Resum conceptes bàsics del lliurament

lloc: Cursos IOC - Batxillerat
Curs: Matemàtiques I (Bloc 1) ~ gener 2020
Llibre: Resum conceptes bàsics del lliurament
Imprès per: Visiteur anonyme
Data: diumenge, 19 de maig 2024, 10:53

Descripció

Resum conceptes bàsics del lliurament 5 de Matemàtiques 1 Bloc 1: tema Rectes i circumferències.

Rectes en el pla

Una recta ve determinada:

      • Dos punts: donats dos punts, existeix una única recta que passa per ells
      • Un punt i una direcció: la direcció pot venir donada pel vector director, per l'angle d'inclinació o bé per la pendent de la recta.




Equacions de la recta

Una equació de la recta és una igualtat que verifiquen tots els punts de la recta i només aquests.

Tenim diverses formes d'expressar aquesta equació. En donem aquí un quadre resum.

Taula amb diferents tipus d'expressions de la recta. Llicència xtec Alícia Espuig

Nota: Si en lloc de tenir punt i vector, comencem amb dos punts de la recta P(p1, p2) i Q(q1, q2) construïm el vector director amb origen i extrem aquests dos punts pila P Q amb fletxa dreta a sobre=(q1-p1, q2-p2) i ja tenim punt P i vectorpila P Q amb fletxa dreta a sobre.

És important distingir els diferents tipus d'equació i saber quina és l'equació més fàcil d'obtenir depenent de quines dades es disposa. Després s'haurà d'operar fins a arribar al tipus d'equació que demani l'exercici.

El vector director d'una recta ens marca la direcció d'aquesta. Qualsevol vector paral·lel indica la mateixa direcció,  per tant podem utilitzar qualsevol múltiple del vector si ens és més còmode. Per exemple si el  vector director d'una recta fos v amb fletxa dreta a sobre igual obre parèntesis 1 terç coma fracció numerador menys 2 entre denominador 5 fi fracció tanca parèntesis, el podríem multiplicar per 15 per eliminar denominadors i continuaria essent un vector director de la recta : obre parèntesis 15 coma menys 30 tanca parèntesis.

En canvi les coordenades dels punts, no es poden multiplicar perquè deixarien de ser el mateix punt.

Exemple

Considerem la recta r que passa pel punt P=(-1,5) i té com a vector director v amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre menys 3 coma 6 parèntesi dret. Construirem les diferents expressions que defineixen aquesta recta.  Començarem per l'equació vectorial i anirem operant per passar pels diferents tipus d'equació. Observeu els passos a fer.

Al llarg de l'exemple farem servir la notació: P igual parèntesi esquerre p subíndex 1 coma p subíndex 2 parèntesi dret espai i espai v amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre v subíndex 1 coma v subíndex 2 parèntesi dret


Equació vectorial

Un punt qualsevol de la recta r (x,y) ha de verificar:

parèntesi esquerre x coma y parèntesi dret igual P més k v amb fletxa dreta a sobre amb k un nombre real qualsevol.

Per tant, l'equació vectorial de la recta r en components és:    envoltori caixa parèntesi esquerre x coma y parèntesi dret igual parèntesi esquerre menys 1 coma 5 parèntesi dret més k per parèntesi esquerre menys 3 coma 6 parèntesi dret fi envoltori
 

Equació paramètrica

Ha de ser de tipus:

obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la x igual p subíndex 1 més k per v subíndex 1 fi cel·la fila cel·la y igual p subíndex 2 més k per v subíndex 2 fi cel·la fi taula tanca

A partir de l'equació anterior, separarem les dues components i obtenim les equacions paramètriques de la recta:

envoltori caixa obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la x igual menys 1 més k per parèntesi esquerre menys 3 parèntesi dret fi cel·la fila cel·la y igual 5 més k per 6 fi cel·la fi taula tanca fi envoltori


Equació contínua

Ha de ser de tipus: envoltori caixa fracció numerador normal x menys p subíndex 1 entre denominador v subíndex 1 fi fracció igual fracció numerador normal y menys p subíndex 2 entre denominador v subíndex 2 fi fracció fi envoltori

A partir de l'equació paramètrica anterior, aïllarem la k de les dues equacions i després les igualarem.

Aïllant la k de la primera equació tenim:

k igual fracció numerador x més 1 entre denominador menys 3 fi fracció

Aïllant la k de la segona equació tenim:

k igual fracció numerador y menys 5 entre denominador 6 fi fracció

Igualant les dues expressions anteriors tenim l'equació contínua de r.

envoltori caixa fracció numerador normal x més 1 entre denominador menys 3 fi fracció igual fracció numerador normal y menys 5 entre denominador 6 fi fracció fi envoltori

Si ho fem directament sense venir de l'equació paramètrica, sabent només el punt i el vector, hem de recordar que als numeradors hem de restar les dues coordenades del punt i al denominador hem de posar les dues components del vector.


Equació general o implícita

L'equació general o implícita és de tipus Ax+By+C=0.

Com la podem trobar a partir de l'equació contínua?

A partir de l'equació contínua anterior només hem d'eliminar els denominadors (multiplicant en creu), operar i transposar tots els termes a un mateix costat de la igualtat.

6 per parèntesi esquerre x més 1 parèntesi dret espai igual espai menys 3 per parèntesi esquerre y menys 5 parèntesi dret
6 x més 6 espai igual menys 3 y més 15
envoltori caixa 6 x més 3 y menys 9 igual 0 fi envoltori


Com la podem trobar a partir del punt i vector inicials?

En aquest cas hem de tenir clar que  l'equació general és de la forma v subíndex 2 x més parèntesi esquerre menys v subíndex 1 parèntesi dret y més C igual 0 espai espai o n espai obre parèntesis v subíndex 1 coma v subíndex 2 tanca parèntesis espai espai s ó n espai l e s espai c o m p o n e n t s espai d e l espai v e c t o r espai d i r e c t o r. Observeu que de forma ràpida els coeficients de la x i de la y de l'equació general surten de girar les coordenades del vector director i una d'elles de signe. O dit d'un altre manera, els coeficients de x i de y defineixen un vector perpendicular al vector director.

Ax+ By+ C=0   ------->w amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre A coma espai B parèntesi dret seria un vector perpendicular a la recta i v amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre B coma espai menys A parèntesi dret seria un vector director de la recta.

Anem al nostre cas. Tenim que el vector director és v amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre menys 3 coma 6 parèntesi dret per tant d'entrada sabem que la recta serà de tipus 6 x més 3 y més C igual 0  (observeu, components girades i una canviada de signe).

Ara ens faltaria trobar la C, però només caldrà imposar que la recta passi pel punt que ens han dit P=(-1,5)

6 per parèntesi esquerre menys 1 parèntesi dret més 3 per 5 més C igual 0 fletxa dreta 9 més C igual 0 fletxa dreta C igual menys 9

Per tant envoltori caixa 6 x més 3 y menys 9 igual 0 espai fi envoltori


Equació punt-pendent

Ara trobarem  l'equació punt pendent de la recta r

L'equació punt pendent és de tipus y – p2= m(x – p1)         i     m= v2/v1

En aquest cas, p1 = -1   ,    p2 = 5   i  (m=6/(-3)=-2)

y –(5)=-2·(x – (-1))    

envoltori caixa y menys 5 igual menys 2 per parèntesi esquerre x més 1 parèntesi dret fi envoltori


Equació explícita

A partir de l'equació anterior, només cal aïllar la y  i reduir l'expressió que en resulta fins obtenir l'equació explícita que és de tipus: y = mx + n

y-5=-2x-2

envoltori caixa y igual menys 2 x més 3 fi envoltori

Observacions:
  • S'hauria pogut simplificar des del principi el vector director i en lloc de fer servir el (-3, 6) dividir-lo per 3 i treballar amb el (-1,2)
  • Qualsevol de les equacions que hem trobat de la recta la defineixen unívocament i per tant totes són vàlides. Cal saber trobar-les totes i passar d'un tipus a un altre.

Vídeo interactiu: equacions de la recta

Amb aquest vídeo d'onze minuts del canal Unicoos podeu aprendre de forma interactiva com construir els diferents tipus d'equacions de la recta en el pla.
A sota trobareu la barra de navegació com a la imatge, per a la correcta visualització poseu pantalla completa (1)

  • doneu-li al play (2), també podeu parar-lo si interessa
  • (3) és un índex que us permetrà saltar a una secció concreta si us interessa
  • podeu avançar si no voleu veure'l sencer movent el cursor (4)
  • cada vegada que trobeu una petita rodoneta lila (5) sortirà una pregunta per practicar el que s'acaba d'explicar, cal que cliqueu el botó que ho indica . Les preguntes són de diferents tipus: omplir forats amb un nombre, arrossegar, seleccionar la resposta correcta, etc.
  • Al final del vídeo hi trobareu un seguit de preguntes seguides a mode de resum.
  • Si no voleu respondre a les preguntes, podeu tirar endavant el vídeo.

Posició relativa de dues rectes

Si t'imagines 2 rectes en el pla (per exemple situa dos llapis damunt la taula), és fàcil veure que només es poden donar tres situacions:
  • que es tallin en un punt  (direm rectes secants)
  • que siguin paral·leles i per tant no es tallin mai.
  • que siguin la mateixa recta.

Veiem en aquesta taula com podem distingir les tres situacions si tenim informació algebraica en lloc del dibuix de les rectes. Ho podrem veure a partir del vector director i punts en comú, el pendent i els coeficients de la x i de la y a l'expressió general.

Dues rectes en el pla poder ser:
vectors directors de les rectes
negreta parèntesi esquerre negreta u subíndex negreta 1 negreta coma negreta u subíndex negreta 2 negreta parèntesi dret negreta espai negreta espai negreta i negreta espai negreta espai negreta parèntesi esquerre negreta v subíndex negreta 1 negreta coma negreta v subíndex negreta 2 negreta parèntesi dret

punts en comú
Relació entre els pendents

Equació general
Ax+By+C=0
   A'x+B'y+C'=0

Han de ser iguals o proporcionals

fracció v subíndex 1 entre u subíndex 1 igual fracció v subíndex 2 entre u subíndex 2

Cap punt en comú El mateix pendent

fracció numerador A entre denominador A apòstrof fi fracció igual fracció numerador B entre denominador B apòstrof fi fracció no igual fracció numerador C entre denominador C apòstrof fi fracció

No proporcionals

fracció v subíndex 1 entre u subíndex 1 no igual fracció v subíndex 2 entre u subíndex 2

Un sol punt en comú Diferent pendent

fracció numerador A entre denominador A apòstrof fi fracció no igual fracció numerador B entre denominador B apòstrof fi fracció

Han de ser iguals o proporcionals

fracció v subíndex 1 entre u subíndex 1 igual fracció v subíndex 2 entre u subíndex 2

Tots els punts són comuns El mateix pendent

fracció numerador A entre denominador A apòstrof fi fracció igual fracció numerador B entre denominador B apòstrof fi fracció igual fracció numerador C entre denominador C apòstrof fi fracció

Exercici 1: posició relativa entre rectes

Donada les rectes: bold italic r que passa per A=(0,1) i B=(3,5) i bold italic s negreta dos punts negreta espai negreta 2 bold italic x negreta espai negreta menys negreta espai negreta 5 bold italic y negreta espai negreta menys negreta espai negreta 1 negreta igual negreta 0.

Trobeu la posició relativa de les dues rectes, i si és el cas doneu les coordenades del punt de tall

Procediment :

Comencem trobant l'equació general de la recta r

Ho podem fer de moltes maneres, per exemple la que aquí proposem.

vector director de r és  pila A B amb fletxa dreta a sobre igual B menys A igual parèntesi esquerre 3 coma 4 parèntesi dret

I prenem el punt A=(0,1) per escriure l'equació contínua de la recta:   fracció numerador x menys 0 entre denominador 3 fi fracció igual fracció numerador y menys 1 entre denominador 4 fi fracció

Passem a forma general o implícita.

Traurem denominadors i l'escriurem en forma ax+by+c=0

multipliquem en creu i simplifiquem:

  4 per parèntesi esquerre x menys 0 parèntesi dret espai igual espai 3 per parèntesi esquerre y menys 1 parèntesi dret
4 x igual 3 y menys 3

Passem tot a l'esquerra i queda:4 x menys 3 y més 3 igual 0 expressió general de la recta r

La recta s ja la tenim expressada en forma general  s dos punts espai 2 x espai menys espai 5 y espai menys espai 1 igual 0


Podem per tant fer l'estudi a partir d'aquestes dues expressions.

Compararem la raó entre els seus coeficients

r dos punts 4 x menys 3 y més 3 igual 0

s dos punts espai 2 x espai menys espai 5 y espai menys espai 1 igual 0

fracció numerador A entre denominador A apòstrof fi fracció igual fracció 4 entre 2 igual 2
fracció numerador B entre denominador B apòstrof fi fracció igual fracció numerador menys 3 entre denominador menys 5 fi fracció igual 0 coma 6
fracció numerador C entre denominador C apòstrof fi fracció igual fracció numerador 3 entre denominador menys 1 fi fracció igual menys 3

Clarament en aquest cas   fracció numerador A entre denominador A apòstrof fi fracció no igual fracció numerador B entre denominador B apòstrof fi fracció  ja que 2 no igual 0 coma 6 per tant a partir de la taula de la pàgina anterior podem afirmar que les dues rectes són secants.


Això vol dir que les dues rectes es tallen en un punt i ara procedirem a trobar-ne el punt de tall.

Càlcul del punt de tall

Senzillament caldrà resoldre el sistema format per les equacions de les dues rectes. Es tracta d'un sistema lineal de dues equacions i dues incògnites. Podem fer servir qualsevol dels mètodes coneguts: substitució, igualació o reducció.

r dos punts 4 x menys 3 y més 3 igual 0

s dos punts espai 2 x espai menys espai 5 y espai menys espai 1 igual 0

Fem-ho per reducció. Multipliquem la segona equació per -2 amb l'objectiu que el coeficient de les x quedi canviat de signe per poder reduir fàcilment

obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la espai espai espai espai 4 x menys 3 y més 3 igual 0 fi cel·la fila cel·la menys 4 x més 10 y més 2 igual 0 fi cel·la fi taula tanca

Ara sumem les dues equacions i desapareixen les x

7 y més 5 igual 0   aïllem la y;    y igual fracció numerador menys 5 entre denominador 7 fi fracció.

Un cop tenim la y tornem a qualsevol de les dues equacions inicials i la substituïm pel valor obtingut per a trobar la x.

4 x menys 3 per fracció numerador parèntesi esquerre menys 5 parèntesi dret entre denominador 7 fi fracció més 3 igual 0   treballem amb aquesta equació de primer grau.


4 x menys 3 per fracció numerador parèntesi esquerre menys 5 parèntesi dret entre denominador 7 fi fracció més 3 igual 0 menys menys major que 4 x igual menys 3 menys fracció 15 entre 7
4 x igual fracció numerador menys 36 entre denominador 7 fi fracció menys menys menys menys major que x igual fracció numerador estil mostrar fracció numerador menys 36 entre denominador 7 fi fracció fi estil entre denominador 4 fi fracció igual fracció numerador menys 36 entre denominador 28 fi fracció igual fracció numerador menys 9 entre denominador 7 fi fracció

Ja tenim la solució del sistema

envoltori caixa x igual fracció numerador menys 9 entre denominador 7 fi fracció espai espai espai y igual fracció numerador menys 5 entre denominador 7 fi fracció fi envoltori

El sistema és compatible determinat perquè té una única solució.

Això vol dir que les dues rectes secants es tallen en el punt  parèntesi esquerre fracció numerador menys 9 entre denominador 7 fi fracció coma espai fracció numerador menys 5 entre denominador 7 fi fracció parèntesi dret i amb això hem acabat l'exercici.


Exercici 2: equació de la recta paral·lela a una donada

Donada la recta r, d'equació -3x+4y=11 , i els punts P=(0,-5) i Q=(-1,-8) es demana:

a) trobar raonadament l'equació de la recta s , paral·lela a r , que passa per P.

b) trobar raonadament l'equació de la recta t perpendicular a s i que passi per Q.


Procediment

a)

Com en aquest cas no especifiquen quin tipus d'expressió de la recta s hem de donar, ho farem de dues maneres.

Trobarem directament l'equació general

Les equacions generals de dues rectes paral·leles tenen els coeficients A i B proporcionals i el C ja no.

Per tant si busquem una recta paral·lela a r podem pensar d'entrada que serà de tipus

-3x+4y+C=0  (observeu que deixem les coeficients de la x i la y iguals) i només cal trobar la C imposant que aquesta recta passi pel punt P=(0,-5)

Busquem el valor de C, substituint les (x, y) per les coordenades del punt P(0,-5)

menys 3 per parèntesi esquerre 0 parèntesi dret espai més espai 4 espai per parèntesi esquerre menys 5 parèntesi dret espai més C igual 0
menys 0 menys 20 més C igual 0
C igual 20

Finalment l'equació general de la recta s és : envoltori caixa menys 3 x més 4 y més 20 igual 0 fi envoltori serviria també qualsevol múltiple d'aquesta equació.


Trobarem directament l'equació contínua
  • Trobem el vector director de la recta r, sabem que és (B, -A) és a dir (4, 3).
  • Qualsevol recta paral·lela a aquesta té el mateix vector director perquè té la mateixa direcció, per tant la recta que cerquem té el vector director (4, 3) i passa per P=(0,-5) per tant a partir d'això podem trobar la recta en forma contínua senzillament substituint.
    fracció numerador x menys p subíndex 1 entre denominador v subíndex 1 fi fracció igual fracció numerador y menys p subíndex 2 entre denominador v subíndex 2 fi fracció fletxa doble dreta fracció numerador x menys 0 entre denominador 4 fi fracció igual fracció numerador y menys parèntesi esquerre menys 5 parèntesi dret entre denominador 3 fi fracció fletxa doble dreta envoltori caixa fracció x entre 4 igual fracció numerador y més 5 entre denominador 3 fi fracció fi envoltori

b) Ho farem també de dues maneres.
Trobarem directament l'equació general

Donada una recta de general Ax+By+C=0, una recta perpendicular serà de tipus Bx-Ay+C' =0 , és a dir té els coeficients de x i y canviat i un d'ells canviat de signe.

Per tant si busquem una recta perpendiular a r podem pensar d'entrada que serà de tipus

4x+3y+C=0 (observeu que hem fet amb els coeficients de la x i la y ) i només cal trobar la C imposant que aquesta recta passi pel punt Q=(-1,-8)

Busquem el valor de C, substituint les (x, y) per les coordenades del punt Q=(-1,-8)

4 per parèntesi esquerre menys 1 parèntesi dret espai més espai 3 espai per parèntesi esquerre menys 8 parèntesi dret espai més C igual 0
menys 4 menys 24 més C igual 0
C igual 28

Finalment l'equació general de la recta t és : envoltori caixa 4 x més 3 y més 28 igual 0 fi envoltori serviria també qualsevol múltiple d'aquesta equació.


Trobarem directament l'equació contínua
  • Trobem el vector director de la recta t. Com r és -3x+4y=11 sabem que (-3, 4) és un vector perpendicular a ella, per tant serveix com a vector director de t.
  • El vector director de t serà  (-3, 4) i passa per Q=(-1,-8) per tant a partir d'això podem trobar la recta en forma contínua senzillament substituint.
    fracció numerador x menys p subíndex 1 entre denominador v subíndex 1 fi fracció igual fracció numerador y menys p subíndex 2 entre denominador v subíndex 2 fi fracció fletxa doble dreta fracció numerador x menys parèntesi esquerre menys 1 parèntesi dret entre denominador menys 3 fi fracció igual fracció numerador y menys parèntesi esquerre menys 8 parèntesi dret entre denominador 4 fi fracció fletxa doble dreta envoltori caixa fracció numerador x més 1 entre denominador menys 3 fi fracció igual fracció numerador y més 8 entre denominador 4 fi fracció fletxa doble esquerra i dreta menys fracció numerador x més 1 entre denominador 3 fi fracció igual fracció numerador y més 8 entre denominador 4 fi fracció fi envoltori


Punt de tall amb els eixos

Una recta que no sigui ni horitzontal ni vertical, tallarà els eixos de coordenades en dos punts. Un per cada eix. Observeu la imatge:

Aquest punts s'obtenen resolent dos sistemes d'equacions:

    • Punts de tall amb l'eix X:

    • Punts de tall amb l'eix Y:

Exercici: punt de tall amb els eixos

Donada la recta r, d'equació  8x-3y+24=0 es demana:

a) Troba els punts de tall de la recta r amb l'eix OY i amb l'eix OX

b) Amb els resultat de l'apartat a) representar gràficament r.



Resolució:

a) 
Comencem trobant el punt de tall amb l'eix d'abscisses OX

Per calcular els punts de tall amb l'eix OX, cal resoldre els sistema d'equacions format per la recta i per l'eix OX que té per equació:   y = 0

    • 8x-3y+24=0
    • y = 0

Resolem el sistema anterior:  la y ja sabem que és 0, només cal trobar la x substituint la y per 0 a la primera equació  8x-3·0+24=0---->8x= -24---->x=-3

S'obté:    x=-3  i   y=0

Les coordenades del punt de tall de la recta amb l'eix OX és (-3,0)


Ara calculem el punt de tall amb l'eix d'ordenades OY

Per calcular els punts de tall amb l'eix OY, cal resoldre els sistema d'equacions format per la recta i per l'eix OY que té per equació x = 0

    • 8x-3y+24=0
    • x = 0

Resolem el sistema anterior: la x ja sabem que és 0, només cal trobar la y substituint la x per 0 a la primera equació  8·0-3·y+24=0---->-3y= -24---->y=8

S'obté:     x= 0  i   y=8

Les coordenades del punt de tall de la recta amb l'eix OY és (0,8)

b) 

Com ja tenim dos punts de la recta en tenim prou per dibuixar-la, però podem fer-ne un altre per estar més segurs que no ens hem equivocat (recordar que cal que quedin alineats)

Per exemple prenem x=3 i substituint en l'equació per aïllar la y: 8·3-3y+24=0-----> -3y= -48---->y=16.

La recta passa per (3, 16)

La representació gràfica de la recta és:

Rectes perpendiculars

Dues rectes són perpendiculars si ho són els seus vectors directors. 
Si tenim un vector v amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre v subíndex 1 coma v subíndex 2 parèntesi dret  la forma més ràpida de trobar un vector perpendicular (o ortogonal) a ell és canviar l'ordre de les components i un d'ells canviar-lo de signe. Així v amb fletxa dreta a sobre apòstrof igual parèntesi esquerre menys v subíndex 2 coma v subíndex 1 parèntesi dret  és perpendicular al vector anterior.
Observeu que v amb fletxa dreta a sobre per v amb fletxa dreta a sobre apòstrof igual parèntesi esquerre v subíndex 1 coma v subíndex 2 parèntesi dret per parèntesi esquerre menys v subíndex 2 coma v subíndex 1 parèntesi dret igual 0
Si tenim l'equació d'una recta en forma general  :Ax+By+C=0----->el vector v amb fletxa dreta a sobre igual obre parèntesis A coma B tanca parèntesis  és ortogonal a la recta, per tant pot ser el vector director de qualsevol recta perpendicular a la primera.

Exemple
Donada la recta r, d'equació 2x+y=7 , i el punt P=(1,0), es demana:

a) trobar raonadament l'equació de la recta s, perpendicular a r , que passa per P
b) trobar el punt Q on es tallen totes dues rectes.

a) A partir de l'equació general de r: 2x+y=7 i observant els coeficients de "x" i de "y" es poden obtenir les coordenades d'un vector normal (perpendicular) a r

\vec{u} = (2,1)

La recta s vindrà definida pel punt P=(1,0) i aquest vector director (2,1)

Equació contínua de la recta s

fracció numerador x menys 1 entre denominador 2 fi fracció igual fracció numerador y menys 0 entre denominador 1 fi fracció

Fent càlculs en aquesta equació obtenim l'equació general de la recta s :   x - 2y - 1 = 0

b) Trobem, ara, el punt Q d'intersecció entre la recta s i la recta r:

Es resol el sistema de les dues equacions generals de r i s, per obtenir Q

      • 2x + y = 7
      • x - 2y - 1 = 0

En tractar-se d'un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites el podem resoldre per qualsevol dels mètodes coneguts (substitució, igualació o reducció) i  resulta ser Q = (3,1).

Comprovem-ho.

Ho fem per reducció, multipliquem la primera equació per 2 i deixem la segona igual.

obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la 4 x més 2 y igual 14 fi cel·la fila cel·la espai espai x menys 2 y espai igual espai 1 fi cel·la fi taula tanca

Ara sumem les dues equacions per eliminar les y.

5 x igual 15 fletxa dreta x igual fracció 15 entre 5 igual 3

Finalment tornem a la primera equació (per exemple) substituïm la x per 3 i aïllem la y.

2 per 3 més y igual 7 menys menys menys menys major que y igual 7 menys 6 igual 1

Ja tenim el punt on es tallen les dues rectes. envoltori caixa Q igual parèntesi esquerre 3 coma 1 parèntesi dret fi envoltori



Angle entre dues rectes.

Dues rectes secants formen 4 angles iguals dos a dos. Els angles diferents sumen 1800

Anomenem angle que formen dues rectes "α" al menor dels angles que determinen.

Per calcular l'angle, cal trobar els vectors directors v amb fletxa dreta a sobre i u amb fletxa dreta a sobre de les rectes i aplicar la fórmula :

envoltori caixa negreta c negreta o negreta s negreta espai negreta alfa negreta igual fracció numerador obre barra vertical negreta v amb negreta fletxa dreta a sobre negreta per negreta u amb negreta fletxa dreta a sobre tanca barra vertical entre denominador obre barra vertical negreta v amb negreta fletxa dreta a sobre tanca barra vertical negreta per obre barra vertical negreta u amb negreta fletxa dreta a sobre tanca barra vertical fi fracció fi envoltori

El numerador d'aquesta fracció correspon al producte escalar dels dos vectors, observeu que es considera en valor absolut per tal que ens quedem amb l'angle més petit.

En el denominador apareix el mòdul de cada vector.

Una vegada trobat el cosinus de l'angle, amb l'ajuda de la calculadora es troba l'angle.

envoltori caixa negreta alfa negreta igual bold italic a bold italic r bold italic c negreta espai negreta cos negreta parèntesi esquerre fracció numerador obre barra vertical negreta v amb negreta fletxa dreta a sobre negreta per negreta u amb negreta fletxa dreta a sobre tanca barra vertical entre denominador obre barra vertical negreta v amb negreta fletxa dreta a sobre tanca barra vertical negreta per obre barra vertical negreta u amb negreta fletxa dreta a sobre tanca barra vertical fi fracció negreta parèntesi dret fi envoltori

Recordar que per aplicar la funció arc cos amb la calculadora cal aplicar la funció inversa del cos fent SHIFT cos. 

Exemple: angle entre rectes

Determina l'angle que formen les rectes r i s.

bold italic r negreta dos punts negreta espai negreta parèntesi esquerre bold italic x negreta coma bold italic y negreta parèntesi dret negreta igual negreta parèntesi esquerre negreta 1 negreta coma negreta 5 negreta parèntesi dret negreta més bold italic alfa negreta parèntesi esquerre negreta menys negreta 4 negreta coma negreta 1 negreta parèntesi dret

bold italic s negreta dos punts negreta espai bold italic y negreta igual negreta menys fracció negreta 2 entre negreta 6 bold italic x negreta més fracció negreta 1 entre negreta 6


Procediment :

1.- Feu un dibuix esquemàtic de la situació

Sabem que l'angle entre dos rectes alfa es calcula a partir de la fórmula:

envoltori caixa negreta c negreta o negreta s negreta espai negreta alfa negreta igual fracció numerador obre barra vertical negreta v amb negreta fletxa dreta a sobre negreta per negreta u amb negreta fletxa dreta a sobre tanca barra vertical entre denominador obre barra vertical negreta v amb negreta fletxa dreta a sobre tanca barra vertical negreta per obre barra vertical negreta u amb negreta fletxa dreta a sobre tanca barra vertical fi fracció fi envoltori  on u amb fletxa dreta a sobre espai i espai v amb fletxa dreta a sobre seran els vectors directors de les rectes.

2.- Trobem els vectors directors de les rectes r i s

De la recta r surt directe de l'equació vectorial que ens donen espai v amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre menys 4 coma espai 1 parèntesi dret

Per trobar el vector director de s tenint en compte que tenim l'equació en forma explícita, va bé recordar que el pendent de la recta compleix m igual fracció v subíndex 2 entre v subíndex 1

En el nostre cas el pendent és  m igual fracció v subíndex 2 entre v subíndex 1 igual fracció numerador menys 2 entre denominador 6 fi fracció   per tant el vector director té direcció donada per u amb fletxa dreta a sobre apòstrof igual parèntesi esquerre 6 coma menys 2 parèntesi dret. Podem treballar amb aquest vector sense problemes però com qualsevol múltiple d'aquest vector també té la mateixa direcció, podem agafar el vector u amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre menys 3 coma 1 parèntesi dret  si ho preferim o qualsevol altre múltiple, sempre procurem agafar-lo el més senzill possible.

Nota: per trobar un vector director també hauríem pogut trobar dos punts de la recta P espai i espai Qi després les coordenades del vector pila P Q amb fletxa dreta a sobre.


3.- Calculem el producte escalar dels dos vectors: obre barra vertical v amb fletxa dreta a sobre per u amb fletxa dreta a sobre tanca barra vertical igual=|(-4,1)·(-3,1)|=|12+1 |=|13|=13

4.- Calculem els mòduls dels dos vectors :

obre barra vertical v amb fletxa dreta a sobre tanca barra vertical igual arrel quadrada de parèntesi esquerre menys 4 parèntesi dret al quadrat més 1 al quadrat fi arrel igual arrel quadrada de 17
obre barra vertical u amb fletxa dreta a sobre tanca barra vertical igual arrel quadrada de parèntesi esquerre menys 3 parèntesi dret al quadrat més 1 al quadrat fi arrel igual espai arrel quadrada de 10

5.-   Calculem el cosinus aplicant la fórmula            cos espai alfa espai igual fracció numerador obre barra vertical u amb fletxa dreta a sobre per v amb fletxa dreta a sobre tanca barra vertical entre denominador obre barra vertical u amb fletxa dreta a sobre tanca barra vertical per obre barra vertical v amb fletxa dreta a sobre tanca barra vertical fi fracció igual fracció numerador 13 entre denominador arrel quadrada de 17 per arrel quadrada de 10 fi fracció igual 0 coma 997

Utilitzant la calculadora obtenim l'angle alfa igual a r c espai cos espai parèntesi esquerre 0 coma 997 parèntesi dret espai quasi igual a espai 4 coma 439222275 ⁰ quasi igual a espai 4 º 26 apòstrof 21 apòstrof apòstrof

 

Distància entre dos punts

La distància entre dos punts ve donada pel mòdul del vector que formen els dos punts.
Per tant si tenim dos punts M =(a,b) i N =(c,d). Per calcular la distància entre ells, construirem el vector.
pila M N amb fletxa dreta a sobre igual parèntesi esquerre c menys a coma espai d menys b parèntesi dret i finalment calculem la norma o mòdul d'aquest vector.

envoltori caixa d parèntesi esquerre M coma N parèntesi dret igual obre barra vertical pila M N amb fletxa dreta a sobre tanca barra vertical igual arrel quadrada de parèntesi esquerre c menys a parèntesi dret al quadrat més parèntesi esquerre d menys b parèntesi dret al quadrat fi arrel fi envoltori

Distància entre un punt i una recta

La distància d'un punt P a una recta  r està definida com la distància més petita entre el punt P i els punts de la recta. Observant la imatge anterior es veu que aquesta distància més curta ve donada pel vector pila P M amb fletxa dreta a sobre , i és perpendicular a la recta. Per calcular-lo podríem fer:
  • trobar la recta s perpendicular a r que passa per P
  • buscar la intersecció de la recta anterior s amb la recta r, és a dir el punt M a la imatge.
  • Calcular el mòdul del vector pila P M amb fletxa dreta a sobre  per trobar la distància demanada.

Aquest procediment és una mica llarg, per això tindrem una fórmula que ens servirà per fer aquest càlcul de forma més ràpida.   

Per calcular la distància d'un punt P=(p1,p2) a una recta r d'equació general r : Ax + By + C = 0 apliquem la fórmula següent:



Distància entre dues rectes

La distància entre dues rectes, és la menor de les distàncies entre un punt de r i un altre de s.
Si les dues rectes són secants o coincidents, la distància és 0 perquè tenen un punt (o tots) en comú.
Si les dues rectes són paral·leles, cal trobar un punt P qualsevol de "r" i calcular la d(P,s) aplicant la fórmula anterior. És a dir, la distància entre dues rectes paral·leles és la distància d'un punt qualsevol de la primera recta a la segona.  


envoltori caixa d parèntesi esquerre r coma espai s parèntesi dret igual d parèntesi esquerre P coma espai s parèntesi dret espai e s s e n t espai P espai é s espai u n espai p u n t espai d e espai r fi envoltori    

Simètric d'un punt respecte d'un altre punt.

El simètric d'un punt P respecte d'un altre Q és el punt P' de la recta que formen P i Q de manera que: d(P,Q)=d(Q, P').
Per tant Q és el punt mitjà del segment determinat per P i P'. 

Per trobar P' és suficient imposar que pila P Q amb fletxa dreta a sobre igual pila Q P apòstrof amb fletxa dreta a sobre   

Simètric d'un punt respecte a una recta

El simètric d'un punt P respecte a una recta r, és un altre punt P' complint que la recta que determina P i P' perpendicular a r i els dos punts equidisten de r.
És a dir d(P, r)= d(P', r)

Què hem de fer per trobar-lo?
  • Fem un dibuix esquemàtic que il·lustri la situació.
  • Trobem l'equació de la recta s perpendicular a r que passa per P.
  • Trobem el punt d'intersecció entre les dues rectes, diem-li Q.
  • Veiem que Q és el punt mig entre P i el P' que busquem, per tant coneixent P i Q, ja ho tenim tot per trobar el P'.

Exemple 1: distància entre dos punts

Quina és la distància entre els punts A(3,2) i B(7,4)? 

Per trobar la distància entre A(3,2) i B(7,4) trobarem les coordenades del vector pila A B amb fletxa dreta a sobre i en calcularem el mòdul.

Observeu a partir de la imatge que això és equivalent a aplicar el Teorema de Pitàgores.

pila A B amb fletxa dreta a sobre=(7-3, 4-2)=(4, 2)

d(A,B) = \sqrt {4^2+2^2}=\sqrt {20}=4,47u


Exemple 2: distància entre punt i recta

Sigui P=(3,2) i r la recta -2x+4y+10=0  . Quina distància hi ha entre el punt i la recta?

Apliquem la fórmula:

En el cas que ens ocupa  A=-2, B=4 C=10 , p1 = 3 i p2 = 2

d parèntesi esquerre P coma r parèntesi dret igual fracció numerador obre barra vertical menys 2 per 3 més 4 per 2 més 10 tanca barra vertical entre denominador arrel quadrada de parèntesi esquerre menys 2 parèntesi dret ² més 4 ² fi arrel fi fracció igual fracció numerador obre barra vertical 12 tanca barra vertical entre denominador arrel quadrada de 20 fi fracció igual 2 coma 68 u.

Lloc geomètric

Li diem lloc geomètric al conjunt de punts que verifiquen una certa propietat geomètrica.

Mediatriu d'un segment

Donat un segment , la seva mediatriu és el lloc geomètric dels punts del pla que tenen la mateixa distància als dos extrems del segment. Aquests punts formen una recta perpendicular al segment que divideix al segment en dues meitats.


Tenim diferents formes de trobar la mediatriu d'un segment.

1. Una d'elles és  agafar un punt P(x,y) qualsevol i resoldre l'equació que surt d'igualar d(P,A)=d(P,B)

    arrel quadrada de parèntesi esquerre x menys a subíndex 1 parèntesi dret al quadrat més parèntesi esquerre y menys a subíndex 2 parèntesi dret al quadrat fi arrel espai igual espai arrel quadrada de parèntesi esquerre x menys b subíndex 1 parèntesi dret al quadrat més parèntesi esquerre y menys b subíndex 2 parèntesi dret al quadrat fi arrel

2. Un altre forma seria trobant el punt mitjà del segment envoltori superior A B fi envoltori i trobant la recta perpendicular al segment que passa pel punt mitjà.


Exemple

Trobar la mediatriu del segment AB, essent A=(1,2) i B=(2,5)

Calcularem la distància d'un punt P(x,y) qualsevol a A, també a B i les igualarem. D'aquí en trobarem l'equació de la mediatriu cercada.

d parèntesi esquerre P coma A parèntesi dret igual obre barra vertical pila A P amb fletxa dreta a sobre tanca barra vertical igual obre barra vertical parèntesi esquerre x coma y parèntesi dret menys parèntesi esquerre 1 coma 2 parèntesi dret tanca barra vertical igual obre barra vertical parèntesi esquerre x menys 1 coma y menys 2 parèntesi dret tanca barra vertical igual arrel quadrada de parèntesi esquerre x menys 1 parèntesi dret ² més parèntesi esquerre y menys 2 parèntesi dret ² fi arrel

d parèntesi esquerre P coma B parèntesi dret igual obre barra vertical pila B P amb fletxa dreta a sobre tanca barra vertical igual obre barra vertical parèntesi esquerre x coma y parèntesi dret menys parèntesi esquerre 2 coma 5 parèntesi dret tanca barra vertical igual obre barra vertical parèntesi esquerre x menys 2 coma y menys 5 parèntesi dret tanca barra vertical igual arrel quadrada de parèntesi esquerre x menys 2 parèntesi dret ² més parèntesi esquerre y menys 5 parèntesi dret ² fi arrel

Igualem les dues distàncies


arrel quadrada de parèntesi esquerre x menys 1 parèntesi dret ² més parèntesi esquerre y menys 2 parèntesi dret ² fi arrel espai igual arrel quadrada de parèntesi esquerre x menys 2 parèntesi dret ² més parèntesi esquerre y menys 5 parèntesi dret ² fi arrel

Si dues distàncies són la mateixa, els seus quadrats també, per això elevem al quadrat els dos membres de la igualtat per eliminar les arrels.

parèntesi esquerre x menys 1 parèntesi dret ² més parèntesi esquerre y menys 2 parèntesi dret ² espai igual parèntesi esquerre x menys 2 parèntesi dret ² més parèntesi esquerre y menys 5 parèntesi dret ²

Només ens queda treballar amb aquesta expressió i simplificar-la al màxim.

ratllat diagonal cap amunt x ² fi ratllat menys 2 x més 1 més ratllat diagonal cap avall y ² fi ratllat menys 4 y més 4 igual ratllat diagonal cap amunt x ² fi ratllat menys 4 x més 4 més ratllat diagonal cap avall y ² fi ratllat menys 10 y més 25

envoltori caixa negreta 2 negreta x negreta més negreta 6 negreta y negreta menys negreta 24 negreta igual negreta 0 fi envoltori

Com tots els coeficients són parells, podem dividir tots els coeficients per 2.


envoltori caixa negreta x negreta més negreta 3 negreta y negreta menys negreta 12 negreta igual negreta 0 fi envoltori
 

Proveu  fer-ho amb el segon mètode indicat i comproveu que dona la mateixa recta.


Les còniques

 Anomenem superfície cònica de revolució al resultat de girar una recta (generatriu) al voltant d'un altre recta (eix) a la qual talla en el punt V que anomenem vèrtex.


En tallar una superfície cònica de revolució amb un pla obtenim seccions còniques que poden ser de 4 tipus segons la posició relativa del pla respecte a la superfície de revolució.

seccions còniques, imatge extreta de la Viquipèdia

Mira aquest vídeo per acabar d'entendre aquestes definicions.

Podem estudiar les còniques des de diferents punts de vista.

  • Com a intersecció de plans amb una superfície cònica de revolució.
  • Com a a casos particulars d'equacions de segon grau amb dues variables.
  • Com a llocs geomètrics, és a dir punts que verifiquen unes determinades propietats.

Aquest és un tema molt extens, però en aquest curs només es demanarà saber treballar amb les circumferències i saber identificar les equacions dels altres tipus de còniques: les paràboles, el·lipses i hipèrboles.

La circumferència

La circumferència és el lloc geomètric format pels punts del pla que equidisten d'un cert punt C anomenat centre.

Aquesta distància constant la coneixem com a radi.

Si P(x,y) és un punt qualsevol de la circumferència i C=(a, b) n'és el centre, tenim que la distància entre ells és

r igual arrel quadrada de parèntesi esquerre x menys a parèntesi dret ² més parèntesi esquerre y menys b parèntesi dret ² fi arrel  i si elevem al quadrat aquesta expressió obtenim l'equació analítica de la circumferència:    

                            envoltori caixa negreta parèntesi esquerre negreta x negreta menys negreta a negreta parèntesi dret negreta ² negreta més negreta parèntesi esquerre negreta y negreta menys negreta b negreta parèntesi dret negreta ² negreta igual negreta r negreta ² fi envoltori

Desenvolupant els binomis d'aquesta expressió arribem a l'equació general de la circumferència que és de la forma:

                           envoltori caixa negreta x negreta ² negreta més negreta y negreta ² negreta més negreta m negreta x negreta més negreta n negreta y negreta més negreta p negreta igual negreta 0 fi envoltori

Observem que desenvolupant l'equació analítica tenim : x ² menys 2 a x més a ² més y ² menys 2 b y més b ² igual r ²

Igualant les dues expressions tenim la relació entre els coeficients de l'equació general i les coordenades del centre i el radi:

envoltori caixa negreta m negreta igual negreta menys negreta 2 negreta a
negreta n negreta igual negreta menys negreta 2 negreta b
negreta p negreta igual negreta a negreta ² negreta més negreta b negreta ² negreta menys negreta r negreta ² fi envoltori


Exemples

1. Quin és el centre i el radi de la circumferència parèntesi esquerre x més 1 parèntesi dret ² més y ² igual 36 ?

Com en aquest cas tenim l'expressió analítica, és molt senzill determinar-ne el centre i el radi.

parèntesi esquerre x menys parèntesi esquerre menys 1 parèntesi dret parèntesi dret ² més parèntesi esquerre y menys 0 parèntesi dret ² igual 6 ²-----> El centre és doncs C=(-1, 0) i el radi 6.


2. Quin és el centre i el radi de la circumferència x ² més y ² menys 4 x més 10 y més 13 igual 0 ?

     En aquest cas tenim més feina, doncs l'equació està en forma general i no és tan directe trobar-ne el centre i el radi.

     m= -4 ; n= 10 i p=13

     per tant si li diem (a, b) a les coordenades del centre i r al radi cercat tenim aquesta relació:

     menys 4 igual menys 2 a menys menys menys menys major que a igual 2
10 igual espai menys 2 b menys menys menys menys major que b igual menys 5
13 igual a ² més b ² menys r ² menys menys menys major que r ² igual 4 més 25 menys 13 igual 16 menys menys major que r igual 4

     El centre de la circumferència  és  C igual parèntesi esquerre 2 coma espai menys 5 parèntesi dret  i el radi r igual 4.

Posició relativa entre punt i circumferència

Donat un punt P i una circumferència de centre C i radi r, es poder donar aquestes tres situacions.

  • Que el punt P sigui interior a la circumferència, en aquest cas  d(P,C)<r.
  • Que el punt P sigui un punt de la circumferència, en aquest cas d(P,C)=r.
  • Que el punt P sigui exterior a la circumferència, en aquest cas d(P,C)>r .

Posició relativa entre recta i circumferència

Donada una recta s i una circumferència de centre C i radi r, es poder donar aquestes tres situacions:
  • Que la recta sigui exterior a la circumferència: en aquest cas recta i circumferència no tenen cap punt en comú i tenim d(s, C)>r.
  • Que la recta sigui tangent a la circumferència: en aquest cas recta i circumferència es tallen en un sol punt i tenim d(s, C)=r.
  • Que la recta sigui secant a la circumferència: en aquest cas recta i circumferència es tallen en dos punts i tenim d(s, C)<r.


Exercici 1: circumferència i recta

Troba l'equació de la circumferència de centre P=(-6, 1) tangent a la recta r: 3x+2y=-3

Resolució.
En els exercicis de geometria és important començar fent-se un dibuix esquemàtic de la situació per tal de visualitzar-la i entendre-la.

En tractar-se d'una recta tangent a la circumferència, la distància de la recta al centre serà exactament el radi.


Per tant calcularem la distància de la recta r: 3x+2y=-3 al centre de la circumferència P=(-6,1)

Recordem que la distància d'un punt P=(p1, p2 ) a una recta Ax+By+C=0 ve donat per la fórmula:

d parèntesi esquerre P coma r parèntesi dret igual fracció numerador obre barra vertical A per p subíndex 1 més B per p subíndex 2 més C tanca barra vertical entre denominador arrel quadrada de A ² més B ² fi arrel fi fracció , en el nostre cas el punt és P=(-6,1) i la recta 3x+2y+3=0

Per tant  p1 = -6; p2 = 1; A=3; B=2; C=3, substituïm a la fórmula de la distància i calculem.

d parèntesi esquerre P coma r parèntesi dret igual fracció numerador obre barra vertical 3 per parèntesi esquerre menys 6 parèntesi dret més 2 per 1 més 3 tanca barra vertical entre denominador arrel quadrada de 3 ² més 2 ² fi arrel fi fracció igual fracció numerador obre barra vertical menys 13 tanca barra vertical entre denominador arrel quadrada de 13 fi fracció igual fracció numerador 13 entre denominador arrel quadrada de 13 fi fracció igual fracció numerador 13 arrel quadrada de 13 entre denominador arrel quadrada de 13 per arrel quadrada de 13 fi fracció igual arrel quadrada de 13

El radi és arrel quadrada de 13.

Amb això ja podem obtenir l'equació de la circumferència de centre P tangent a la recta donada.

envoltori caixa parèntesi esquerre x més 6 parèntesi dret ² més parèntesi esquerre y menys 1 parèntesi dret ² igual 13 fi envoltori



Exercici 2: circumferència i recta

a) Escriu l'equació general de la circumferència de centre (-1,5) i radi 3.

b) Donada la recta y=2x+k , troba per quin valor de k, la recta és tangent a la circumferència anterior.

Solució:

a) Comencem escrivint l'equació de tipus (x-a)²+(y-b)²= r² i després la desenvoluparem fins que ens quedi en forma general.

parèntesi esquerre x més 1 parèntesi dret ² més parèntesi esquerre y menys 5 parèntesi dret ² igual 3 ²
x ² més 2 x més 1 més y ² menys 10 y més 25 igual 9
envoltori caixa x ² més y ² més 2 x menys 10 y més 17 igual 0 fi envoltori

b) La recta serà tangent a la circumferència si la distància del centre de la circumferència a la recta és igual al radi.

Per tant calcularem la distància de la recta al centre (-1,5) i imposarem que valgui 3.

Cal recordar que la distància d'una recta r: Ax+By+C=0 al un punt P=(p1, p2 )  ve donada per
      d parèntesi esquerre r coma P parèntesi dret igual fracció numerador obre barra vertical A per p subíndex 1 més B per p subíndex 2 més C tanca barra vertical entre denominador arrel quadrada de A ² més B ² fi arrel fi fracció

      En el cas que ens ocupa la recta en forma general és 2x-y+k=0 : A = 2, B=-1, C=k  , p1=-1 i p2 =5 .
     
     d parèntesi esquerre r coma P parèntesi dret igual fracció numerador obre barra vertical A per p subíndex 1 més B per p subíndex 2 més C tanca barra vertical entre denominador arrel quadrada de A ² més B ² fi arrel fi fracció igual fracció numerador obre barra vertical 2 per parèntesi esquerre menys 1 parèntesi dret més parèntesi esquerre menys 1 parèntesi dret per 5 més k tanca barra vertical entre denominador arrel quadrada de 2 ² més parèntesi esquerre menys 1 parèntesi dret ² fi arrel fi fracció igual fracció numerador obre barra vertical k menys 7 tanca barra vertical entre denominador arrel quadrada de 5 fi fracció
     Ara imposem que aquesta distància valgui 3 que és el radi.
     fracció numerador obre barra vertical k menys 7 tanca barra vertical entre denominador arrel quadrada de 5 fi fracció igual 3 fletxa dreta obre barra vertical k menys 7 tanca barra vertical igual 3 per arrel quadrada de 5    com tenim una igualtat amb un  valor absolut, en traurem dues possibilitats:
     k menys 7 igual 3 arrel quadrada de 5 espai espai espai espai espai menys menys menys menys major que k igual 7 més 3 arrel quadrada de 5
k menys 7 igual menys 3 arrel quadrada de 5 menys menys menys menys major que k igual 7 menys 3 arrel quadrada de 5
     Per tant tenim dues possibles k que fan que la recta donada sigui tangent a la circumferència
envoltori caixa k igual 7 més 3 arrel quadrada de 5 espai espai espai espai i espai espai espai espai k igual 7 menys 3 arrel quadrada de 5 fi envoltori

L'el·lipse

L'el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla la suma de distàncies dels quals a dos punts fixos, anomenats focus és constant.

La seva equació reduïda és de la forma envoltori caixa fracció x al quadrat entre a al quadrat més fracció y al quadrat entre b al quadrat igual 1 fi envoltori

Clicant damunt la imatge accedireu a una construcció feta amb Geogebra per Lluís Riera.

Podreu comprovar de forma interactiva, que la suma de les distàncies de qualsevol punt de l'el·lipse als dos focus és constant.

  • Sense tocar els punts lliscants a i b i moveu el punt P de manera que vagi recobrint tota l'el·lipse. Què observeu a la suma que es calcula a l'esquerra?
  • Moveu el punt lliscant a i deixeu fix el b. Què observeu?
  • Moveu el punt lliscant b i deixeu fix el a. Què observeu?
  • Què passa quan a i b són iguals?


Elements de l'el·lipse

Amb la notació habitual de les el·lipses,

2c= distància focal

2a = eix major

2b = eix menor

Tenim la relació següent :  envoltori caixa negreta a negreta ² negreta igual negreta b negreta ² negreta més negreta c negreta ² fi envoltori 

Si considerem que el centre de l'el·lipse és l'origen de coordenades i que els eixos de l'el·lipse coincideixen amb els eixos coordenats, l'equació reduïda d'una el·lipse és:

envoltori caixa fracció negreta x elevat a negreta 2 entre negreta a elevat a negreta 2 negreta més fracció negreta y elevat a negreta 2 entre negreta b elevat a negreta 2 negreta igual negreta 1 fi envoltori


Excentricitat de l'el·lipse

És el quocient entre la semi-distancia focal i el semieix major  e igual fracció c entre a

Aquest valor mesura si l'el·lipse és més o menys "axatada".

Aquest valor sempre està entre 0 i 1. Si e=0 tenim la circumferència, que per tant es pot pensar com un cas particular d'el·lipse.

       Nota: en quest curs, només es demanarà saber distingir l'equació reduïda d'una el·lipse.

La hipèrbola

La hipèrbola és el lloc geomètric dels punts del pla, la diferència de les distància dels quals a dos punts fixos anomenats focus és constant.


L'equació reduïda de la hipèrbola centrada a l'origen és de tipus

envoltori caixa fracció negreta x elevat a negreta 2 entre negreta a elevat a negreta 2 negreta menys fracció negreta y elevat a negreta 2 entre negreta b elevat a negreta 2 negreta igual negreta 1 fi envoltori  (observa la diferència de signe amb l'el·lipse).

La relació mètrica fonamental ve donada aplicant el teorema de Pitàgores (imatge superior)

 per envoltori caixa negreta c negreta ² negreta igual negreta a negreta ² negreta més negreta b negreta ² fi envoltori


Nota: en aquest curs només es demanarà saber distingir l'equació reduïda d'una hipèrbola.

La paràbola

És el lloc geomètric dels punts del pla que equidisten d'un punt fix, anomenat focus i d'una recta fixa anomenada directriu.

Elements de la paràbola


Equació reduïda de la paràbola

L'equació reduïda té forma diferent segons quin és l'eix de la paràbola OX o OY i la posició del focus.

Aquest quadre resumeix els 4 possibles casos.


Nota: en aquest curs només es demanarà saber distingir l'equació reduïda d'una paràbola.