Dossier de travail 1

Site: Cursos IOC - Batxillerat
Course: Segona llengua Francès I ~ gener 2020
Book: Dossier de travail 1
Printed by: Invitado
Date: Monday, 20 May 2024, 3:37 AM

Description

Dossier de travail 1

Bonjour, ça va ?

Remise 1 - (14 hores)

Durant aquest primer lliurament treballareu i aprendreu els continguts següents:

Tableau des contenus

Competències comunicatives

Grammaire

Vocabulaire et lexique

  • Saludar

  • Presentar-te

  • Utilitzar nombres

  • Saber expressar negacions

  • Identificar algú o alguna cosa
  • L'article indéfini, défini et contracté

  • Les verbes: être, avoir, aller, venir

  • La phrase négative

  • Les verbes en -er

  • Les prépositions devant les noms de villes ou pays

  • L'adjectif interrogatif

  • Les nombres

  • Les salutations

  • Les nationalités



1. Communication


    1.1. Salutacions i comiats

    SALUER QUELQU'UN

    Bonjour

    Hola! / Bon dia! (es pot utilitzar durant el matí i part de la tarda)

    Salut !

    Hola! / Adéu!

    Ei!

    (informal: per saludar a persones que ja coneixem, quan arribem i quan marxem)

    Bonsoir

    Hola! / Bona tarda/bon vespre

    (a la tarda i al vespre)

    Au revoir

    Adéu!

    Fins després!

    À plus tard !

    À tout à l'heure !

    Fins després!

    Llegiu aquestes dues converses:

    Segons el grau de formalitat de la situació, s'utilitzen diferents fórmules de salutació.

    Conversa informal

    Conversa formal

    - Salut Marc !

    - Salut ! Ça va ?

    - Oui, pas mal et toi ?

    - Ça va, merci.

    - Au revoir !

    - À plus tard !

    - Bonjour, madame Legrain !

    - Bonjour, monsieur Beaumont !

    - Comment allez-vous ?

    - Ça va bien, merci. Et vous ?

    - Ça va.

    - Au revoir, madame !

    - Au revoir et bonne journée* Monsieur Beaumont


    * Quan saludem a una persona li diem "bonjour" però li desitjem "une bonne journée" quan ens separem (que tingui un bon dia).

    Exercices pratiques en ligne L1AP1

    1.2. Presentacions personals

    La informació personal bàsica per presentar-se en francès és:


    a) Fixeu-vos en les fórmules per presentar-se en francès:

    Presentació d'un mateix (en 1a persona)

    Presentem una altra persona

    Bonjour je m'appelle Arnaud Royal.

    Mon prénom est Arnaud.

    Mon nom est Royal.

    Je suis canadien.

    J'habite à Montréal

    J'ai 38 ans.

    Je suis vendeur.

    J'aime lire et les ordinateurs.

    Elle s'appelle Sylvie Boutier.

    Elle est sénégalaise.

    Elle habite à Barcelone.

    Elle a 20 ans.

    Elle est étudiante.

    Elle est sympa.

    Elle aime le sport et le cinéma.

    Fiche d'identité:

    Nom: Royal

    Prénom: Arnaud

    Àge: 38 ans

    Nationalité: Canadienne

    Métier ou profession: vendeur

    Résidence: Montréal

    Fiche d'identité:

    Nom: Boutier

    Prénom: Sylvie

    Àge: 20 ans

    Nationalité: Sénégalaise

    Métier ou profession: étudiante

    Résidence: Barcelone

    b) Quines preguntes hem de fer per conèixer algú?

    Llegiu el diàleg:

    - Comment tu t'appelles ? (Com et dius?)

    - Je m'appelle Arnaud.

    - Quel âge as-tu ? (Quina edat tens?)

    - J'ai 38 ans

    - Où est-ce que tu habites ? (On vius?)

    - J'habite à Montréal.

    - Qu'est-ce que tu fais ? (Què fas?) / Quelle est ta profession ? (quina és la teva professió?)

    - Je suis vendeur dans une grande surface.

    - D'où es-tu ? (D'on ets?) / Quelle est ta nationalité ? (quina és la teva nacionalitat?)

    - Je suis canadien.

    c) Mireu ara aquest vídeo: Valérie se présente


    1.3. Identifier une personne ou un objet

    Per preguntar la identitat d'una tercera persona, farem la pregunta "qui est-ce ?" i per contestar-la utilitzarem el presentatiu "c'est" seguit d'un nom o d'un pronom.

    Exemple:

    - Qui est-ce ?

    - C'est Mario. / C'est le professeur d'italien.

    Per identificar un objecte, farem la pregunta "Qu'est-ce que c'est ?" i per contestar-la utilitzarem també el presentatiu.

    Exemple:

    - Qu'est-ce que c'est ?

    - C'est une moto / Ce sont des livres.

    Compte! Sempre que s'utilitza el présentatif "c'est" davant d'un substantiu, hi ha un determinant.


    2. Grammaire



      2.1. Els articles

      En francès, els noms van precedits d'un article:

      2.1.1. L'article défini :

      LE + (nom masculin singulier) → Le livre (el llibre)

      LA + (nom féminin singulier) → La femme (la dona)

      LES + (nom pluriel masc.et fém.) → les livres / les femmes (els llibres /les dones)

      L' + (nom singulier masculin ou féminin, devant voyelle ou h) → L'arbre / L'homme (l'arbre, l'home)

      L'article definit s'utilitza per parlar de noms que ja coneixem o dels quals tenim una referència específica:

      El jardí és formidable → Le jardin est formidable (ja sabem de quin jardí estem parlant)

      2.1.2. L'article indéfini

      UN + (nom masc. singulier) → un livre

      UNE + (nom fém. Singulier) → une femme

      DES + (nom pluriel masc. et fém) → des livres, des femmes

      L'article indefinit s'utilitza per parlar de noms dels quals no tenim una referència específica:
      Hi ha un home al carrer → Il y a un homme dans la rue. (no sabem de quin home es tracta)

      Atenció! Quan la frase és negativa, els articles UN, UNE, DES, es canvien per DE / D':

      Ex: J'ai un chat → je n'ai pas de chat.
      Je connais un hôtel sympa → je ne connais pas d'hôtel sympa.

      Aquesta regla s'aplica sempre menys amb el verb "être"

      Ex: c'est un garçon → Ce n'est pas un garçon.

      2.1.3. L'article défini contracté

      Quan l'article definit es troba després de la preposició “à” o “de”, es contreu en “au, aux, du, des” en els casos següents:

      • Davant d'un nom masculí singular que comença amb una consonant :

      Ex. Je vais au marché (à + le → au)
      Ex. Je viens du marché (de + le → du)

      • Davant d'un nom masculí o femení plural que comença amb vocal o consonant:

      Ex. Je vais aux toilettes (à + les → aux)
      Ex. Je viens des Canaries (de + les → des)

      2.2. Els pronoms personals

      En francès s'ha de posar sempre el subjecte (nom o pronom personal que lo substitueix) davant del verb.

       

      Singular

      Plural

      1a persona

      je

      jo

      nous

      nosaltres

      2a persona

      tu

      tu

      vous

      Vosaltres / vostè

      3a persona

      elle (Feminin)
      il (Masculin)
      on

      ella
      ell
      impersonal

      elles (Feminin)
      ils (Masculin)

      elles

      ells



      a) El pronom “on” és indefinit i es podria traduir per “tothom, la gent”, el “se” del castellà o “nosaltres”

      Ex. En France on mange à midi → A França es dina a les dotze.

      En la llengua informal o en llengua oral, el pronom "on" equival moltes vegades a "nous".

      Ex. Michel et moi, on est amis. (En Miquel i jo som amics → seria equivalent a dir "Michel et moi, nous sommes amis.)

      b) El pronom "vous" equival a "vosaltres" però també a vostè o vostès.

      Ex. Michel et Jean, vous êtes sympathiques. → Miquel i Joan, vosaltres sou molt simpàtics.

      Ex. Monsieur Thébault, vous avez un bel appartement. → Senyor Thébault, vostè té un pis bonic.

      El pronom "vous" s'utilitza per dirigir-se respetuosament a una persona - un desconegut, una persona gran, etc. - i aquesta forma de respecte és molt habitual en francès.

      Résultat de recherche d'images pour "tu ou vous"

      c) TU ou VOUS ?

      En francès, com en català o en castellà, s'ha de respectar el "tutoiement" o el "vouvoiement" en un mateix text.


      • El tractament de tu (tutoiement) és el que actualment fem servir quan ens adrecem a algú amb qui tenim una relació social de proximitat (estatus, característica permanent, variant social) o quan la situació comunicativa és informal. Típicament, amb la parella, amb els fills, amb els amics i amb persones de la mateixa edat.
      - Tu vas bien ?

      • El tractament de vous (vouvoiement) és l’ús que es fa de la segona persona del plural per adreçar-se a un sol interlocutor. Pel que fa a l’ús, el tractament de vous s’associa a l’expressió de la distància social i de la formalitat.

      - Vous allez bien ?
       

      A França, les normes de cortesia són més estrictes que aquí. Per tant, si no coneixeu a la persona amb qui heu de parlar, més val tractar-la de "vous" (vouvoyer). França és un país on la jerarquia és molt forta i molt respectada (per exemple en el món del treball)

      Image associée

      També,  hi ha altres situacions que són molt clares pels Francesos: com per exemple, per adreçar-se a un gendarme o a un professor, s'ha d'utilitzar obligatòriament el vouvoiement.

      Résultat de recherche d'images pour "tu ou vous"

      Vet aquí un vídeo interessant:

      Exercices pratiques sur le tutoiement ou le vouvoiement

      2.3. Els verbs al present d'indicatiu

      En francès hi ha tres conjugacions verbals.
      La primera conjugació aplega els verbs acabats en -er:

      2.3.1. Verbes du 1er groupe -ER.

      Hi ha molts verbs acabats en -er i la major part són regulars.

      Per tal de conjugar el present, s'ha de treure la terminació -er de l'infinitiu i afegir a l'arrel del verb les terminacions següents per a cada persona: e, es, e, ons, ez, ent

      Mireu ara la conjugació del verb "parler":

      Parler (parlar)

       

      singular

      plural

      1ère personne

      je parle (jo parlo)

      nous parlons

      2è personne

      tu parles (tu parles)

      vous parlez

      3è personne

      il/elle/on parle

      ils/elles parlent

      Com “parler” es conjuguen molts verbs del primer lliurament com “habiter, aimer, adorer” ......

      Estudieu atentament la conjugació del verb “s'appeler”, el necessiteu per presentar-vos, dir el vostre nom i demanar el seu als altres.

      El verb “s'appeler” és un verb pronominal:

      S' appeler (dir-se)

      Je m'appelle

      nous nous appelons

      tu t'appelles

      vous vous appelez

      il/elle/on s'appelle

      ils/elles s'appellent

      2.3.2. Alguns verbs més "freaks" del francès

      Hi ha altres verbs d'ús molt freqüent que són totalment irregulars, no segueixen cap model i els podem anomenar els “freaks”, és a dir, els raros! Normalment els verbs irregulars pertanyen al 3r grup de conjugació.

      Els heu d'estudiar perquè són bàsics i molt utilitzats. En aquest primer lliurament n'aprendreu uns pocs.

      Són els verbs:

      • AVOIR (haver o tenir)
      • ÊTRE (ser o estar)

      Aquests dos primers es diuen verbs “auxiliaires” perquè serveixen a formar els temps compostos.

      • ALLER (anar)
      • VENIR (venir)

      Aquests dos últims són de la tercera conjugació. De fet el verb “aller” és l'únic verb acabat en -er que no pertany a la primera conjugació.

      Heu de practicar i estudiar la conjugació en present d'aquests quatre verbs:

      Avoir (haver o tenir) Être (ser o estar) Aller (anar) Venir (venir)

      J'ai

      Tu as

      I/elle/on a

      Nous avons

      Vous avez

      Ils/elles ont

      Je suis

      Tu es

      Il/elle est

      Nous sommes

      Vous êtes

      Ils/elles sont

      Je vais

      Tu vas

      Il/ elle va

      Nous allons

      Vous allez

      Ils/elles vont

      Je viens

      Tu viens

      Il/elle vient

      Nous venons

      Vous venez

      Ils/elles viennent


      Exemples d'ús d'aquests verbs: 

      Ex. Je suis italien (Jo sóc italià)

      Ex. J'ai 20 ans (Jo tinc 20 anys)

      Ex. Je vais au marché (Jo vaig al mercat)

      Ex. Je viens du Maroc (Vinc del Marroc)

      Exercices pratiques en ligne L1AP1

      2.4. L'estructura de la frase i la negació

      2.4.1. La frase afirmativa

      La frase simple sempre segueix l'estructura següent:

      sujet (subjecte) + verbe (verb) + compléments

      Exemples

      sujet verbe compléments
      Je suis  sur la terrasse.
      Tu as un problème.
      Anne travaille dans une banque.
      Elles vont  au théatre ce soir.
      Michel et Christine habitent au centre-ville.

      Recordeu que:

      • El subjecte pot ser un nom:
        •  Michel écoute la radio.
        • Alice et Isabelle regardent un film.
      • El subjecte pot ser un pronom personnel sujet:
        •  Il écoute la radio.
        • Elles regardent un film.

        Molt important: El subjecte és obligatori davant del verb conjugat, és a dir, sempre cal posar un subjecte (sigui un nom o bé un pronom personnel sujet) davant la forma verbal.

      2.4.2. La frase negativa



      Per formar la frase negativa, cal seguir l'esquema següent:

      Sujet

      NE / N'*

      verbe

      pas

      Je

      ne

      suis

      pas à Barcelone

      Vous

      ne

      parlez

      pas l'anglais

      Je

      n'

      écoute

      pas de musique

      Michel

      n'

      est

      pas dans la salle.

      *Atenció: n' + verb començat en vocal o h → Jean n'a pas d'argent (En Joan no té diners)

      Per contestar de forma negativa a una pregunta, utilitzem l'adverbi de negació "non" (≠ oui)

      Llegiu el diàleg i fixeu-vos en les frases negatives:

      — Bonjour, Frank, comment vas-tu ?

      — Ça ne va pas...

      — Ah, bon ! Qu'est-ce qui se passe ?

      — Je n'ai pas d'argent pour partir en voyage cet été.

      — Ce n'est pas grave, Frank ! Je te prête de l'argent !

      — Non, merci. C'est gentil mais je ne pars pas en vacances. Je reste à la maison.

      — Ce n'est pas mal. Tu peux profiter de la ville: te promener sur la plages, sortir le soir, rencontrer des amis, faire du vélo, visiter des monuments, etc.

      — Oui, tu as raison. 

      Recordeu (punt 2.1.2. del Dossier) que l'article indefinit "un, une, des" es substitueix per "de/d'" en una frase negativa.

      Exercices pratiques en ligne L1AP1

      2.5. Els adjectius de nacionalitat

      le pays

      l'adjectif de nationalité

      masculin

      féminin

      la France

      il est français - Benoît et Pascal sont français.

      elle est française

      l'Espagne

      il est espagnol - Pedro et Pablo sont espagnols.

      elle est espagnole

      l'Allemagne

      il est allemand

      elle est allemande

      l'Italie

      il est italien

      elle est italienne

      le Canada

      il est canadien

      elle est canadienne

      la Grèce

      il est grec

      elle est grecque

      La Chine

      Il est chinois

      elle est chinoise

      L'Amérique

      Il est américain

      Elle est américaine

      2.5.1. Per regla general, per formar el femení d'un adjectiu, s'afegeix una -e a la forma masculina.

      Alguns casos especials:

      • Els masculins acabats en -en formen el femení en -enne > Italien/Italienne
      • Alguns adjectius de nacionalitat acabats en “e” al masculí es mantenen igual al femení. És el cas de: suisse, belge, russe ...

      Ex. Il est russe / elle est russe


      2.5.2. Per regla general, per formar el plural d'un nom o d'un adjectiu, s'afegeix una -s.

      Ex. Il est grec → ils sont grecs.
      Ex. elle est française → elles sont françaises.

      Alguns casos especials: si un adjectiu s'acaba en -s en singular es manté igual en plural.

      Ex. Il est français → ils sont français.

      Resum:

      Compte ! S'escriu l'adjectiu de nacionalitat amb minúscula però el nom de nacionalitat amb majúscula.

      Exercices pratiques en ligne L1AP1

      2.6. Les preposicions davant de noms de ciutats i països

      Llegiu aquesta explicació:

      2.6.1. Les noms de villes

      Davant un nom de ciutat sempre posem la preposició "à" (residència o destinació) o "de" (origen)

      Exemples:

      Je suis à Barcelone mais j'habite à Paris et je vais à Madrid.

      Je suis de Marseille (origen) et je viens de Barcelone.

      2.6.2. Les noms de pays

      Per regla general, davant d'un nom de país, per a dir on estem o on anem, posem la preposició "en" si el país és femení (nom acabat en "e") i l'article contracté "au" si el país és masculí; si el país és plural, posarem davant l'article contracte "aux"

      Per a dir d'on venem, utilitzarem la preposició "de" davant de país femení, "du" davant de país masculí i "des" davant de país plural

      Exemples:

      Je suis en France mais j'habite au Portugal et je vais aux États-Unis.

      Je viens de France et elle vient du Maroc.

      Exercices pratiques en ligne L1AP1

      2.7. L'adjectiu interrogatiu

      Per fer preguntes sobre persones i coses podem utilitzar els adjectiu interrogatius “quel, quelle, quels, quelles

      L'adjectiu interrogatiu com qualsevol adjectiu, concorda en gènere i nombre amb el substantiu que acompanya.

      Ex. Quelle est ton adresse ? (quina és la teva adreça?)
      Ex. Quel est ton âge ? (quina és la teva edat? La paraula és masculina en francès)

      Exercices pratiques en ligne L1AP1

      3. Lexique (els números)

      1. Pratiquez les nombres :

      Mireu-vos el vídeo, hi trobareu la grafia i la pronunciació dels números:

      :

      2. Écoutez et répétez :

      Escolteu i repetiu:

        

      Llegiu la transcripció de l'enregistrament:

      1. Le numéro de téléphone de Cyril, c’est le 03. 45. 62. 89. 41.

      2. Le numéro de téléphone de Mélanie, c’est le 05. 17. 28. 42. 72.

      3. Le numéro de téléphone de Claude, c’est le 02. 49. 34. 00. 20.

      4. Le numéro de téléphone de Rémi, c’est le 09. 05. 37. 63. 74.

      5. Le numéro de téléphone de Régis, c’est le 07. 15. 32. 71. 81.

      3. Les nombres: com s'escriuen?

      • De 0 a 29:

      0

      zéro

      10

      dix

      20

      vingt

      1

      un

      11

      onze

      21

      vingt et un

      2

      deux

      12

      douze

      22

      vingt-deux

      3

      trois

      13

      treize

      23

      vingt-trois

      4

      quatre

      14

      quatorze

      24

      vingt-quatre

      5

      cinq

      15

      quinze

      25

      vingt-cinq

      6

      six

      16

      seize

      26

      vingt-six

      7

      sept

      17

      dix-sept

      27

      vingt-sept

      8

      huit

      18

      dix-huit

      28

      vingt-huit

      9

      neuf

      19

      dix-neuf

      29

      vingt-neuf

      • De 30 a 99:

      30

      trente

      31

      trente et un

      32

      trente-deux

      40

      quarante

      41

      quarante et un

      42

      quarante-deux

      50

      cinquante

      51

      cinquante et un

      52

      cinquante-deux

      60

      soixante

      61

      soixante et un

      62

      soixante-deux

      70

      soixante-dix

      71

      soixante et onze

      72

      soixante-douze

      80

      quatre-vingts

      80

      quatre-vingt-un

      82

      quatre-vingt-deux

      90

      quatre-vingt-dix

      90

      quatre-vingt-onze

      92

      quatre-vingt-douze

      À partir de 100:

      100

      cent

      101

      cent un

      102

      cent deux

      200

      deux cents

      201

      deux cent un

      202

      deux cent deux

      300

      trois cents

      301

      trois cent un

      302

      trois cent deux

      400

      quatre cents

      401

      quatre cent un

      402

      quatre cent deux

      1000 mille

      1 000 000 un million 

      Exercices pratiques en ligne L1AP1

      4. L'alphabet

      L'alphabet français a 26 lettres.

      Écoutez-le :


      Attention ! Le français a 37 phonèmes, c'est à dire 37 unités de son différentes.

      Pour les transcrire, il utilisera les accents diacritiques comme l'accent aigu ou grave et les combinaisons de lettres (digrammes).

      • Les accents changent la prononciation du E par exemple.
      Accent
      Échantillon de mots français API
      caractère(s)
      é
      enchanté, également, désolé [e]
      è
      frère, après, très, problème [ɛ]
      ê
      être, fenêtre, même, fête [ɛ] (plus ouvert)

      • Les combinaisons de lettres : des lettres peuvent se fusionner pour transcrire des sons vocaliques ou consonantiques propres au français.
      Par exemple : Les graphies "eau", "au" et "ô" se prononcent [o]

      Les graphies "ai", "ei" se prononcent [ɛ] 



      Entrainement à la prononciation

      Escolteu i repetiu:

       

       


      5. Les espaces typographiques

      Les regles de puntuació en francès són una mica diferents de les del català o del castellà.

      L'espai és la part blanca entre paraules, usada per facilitar la lectura separada d'aquestes.

      En català o en castellà, es deixa sempre un espai després d'un signe de puntuació com el punt o la coma, però en francès s'han de deixar espais abans i després d'alguns signes de puntuació "dobles" com el punt d'admiració (point d'exclamation !), el punt d'interrogació (point d'interrogation ?), el punt i coma (le point-virgule ;) o els dos punts (les deux points :).

      Règles d'écriture :

      • En français : texte[espace]?/!/:/;[espace]texte

       Exemples : Comment tu t'appelles ? / Bonjour ! / ...

      • En espagnol, en catalan, en anglais :  texte?/!/:/;[espace]texte

      Exemples : Com et dius? / Hola! / ...