Recursos_Aprenentatge

Vídeo sobre condicionament clàssic (Experiment de Pavlov)

Vídeo sobre el cas Albert de Watson

Vídeo sobre aprenentatge observacionsl (Bandura)

Textos sobre l'aprenentatge

Elements instintius a l’home modern

“Durant els últims anys, els etòlegs s’han servit de la fotografia i de les filmacions per a enregistrar i comparar tot tipus de manifestacions, expressions i cerimònies; normalment, sense que les persones estudiades se n’adonin, a fi de captar-les amb absoluta espontaneïtat.

Els resultats així obtinguts revelen, en ocasions, conductes que passaven inadvertides a primer cop d’ull. S’ha comprovat així, per exemple, que les persones que mengen aixequen la vista cada dos o tres mossegades per a escrutar l’horitzó. Es tracta probablement d’una reacció defensiva innata que va tenir en el seu moment un clar valor adaptatiu i que es manté actualment malgrat hagin desaparegut totes les amenaces durant el menjar de l’home modern.”

Enciclopèdia Planeta

La funció adaptativa de l’aprenentatge humà

“L’ésser humà no està esperant mutacions que li permetin adquirir ales; la conquesta de l’aire ha estat duta a terme més eficaçment construint avions. Igualment, l’ésser humà viatja i viu durant llargs períodes en els rius i els mars encara que no tingui brànquies ni aletes. I l’espai és explorat per astronautes portadors de l’oxigen que necessiten per respirar i proveïts de vestits pressuritzats. La nostra espècie ha colonitzat la Terra i colonitzarà l’espai no gràcies a l’adaptació dels seus gens a l’ambient, sinó a la modificació de l’ambient d’acord amb les seves necessitats biològiques. La humanitat és l’espècie dominant sobre la Terra a causa de la seva capacitat d’adaptació superorgànica, a causa de la cultura, en altres paraules.”

Francisco José AYALA, La naturalesa inacabada

Aprenentatge humà i animal

“Considerem els canvis que es donen en el comportament d’un nen durant els primers anys de la seva vida. En aquest període el nen s’emmotlla, o se socialitza, per a convertir-se en un membre actiu de la seva societat. Per a poder fer això en qualsevol cultura, ha d’aprendre les formes adequades d’interactuar amb les persones, les formes apropiades de menjar i de defecar, aprendre a evitar les situacions potencialment perilloses, a pensar de forma lògica i realista; aprendre a percebre el món com el perceben els altres, i les moltes respostes i ajusts distintius que fan que ell sigui diferent de la resta. És una meravella que aconsegueixi aprendre totes aquestes coses. El fet de fer-ho és prova de la notable plasticitat del comportament humà i del seu sistema nerviós.

Aquesta plasticitat sembla estendre’s per tot el regne animal. Malgrat que encara no se sap amb certesa tot sobre l’aprenentatge dels organismes unicel·lulars, organismes tan inferiors com les planàries posseeixen una rudimentària capacitat d’aprendre, i l’aprenentatge s’ha demostrat repetidament en els vertebrats des dels peixos fins a l’home. La quantitat i les classes de coses que poden aprendre’s augmenta considerablement en els mamífers superiors, i l’home es distingeix per la seva enorme capacitat d’aprendre.”

C.T MORGAN; R.A. KING, Introducció a la Psicologia

Caràcter cultural del comportament dels ximpanzés

«La cultura no es un fenómeno exclusivamente humano, sino que está bien documentada en muchas especies de animales superiores no humanos. Y el criterio para decidir hasta qué punto cierta pauta de comportamiento es natural o cultural no tiene nada que ver con el nivel de complejidad o de importancia de dicha conducta, sino sólo con el modo como se trasmite la información pertinente a su ejecución. […]

Los chimpancés son animales muy culturales. Aprenden a distinguir cientos de plantas y sustancias, y a conocer sus funciones alimentarias y astringentes. Así logran alimentarse y contrarrestar los efectos de los parásitos. Tienen muy poco comportamiento instintivo o congénito. No existe una 'cultura de los chimpancés' común a la especie. Cada grupo tiene sus propias tradiciones sociales, venatorias, alimentarias, sexuales, instrumentales, etc. […]

La cultura es tan importante para los chimpancés, que todos los intentos de reintroducir en la selva a los chimpancés criados en cautividad fracasan lamentablemente. Los chimpancés no sobreviven. Les falta la cultura. No saben qué comer, cómo actuar, cómo interaccionar con los chimpancés silvestres, que los atacan y matan. Ni siquiera saben cómo hacer cada noche su alto nido-cama para dormir sin peligro en la copa de un árbol. Durante los cinco años que el pequeño chimpancé duerme con su madre tiene unas 2.000 oportunidades de observar cómo se hace el nido-cama. Los chimpancés hembras separados de su grupo y criados con biberón en el zoo ni siquiera saben cómo cuidar a sus propias crías, aunque lo aprenden si ven películas o vídeos de otros chimpancés criando.»

MOSTERÍN, Jesús ¡Vivan los animales!

Aprenentatge en els simis

“Per atraure simis a la costa i observar-los més fàcilment es van deixar algunes batates a la platja. Un dia, una femella jove començà a rentar la sorra de les batates submergint-les en un petit rierol que s’escolava en la sorra. Aquesta conducta de rentat s’estengué a tot el grup i substituí gradualment el costum d’espolsar la sorra de les batates. Nou anys més tard, del 80 al 90 per cent dels animals rentaven les batates, uns al rierol, uns altres al mar. Quan s’escampà blat sobre la platja, al principi els simis passaven molt de temps destriant la grana de la sorra. Tanmateix, ben aviat, la mateixa femella inventà un procés per separar la sorra del blat, i aquesta conducta va ser adquirida pels altres. El procés consistia a submergir el blat a l’aigua: la grana sura i la sorra se’n va al fons.”

Marvin HARRIS, Antropologia cultural

Aprenentatge per condicionament clàssic

“El psicobiòleg Dr. Pfungst, que ha desenvolupat alguns mètodes nous i interessants per a l'estudi de la conducta dels animals, em va contar una vegada que va rebre una carta d'un Major sobre un problema molt curiós. El Major tenia un gos que li acompanyava en els seus passejos. Sempre que l'amo es preparava per a sortir l'animal donava senyals de gran alegria i excitació. Un dia, el Major va decidir fer un petit experiment. Com si pretengués sortir, es va posar el seu barret, va prendre el seu bastó i va fer els preparatius acostumats, però sense intenció de sortir. Amb gran sorpresa va observar que el gos no es va deixar enganyar gens ni mica i que va romandre tranquil·lament en el seu racó. Després d'un breu període d'observació, el Dr. Pfungst va poder resoldre el misteri. En l'habitació del major havia un escriptori amb calaixos que contenien documents valuosos i importants. El major tenia el costum de tirar dels calaixos, abans de sortir de casa, per a assegurar-se que quedaven ben tancats. No va procedir així el dia que va pretendre enganyar al gos, i per a aquest aquell gest era un element imprescindible per a crear la situació necessària de "sortir de passeig". Sense aquest senyal el gos no reaccionava. “

E. CASSIRER, Antropologia filosòfica

L'aprenentatge: materials

• Materials aprenentatge
  • Mec
  • Fmmeducacion

• Skinner i el condicionament operant

• Manual psicologia cognitiva

• Condicionament i aprenentatge

Vídeo sobre las intel·ligències múltiples

Vídeo sobre las inteligencias múltiple. Howard Gardner en Redes (Punset)

Model activitat condicionament

Llegeix el text següent i respon a les preguntes que tens a continuació.

Una mare li promet al seu fill comprar-li un mòbil en el cas de què aprovi el curs amb bones notes. El fills treu bones notes i la mare li compra el mòbil.

1. Quin tipus de condicionament estan exercint?

Condicionament operant

2. De quin tipus de reforç es tracta?

Reforç positiu

Conducta que es vol aconseguir: que el fill tregui bones notes.

Estímul: regal del mòbil

3. Transforma la situació de manera d'aconseguir una conducta desitjada amb els altres tres tipus de reforç.

Reforç negatiu: des de començament de curs el fill s'ha de fer el llit i no li agrada, només s'allibera de fer el llit si va treien bones notes als exàmens. Conducta desitjada: que el fill tregui bones notes

Càstig: el fill treu una mala nota a un examen i la seva mare li deixa sense sortir els dissabtes a la tarda fins que tregui una bona nota a un altre examen. Conducta desitjada: que el fill tregui bones notes

Omissió: Una mare premia el seu fill amb 10 euros cada vegada que treu una bona nota a un examen. El fill comença a treure bones. Després d'uns mesos la mare deixa de donar-li els 10 euros per treure bones notes. Conducta desitjada: que el fill tregui bones notes.