Dossier de travail 1

lloc: Cursos IOC - Batxillerat
Curs: Llengua estrangera Francès I (Bloc 1) ~ gener 2020
Llibre: Dossier de travail 1
Imprès per: Usuari convidat
Data: divendres, 3 de maig 2024, 15:10

Descripció

Dossier de travail 1

Bonjour, ça va ?

Remise 1 - (14 hores)

Durant aquest primer lliurament treballareu i aprendreu els continguts següents:

Tableau des contenus

Competències comunicatives

Grammaire

Vocabulaire et lexique

  • Saludar

  • Presentar-te

  • Utilitzar nombres

  • Saber expressar negacions

  • Identificar algú o alguna cosa
  • L'article indéfini, défini et contracté

  • Les verbes: être, avoir, aller, venir

  • La phrase négative

  • Les verbes en -er

  • Les prépositions devant les noms de villes ou pays

  • L'adjectif interrogatif

  • Les nombres

  • Les salutations

  • Les nationalités



1. Communication

1.1. Salutacions i comiats

SALUER QUELQU'UN

Bonjour

Hola! / Bon dia! (es pot utilitzar durant el matí i part de la tarda)

Salut !

Hola! / Adéu!

Ei!

(informal: per saludar a persones que ja coneixem, quan arribem i quan marxem)

Bonsoir

Hola! / Bona tarda/bon vespre

(a la tarda i al vespre)

Au revoir

Adéu!

Fins després!

À plus tard !

À tout à l'heure !

Fins després!

Llegiu aquestes dues converses:

Segons el grau de formalitat de la situació, s'utilitzen diferents fórmules de salutació.

Conversa informal

Conversa formal

- Salut Marc !

- Salut ! Ça va ?

- Oui, pas mal et toi ?

- Ça va, merci.

- Au revoir !

- À plus tard !

- Bonjour, madame Legrain !

- Bonjour, monsieur Beaumont !

- Comment allez-vous ?

- Ça va bien, merci. Et vous ?

- Ça va.

- Au revoir, madame !

- Au revoir et bonne journée* Monsieur Beaumont


* Quan saludem a una persona li diem "bonjour" però li desitjem "une bonne journée" quan ens separem (que tingui un bon dia).

Exercices pratiques en ligne L1AP1

1.2. Presentacions personals

La informació personal bàsica per presentar-se en francès és:

a) Fixeu-vos en les fórmules per presentar-se en francès:

Presentació d'un mateix (en 1a persona)

Presentem una altra persona

Bonjour je m'appelle Arnaud Royal.

Mon prénom est Arnaud.

Mon nom est Royal.

Je suis canadien.

J'habite à Montréal

J'ai 38 ans.

Je suis vendeur.

J'aime lire et les ordinateurs.

Elle s'appelle Sylvie Boutier.

Elle est sénégalaise.

Elle habite à Barcelone.

Elle a 20 ans.

Elle est étudiante.

Elle est sympa.

Elle aime le sport et le cinéma.

Fiche d'identité:

Nom: Royal

Prénom: Arnaud

Àge: 38 ans

Nationalité: Canadienne

Métier ou profession: vendeur

Résidence: Montréal

Fiche d'identité:

Nom: Boutier

Prénom: Sylvie

Àge: 20 ans

Nationalité: Sénégalaise

Métier ou profession: étudiante

Résidence: Barcelone


b) Llegiu el diàleg:

 Quines preguntes hem de fer per conèixer algú?

- Comment tu t'appelles ? (Com et dius?)

- Je m'appelle Arnaud.

- Quel âge as-tu ? (Quina edat tens?)

- J'ai 38 ans

- Où est-ce que tu habites ? (On vius?)

- J'habite à Montréal.

- Qu'est-ce que tu fais ? (Què fas?) / Quelle est ta profession ? (quina és la teva professió?)

- Je suis vendeur dans une grande surface.

- D'où es-tu ? (D'on ets?) / Quelle est ta nationalité ? (quina és la teva nacionalitat?)

- Je suis canadien.

c) Mireu ara aquest vídeo: Valérie se présente

vidéo

1.3. Identifier une personne ou un objet

Per preguntar la identitat d'una tercera persona, farem la pregunta "qui est-ce ?" i per contestar-la utilitzarem el presentatiu "c'est" seguit d'un nom o d'un pronom.

Exemple:

- Qui est-ce ?

- C'est Mario. / C'est le professeur d'italien.

Per identificar un objecte, farem la pregunta "Qu'est-ce que c'est ?" i per contestar-la utilitzarem també el presentatiu.

Exemple:

- Qu'est-ce que c'est ?

- C'est une moto / Ce sont des livres.

Compte! Sempre que s'utilitza el présentatif "c'est" davant d'un substantiu, hi ha un determinant (article, adjectiu demostratiu o possessiu...):


2. Grammaire


2.1. Els articles

En francès, el noms van precedits d'un article:

2.1.1. L'article défini :

LE + (nom masculin singulier) → Le livre (el llibre)

LA + (nom féminin singulier) → La femme (la dona)

LES + (nom pluriel masc.et fém.) → les livres / les femmes (els llibres /les dones)

L' + (nom singulier masculin ou féminin, devant voyelle ou h) → L'arbre / L'homme (l'arbre, l'home)

L'article definit s'utilitza per parlar de noms que ja coneixem o dels quals tenim una referència específica: El jardí és formidable → Le jardin est formidable (ja sabem de quin jardí estem parlant)

2.1.2. L'article indéfini

UN + (nom masc. singulier) → un livre

UNE + (nom fém. Singulier) → une femme

DES + (nom pluriel masc. et fém) → des livres, des femmes

L'article indefinit s'utilitza per parlar de noms dels quals no tenim una referència específica:
Hi ha un home al carrer → Il y a un homme dans la rue. (no sabem de quin home es tracta)

Atenció! Quan la frase és negativa, els articles UN, UNE, DES, es canvien per DE / D':

Ex: J'ai un chat → je n'ai pas de chat.
Je connais un hôtel sympa → je ne connais pas d'hôtel sympa.

Aquesta regla s'aplica sempre menys amb el verb "être"

Ex: c'est un garçon → Ce n'est pas un garçon.

2.1.3. L'article défini contracté

Quan l'article definit es troba després de la preposició “à” o “de”, es contreu en “au, aux, du, des” en els casos següents:

  • Davant d'un nom masculí singular que comença amb una consonant :

Ex. Je vais au marché (à + le → au)
Ex. Je viens du marché (de + le → du)

  • Davant d'un nom masculí o femení plural que comença amb vocal o consonant:

Ex. Je vais aux toilettes (à + les → aux)
Ex. Je viens des Canaries (de + les → des)

2.2. Els pronoms personals



En francès s'ha de posar sempre el subjecte (nom o pronom personal que el substitueix) davant del verb.

 

Singular

Plural

1a persona

je / j'

jo

nous

nosaltres

2a persona

tu

tu

vous

Vosaltres / vostè

3a persona

elle (Feminin)
il (Masculin)
on

ella
ell
impersonal

elles (Feminin)
ils (Masculin)

elles

ells

a) El pronom “on” és indefinit i es podria traduir per “tothom, la gent”, el “se” del castellà o “nosaltres”

Ex. En France on mange à midi → A França es dina a les dotze.

En la llengua informal o en llengua oral, el pronom "on" equival moltes vegades a "nous".

Ex. Michel et moi, on est amis. (En Miquel i jo som amics → seria equivalent a dir "Michel et moi, nous sommes amis.)

b) El pronom "vous" equival a "vosaltres" però també a vostè o vostès.

Ex. Michel et Jean, vous êtes sympathiques. → Miquel i Joan, vosaltres sou molt simpàtics.

Ex. Monsieur Thébault, vous avez un bel appartement. → Senyor Thébault, vostè té un pis bonic.


El pronom "vous" s'utilitza per dirigir-se respetuosament a una persona - un desconegut, una persona gran, etc. - i aquesta forma de respecte és molt habitual en francès.

Résultat de recherche d'images pour "tu ou vous"

c) TU ou VOUS ?

En francès, com en català o en castellà, s'ha de respectar el "tutoiement" o el "vouvoiement" en un mateix text.


  • El tractament de tu (tutoiement) és el que actualment fem servir quan ens adrecem a algú amb qui tenim una relació social de proximitat (estatus, característica permanent, variant social) o quan la situació comunicativa és informal. Típicament, amb la parella, amb els fills, amb els amics i amb persones de la mateixa edat.
- Tu vas bien ?

  • El tractament de vous (vouvoiement) és l’ús que es fa de la segona persona del plural per adreçar-se a un sol interlocutor. Pel que fa a l’ús, el tractament de vous s’associa a l’expressió de la distància social i de la formalitat.

- Vous allez bien ?
 

A França, les normes de cortesia són més estrictes que aquí. Per tant, si no coneixeu a la persona amb qui heu de parlar, més val tractar-la de "vous" (vouvoyer). França és un país on la jerarquia és molt forta i molt respectada (per exemple en el món del treball)

Image associée

També,  hi ha altres situacions que són molt clares pels Francesos: com per exemple, per adreçar-se a un gendarme o a un professor, s'ha d'utilitzar obligatòriament el vouvoiement.

Résultat de recherche d'images pour "tu ou vous"

Vet aquí un vídeo interessant que us donarà pistes per saber quan utilitzar el tutoiement o el vouvoiement:

Exercices sur les pronoms personnels Tu et Vous

2.3. Els verbs al present d'indicatiu

En francès hi ha tres conjugacions verbals.
La primera conjugació aplega els verbs acabats en -er:

2.3.1. Verbes du 1er groupe -ER.

Hi ha molts verbs acabats en -er i la major part són regulars. Per tal de conjugar el present, s'ha de treure la terminació -er de l'infinitiu i afegir a l'arrel del verb les terminacions següents per a cada persona: e, es, e, ons, ez, ent

Mireu ara la conjugació del verb "parler":

Parler (parlar)

 

singular

plural

1ère personne

je parle (jo parlo)

nous parlons

2è personne

tu parles (tu parles)

vous parlez

3è personne

il/elle/on parle

ils/elles parlent

Com “parler” es conjuguen molts verbs del primer lliurament com “habiter, aimer, adorer” ......

Estudieu atentament la conjugació del verb “s'appeler”, el necessiteu per presentar-vos, dir el teu nom i demanar el seu als altres. El verb “s'appeler” és un verb pronominal:

S' appeler (dir-se)

Je m'appelle

nous nous appelons

tu t'appelles

vous vous appelez

il/elle/on s'appelle

ils/elles s'appellent

2.3.2. Alguns verbs més "freaks" del francès

Hi ha altres verbs d'ús molt freqüent que són totalment irregulars, no segueixen cap model i els podem anomenar els “freaks”, és a dir, els raros! Normalment els verbs irregulars pertanyen al 3r grup de conjugació.

Els heu d'estudiar perquè són bàsics i molt utilitzats. En aquest primer lliurament n'aprendreu uns pocs.

Són els verbs:

  • AVOIR (haver o tenir)
  • ÊTRE (ser o estar)

Aquests dos primers es diuen verbs “auxiliaires” perquè serveixen a formar els temps compostos.

  • ALLER (anar)
  • VENIR (venir)

Aquests dos últims són de la tercera conjugació. De fet el verb “aller” és l'únic verb acabat en -er que no pertany a la primera conjugació.

Heu de practicar i estudiar la conjugació en present d'aquests quatre verbs:

Avoir (haver o tenir) Être (ser o estar) Aller (anar) Venir (venir)

J'ai

Tu as

I/elle/on a

Nous avons

Vous avez

Ils/elles ont

Je suis

Tu es

Il/elle est

Nous sommes

Vous êtes

Ils/elles sont

Je vais

Tu vas

Il/ elle va

Nous allons

Vous allez

Ils/elles vont

Je viens

Tu viens

Il/elle vient

Nous venons

Vous venez

Ils/elles viennent

Exemples d'ús d'aquests verbs: 

Ex. Je suis italien (Jo sóc italià)

Ex. J'ai 20 ans (Jo tinc 20 anys)

Ex. Je vais au marché (Jo vaig al mercat)

Ex. Je viens du Maroc (Vinc del Marroc)

Exercices pratiques en ligne L1AP1

2.4. L'estructura de la frase i la negació

2.4.1. La frase afirmativa

La frase simple sempre segueix l'estructura següent:

sujet (subjecte) + verbe (verb) + compléments

Exemples

sujet verbe compléments
Je suis  sur la terrasse.
Tu as un problème.
Anne travaille dans une banque.
Elles vont  au théatre ce soir.
Michel et Christine habitent au centre-ville.

Recordeu:

  • El subjecte pot ser un nom:
    •  Michel écoute la radio.
    • Alice et Isabelle regardent un film.
  • El subjecte pot ser un pronom personnel sujet:
    •  Il écoute la radio.
    • Elles regardent un film.

  • Molt important: El subjecte és obligatori davant del verb conjugat, és a dir, sempre cal posar un subjecte (sigui un nom o bé un pronom personnel sujet) davant la forma verbal.

    2.4.2. La frase negativa



    Per formar la frase negativa, cal seguir l'esquema següent:

    Sujet

    NE / N'*

    verbe

    pas

    Je

    ne

    suis

    pas à Barcelone

    Vous

    ne

    parlez

    pas l'anglais

    Je

    n'

    écoute

    pas de musique

    Michel

    n'

    est

    pas dans la salle.

    *Atenció: n' + verb començat en vocal o h→ Jean n'a pas d'argent (En Joan no té diners)

    Per contestar de forma negativa a una pregunta, utilitzem l'adverbi de negació "non" (≠ oui)

    Llegiu el diàleg i fixeu-vos en les frases negatives:

    — Bonjour, Frank, comment vas-tu ?

    — Ça ne va pas...

    — Ah, bon! Qu'est-ce qui se passe ?

    — Je n'ai pas d'argent pour partir en voyage cet été.

    — Ce n'est pas grave, Frank ! Je te prête de l'argent !

    — Non, merci. C'est gentil mais je ne pars pas en vacances. Je reste à la maison.

    — Ce n'est pas mal. Tu peux profiter de la ville: te promener sur la plages, sortir le soir, rencontrer des amis, faire du vélo, visiter des monuments, etc.

    — Oui, tu as raison. 

    Recordeu (punt 2.1.2. del Dossier) que l'article indefinit "un, une, des" es substitueix per "de/d'" en una frase negativa.

2.5. Els adjectius de nacionalitat

le pays

l'adjectif de nationalité

masculin

féminin

la France

il est français - Benoît et Pascal sont français.

elle est française

l'Espagne

il est espagnol - Pedro et Pablo sont espagnols.

elle est espagnole

l'Allemagne

il est allemand

elle est allemande

l'Italie

il est italien

elle est italienne

le Canada

il est canadien

elle est canadienne

la Grèce

il est grec

elle est grecque

La Chine

Il est chinois

elle est chinoise

L'Amérique

Il est américain

Elle est américaine

2.5.1. Per regla general, per formar el femení d'un adjectiu, s'afegeix una -e a la forma masculina.

Alguns casos especials:

  • Els masculins acabats en -en formen el femení en -enne > Italien/Italienne
  • Alguns adjectius de nacionalitat acabats en “e” al masculí es mantenen igual al femení. És el cas de: suisse, belge, russe ...

Ex. Il est russe / elle est russe


2.5.2. Per regla general, per formar el plural d'un nom o d'un adjectiu, s'afegeix una -s.

Ex. Il est grec → ils sont grecs.
Ex. elle est française → elles sont françaises.

Alguns casos especials: si un adjectiu s'acaba en -s en singular es manté igual en plural.

Ex. Il est français → ils sont français.

Resum:

Compte! S'escriu l'adjectiu de nacionalitat amb minúscula però el nom de nacionalitat amb majúscula.

Exercices pratiques en ligne L1AP1

2.6. Les preposicions davant de noms de ciutats i països

Llegiu aquesta explicació:

2.6.1. Les noms de villes

Davant un nom de ciutat sempre posem la preposició "à" (residència o destinació) o "de" (origen)

Exemples: Je suis à Barcelone mais j'habite à Paris et je vais à Madrid.
Je suis de Marseille (origen) et je viens de Barcelone.

2.6.2. Les noms de pays

Per regla general, davant d'un nom de país, per a dir on estem o on anem, posem la preposició "en" si el país és femení (nom acabat en "e") i l'article contracte "au" si el país és masculí; si el país és plural, posarem davant l'article contracte "aux"

Per a dir d'on venem, utilitzarem la preposició "de" davant de país femení, "du" davant de país masculí i "des" davant de país plural

Exemples:

Je suis en France mais j'habite au Portugal et je vais aux États-Unis.

Je viens de France et elle vient du Maroc.

Exercices pratiques en ligne L1AP1

2.7. L'adjectiu interrogatiu

Per fer preguntes sobre persones i coses podem utilitzar els adjectiu interrogatius “quel, quelle, quels, quelles

L'adjectiu interrogatiu com qualsevol adjectiu, concorda en gènere i nombre amb el substantiu que acompanya.

Ex. Quelle est ton adresse ? (quina és la teva adreça?)
Ex. Quel est ton âge ? (quina és la teva edat? La paraula és masculina en francès)

Exercices pratiques en ligne L1AP1

3. Lexique (els números)

1. Pratique les nombres:

Mireu-vos el vídeo, hi trobareu la grafia i la pronunciació dels números:

2. Écoutez et répétez:


  

Lisez la transcription :

1. Le numéro de téléphone de Cyril, c’est le 03. 45. 62. 89. 41.

2. Le numéro de téléphone de Mélanie, c’est le 05. 17. 28. 42. 72.

3. Le numéro de téléphone de Claude, c’est le 02. 49. 34. 00. 20.

4. Le numéro de téléphone de Rémi, c’est le 09. 05. 37. 63. 74.

5. Le numéro de téléphone de Régis, c’est le 07. 15. 32. 71. 81.

3. Les nombres: com s'escriuen?

  • De 0 a 29:

0

zéro

10

dix

20

vingt

1

un

11

onze

21

vingt et un

2

deux

12

douze

22

vingt-deux

3

trois

13

treize

23

vingt-trois

4

quatre

14

quatorze

24

vingt-quatre

5

cinq

15

quinze

25

vingt-cinq

6

six

16

seize

26

vingt-six

7

sept

17

dix-sept

27

vingt-sept

8

huit

18

dix-huit

28

vingt-huit

9

neuf

19

dix-neuf

29

vingt-neuf

  • De 30 a 99:

30

trente

31

trente et un

32

trente-deux

40

quarante

41

quarante et un

42

quarante-deux

50

cinquante

51

cinquante et un

52

cinquante-deux

60

soixante

61

soixante et un

62

soixante-deux

70

soixante-dix

71

soixante et onze

72

soixante-douze

80

quatre-vingts

80

quatre-vingt-un

82

quatre-vingt-deux

90

quatre-vingt-dix

90

quatre-vingt-onze

92

quatre-vingt-douze

  • À partir de 100:

100

cent

101

cent un

102

cent deux

200

deux cents

201

deux cent un

202

deux cent deux

300

trois cents

301

trois cent un

302

trois cent deux

400

quatre cents

401

quatre cent un

402

quatre cent deux

1000 mille

1 000 000 un million 

Exercices pratiques en ligne L1AP1

4. L'alphabet

L'alphabet français a 26 lettres.

Écoutez-le :


Attention ! Le français a 37 phonèmes, c'est à dire 37 unités de son différentes.

Pour les transcrire, il utilisera les accents diacritiques comme l'accent aigu ou grave et les combinaisons de lettres (digrammes).

  • Les accents changent la prononciation du E par exemple.
Accent
Échantillon de mots français API
caractère(s)
é
enchanté, également, désolé [e]
è
frère, après, très, problème [ɛ]
ê
être, fenêtre, même, fête [ɛ] (plus ouvert)

  • Les combinaisons de lettres: des lettres peuvent se fusionner pour transcrire des sons vocaliques ou consonantiques propres au français.
Par exemple : Les graphies "eau" et "au" se prononcent [o]
Les graphies "ai", "ei" se prononcent [ɛ]

 



5. Les espaces typographiques

Les regles de puntuació en francès són una mica diferents de les del català o del castellà.

L'espai és la part blanca entre paraules, usada per facilitar la lectura separada d'aquestes.

En català o en castellà, es deixa sempre un espai després d'un signe de puntuació com el punt o la coma, però en francès s'han de deixar espais abans i després d'alguns signes de puntuació "dobles" com el punt d'admiració (point d'exclamation !), el punt d'interrogació (point d'interrogation ?), el punt i coma (le point-virgule ;) o els dos punts (les deux points :).

Règles d'écriture :

  • En français : texte[espace]?/!/:/;[espace]texte

 Exemples : Comment tu t'appelles ? / Bonjour ! / ...

  • En espagnol, en catalan, en anglais :  texte?/!/:/;[espace]texte

Exemples : Com et dius? / Hola! / ...