Recursos estudi L2

lloc: Cursos IOC - Batxillerat
Curs: Història (Bloc 2) ~ gener 2020
Llibre: Recursos estudi L2
Imprès per: Usuari convidat
Data: dimarts, 7 de maig 2024, 23:07

1. Aspectes generals del període

Al Pla de Treball de cada lliurament teniu les unitats d'estudi concretes al llibre de text, però, si voleu comprendre millor o ampliar els vostres coneixements, podeu fer una ullada a aquests materials:

1. Àudio: Importància històrica de la guerra civil espanyola.  (recomanat)


  • 2. Serie documental. La guerra civil española.
  • Evidentment, la durada d'aquesta sèrie documental, molt interessant, fa que sigui una proposta d'ampliació pels què se sentin atrets pel tema o disposin de més temps per a l'estudi, com altres materials d'aquesta secció de recursos.
  • 2. La Revolució y la política interna dels dos bàndols

    A) La zona republicana

    1. La revolució social durant la guerra a Catalunya.   47 mn  (recomanat)


    2. Laura Freixes: Una generación de catalanes

    3. Àudio: La persecució eclesiàstica    7 mn  (recomanat)


    B) La zona nacional

    1. Àudio: Per què Franco i no Mola? Els generals sublevats concedeixen a Franco plens poders per dirigir l'estat 6 mn (recomanat)


    4. El context internacional

    1. El Comité de No Intervenció (recomanat)

    2. Àudio: La farsa de la no-intervenció    9 mn  (recomanat)

    3. Web: La Legión Condor alemana (recomanat)

    4. Web: Italia y Mussolini en la guerra civil española  (recomanat)


    5. L'evolució militar

    1. Àudio: Evolució general dels fets militars durant la guerra civil.

    5.1. Operacions militars i batalles

    Vídeo: La batalla de Madrid 18 mn  (recomanat)

    Vídeo: La batalla del Jarama  30 mn 


    Vídeo: La batalla de Brunete   30 mn


    Vídeo: La batalla de Teruel  7 mn

    Vídeo: El front del Segre  53 mn

    Vídeo: La batalla de l'Ebre   31 mn (recomanat)


    Web: Espais de la batalla de l'Ebre.

    Premsa: El final de la batalla de l'Ebre


    7. La repressió i la vida qüotidiana

    Web: Hambre y represión  (recomanat)

    Vídeo: Amb ulls de nena  3 mn

    Web: Guernika: Historia de un cuadro
    Web: L'ajut català als bombardejos franquistes

    Premsa: El bombardeo de Jaén

    Unes propostes específiques i fora de programa per als afeccionats a aquests temes:


    8. La fi del conflicte i l'exili

    1. Vídeo:  El món on volíem viure, documental de la desfeta i èxode cap a França Robert Capa i la guerra civil.

    2. Vídeo: El exilio   20 mn  (recomanat) 


    3. Àudio:  La desfeta de l'Alacant, la fugida dels darrers republicans 55 mn

    3. Premsa:  Mort a Cotlliure del poeta Antonio Machado

    5. Premsa: L'exili a França. El camp de Rivesaltes.  (recomanat)


    9. Fonts

    .

    9.1. Fonts textuals

    1. Joan March


    "El mallorquí Joan March, un dels homes més rics d'Europa, va ser el gran financer del cop d'estat de juliol de 1936.
    Va posar en mans del general Emilio Mola l'equivalent a 10.000 milions d'euros i va depositar el 3 de setembre de 1936, 179 tones d'or (8.500 milions d'euros) al Banco d'Itàlia per comprar els avions Savoia, tancs i canons, petroli

    (...)La guerra de posicions de desgast en el camp de batalla, i d'extermini en la rereguarda imposada per Franco, va allargar el conflicte bèl.lic durant 30 mesos, consumint (el govern franquista) 300.000 milions d'euros, dels quals 10.000 milions d'euros en préstecs aportats per Alemanya i Itàlia els van cobrar en escreix durant la segona guerra mundial, i Itàlia els va continuar cobrant fins el 1967.

    Andreu Mayayo: Qui va finançar el cop d'estat.
    (Catedràtic Ha Contemporània UAB)

    Revista Sapiens nº 144.Juliol 2014


    2. 26 de gener de 1939. La caiguda de Barcelona.


    Al diari ara.cat de 26 de gener 2014, en commemoració dels 75 anys de la caiguda de Barcelona en mans del franquisme i l'inici de la dictadura, 1939-1975, es van recollir tota una sèrie de testimonis sobre aquell moment. enllaç
    En molts casos, la població civil, ja únicament volia el final de la guerra, de les privacions i de la violència (recordeu els bombardejos sobre Barcelona del 1938). Molts, suposant l'inici no de la pau sinó del terror, van emprendre el camí de l'exili. Es trobarien amb la segona guerra mundial i patirien les conseqüències( camps de refugiats a França i concentració a Alemanya) que veureu al proper lliurament.
    D'altres, van rebre l'exèrcit franquista no com a un exèrcit d'ocupació sinó d'alliberament.





    3. Educació: A l'escola es va fomentar en la por i l'obediència

    "Els militars rebels van responsabilitat els mestres dels males de la República i per això calia una acció contundent contra el magisteri. L'acció de les comissions depuradores havia de garantir la idoneïtat dels mestres a l¡'escola de la "Nueva España".

    L'acció repressora va comportar que més del 10 % dels mestres s'exiliessin aprofitant que tenien la frontera a prop. En altres zones els van assassinar. Dels que van quedar gairebé un 30% van ser depurats i castigats. El buit deixat es va omplir amb persones escollides amb criteris polítics i no pas pedagògics.

    L'escola franquista va ser l'escola del NO en referència a la republicana; NO a la coeducació, NO a l'ensenyament del català i en català; NO a la coeducació; NO a l'ensenyament laic, NO als referents pedagògics de l'Escola Activa ( Montessori, Freinet, Decroly..)[recordeu Ferrer i Guàrdia]etc. Depuració de biblioteques escolars. Inculcació del nou ideari polític-escolar a tots els mestres en exercici.
    Nou pla d'estudis, ensenyament basat en el dogma i la moral catòliques i les normes del Movimiento, és a dir, el nacional catolicisme. L'escola de la dictadura es va fonamentar en la por, la repressió, l'obediència i la manca de llibertats i de respecte a la personalitat de l'infant.
    Una escola que volia fer súbdits i no pas ciutadans, que era l'ideal de l'escola republicana. Una escola que volia que els mestres fossin, segons un inspector, "más santos que sabios"

    Salomó Marqués.
    Ara.cat. 26 de gener 2014. pàgina 04. Tema del dia


    4. Últims dies de la Catalunya republicana.

    26 de gener 1939:
    Franco entra a Barcelona i la purifica amb misses massives:

    ... els soldats de Franco entrarien pacíficament a Barcelona. Els persistents bombardejos havien aplanat el camí: les bombes i la metralla havien matat més de dues mil persones.
    Dels 60.000 edificis que hi ha via a la ciutat, 3.000 havien estat danyats. Barcelona estava esgotada. Amb un sol dia,90.000 soldats van acabar amb qualsevol resistència "Una columna motorizada ha entrado a las cinco de la tarde en Barcelona siendo acogida con entusiasmo por la población" assegurava un comunicat militar. Poc després es feia una missa a la plaça Catalunya. El país havia d'expiar els seus pecata. Franco s'afanyaria a canviar de fisonomia i a esborrar dels carrers el passat roig i separatista.

    27 de gener 1939
    Comença a funcionar un eficaç sistema de repressió i depuració:

    ..Es va crear "Els Servicios de Ocupación", la seu al Palau Robert, i era l'encarregat de la depuració de més de 15.800 funcionaris de la Generalitat; de vigilar el que publicaven els diaris, de censurar el correu, de verificar la requisa de documentació que acabaria formant "els papers de Salamanca"; de gestionar les presons i els passaports, o de donar el vistiplau al canvi de nom dels carrers.
    El nou govern esperonava la població a denunciar el veí i els companys. "Un dels espectacles més repugnants dels primers dies eren les cues impúdiques de delators que esperaven torn en ple passeig de Gràcia( casa Segura) per destil.lar verí a l'oficina de denuncies que manté la Falange d'acord amb els militars" escrivia un ciutadà.

    10 de febrer.
    La guerra, a Catalunya, ha acabat:

    El comunicat de guerra franquista és clar: "La guerra en Cataluña ha terminado". El mateix 10 de febrer va començar a funcionar el camp de concentració d'Horta.

    El nombre de presoners no deixaria de créixer els mesos següents. El 2 de gener de 19400, quasi un any després de l'ocupació, hi havia 16.985 persones empresonades a la província de Barcelona. només el primer any, a tota Catalunya, van morir executades un miler de persones





    9.2. Fonts iconogràfiques

    1. Fotografies d'Agustí Centelles