Dossier de travail 1
lloc: | Cursos IOC - Batxillerat |
Curs: | Llengua estrangera Francès I (Bloc 1) ~ gener 2020 |
Llibre: | Dossier de travail 1 |
Imprès per: | Usuari convidat |
Data: | divendres, 3 de maig 2024, 15:10 |
Descripció
Dossier de travail 1
Bonjour, ça va ?
Remise 1 - (14 hores)
Durant aquest primer lliurament treballareu i aprendreu els continguts següents:
Competències comunicatives |
Grammaire |
Vocabulaire et lexique |
|
|
|
1. Communication
1.1. Salutacions i comiats
SALUER QUELQU'UN |
|
Bonjour |
Hola! / Bon dia! (es pot utilitzar durant el matí i part de la tarda) |
Salut ! |
Hola! / Adéu! Ei! (informal: per saludar a persones que ja coneixem, quan arribem i quan marxem) |
Bonsoir |
Hola! / Bona tarda/bon vespre (a la tarda i al vespre) |
Au revoir |
Adéu! Fins després! |
À plus tard ! À tout à l'heure ! |
Fins després! |
Llegiu aquestes dues converses:
Segons el grau de formalitat de la situació, s'utilitzen diferents fórmules de salutació.
Conversa informal |
Conversa formal |
- Salut Marc ! - Salut ! Ça va ? - Oui, pas mal et toi ? - Ça va, merci. - Au revoir ! - À plus tard ! |
- Bonjour, madame Legrain ! - Bonjour, monsieur Beaumont ! - Comment allez-vous ? - Ça va bien, merci. Et vous ? - Ça va. - Au revoir, madame ! - Au revoir et bonne journée* Monsieur Beaumont |
* Quan saludem a una persona li diem "bonjour" però li desitjem "une bonne journée" quan ens separem (que tingui un bon dia).
1.2. Presentacions personals
La informació personal bàsica per presentar-se en francès és:
a) Fixeu-vos en les fórmules per presentar-se en francès:
Presentació d'un mateix (en 1a persona) |
Presentem una altra persona |
Bonjour je m'appelle Arnaud Royal. Mon prénom est Arnaud. Mon nom est Royal. Je suis canadien. J'habite à Montréal J'ai 38 ans. Je suis vendeur. J'aime lire et les ordinateurs. |
Elle s'appelle Sylvie Boutier. Elle est sénégalaise. Elle habite à Barcelone. Elle a 20 ans. Elle est étudiante. Elle est sympa. Elle aime le sport et le cinéma. |
Fiche d'identité: Nom: Royal Prénom: Arnaud Àge: 38 ans Nationalité: Canadienne Métier ou profession: vendeur Résidence: Montréal |
Fiche d'identité: Nom: Boutier Prénom: Sylvie Àge: 20 ans Nationalité: Sénégalaise Métier ou profession: étudiante Résidence: Barcelone |
b) Llegiu el diàleg:
Quines preguntes hem de fer per conèixer algú?
- Comment tu t'appelles ? (Com et dius?)
- Je m'appelle Arnaud.
- Quel âge as-tu ? (Quina edat tens?)
- J'ai 38 ans
- Où est-ce que tu habites ? (On vius?)
- J'habite à Montréal.
- Qu'est-ce que tu fais ? (Què fas?) / Quelle est ta profession ? (quina és la teva professió?)
- Je suis vendeur dans une grande surface.
- D'où es-tu ? (D'on ets?) / Quelle est ta nationalité ? (quina és la teva nacionalitat?)
- Je suis canadien.
c) Mireu ara aquest vídeo: Valérie se présente
1.3. Identifier une personne ou un objet
Per preguntar la identitat d'una tercera persona, farem la pregunta "qui est-ce ?" i per contestar-la utilitzarem el presentatiu "c'est" seguit d'un nom o d'un pronom.
Exemple:
- Qui est-ce ?
- C'est Mario. / C'est le professeur d'italien.
Per identificar un objecte, farem la pregunta "Qu'est-ce que c'est ?" i per contestar-la utilitzarem també el presentatiu.
Exemple:
- Qu'est-ce que c'est ?
- C'est une moto / Ce sont des livres.
Compte! Sempre que s'utilitza el présentatif "c'est" davant d'un substantiu, hi ha un determinant (article, adjectiu demostratiu o possessiu...):
2. Grammaire
2.1. Els articles
En francès, el noms van precedits d'un article:
2.1.1. L'article défini :
LE + (nom masculin singulier) → Le livre (el llibre)
LA + (nom féminin singulier) → La femme (la dona)
LES + (nom pluriel masc.et fém.) → les livres / les femmes (els llibres /les dones)
L' + (nom singulier masculin ou féminin, devant voyelle ou h) → L'arbre / L'homme (l'arbre, l'home)
L'article definit s'utilitza per parlar de noms que ja coneixem o dels quals tenim una referència específica: El jardí és formidable → Le jardin est formidable (ja sabem de quin jardí estem parlant)
2.1.2. L'article indéfini
UN + (nom masc. singulier) → un livre
UNE + (nom fém. Singulier) → une femme
DES + (nom pluriel masc. et fém) → des livres, des femmes
L'article indefinit s'utilitza per parlar de noms dels quals no tenim una referència específica:
Hi ha un home al carrer → Il y a un homme dans la rue. (no sabem de quin home es tracta)
Ex: J'ai un chat → je n'ai pas de chat.
Je connais un hôtel sympa → je ne connais pas d'hôtel sympa.
Aquesta regla s'aplica sempre menys amb el verb "être"
Ex: c'est un garçon → Ce n'est pas un garçon.
2.1.3. L'article défini contracté
Quan l'article definit es troba després de la preposició “à” o “de”, es contreu en “au, aux, du, des” en els casos següents:
- Davant d'un nom masculí singular que comença amb una consonant :
Ex. Je vais au marché (à + le → au)
Ex. Je viens du marché (de + le → du)
- Davant d'un nom masculí o femení plural que comença amb vocal o consonant:
Ex. Je vais aux toilettes (à + les → aux)
Ex. Je viens des Canaries (de + les → des)
2.2. Els pronoms personals
En francès s'ha de posar sempre el subjecte (nom o pronom personal que el substitueix) davant del verb.
|
Singular |
Plural |
||
1a persona |
je / j' |
jo |
nous |
nosaltres |
2a persona |
tu |
tu |
vous |
Vosaltres / vostè |
3a persona |
elle (Feminin) |
ella |
elles (Feminin) |
elles ells |
a) El pronom “on” és indefinit i es podria traduir per “tothom, la gent”, el “se” del castellà o “nosaltres”
Ex. En France on mange à midi → A França es dina a les dotze.
En la llengua informal o en llengua oral, el pronom "on" equival moltes vegades a "nous".
Ex. Michel et moi, on est amis. (En Miquel i jo som amics → seria equivalent a dir "Michel et moi, nous sommes amis.)
b) El pronom "vous" equival a "vosaltres" però també a vostè o vostès.
Ex. Michel et Jean, vous êtes sympathiques. → Miquel i Joan, vosaltres sou molt simpàtics.
Ex. Monsieur Thébault, vous avez un bel appartement. → Senyor Thébault, vostè té un pis bonic.
El pronom "vous" s'utilitza per dirigir-se respetuosament a una persona - un desconegut, una persona gran, etc. - i aquesta forma de respecte és molt habitual en francès.
c) TU ou VOUS ?
En francès, com en català o en castellà, s'ha de respectar el "tutoiement" o el "vouvoiement" en un mateix text.
- El tractament de tu (tutoiement) és el que actualment fem servir quan ens adrecem a algú amb qui tenim una relació social de proximitat (estatus, característica permanent, variant social) o quan la situació comunicativa és informal. Típicament, amb la parella, amb els fills, amb els amics i amb persones de la mateixa edat.
- El tractament de vous (vouvoiement) és l’ús que es fa de la segona persona del plural per adreçar-se a un sol interlocutor. Pel que fa a l’ús, el tractament de vous s’associa a l’expressió de la distància social i de la formalitat.
A
França, les normes de cortesia són més estrictes que aquí. Per tant, si
no coneixeu a la persona amb qui heu de parlar, més val tractar-la de
"vous" (vouvoyer). França és un país on la jerarquia és molt forta i
molt respectada (per exemple en el món del treball)
També, hi ha altres situacions que són molt clares pels Francesos: com per exemple, per adreçar-se a un gendarme o a un professor, s'ha d'utilitzar obligatòriament el vouvoiement.
2.3. Els verbs al present d'indicatiu
En francès hi ha tres conjugacions verbals.
La primera conjugació aplega els verbs acabats en -er:
2.3.1. Verbes du 1er groupe -ER.
Hi ha molts verbs acabats en -er i la major part són regulars. Per tal de conjugar el present, s'ha de treure la terminació -er de l'infinitiu i afegir a l'arrel del verb les terminacions següents per a cada persona: e, es, e, ons, ez, ent
Mireu ara la conjugació del verb "parler":
Parler (parlar) |
||
|
singular |
plural |
1ère personne |
je parle (jo parlo) |
nous parlons |
2è personne |
tu parles (tu parles) |
vous parlez |
3è personne |
il/elle/on parle |
ils/elles parlent |
Com “parler” es conjuguen molts verbs del primer lliurament com “habiter, aimer, adorer” ......
Estudieu atentament la conjugació del verb “s'appeler”, el necessiteu per presentar-vos, dir el teu nom i demanar el seu als altres. El verb “s'appeler” és un verb pronominal:
-
S' appeler (dir-se)
Je m'appelle
nous nous appelons
tu t'appelles
vous vous appelez
il/elle/on s'appelle
ils/elles s'appellent
2.3.2. Alguns verbs més "freaks" del francès
Hi ha altres verbs d'ús molt freqüent que són totalment irregulars, no segueixen cap model i els podem anomenar els “freaks”, és a dir, els raros! Normalment els verbs irregulars pertanyen al 3r grup de conjugació.
Els heu d'estudiar perquè són bàsics i molt utilitzats. En aquest primer lliurament n'aprendreu uns pocs.
Són els verbs:
- AVOIR (haver o tenir)
- ÊTRE (ser o estar)
Aquests dos primers es diuen verbs “auxiliaires” perquè serveixen a formar els temps compostos.
- ALLER (anar)
- VENIR (venir)
Aquests dos últims són de la tercera conjugació. De fet el verb “aller” és l'únic verb acabat en -er que no pertany a la primera conjugació.
Heu de practicar i estudiar la conjugació en present d'aquests quatre verbs:
Avoir (haver o tenir) | Être (ser o estar) | Aller (anar) | Venir (venir) |
J'ai Tu as I/elle/on a Nous avons Vous avez Ils/elles ont |
Je suis Tu es Il/elle est Nous sommes Vous êtes Ils/elles sont |
Je vais Tu vas Il/ elle va Nous allons Vous allez Ils/elles vont |
Je viens Tu viens Il/elle vient Nous venons Vous venez Ils/elles viennent |
Exemples d'ús d'aquests verbs:
Ex. Je suis italien (Jo sóc italià)
Ex. J'ai 20 ans (Jo tinc 20 anys)
Ex. Je vais au marché (Jo vaig al mercat)
Ex. Je viens du Maroc (Vinc del Marroc)
2.4. L'estructura de la frase i la negació
2.4.1. La frase afirmativa
La frase simple sempre segueix l'estructura següent:
sujet (subjecte) + verbe (verb) + compléments
Exemples
sujet | verbe | compléments |
Je | suis | sur la terrasse. |
Tu | as | un problème. |
Anne | travaille | dans une banque. |
Elles | vont | au théatre ce soir. |
Michel et Christine | habitent | au centre-ville. |
Recordeu:
- El subjecte pot ser un nom:
- Michel écoute la radio.
- Alice et Isabelle regardent un film.
- El subjecte pot ser un pronom personnel sujet:
- Il écoute la radio.
- Elles regardent un film.
2.4.2. La frase negativa
Per formar la frase negativa, cal seguir l'esquema següent:
Sujet |
NE / N'* |
verbe |
pas |
Je |
ne |
suis |
pas à Barcelone |
Vous |
ne |
parlez |
pas l'anglais |
Je |
n' |
écoute |
pas de musique |
Michel |
n' |
est |
pas dans la salle. |
*Atenció: n' + verb començat en vocal o h→ Jean n'a pas d'argent (En Joan no té diners)
Per contestar de forma negativa a una pregunta, utilitzem l'adverbi de negació "non" (≠ oui)
Llegiu el diàleg i fixeu-vos en les frases negatives:
— Bonjour, Frank, comment vas-tu ? — Ça ne va pas... — Ah, bon! Qu'est-ce qui se passe ? — Je n'ai pas d'argent pour partir en voyage cet été. — Ce n'est pas grave, Frank ! Je te prête de l'argent ! — Non, merci. C'est gentil mais je ne pars pas en vacances. Je reste à la maison. — Ce n'est pas mal. Tu peux profiter de la ville: te promener sur la plages, sortir le soir, rencontrer des amis, faire du vélo, visiter des monuments, etc. — Oui, tu as raison. |
Recordeu (punt 2.1.2. del Dossier) que l'article indefinit "un, une, des" es substitueix per "de/d'" en una frase negativa.
2.5. Els adjectius de nacionalitat
le pays |
l'adjectif de nationalité |
|
masculin |
féminin |
|
la France |
il est français - Benoît et Pascal sont français. |
elle est française |
l'Espagne |
il est espagnol - Pedro et Pablo sont espagnols. |
elle est espagnole |
l'Allemagne |
il est allemand |
elle est allemande |
l'Italie |
il est italien |
elle est italienne |
le Canada |
il est canadien |
elle est canadienne |
la Grèce |
il est grec |
elle est grecque |
La Chine |
Il est chinois |
elle est chinoise |
L'Amérique |
Il est américain |
Elle est américaine |
2.5.1. Per regla general, per formar el femení d'un adjectiu, s'afegeix una -e a la forma masculina.
Alguns casos especials:
- Els masculins acabats en -en formen el femení en -enne > Italien/Italienne
- Alguns adjectius de nacionalitat acabats en “e” al masculí es mantenen igual al femení. És el cas de: suisse, belge, russe ...
Ex. Il est russe / elle est russe
2.5.2. Per regla general, per formar el plural d'un nom o d'un adjectiu, s'afegeix una -s.
Ex. Il est grec → ils sont grecs.
Ex. elle est française → elles sont françaises.
Alguns casos especials: si un adjectiu s'acaba en -s en singular es manté igual en plural.
Ex. Il est français → ils sont français.
Resum:
Compte! S'escriu l'adjectiu de nacionalitat amb minúscula però el nom de nacionalitat amb majúscula.
2.6. Les preposicions davant de noms de ciutats i països
Llegiu aquesta explicació:
2.6.1. Les noms de villes
Davant un nom de ciutat sempre posem la preposició "à" (residència o destinació) o "de" (origen)
Exemples: Je suis à Barcelone mais j'habite à Paris et je vais à Madrid.
Je suis de Marseille (origen) et je viens de Barcelone.
2.6.2. Les noms de pays
Per regla general, davant d'un nom de país, per a dir on estem o on anem, posem la preposició "en" si el país és femení (nom acabat en "e") i l'article contracte "au" si el país és masculí; si el país és plural, posarem davant l'article contracte "aux"
Per a dir d'on venem, utilitzarem la preposició "de" davant de país femení, "du" davant de país masculí i "des" davant de país plural
Exemples:
Je suis en France mais j'habite au Portugal et je vais aux États-Unis.
Je viens de France et elle vient du Maroc.
2.7. L'adjectiu interrogatiu
Per fer preguntes sobre persones i coses podem utilitzar els adjectiu interrogatius “quel, quelle, quels, quelles”
L'adjectiu interrogatiu com qualsevol adjectiu, concorda en gènere i nombre amb el substantiu que acompanya.
Ex. Quelle est ton adresse ? (quina és la teva adreça?)
Ex. Quel est ton âge ? (quina és la teva edat? La paraula és masculina en francès)
3. Lexique (els números)
1. Pratique les nombres:
Mireu-vos el vídeo, hi trobareu la grafia i la pronunciació dels números:
2. Écoutez et répétez:
Lisez la transcription :
1. Le numéro de téléphone de Cyril, c’est le 03. 45. 62. 89. 41.
2. Le numéro de téléphone de Mélanie, c’est le 05. 17. 28. 42. 72.
3. Le numéro de téléphone de Claude, c’est le 02. 49. 34. 00. 20.
4. Le numéro de téléphone de Rémi, c’est le 09. 05. 37. 63. 74.
5. Le numéro de téléphone de Régis, c’est le 07. 15. 32. 71. 81.
3. Les nombres: com s'escriuen?
- De 0 a 29:
0 |
zéro |
10 |
dix |
20 |
vingt |
1 |
un |
11 |
onze |
21 |
vingt et un |
2 |
deux |
12 |
douze |
22 |
vingt-deux |
3 |
trois |
13 |
treize |
23 |
vingt-trois |
4 |
quatre |
14 |
quatorze |
24 |
vingt-quatre |
5 |
cinq |
15 |
quinze |
25 |
vingt-cinq |
6 |
six |
16 |
seize |
26 |
vingt-six |
7 |
sept |
17 |
dix-sept |
27 |
vingt-sept |
8 |
huit |
18 |
dix-huit |
28 |
vingt-huit |
9 |
neuf |
19 |
dix-neuf |
29 |
vingt-neuf |
- De 30 a 99:
30 |
trente |
31 |
trente et un |
32 |
trente-deux |
40 |
quarante |
41 |
quarante et un |
42 |
quarante-deux |
50 |
cinquante |
51 |
cinquante et un |
52 |
cinquante-deux |
60 |
soixante |
61 |
soixante et un |
62 |
soixante-deux |
70 |
soixante-dix |
71 |
soixante et onze |
72 |
soixante-douze |
80 |
quatre-vingts |
80 |
quatre-vingt-un |
82 |
quatre-vingt-deux |
90 |
quatre-vingt-dix |
90 |
quatre-vingt-onze |
92 |
quatre-vingt-douze |
- À partir de 100:
100 |
cent |
101 |
cent un |
102 |
cent deux |
200 |
deux cents |
201 |
deux cent un |
202 |
deux cent deux |
300 |
trois cents |
301 |
trois cent un |
302 |
trois cent deux |
400 |
quatre cents |
401 |
quatre cent un |
402 |
quatre cent deux |
1000 mille
1 000 000 un million
4. L'alphabet
L'alphabet français a 26 lettres.
Écoutez-le :
Attention ! Le français a 37 phonèmes, c'est à dire 37 unités de son différentes.
Pour les transcrire, il utilisera les accents diacritiques comme l'accent aigu ou grave et les combinaisons de lettres (digrammes).
- Les accents changent la prononciation du E par exemple.
Accent |
|
Échantillon de mots français | API
caractère(s) |
é |
|
enchanté, également, désolé | [e] |
è |
|
frère, après, très, problème | [ɛ] |
ê |
|
être, fenêtre, même, fête | [ɛ] (plus ouvert) |
- Les combinaisons de lettres: des lettres peuvent se fusionner pour transcrire des sons vocaliques ou consonantiques propres au français.
Les graphies "ai", "ei" se prononcent [ɛ]
5. Les espaces typographiques
Les regles de puntuació en francès són una mica diferents de les del català o del castellà.
L'espai és la part blanca entre paraules, usada per facilitar la lectura separada d'aquestes.
En català o en castellà, es deixa sempre un espai després d'un signe de puntuació com el punt o la coma, però en francès s'han de deixar espais abans i després d'alguns signes de puntuació "dobles" com el punt d'admiració (point d'exclamation !), el punt d'interrogació (point d'interrogation ?), el punt i coma (le point-virgule ;) o els dos punts (les deux points :).
Règles d'écriture :
- En français : texte[espace]?/!/:/;[espace]texte
Exemples : Comment tu t'appelles ? / Bonjour ! / ...
- En espagnol, en catalan, en anglais : texte?/!/:/;[espace]texte
Exemples : Com et dius? / Hola! / ...