuga continua plàcidament, comencen a sentir-se, per sobre o per sota d'elles, les prolongades notes del coral. Algunes de les creacions més belles de Bach van ser escrites en una o altra d'aquestes formes de preludi de coral. La seva Orgelbüchlein és una col·lecció de breus preludis de coral que conté una abundància inesgotable de riqueses musicals que cap amant de la música pot permetre's ignorar. Profundament emocionants des del punt de vista expressiu, no deixen de ser, al mateix temps, una meravella d'enginy tècnic, exemple magistral de l'estreta unió de l'emoció i el pensament.
Escolta el núm.1 "Nun komm, der Heiden Heiland, BWV 599" i núm 2 Gottes Sohn ist kommen, BWV 600 del Orgelbüchlein.