Materials i recursos de Llengua catalana
4. Materials i recursos específics
4.2. Fonètica
“La pronunciació i l'ortografia constitueixen, com si diguéssim, l'epidermis de la comunicació verbal. Sons i lletres són, respectivament, la superfície o el paper d'embolicar de la llengua oral i de l'escrita. Quan comprenem o produïm un missatge oral o escrit, el primer que sentim, veiem o diem, abans que res, són sons i lletres. Una estranya paradoxa fa que, tot i tractar-se d'aspectes lingüístics equivalents, la valoració social que es fa de cadascuna sigui ben distinta. Així l'ortografia és un dels objectes més estimats d'observació i crítica: qui més qui menys descobreix faltes als diaris, a la correspondència o a la publicitat i se'n queixa públicament d'una forma apassionada i dura. Això fa que a la pràctica tothom tingui força por d'escriure i de ficar la pota i, també, que passem força vergonya quan se'ns enxampa algun oblit inconfessable. En canvi, per la pronunciació no cal patir tant. Comparativament, molt poques persones s'adonen dels errors i les mancances que tenen un polític, un concursant televisiu, un locutor radiofònic, un veí o nosaltres mateixos, tot i que puguin ser força més evidents i greus que les incorreccions ortogràfiques. I si ens hi fixem, no es considera de cap de les maneres una falta lletja o enutjosa, sinó més aviat un detall imperdonable, causat potser per una badada inconscient o per alguna deficiència física que no té solució i que tampoc mereix tants comentaris. Aquestes actituds es fonamenten, és clar, en la consideració social diversa de l'oral i de l'escrit i també, en part, en la ignorància sobre determinats aspectes lingüístics.” Ensenyar Llengua. Daniel Cassany. Editorial Graó |
Fonètica catalana
Els materials d'aquest document enllaçat estan organitzats en quatre nivells: bàsic, mitjà, avançat i superior. Una part important del que s'hi exposa ja ho has estudiat en altres cursos, fonamentalment tot el que es correspon amb els nivells bàsic i mitjà.
Els sons vocàlics
Quins són els òrgans de fonació, com es classifiquen els sons vocàlics, la naturalesa de la síl·laba i els fenòmens de contactes vocàlics
Els sons consonàntics
Quins són els òrgans de fonació que intervenen, els criteris per a la classificació (segons el punt i el mode d'articulació, i funció de les cordes vocals.)
A les activitats d'ampliació trobareu activitats amb el solucionari inclòs, elaborat pel mateix autor d'aquestes dues presentacions.
Fonètica del català. Generalitats
Presentació resumida al sistema fonètic català
Alfabet
Llista de l'alfabet català amb les diferents transcripcions fonològiques, o transcripcions amples, segons l'estàndard AFI.
Lletra | AFI | Exemples | Comentaris |
a | /a/ [ä] | mar | vocal oberta |
/ə/ | casa | vocal neutra del català oriental | |
e | /e/ | festa | vocal tancada |
/ɛ/ | mel | vocal oberta | |
/ə/ | mare | vocal neutra oriental excepte grups àtons ae, ea, i posttònic ee | |
/a/ | enciam | àtona inicial en català oriental col·loquial, no formal, especialment seguida per nasal o sibilant | |
i | /i/ | pit | |
/j/ [j] [i̯] | iode, noia | semivocal | |
o | /ɔ/ | cor | vocal oberta |
/o/ | coma | vocal tancada | |
/u/ | penso | àtona en oriental, excepte mallorquí | |
u | /u/ | dur | |
/w/ [w] [u̯] | caure, qüestió | semivocal | |
∅ | guerra | muda en els dígrafs gu i qu davant e o i |
Lletra | AFI | Exemples | Comentaris |
b | /b/ | tomba, barra | precedida de pausa, de consonant nasal o oclusiva. |
/β/ [β̞] | roba | excepte on no es produeix betacisme | |
/bb/ | poble | geminada en el grup bl intervocàlic, en oriental | |
/p/ | cub | ensordiment a final de mot o davant de consonant sorda | |
∅ | rumb | muda precedida de m a fi de mot | |
c | /k/ | camp | |
/s/ | cendra | ||
/s/ | veça | ce trencada | |
/ɡ/ | anècdota | sonorització davant de consonant sonora | |
d | /d/ [d̪] | sonda, dama | precedida de pausa, de consonant nasal, lateral, o oclusiva. |
/ð/ [ð̞] | boda | ||
/t/ [t̪] | sud | ensordiment a final de mot o davant de consonant sorda | |
∅ | profund | muda precedida de n i l a fi de mot | |
f | /f/ | fusta | |
/v/ | afgà | sonorització davant de consonant sonora | |
g | /ɡ/ | engany, gana, guerra | precedida de pausa, de consonant nasal o oclusiva. |
/ɣ/ [ɣ̞] | biga, foguera | ||
/ɡɡ/ | regla | geminada en el grup gl intervocàlic, en oriental | |
/k/ | pròdig | ensordiment a final de mot o davant de consonant sorda | |
/ʒ/ | gel | africada /d͡ʒ/ en valencià; en nord-occidental, africada /d͡ʒ/ en posició inicial de mot, o rere nasal, lateral o oclusiva | |
/t͡ʃ/ | boig | ||
h | /h/ | ehem | hac aspirada, en general és muda |
j | /ʒ/ | jove | africada /d͡ʒ/ en valencià; en nord-occidental, africada /d͡ʒ/ en posició inicial de mot, o rere nasal, lateral o oclusiva |
k | /k/ | kurd | |
l | /ɫ/ | bola | ela velar general en oriental i a final de síl·laba en occidental |
/l/ | lira | en valencià i alguerès, i entre vocals anteriors (e, i) | |
/ʎ/ | llamp | ||
/ɫɫ/ | col·legi | ela geminada, excepte en valencià /l/ | |
m | /m/ | mà | |
[ɱ] | èmfasi | seguida de labiodental [f], [v] | |
n | /n/ | nas | |
[ŋ] | ganga, blancor | seguida de velar [ɡ], [k] | |
[ɱ] | confirmar | seguida de labiodental [f], [v] | |
/m/ | canvi | seguida de bilabial [p], [b] | |
/ɲ/ | banya | ||
p | /p/ | pas | |
/b/ | capgirar | sonorització davant de consonant sonora | |
∅ | camp | muda precedida de m a fi de mot o davant consonant | |
q | /k/ | quin | |
r | /r/ | ram, barra | erra vibrant |
/ɾ/ | mare | erra bategant; intervocàlic i a final de síl·laba en balear i valencià | |
∅ | flor | muda a final de mot, amb excepcions; mai en valencià on sí que sonen totes les erres finals | |
s | /s/ | sac, bossa | essa sorda |
/z/ | casa | essa sonora | |
t | /t/ [t̪] | temps | |
/d/ [d̪] | atzavara | sonorització davant de consonant sonora | |
/d͡ʒ/ | viatjar, fetge | ||
/t͡ʃ/ | fitxa | ||
/d͡z/ | dotze | ||
∅ | cent | muda precedida de n i l a fi de mot, excepte balear i valencià | |
v | /b/ | vaca | betacisme, precedida de pausa, de consonant nasal o oclusiva. |
/β/ [β̞] | cava | ||
/v/ | vaca | labiodental en valencià general, balear, alguerès, i part del tarragoní. | |
w | /b/ | wàter | |
/w/ | western | estrangerismes no assimilats | |
x | /ʃ/ | xiular, faixa | en mots patrimonials; en occidental africada /t͡ʃ/ en posició inicial de mot, o rere nasal, lateral o oclusiva |
/ks/ | excursió | en cultismes | |
/ɡz/ | examen | ex + vocal | |
/ʒ/ | caixmir | ||
z | /z/ | zona |
Vocals
Notes:
- [æ] en valencià i mallorquí on la [ε] és especialment oberta.
- [ɐ] en barceloní on la [ə] és especialment oberta.
- [a] té una posició central en lloc d'anterior. Si és necessari precisar-ho es pot indicar amb un diacrític [ä].
- [ɑ] en alguns parlars nord-occidentals en lloc de la [a] final de paraula.
Consonants
vós: Només en zones determinades del domini lingüística català
f: A final de mot, si va seguit d'una consonant sonora o d'una altra vocal, el fonem /f/ es pronuncia [v]
Notes:
- A l'esquerra la consonant sorda i a la dreta la sonora.
- [c] i [ɟ] només en part del mallorquí.
Altres signes
Els signes [ ˈ ] i [ ˌ ] mostren l'accent primari i secundari respectivament, abans de la síl·laba fonètica. En especial en mots compostos o prefixats, l'accent secundari no neutralitza les vocals (p. ex. /əˌβanpɾuˈʒektə/). També es pot trobar sovint en les obres de referència en català amb l'accent tancat i obert, respectivament, sobre la vocal (p. ex. /əβànpɾuʒéktə/), però per mantenir la uniformitat el Viccionari utilitza només el primer sistema.
Una lligadura [ ͡ ] indica que es tracta d'una consonant africada i no de la seqüència de dues consonants (p. ex. fitxa /ˈfi.t͡ʃə/).
El diacrític [~] serveix per indicar el caràcter velaritzat genuí de la lletra ela [ɫ]. En una transcripció ampla del català sovint és obviat i representat per [l], però és recomanable usar-lo al Viccionari per marcar la diferència amb els sons d'altres llengües.
Un punt [.] separa les síl·labes fonètiques. El diacrític [,] marca el caràcter sil·làbic d'una consonant (p. ex. compra /ˈkom.pɾə/ i compr /ˈkom.pɾ̩/).
[Font: Adaptació de la pàgina del Viccionari: https://ca.wiktionary.org/wiki/Viccionari:Pron%C3%BAncia_del_catal%C3%A0]