Recursos estudi L5
| lloc: | Cursos IOC - Batxillerat |
| Curs: | Història (Bloc 2) ~ gener 2020 |
| Llibre: | Recursos estudi L5 |
| Imprès per: | Usuari convidat |
| Data: | dilluns, 6 de maig 2024, 07:20 |
Descripció
Recursos estudi L5
1. Recursos estudi Webs
Al Pla de treball del Lliurament 5 - Bloc 2- teniu les unitats d'estudi concretes d'aquest lliurament , però si voleu consolidar els vostres coneixements o tenir una altra presentació de la matèria, feu una ullada a aquests recursos.
Contingut:
1.1. Àudios complementaris del curs
1. Documentos RNE: El proceso 1001 contra Comisiones Obreras 56 mn
2. Documentos RNE: Adolfo Suárez 56 mn
1.2. Altres recursos contingut
-
La Transició espanyola. Sèrie RTVE. 13 capítols.
- Retorn de Tarradellas: 40 anys del retorn del president de la Generalitat a l'exili
- Espanya a l'OTAN
- Espanya dins la UE
2.1. Font: Pacte de la Moncloa
Signants dels Pactes de la Moncloa
D'esquerra a dreta:Enrique Tierno Galván (PSP), Santiago Carrillo (PCE), Josep María Triginer (PSC), Joan Reventós (CSC),
Felipe González (PSOE), Juan Ajuriaguerra (PNV), Adolfo Suárez (UCD), Manuel Fraga (AP), Leopoldo Calvo-Sotelo (UCD) y Miquel Roca (CiU)
Data: 25.10.1977
Font:
Diarios de Sesiones del Congreso de los Diputados. Año 1977. nº 29:
Debate sobre el acuerdo firmado entre el Gobierno y los partidos políticos para el saneamiento económico
El señor VICEPRESIDENTE PARA ASUNTOS ECONÓMICOS Y MINISTRO DE ECONOMÍA (Sr. Fuentes Quintana) :
Señor Presidente, señoras y señores Diputados, la misión de un Ministro de Economía cuando el país está atravesando un período de graves dificultades económicas consiste en enfrentarle con la realidad y convencerlo de que no existe la posibilidad de vencer las dificultades sin aceptar los costes y sacrificios que la superación del momento económico demanda. Pero esa misión también consiste en convencer a la sociedad de que esas dificultades con las que se enfrenta son superables y que los esfuerzos y sacrificios no serán inútiles.
Por ello, lo más importante del programa económico que hoy presenta el Gobierno - con una importancia política que excede de su pura dimensión económica- es el hecho de que sea el resultado de un acuerdo alcanzado desde posiciones ideológicas muy dispares. Esto es lo que le proporciona su fuerza básica y le otorga su carácter: ser producto de un acuerdo entre grupos que han antepuesto el futuro de la sociedad española a sus puntos de vista concretos.
Los males que la economía española padece son tres y han sido claramente denunciados desde todas las instancias y grupos políticos :(...) persistente y aguda tasa de inflación; segundo, desarrollo insatisfactorio de la producción, con una caída importante de las inversiones, que ha generado unas cifras de paro elevadas con repartos desiguales (geográficos, por edades, por sexos, por ramas de actividad) que agudizan los problemas que las mismas plantean ; tercero, intenso desequilibrio en los intercambios con el extranjero
Se trata de encontrar solución a esos tres males a través del acuerdo por un programa definido por los siguientes objetivos y criterios:(...) reducir, en un plazo razonable, la tasa de inflación, aproximándola a la media de los países europeos (...) la superación de la crisis económica requiere dedicar un esfuerzo muy especial a moderar -en una primera fase- los efectos del necesario programa de ajuste sobre la ocupación y a crear, en una segunda etapa, las condiciones para que la inversión productiva se reanime y permita multiplicar los puestos de trabajo absorbiendo la desocupación. (..) En quinto lugar, todo el acuerdo económico está inspirado en el principio de distribuir con justicia las cargas necesarias que requiere la salida de la crisis entre todos aquellos a los que les afecta : entre trabajadores ocupados y trabajadores desempleados, entre capital y trabajo, entre los distintos estratos de renta y los diversos niveles de la población ; entre las grandes y pequeñas empresas y entre el sector público y el sector privado.
Este afán por la justicia y la equidad preside la realización de todas las normas del programa.
Sin embargo, el Programa contiene otro núcleo de reformas que aspiran a realizar cambios profundos en la estructura del sector público y en el diseño de la política económica española.
Cuatro objetivos dominantes son los que pretenden alcanzar este conjunto de medidas:
(...) repartir con justicia los costes de la crisis y crear las bases de una sociedad más justa mediante la práctica de una reforma fiscal (...), elevar la calidad de los servicios públicos y controlar democráticamente las instituciones que integran el sector público español
(..) Articular un sistema tributario moderno con un impuesto eje sobre la renta sintético, progresivo y global, con tarifas realistas, exigible en sus bases auténticas, es una necesidad político-social de primer orden, al igual que lo es la modernización del impuesto de sociedades y la definición de un impuesto sobre el valor añadido que venga a imponer racionalidad en el mosaico anticuado y asistemático de nuestra tributación.
Los impuestos sobre el patrimonio y las sucesiones complementarían este cuadro, que permitiría eliminar figuras tributarias que obstaculizan el tráfico, elevan los costes y reparten, a veces, muchas veces, la carga con injusticia.
2.2. Font: Discurs de Josep Tarradellas
"Ciutadans de Catalunya:
Ja sóc aquí. Ja soc aquí.
Ja sóc aquí per treballar amb vosaltres per una Catalunya pròspera, democràtica i plena de llibertat. Ja sóc aquí per tal que aquesta Catalunya es posi a treballar més que mai per fer-se ben forta i ben pròspera, i sigui un exemple també per altres pobles d'Espanya. Ja sóc aquí, ciutadans de Catalunya, per fer més forta que mai la unitat que s'ha fet en les hores difícils de la nostra lluita i que ens ha portat el triomf. Ja sóc aquí juntament amb tots els catalans i no catalans, que durant tants i tants anys han lluitat per poder arribar algun dia a aquest esclat de joia i entusiasme, perquè puguem fer encara, com he dit abans, més pròspera i més forta la nostra Catalunya.
Ciutadans de Catalunya, permeteu-me que us demani en aquests moments de joia també tinguem la serenitat de reflexionar i de veure les greus responsabilitats que cauen sobre nosaltres. Creiem que aquest triomf que hem tingut ha estat possible gràcies al sacrifici de tants i tants ciutadans que han donat la seva vida per Catalunya. Ciutadans de Catalunya, voldria que en aquests moments de joia i responsabilitat penséssiu que tenim altres deures fora de Catalunya. Nosaltres hem de ser l'avançada del benestar, de la prosperitat i de la democràcia de tots els pobles d'Espanya.
Permeteu-me, per acabar, que us digui que del fons del meu cor surt el més profund reconeixement per la vostra fidelitat , per la nostra fe en el nostre poble, en la llibertat i en la democràcia. Gràcies, mercès a tots. ¡Visca Catalunya!”
Discurs del president Josep Tarradellas en el moment de la seva arribada a Catalunya, 23 d'octubre de 1977,
2.3. Lleis: Constitució i Estatut d'Autonomia
1.- Constitució 1978
La llei més important que recull tots els deures i drets dels espanyols i estableix les regles del sistema democràtic. Aprovada l'octubre de 1978 pels diputats i senadors, i en referèndum pel poble espanyol el 6 de desembre 1978, i jurada pel Rei el 27 de desembre de 1978 i publicada al BOE (Boletín Oficial del Estado) el 29 de desembre de 1978
Esquema-resum amb les característiques de la Constitució espanyola i el funcionament dels poders de l'estat
2.- Estatut d'Autonomia de l'any 1979
Els parlamentaris catalans es van reunir a Sau (Osona) per redactar el projecte d'Estatut, que es va presentar a les Corts espanyoles perquè l'aprovessin. Després d'algunes retallades, el 25 d'octubre de 1979 va ser aprovat pel poble català i ratificar en referèndum.
L'Estatut de 1979 s'havia començat a elaborar després de la instauració de la democràcia i de l'entrada en vigor de la Constitució espanyola, moment en què es restableix provisionalment la Generalitat de Catalunya, l'any 1977. El conegut com a Estatut de Sau, en memòria del lloc on es va redactar, va ser aprovat pel poble de Catalunya mitjançant un referèndum el 25 d'octubre de 1979.
3.- Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006 és la norma institucional bàsica. Defineix els drets i deures de la ciutadania de Catalunya, les institucions polítiques de la nacionalitat catalana, les seves competències i relacions amb l'Estat i el finançament de la Generalitat de Catalunya.
2.4. Fonts sonores
Altres veus de la Transició: àudios. Fonts i testimonis