Recursos d'estudi L5
| lloc: | Cursos IOC - Batxillerat |
| Curs: | Història (Bloc 1) ~ gener 2020 |
| Llibre: | Recursos d'estudi L5 |
| Imprès per: | Usuari convidat |
| Data: | diumenge, 28 d’abril 2024, 18:24 |
Descripció
Recursos d'estudi L5
1. Recursos d'estudi en diferents Webs
Al Pla de Treball de cada lliurament teniu les unitats d'estudi concretes, però si en voleu ampliar els vostres coneixements feu una ullada a aquestes.
Contingut:
2. Continguts complementaris del curs
En els subcapítols que segueixen trobaràs algunes explicacions que complementen les que ofereix el llibre de text a la Unitat 7
2.1. Evolució del camp català al primer terç del segle XX
1. Un món agrari en crisi econòmica
Des dels darrers anys dels segle XIX, el camp català patia una severa crisi econòmica. Les causes enllacen amb el que vam veure al segon lliurament:
- L’agricultura peninsular havia de competir ara amb un mercat mundial d’on arribaven productes més barats, malgrat l’alt proteccionisme que aplicava el govern espanyol.
- La pressió fiscal, que gravava la venda dels productes agraris, sobre tot a les ciutats.
- La dificultat per exportar, donada la manca de competitivitat d’alguns productes i que la resta d’estats no volien comprar els d’un país que no comprava els seus.
- El predomini abusiu dels intermediaris comercials
- Unes tècniques de producció endarrerides i basades en la ma d’obra barata
- L’absentisme dels propietaris, molts dels quals es limitaven a cobrar les rendes i no s’interessaven en la producció.
- Malgrat que a Catalunya no hi havia grans latifundis, abundaven els contractes de lloguer de la terra que no donaven seguretat al pagès per invertir en millores, ni deixaven aparèixer una classe d’autèntics empresaris del camp que poguessin modernitzar la producció.
Es calcula que, sigui pel mal temps o sigui per la poca demanda, una majoria d’anys els productes del camp es venien per sota del preu de cost, la qual cosa feia que ni els propietaris ni els pagesos llogaters poguessin gaudir del nivell de vida que havien tingut abans i les tensions entre uns i altres s’incrementaven.
2. El predomini de la vinya
La producció més important era el ví, que representava gairebé un terç del valor total dels productes agraris catalans. Les vinyes es concentraven cap al litoral, a les comarques més poblades. Per això els conflictes per la terra creixien i els rabassaires (els pagesos que llogaven terres per conrear vinyes) es van convertir en els capdavanters de les lluites agràries a Catalunya.
La fi del tractat signat amb França durant la crisi de la fil·loxera, i l’entrada de la plaga a la Península van provocar alhora la ruïna temporal dels viticultors, que van haver de replantar tots els seus ceps.
Els marges de benefici es van estrènyer durant els anys següents moltíssim i desprès de la Primera Guerra Mundial i fins els anys de la República va ser molt freqüent que també els vinyataires haguessin de vendre la collita per sota del preu de cost. Quan les agrupacions de rabassaires discutien aferrissadament els contractes amb els propietaris i reclamaven aconseguir la propietat de les finques era perquè estaven obtenint uns guanys tan petits que ambdós ja podien treure beneficis de la mateixa terra.
La llei seca als Estats Units, l’extensió del correu de la vinya en territoris fora d’Europa, i la crisi econòmica de 1929 no van fer més que agreujar la situació
Malgrat tot això, l’extensió dedicada a la vinya es va incrementar i també van millorar els rendiments per hectàrea, amb la qual cosa la producció total va créixer. Una de les solucions que es van trobar va ser la creació de cooperatives agràries per a produir ví i obtenir un valor final més competitiu. És ara quan el sud de Catalunya veu la construcció de cellers d’arquitectura modernista que es van merèixer la consideració de “catedrals del ví”.
2.2. La condició femenina entre 1900 i 1930
1. Increment del nombre de dones treballadores
La incorporació de moltes dones al treball industrial durant el segle XIX va anar introduint canvis al model de família tradicional, que girava al voltant de la situació de les dones com a esposes, mares i mestresses de casa.
L’escolarització femenina encara era molt baixa, i l’analfabetisme a la província de Barcelona s’acostava en 1900 al 80% de les dones de classe treballadora.
Pera ara
començaven a aparèixer dones que s’incorporaven a l’ensenyament com a Mestres,
a la sanitat coma infermeres, al comerç com a dependentes, a la gestió
empresarial com a secretàries o taquígrafes, a l’administració de ministeris i
municipis com a auxiliars o mecanògrafes... Això va anar trencant, poc a poc,
la idea de què el destí de les dones consistia només en contreure matrimoni i
criar els fills. Encara restava molt per aconseguir quelcom semblant a la
igualtat, i els valors tradicionals pesaven molt, però la presència de dones a
àmbits molt diversos s’anava aconseguint.
2. Publicacions i activitats per a dones
Com que algunes
dones tenien ara interessos molt diversos, i com que també gaudien d’una certa
formació i poder adquisitiu, es van anant multiplicant els títols de llibres i
publicacions destinades al públic femení. En alguns casos es tractava d’un
intent de condicionar o dirigir aquest procés d’emancipació de les dones. D'aquesta manera apareixen publicacions per a dones catòliques, anarquistes, republicanes, etc.
Fins i tot els partits polítics creen seccions per a dones. En els partits més conservadors, aquestes tenen com a missió donar suport als homes dins els àmbits tradicionalment femenins, però en els partits del centre i l’esquerra van anar prenent cada dop més protagonisme.
3. Iniciatives educatives
Son també abundants les preocupacions per proporcionar una cultura a les dones dels grups socials menys benestants, i a Catalunya apareix, per exemple, el centre educatiu “Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona”, de Francesca Bonnemaison.
La presència de
dones a la universitat, que havia estat anecdòtica o excepcional durant el
segle XIX, ara comença a normalitzar-se. Encara són una minoria. Des del 1910
es va autoritzar que poguessin matricular-se lliurament, sense haver de demanar
un permís especial al ministre o al rector. S’ha de tenir present que, abans d’aquesta
data, i des de 1872, només 36 dones havien arribat a titular-se a la
universitat espanyola. Això permet ara l’aparició de dones titulades, totes
elles de classe mitjana-alta, es clar, però que comencen a exercir con a advocades,
metgesses, escriptores, etc.
Amb tot, calia força de voluntat i una gran decisió personal per anar trencant contínuament els motllos socials i professionals i competir en activitats on tots els àmbits eren dominats per homes, molts dels quals menyspreaven o s’oposaven a la presència de dones entre ells.
2.3. Context internacional
Contingut:
3. Audios complementaris del curs
1. La Solidaritat Obrera 7 mn.
2. En Guàrdia: El sindicat lliure: la violència 52 mn