En primer lloc, són comunes i variades les preposicions que van seguides de l’acusatiu; a l’oració Er macht nichts ohne den Wagen (Ell no fa res sense el cotxe), hi trobem la preposició ohne (sense), que forma part d’aquest grup juntament amb d’altres com für (per a), gegen (contra), o dürch (a través de).
D’altra banda, mit (amb), von i aus (de –referit a la procedència–), bei (a/ a prop de), zu (cap a/ a) van seguits de datiu, com a la següent oració: Ich gehe ins Kino nach dem Unterricht (Vaig al cinema després de classe).
Les Wechselpräpositionen són una excepció perquè poden portar datiu o acusatiu. Per això tenen aquest nom: preposicions de canvi. Són 9 preposicions de lloc: in, an, auf, zwischen, neben, vor, hinter, über, unter. Poden aparèixer acompanyades tant d’acusatiu com de datiu amb un sentit diferent, ja sigui indicant un moviment d’un lloc a un altre (en acusatiu) o bé un estat (en datiu). Als exemples Legen Sie das Buch auf den Tisch / Das Buch liegt auf dem Tisch, el primer implica el moviment de deixar el llibre sobre la taula, mentre que el segon ens descriu simplement la posició del llibre, que es troba sobre la taula.
